SEGONA INFÀNCIA: Ranma i Akane, la nova generación

.

0

.

17. CAPÍTOL.

.

Una tarda al festival,...

.

-0-

.

Havia acabat el torneig d'arts marcials, no el van guanyar, però si van demostrar que aquell campionat estava arreglat perquè guanyessin dos nens, els que anirien al campionat.

En rebre el dojo Tendo l'oferta d'anar a aquest campionat els dos petits van exigir als seus pares anar-hi, al principi aquests es van negar. Però un dia, els dos patriarques, es van despertar al jardí lligats a una foguera, aquests nens els tornaven a voler cremar.

Els dos petits anaven vestits amb túniques negres, semblaven trets d'una pel·lícula sobre la inquisició. En Ranma tenia agafada una gran creu, i l' Akane una bíblia a les mans, aquest llibre era gran i semblava antic, molt antic.

-Sou uns heretges!- va cridar l'Akane com si fos un ritual.

- Heretges, heretges! - va canturejar en Ranma.

-No ens deixeu participar en el torneig nacional infantil!, per això sou heretges!

- Heretges, heretges! - va canturejar de nou en Ranma. - Per aquest crim sou condemnat a la foguera. El foc us purificarà les vostres pecadores ànimes. renaixereu purs i sense pecats, i més savis

-Les vostres brutes ànima contaminades pel dimoni luxuriós d'en Happosai guareixin amb el foc que cremarà els vostres pecadors cossos contaminats.- Això dit per una suposada nena de vuit anys resultava... excessiu. L' escena erà pertorbadora, sinistre. Els dos nens semblaven trets d'un conte de terror

-Jo que he fet per ser merèixer aquest càstig?, només sóc un vell agradable i afectuós que gaudeix dels seus últims anys de vida, fent el bé. En parlar en Hapoosai, els dos patriarques es van adonar que el seu mestre també estava lligat a la foguera amb ells, els dos nens l'havien capturat, no van voler saber com van capturar aquest vell tan esmunyedís. En intentava escapar, commoure aquests dos nens immisericordis.

-La vostra condemna serà complerta de seguida!- i els dos nens van treure del no-res dues torxes i es van acostar a la foguera amb ànim de penjar-la.

-No ho feu som els vostres respectables pares, sempre us hem educat bé.

-No m'has educat mai bé!, Sempre has estat un vividor!, mereixes la purificació pel foc!- va cridar en Ranma furiós.

Els dos nens van seguir el seu camí amb intencions gens innocents de cremar els seus "estimats i amorosos" pares

-Nooo!- Els dos homes van veure que els seus fills complirien les seves amenaces.

-No podeu fer això! - va cridar la Kasumi. Els dos nens mirant estranyats la Kazumi, com si els hi hagués el dret a jugar.

-Kasumi té raó!- la Nodoka recolzava la germana gran de l'Akane. Els dos homes van sospirar alleujats, aquestes dones els salvarien- no podeu jugar aquí a la inquisició,- si cremeu aquí els vostres pares deixareu olor de carn al dojo.

-Després serà molt difícil de treure aquesta olor- es va queixar la Kasumi.- Aneu a una altra part a jugar a cremar els heretges.

Els dos patriarques van comprovar que el que aquestes les dones lo volien era que no apestés la casa amb la foguera.

-Podem anar al descampat a castigar aquests heretges?- va preguntar en Ranma.

-Si prometeu que vigilareu el foc, que no provocarà un incendi- la Nodoka els deixaria jugar als heretges i la inquisició.

-No, si us plau serem bons!- va suplicar en Genma, però tots sabien que mentia.

Els dos nens van somriure avui els seus pares s'endurien un bon ensurt, llàstima que la Nabiki havia fugit quan va veure els preparatius de la foguera i no havien trobat cap dels sis rivals. No sabien que van ser avisats per la Nabiki, tots van fugir per uns dies de Nerima.

I aquell dia el barri especial de Nerima va veure com aquests dos petits anaven de casa seva al descampat i hi muntaven una foguera per cremar els heretges dels seus pares, el mestre d'aquests i com a combustible la col·lecció de roba íntima de l'ancià.

Tot semblava que acabaria amb el foc purificador fent la seva feina, quan va aparèixer el mestre de la nova escola dels dos nens.

-Monstres! Quan torneu a l'escola us castigaré per què així ho desitjo jo!, us castigaré i patireu un càstig diví!- no s'havia adonat el que estaven fent aquests dos petitons fins que aquests el van mirar amb maldat. No va poder escapar, els dos nens els van agafar i va acabar lligat al costat dels dos pares i el vell.-Deixar-me anar!, Sóc jo el que he de castigar-vos!, no vossltres a mi. Deixar-me anar!, es el que jo vull!, és una ordre!, SÓC EL VOSTRE MESTRE!.

-No li faran cas. Nosaltres som els pares i no ens fan cas!

Els nens hi van fer un judici ràpid dels quatre homes lligats, i una condemna a la foguera que ja estava decidida en el moment que van ser capturats els enjudiciats.

-Necessitem un advocat!- va exigir en Happosai- En tot judici just es necessita un advocat defensor.

I els dos nens es van jugar a pedra-paper-tisora qui defensaria els criminals. Va perdre en Ranma, i li va tocar defensar els futurs ajusticiats.

-Aquests homes són…!- no sabia què dir per defensar-los, per a ell nen eren culpables- han comès molts crims, Robatoris, estafes, venjances… uh, uh,…

-Ens has de defensar, no atacar!, ets el nostre advocat!, recorda quan anàvem de viatge i…!

-Són culpables! aquests vells no tenien defensa possible- es mereixen la foguera!-El nen tenia mals records d'aquells anys d'entrenament- sobretot el meu pare, es el mes pixador, dic pecador de tots. No tinc arguments per defensar-los.

Els altres tres condemnats es van quedar mirant en Genma.

-Et podies haver callat!, no te'n recordes que en Ranma no tens bons records dels temps que va ser amb tu de viatges d'entrenament?. M'havies de deixar a parlar a mi. – en Soun estava furiós amb el seu amic, els havia condemnat a la foguera. Però ell els salvaria- Filla, Akane. Jo el teu pare estimat que sempre ha mirat pel teu bé, que sempre t'ha volgut i sempre t'ha…

-Com quan em vas prometre per força amb en Ranma?, això gairebé t'ho perdono, en Ranma malgrat tot és un bon amic- veient que el nen abaixava el cap, es va adonar que s'havia equivocat, això de dir-ho amic no va estar bé, ho va afectar, havia de rectificar això- és el millor promès que podia tenir. Però tu ets culpable de molts dels problemes que no has ficat en intentar casar-nos en contra de la nostra voluntat-la nena va mirar en Genma-tu ets igual de culpable.

-Heu fugit de casa diverses vegades de casa per escapar del pervertit del vostre mestre, ens vau deixar sols amb un pervertit que havia d'estar a la presó.

-Pare, no vas ser prou home per fer fora de casa aquest pervertit- i va assenyalar a en Happosai, el va mirar- ets un pervertit, lladre de roba femenina, un... un...-l' Akane no sabia com dir-li.

-Pederasta- La va ajudar en Ranma.

-Si!, això, això! Pederasta, lladre, tafaner…zoofòric

-Zoofòric?- van preguntar tres acusats i van mirar el vell home amb por.

-Zoofòric?- va preguntar-en Ranma- no crec que ho sigui.

-Gràcies per defensar-me Ranma!, T'ho agraeixo molt!,!Quin cruel és l' Akane en acusar-me de…!, Què és zoofòric? Aquelles paraules estrangeres... - aquell home s'havia deixat anar i abraçava en Ranma.

-No sé si serà Zoofòric o zoofèric! – en Ranma portava a en Happosai de nou a la foguera l'havia copejat amb una tetera- però si sé que serà un pervertit estratosfèric si em torna a tocar.

L' Akane va despertar a en Happosai d'una puntada de peu.

-Ets un pervertit!, has assetjat totes dones que s'han ficat al teu camí. Has volgut deixar a en Ranma feble perquè ets infantil i capritxós. També ho has volgut deixar convertit en el seu cos femení per satisfer els teus baixos instints.

-Que dolent té satisfer els desigs sans sense maldat d'un avi en els últims anys de vida?

-Desitjos sans desitjos sense maldat d'un avi en els últims anys de vida?- van preguntar els dos nens sorpresos. Aquests desitjos no tenien res de sans, i menys sense maldat.

Aquest home no reconeixia les seves maldats, per a ell eren capricis innocents. La ràbia dels dos petits els va fer noquejar-ho.

-És culpable!- en Ranma va mirar la seva amiga- no necessitava presumpció d'innocència.

-Té raó, aquest home no té res d'innocent.

El següent va ser aquest professor amb nom de personatge de manga i anime.

-Se't declara culpable per apropiar-te del nom d'un personatge d'anime. Ser rondinaire, antipàtic. Obligar-nos a participar en un torneig arreglat. Desqualificar-nos d'aquest torneig injustament. Puntuar-nos en els exàmens molt per sota del que cal. Sortir amb la professora de mates, aquesta bruixa amargada!

-Aquesta bruixa amargada és la meva dona!- va cridar el professor Vegeta, es va adonar del seu error- aquesta bella dona és la meva dona.

-Ja entenc per què la profe d'esmaixades, dic de mates… matematiques és una bruixa amargada- li va dir l'Akane a en Ranma.

-Si, perquè està casada amb un segon. – va contestar el nen. I els dos petits van riure.

Aquest professor va abaixar el cap resignat, aquests nens no el respectaven, però quan estiguessin a l'escola, els assotaria fins i tot dels seus culs sortís foc. S'imaginava com plorarien.

-Mira Akane!, està somrient!

-Si, segur que pensa com castigar-nos. Segur que és tan pervertit com en Happosai, i gaudeix castigant els nens.

-Si, li agrada enganxar els nens- va dir en Ranma simulant pànic- és horrorós!, és un maltractador de nens.

-No sóc així! -va cridar espantat l'home, aquests nens ho estaven ficant en un embolic, en dir això davant de tantes persones.- no m'agrada enganxar els nens. El càstig corporal és necessari quan els nens són insolvents,… no, es insolents, maleducats i no respecten els grans.- En poca paraules en Ranma i l' Akane es mereixien ser castigats. Aquestes idees deñ castic corporal encara que antiga seguia impresa a les ments de moltes persones.

-I també li agrada fer trampes als tornejos perquè guanyin qui ell vulgui. Tot i que havien passat dies des del combat infantil els dos nens no perdonaven les maquinacions que va fer aquest home.

-Sou molt joves per guanyar!, heu d'aprendre que es pot perdre, aquests us farà més forts- el professor va somriure amb falsedat, esperava enganyar els nens.

-Si perdem de manera justa ho acceptarem- en Ranma va sentir com l' Akane el va anomenar mentider- però si perdem amb trampes, només aconseguirà que ens enfadem, i ens vinguem.

-Ranna!, com trobes a el culpable Vegeta?

-Com has dit, és culpable! I tu?

-Jo ho trobo lleig i ximple!, per tant és culpable!. El condemno a la foguera!,

I com van fer al dojo els nens van treure unes torxes i es van dirigir a calar foc a la foguera.

-Als pecadors es purifica amb foc!-van cantar els dos nens. I de sobte tots dos van callar, es van mirar.

-Al professor Vegeta ja ho hem intentat cremar!, no ens podem repetir.

-Si!, però als vostres pares no, els hem cremat encara, hem de fer-ho Ranma no em deixis connesi caprici- va suplicar la nena.

-Hem d'innovar- i el nen es va acostar a enHapposai, el va registrar i li va agafar una de les seves bombes- posem-la al mig de la foguera i l'encenem i en veure com volen en explotar.

En Ranma va deixar la bomba a la foguera, i per a horror dels quatre homes va acostar una torxa. Els quatre enjudiciats van cridar d'horror. Mentre el "public" esperava impacient" que la condemna es complís, menjava crispetes i bevien refrescos, l'espectacle ofert pels nens era millor que una pel·lícula. La policia havia col·locat tanques perquè ningú interferís en aquest espectacle.

-Ranma!, Akane! És hora de menjar-la Kasumi havia anat a buscar-ho- deixeu això per tan bon punt el menjar es refredarà.

Els dos nens van deixar el que estaven fent i se'n van anar amb la Kasumi. Els condemnats van sospirar alleujats, i els espectadors ho van fer fastiguejats. Van començar a jugar-se qui encenia la foguera.

- Em he alliberar!, estic lliure!, lliure com… !- va cridar en que s'havia deixat anar. Va mirar els seus alumnes- m'heu traït. No vau fer res quan els vostres fills em van lligar a la foguera- aquest vell estava furiós, ara es venjaria d' en Genma i en Soun.

Canviaria lleugerament la bomba de lloc, l'encendria i s'allunyaria i veuria com explotaria, veuria com els seus alumnes patirien les conseqüències de ser tan negats. S'allunyaria, quan es va adonar que la bomba estava enganxada amb cola superforta a la foguera… i a la seva mà.

En Ranma havia omplert la bomba de cola, l'ancià va intentar alliberar-se d'aquest artefacte, no va aconseguir res, va intentar alliberar-se fent força amb el peu. Només va aconseguir que la sabatilla també es quedés enganxada a la bomba.

Se li va acudir arrencar la metxa a la bomba, un segon tard.

.

Els dos petits anaven amb la Kasumi, quan es va sentir una explosió, la dona va mirar al cel.

-Que estrany!, està tornant i no fa mal temps. No sé què passarà, però ens afanyarem per si plou.

Els dos nens es van mirar, i van somriure, el pla havia sortit bé. Havien planejat tot, no calia ser gaire intel·ligent per saber que en Happosai es tornaria a deixar anar i intentaria fer servir la bomba contra en Soun i en Genma, ho faria com a venjança infantil, com feia tot. Per això el nen va impregnar la bomba amb una forta cola instantània.

-Què heu fet aquesta vegada?, això no era un tro, és la bomba que vas agafar al vell mestre?

En Ranma va somriure, va agafar la mà de la seva amiga.

-Anem Akane!, que et tinc molta gana!

-Si!, !, jo també tinc gana!, Després podíem demanar a la teva mare que ens porti a menjar gelat!

-I tant que els ho demanarem!

La Kasumi va veure com els dos nens fugien de les seves preguntes, sabia que no contestarien les seves preguntes, que intentarien evadir el tema. Els va comparar amb les seves versions més adultes i va somriure, sent nens eren més sincers, però també més terribles a l'hora de la venjança, no es guardaven res quan eren desafiats, no toleraven cap atacs sense regirar-se.

Però tampoc no els agradava les negatives, quan volien alguna cosa no paraven fins aaconseguir-ho. La Kasumi es va preguntar si realment estaven exterioritzant els desitjos que van amagar quan eren adults. Les ganes de divertir-se que mai no van dir, les seves ganes de no perdonar les ofendes, als seus rivals. Els havien perdonat milers de vegades, i aquests tornaven a fer maldats.

I també exterioritzar allò que sentia ell un per l'altre. El seu amor mutu, que quan van ser adults no van mostrar i ara que eren nens, van deixar sortir.

-Tant de bo quan es tornin de nou adults no tornin amagar el seu amor i no tornin a negar-ho!- va desitjar la germana gran.

Però llavors va tenir un pressentiment, va creure endevinar perquè aquests dos petits eren tan entremaliats

.

Al lloc on hi havia la foguera hi havia un forat, i dins seu, quatre cossos.

-Maleïts nens!- va cridar furiós en Happosai. Com que els altres tres homes era viu, però ple de cendra negra- em venjaré! .

En aquell moment va sentir un soroll, es va adonar que amb l'explosió s'havien encès les altres bombes ocultes. Es va quedar paralitzat, la seva sang es va glaçar a les venes. Tindria una vista aèria de Nerima quan aquestes bombes explotessin. El millor és que en aquell viatge no aniria sol, els seus alumnes i aquell home amb cara de pocs amics volarien amb ell.

-Espero caure a prop d'un dormitori femení!- tot va sortir com va pensar en Happosai, va caure a prop d'un dormitori, però va ser el dormitori femení de la caserna de l'exèrcit d'autodefensa del Japó. Els quatre homes van ser atrapats i ficats en cel·les. En veure'l tan plens de cendres i cremats van pensar que eren éssers de l'espai exterior que es van cremar en entrar a l'atmosfera terrestre, i hi van experimentar.

-Només diuen Ranma i Akane, sembla que només poden dir això.- va dir un dels científics

-O potser parlen un idioma estrany i nosaltres només sentim això de Ranma i Akane- va contestar un altre.

-No seran quatre homes normals que han patit una explosió, i això de Ranma i Akane, no són aquests dos joves tan famosos de Nerima?

Tots els científics van mirar aquest científic i després els quatre espècimens.

-No!, sens cap dubte que no són humans- van negar tots. Van mirar el científic que va especular que aquests éssers eren humans molt socarrimats, tots el van considerar un boig, aquest home sempre llançant teories tan estranyes i impossibles.

.

-Estàs dient que Ranma i Akane són tan moguts per les veritable infància que van tenir?

La Kasumi va assentir.

-Cap d'ells no va gaudir d'una veritable infància. Ranma sempre viatjant, sense establir-se enlloc, sense amics. Va haver de reprimir les ganes de jugar pels seus entrenaments. Sempre va desitjar tenir amics, ser un nen normal, jugar amb altres nens, gaudir, fer entremaliadures.

-I la teva germana?- va preguntar Nodoka.

-Des que va morir la mare Akane es va tancar al seu món, no va tenir amigues amb qui jugar, es va tornar una mica marimacho. Els nens la feien enfadar, per això els odiava, i es va fer més fort perquè no poguessin humiliar-la, això la va allunyar més de possibles amigues. No va tenir amigues fins a secundària, però va seguir odiant els nois fins i tot, que va conèixer en Ranma.

-En tornar-se nens, tots dos van trobar algú amb qui fer les coses que no van poder fer quan realment van ser nen. Van perdre totes les inhibicions que tenien d'adults. Ara tenen algú amb qui divertir-se junts, jugar junts, fer entremaliadures junts, riure junts. Els dos de petits van tenir desitjos de tenir un amic amb qui fer entremaliadures, i ara ho tenen..- la Nodoka va respirar- però també van perdre la vergonya que tenien com a parella, ja no neguen que s'estimen, el mal és que no s'adonen que ja no tenen edat per comportar-se com dos adolescents enamorats, que ara són molt petits per jugar a ser a ser.

-En això són quan més perill tenen, hem evitat que es facin petons més d'una vegada, però no ho hem fet altres vegades, i les vegades que ho hauran fet quan no estem a prop. No són dos adolescents, però tampoc no són uns nens. Tenen les hormones més revolucionades que quan eren adults, o era que llavors es controlaven i ara no?

Des del menjador se sentien les veus dels dos nens riure's i fer broma mentre menjaven.

-Mentre riuen sabem que no passa res, si callen… o fan o planegen una malifeta,- la Nodoka temia la propera maldat dels nens.

I llavors els van sentir cantar.

-Ja arriba l'estiu!

Anirem a la platja.

Portarem roba molt curteta.

Ens endurem la tovallola.

Nedarem com a sirens.

Jugarem a l'aigua.

Farem castells de sorra

Menjarem gelats.

No anirem a escola.

Veurem el torneig del Koshien.

Arribarà la temporada de pluges.

El panda es rostirà de calor.

L'home de pèl llarg pensarà tallar-lo.

La mercenària no farà negoci.

La Kasumi i la Nodoka faran molt rics menjars.

I nosaltres dos jugarem tot el dia.

Les dues dones es van mirar no sabien d'on van treure aquesta cançó. Aquests dos nens tenien molta inventiva.

Es preguntaven on estarien els dos patriarques, i el vell, feia hores que devien haver tornat al dojo.

-Mamà!—en Ranma va entrar com una exhalació- Mamà!, l' Akane i jo volem participar en el torneig infantil, Podem?, Podem?

-Si plau!, tia Nodoka diu que sí-la Nodoka va veure que els nens la miraven il·lusionats.

-No!, no podeu!- va veure que la cara d'il·lusió dels nens es va tornar de desànim.

-Per què la mare?, no farem cap entremaliada.

-No podeu anar a aquest torneig, sou molt forts i no controleu la vostra força. Podeu fer mal a altres nens.

-No és veritat!-l' Akane estava a punt de plorar, estava molt il·lusionada amb aquest torneig- si controlem la nostra força- va mirar a en Ranma- sabem que tenim la mateixa força que quan érem adults.

-Si no controléssim la força els nostres pares i els que ens van tornar nens estarien a l'hospital.

-No em convencereu no participareu!-la Nodoka volia que almenys per una vegada aquests nens no desmuntessin els fort que eren- per què no participeu en un dels concursos del festival cultural?

El festival cultural era festa on es feien concursos culturals entre diverses escoles. Els dos nens odiaven aquest festival, pensaven que estava arreglat com ho va estar el torneig infantil d'arts marcials, però no dirien això, hi posarien altres objeccions.

-No m'agrada aquest concurs és per a friquis.

-No és cert!, en aquest concurs hi participen nens molt intel·ligents!-la Nodoka va defensar aquest festival. Va estar a punt de preguntar que eren els friquis, els joves d'ara tenien un llenguatge molt rar.

-A aquests concursos només van els exclosos!- en Ranma va parlar amb ironia- la gent a qui ningú parla, la mateixa gent que no parla amb ningú perquè es creuen superiors en pensar-se més intel·ligents, ens tracten els altres com si fóssim poc intel·ligents, com si tinguéssim la intel·ligència d'una ameba.

-No vull participar en aquest concurs!- l' Akane va negar amb el cap- semblar-nos que estem en una ximple comèdia americana. En moltes hi ha un ximple concurs d'intel·ligència, en què elLa protagonistes demostren que són idiotes.

-Els que participen al concurs cultural són tan repel·lents com en Sheldon de The Big Bang Theory.

-Ranma, Akane! No us fiqueu amb els vostres companys- llavors es va quedar callada i va pensar en alguna cosa- Si venceu al torneig cultural, us deixaré participar al torneig d'arts marcials.

-D'acord!- van dir els dos nens-guanyarem aquest concurs!

La Nodoka va tenir un calfred, aquests dos nens havien acceptat la seva proposta gairebé sense pensar-ho, els dos petits tenien alguna cosa al cap.

.

Dies després la Nodoka es va penedir d'haver desafiat els dos petits a participar al festival cultural d'escoles bressol. Els dos nens van participar en diverses categories del festival. I ella va veure que, com va passar al torneig d'arts marcials, els diversos concursos estaven arreglats perquè guanyessin els nens adequats. El concurs en què van participar l' Akane i en Ranma va ser una cosa que la va enfadar i molt. Era un presumpte concurs de preguntes i respostes.

-Haver, quant és 2 més 3?- va preguntar el presentador al grup amb qui combatia Ranma i Akane.

-Cinc- va contestar un dels nens, aquest grup anava guanyant.

- Molt bé!, sou molt intel·ligents!

L' Akane es va quedar callada, a banda de ser molt difícil que l'altra pregunta, era pregunta amb parany.

-És un hipotètic gat, del qual no se sap el nom, però l'experiment és anomenat el gat de Schrödinger.

-Fals!, aquest gat es diu Felix- va contestar aquest presentador, s'acabava d'inventar la resposta.- la teva resposta és incorrecta.-l'Akane es va enfadar, aquell paio els estava fent trampa. En Ranma la va mirar i va saber que aquell home anava acabant volant- has de llegir més nena i no ser tan ignorant.

La Nodoka es va emportar la mà a la cara aquell home acabaria malament.

Aquest horrible concurs va passar a la segona fase, els nens havien de ser els primers a prémer el botó per contestar les preguntes.

-Quina és la segona lletra de l'abecedari?- va preguntar el futur resident d'un hospital.

Com és natural en Ranma i l" Akane van ser els primers a prémer, i com era d'esperar aquest polsador va fallar i la pregunta la van guanyar l'equip rival.

En aquell moment la petita parella estava furiosa. Li donarien a aquest energúmen de presentador una lliçó, una que no calia estudiar.

Quan va fer la pregunta següent en Ranma va polsar el polsador que va tornar a fallar, l' Akane en veure la fallada de l'aparell va saltar cap a la taula de l'equip rival, amb intenció d'apoderar-se del polsador de l'equip rival. Els nens d'aquesta taula la van veure arribar i es van espantar, es van fer enrere, i no van tocar el polsador. L' Akane va agafar el polsador, el va prémer i va contestar la pregunta.

-La pregunta és correcta, però en haver fet trampes se li dóna a l'equip contrari els punts.

-I no posar bateria al nostre polsador què és?-va preguntar en Ranma furiós ensenyant l'interior buit del seu polsador. -Vostè ens ha fet trampes des del principi.

-Ha estat una fallada dels tècnics- va mentir aquest suposat presentador, els tècnics es van enfadar, havien seguit instruccions d'aquell idiota que els va acusar- ara ho vam arreglar. Però la puntuació continuarà igual.

En no trobar bateries van portar dues petites campanes manuals, i la dels dos petits no sonava.

-Aquest joc està arreglat perquè perdem! - va cridar furiosa l'Akane.

-Ja estic cansat de vosaltres!- va cridar el presentador, i va cridar a dos de l'equip de seguretat-emporteu-vos aquests dos nens a…

Els dos petits van mirar els guàrdies de seguretat, es van mirar i van somriure amb maldat. La Nodoka es va tapar la cara, allà passaria una cosa molt dolenta, per als de seguretat, és clar.

Uns segons després el presentador mirava els dos forats del sostre, fets pels dos guàrdies en ser llençats pels dos petits.

-Ha vist com aquests dos s'han enlairat- va preguntar en Ranma.

-Sí! semblaven coets que anaven a la lluna!-va contestar la nena.

Els dos petits es van girar al presentador.

-Un parany més i veurà Nerima des de l'aire- li va advertir en Ranma.

-Com ho han vist els seus guàrdies- va seguir l'Akane- no ens agrada que ens facin trampes.

I a partir d'aquell moment no hi va haver trampes, però sí insults per aquest personatge. La parella havia anat escurçant la diferència de punt amb l'altre grup, encara que el presentador els seguia fent preguntes en teoria molt difícils. I en arribar a la penúltima pregunta anaven empatats els dos grups.

Qwe

-Aquesta pregunta és la definitiva, qui l'encert guanyarà- va mirar Ranma i Akane- cosa que no passarà amb vosaltres.

-Atenció pregunta!: Com es diu l'art de col·leccionar segells?

En aquell moment dues persones van tapar les boques de Ranma i Akane i no van poder contestar.

-Filacedia – va contestar un dels rivals dels dos petits.

-Resposta correcta!- va respondre el presentador, sabent que aquell grup havia donat una resposta incorrecta. I aquest home va sentir dos crits, es va girar i va veure els que van tapar les boques dels dos nens tenien les mans ensangonades. Els dos nens els havien mossegat.

El presentador va saber que estava en un problema. Els dos nens se'l van mirar amb ràbia.

-Li ho advertim, ens ha fet trampes i ara ho pagarà i car- i van saltar sobre l'home, aquest va veure que sortiria volant, i això va passar.

L' Akane va mirar els nens que van guanyar amb trampes.

-El vostre premi ens ho quedem nosaltres, així aprendreu a què guanyar amb trampes es paga. I l'última pregunta heu fallat.

I van sortir, els suposats vencedors es van quedar plorant. Els pares d'aquells nens van protestar als organitzadors.

-Van quedar que els nostres fills guanyarien aquest concursos. Aneu o traieu-vos-ho a aquests repugnants nens- va ordenar el pare d'un dels nens que suposadament havia de guanyar- no faig aportacions a aquest festival per a res.

L'home va callar quan va veure una katana a uns escassos centímetres del coll.

-I jo no vaig amenaçar en va- la Nodoka el mirava amb un somriure- si toca el meu fill o la seva promesa l'obligaré a fer-se el sepukku, això si queda alguna cosa de vostè després que es vinguin aquests dos nens.

-¡ Sóc l'home més ric de Nerima, puc comprar on viviu i deixar-la al carrer. A part vaig ser campió d'arts marcials.

-Ha vist el que han fet amb els dos guàrdies de seguretat? - L'home va assentir-vostè no és molt més fort que ells en Ranma i l' Akane no tindran problemes per enviar-lo a volar. Aquests dos nens estan acostumats a barallar-se gairebé cada dia, amb gent molt més forta que vostè. Si els ataca... passaran per sobre teu com si fossin una plaga de llagostes sobre un camp verd.

L'home va allargar la mà i va agafar el quimono de la Nodoka, per ell coll.

- Vostè!, el que faré amb vostè...

La Nodoka va somriure.

- Trii!, la meva katana o els meus nens. Avui va ha rebre la lliçó de la seva vida. Dubto que en surti sa

- Bruixa, la vaig…!

- Ranma, Akane!- va cridar la Nodoka simulant estar espantada. Ho va aprendre de l'Akane, que sempre cridava a en Ranma quan estava en perill.

I del no-res van aparèixer dos nens, que van veure, van creure veure, a la Nodoka en perill i van actuar en conseqüència.

Aquest cregut ric, en veure els dos nens va somriure.

-Només sou dos nens- va deixar anar la Nodoka, que va sospirar alleujada, va ser pur teatre, es podia haver desfet d'aquest home fàcilment, però volia almenys una vegada ser rescatada pels seus nens, eren tan heroics- avui rebreu com a pagament per robar-li el premi al meu fill…

-Aquest home va pagar perquè us fessin trampes al concurs!

-Ja ho sabem-l' Akane es va dirigir a la mare d' en Ranma- tots els premis en aquest festival han estat comprats, ens hem dedicat a investigar. Ningú li agradarà com els hem tret aquests premis a aquests tramposos.

-I a aquest home li agradarà menys haver tocat la meva mare.

-Vosaltres a mi em aneu a...- i aquest home va deixar anar una grolleria.

-Pederasta!- van cridar els dos nens. enfadats, el que va dir aquell home era molt fort, no només li donarien una pallissa, ho denunciarien per dir això.

-La lliçó que et donarem et doldrà- va cridar en Ranma.

Aquest milionari va veure arribar el nen, i el va agafar, es va adonar massa tard que havia caigut en la trampa dels dos nens, en Ranma s'havia ofert d' esquer per distreure a l'home, l ' Akane li va donar amb el cap a l'estómac o. L'home va deixar anar a en Ranma. El següent segons van ser per a aquest home una tortura, va veure com aquests dos infants li donaven una pallissa sense que pogués defensar-se, aquells nens eren massa bons lluitant.

I va veure que després de tot això, els dos nens iniciaven un ball de la victòria. Després va arribar la policia per aturar aquest home, ho havien pel que els va dir als dos nens, el van acusar de pederasta. La Nodoka ho va denúncia d'agressió. Com va dir la Nodoka, aquest home va rebre una bona lliçó que no oblido mai.

La Nodoka estava furiosa, havien intentat enganyar els dos nens en el concurs de preguntes. Ella havia participat en el de pastissos i havia perdut perquè li havien fet trampes. I la Kasumi va perdre el concurs de bellesa.

Els dos petits s'havien guanyat les ires de tot el personal del festival, i l'expulsió de l'escola durant dues setmanes, la Nodoka furiosa, va perseguir els organitzadors d'aquest esdeveniment i a el director del Furikan infantil, no els va agradar gens aquest festival, va ser un engany al director d'aquest col·legi infantil.

-No castigaré els meus nens, van ser vostè i els organitzadors els que van fer trampes a tots i cadascun dels concursos d'aquest festival.- la Nodoka temia ganes de castigar a l'home- Serà un alleujament per a ells no veure aquell recinte on treballa vostès.

I la Nodoka va agafar les mans dels dos infants i els va portar a menjar gelat, se'ls guanyat. Buscaria una escola millor per als dos nens. No seria difícil trobar-ne una, el Furinkan infantil era considerada la pitjor escola de Nerima.