SEGONA INFÀNCIA:
1. Part. L'estrany Nadal de Ranma i l'Akane.
.
-0-
1ª . CAPITOL.
.
El camí que va...
-0-
.
Arribava el Nadal, el carrer i els aparadors de les botigues s'engalanaven amb llums de colors. Les botigues rebien la mercaderia que pensaven vendre. Tots miraven de comprar de comprar.
Una parella composta per una jove de pèl curt blavós i un jove de pèl acabat amb trena miraven un aparador.
Ella mirava il·lusionada una cosa que hi havia. El noi no mostrava interès pel que ella mirava.
Parlaven, de sobte ella es va girar i es va allunyar enfurismada, ell va bufar va mirar a fi que ella va mirar i va tornar a bufar, escapava del seu pressupost, ja s'havia gastat molt, però... hauria de demanar ajuda a la seva mare.
No gaire lluny, al Neko Hanten una dona gran i un jove estaven decorant el local, el tindrien ple el dia de Nadal.
-Vinga encegat, que es fa tard, i hem d'obrir.
-Vostè és la que canvia d'idea cada dos minuts. Podíem haver acabat fa hores.
El noi va rebre un cop de bastó.
-T'hauria de convertir en ànec i fer-te com a menú de Nadal.
-Ni vostè gosaria. Fins i tot vostè rebria el càstig adequat. No és la primera vegada que m'amenaça, fins i tot ho va intentar fer una vegada- en Mousse va recordar aquesta vegada, va ser salvat per en Ranma- he gravat les seves amenaces i l'he enviat a la meva besàvia.
La Cologne va captar l'amenaça, la besàvia d' en Mousse era també una matriarca, de menor categoria, però amb més amigues que ella. L'amenaça de convertir en Mousse en ànec a la taronja li podia costar molt car.
De cop i volta la porta es va obrir i va entrar una noia.
-Ho tinc àvia, ha arribat- i va ensenyar un paquet.
-I amb això aconseguirem deslliurar-nos de l'Akane.
-Si! I la nit de Nadal Airen ho passarà amb mi.
-Si malament no recordo part de l'Akane tens dos rivals més- la ironia d' en Mousse va ser evident-no crec que et deixin passar la nit amb en Ranma. A part, has de tenir en compte que en Ranma vulgui passar aquella nit amb tu.
-La passarà! I tant que la passarà!, ho està desitjant! Quan l' Akane desaparegui, Airen vindrà a mi.
En Mousse va negar amb el cap, això no passaria mai. En Ranma havia canviat, no li agradava estar a prop de les tres promeses no oficials, les rebutjava amb subtilesa. En Mousse estava segur que en Ranma les rebutjava de forma inconscient, sense adonar-se'n i per altra banda havia notat que cada vegada estava més proper a l' Akane.
-El futur gendre estarà content d'estar amb tu – i totes dues van mirar cap a un lloc. La Cologne havia preparat una decoració especial. Hi havia una taula especial on la seva néta i el seu futur marit passarien la nit de Nadal.
Però abans s'havia de desfer de l'Akane i de…
En Mousse es va adonar de les intencions de la Cologne, no va poder escapar. Va caure davant del cop de l'anciana.
-No despertarà fins al dia vint-i-sis, no podràs advertir a la família Tendo el que espera a l' Akane.- i les dues dones van riure.
Abans de caure en la inconsciència del tot en Mousse va tenir temps de dir unes paraules.
-Feu mal a l' Akane… i en Ranma us… mata…rà.
...•...
Dins l'Uchan's. l' Ukyo preparava la llista d'ingredients del sopar de Nadal, com és natural el passaria amb Ran-chan. Ell estaria content de ser convidat, ho estava desitjant. A ell li agradaria passar-hi la nit. Era la seva núvia bonica, millor cuinera que l' Akane, tenia millor cos que l' Akane. Treia millor nota en els exàmens que Aka..no això no, aquí l' Akane era millor que ella, fins i tot en Ranma era millor que ella en això.
-Perquè necessita en Ranma estudiar, si després acabar l?institut ens cansarem i ens dedicarem a cuinar.
-Ranma vol anar a la universitat amb l'Akane, i després dedicar-se a ensenyar al dojo- la Nabiki va mirar a la cuinera- puc llogar a en Ranma la nit de Nadal
-Quant?
-Això ho hem de parlar. No ets l'única- la Nabiki va arronsar les espatlles- el llogo per hores, o per qui pagui més. En Ranma és un home cotitzat. Em pot donar molts beneficis.
-I si m'ho va quedar i no ho torno.
-Et perseguiran els teus rivals i no només hi són Shampoo i Kodachi n'hi ha d'altres que m'han ofert per estar uns minuts amb Ranma.
-I està l'Akane, no oblidis d'Akane.
-Això és el millor, per ella també m'estan oferint. També venc els seus minuts de Nadal.
-Ja els hi has dit a ells. Ja ho saben en Ranma i l' Akane?
-Li ho diré a l'últim moment, quan no tinguin possibilitats de fer-se enrere.
-I si en Ranma licita per l' Akane, o ella pel meu Rabchan.
-Ja haurà acabat el límit per licitar. I tampoc tenen diners, ell que no s'han gastat en els seus regals els han gastat en mi, en pagar-me per no xivar-me que es regalaran o per altres raons.
L' Ukyo va mirar la Nabiki, havia d'anar amb compte amb aquest tahúr o acabaria nua.
-Quant?- va tornar a repetir l' Ukyo.
-Deu mil iens deu minuts.
-Deu mil iens només per deu minuts? És un robatori.
-Ho prens o ho deixes, n'hi ha d'altres que n'ofereixen més.
L' Ukyo s'ho va pensar i…
-Accepte.
La Nabiki va mirar la llibreta.
-Et toca el cinquè torn. Després de la Yuka i abans de la Kodachi.
-La Yuka? I la Shampoo?, ¿Qui va per davant de la Yuka?
-La primera és la Kasumi els ho he llogat perquè l'ajudi a fer el sopar. La segona és la mare d' en Ranma, és la seva primera Natat amb en Ranma vol estar amb el seu fill. Després la Shampoo, la Yuka, tu, la Kodachi, la Sayuri….
L'Ukyo va pensar a contractar aquesta noia per ajudar-lo a dirigir el negoci, amb l'al'ajude la Nabiki guanyaria molts diners.
-Ara he d'anar-me'n, al migdia de demà us espero a les tres a la cafeteria on van en Ranma i l' Akane, allà tancarem el tracte.
I la Nabiki va sortir.
L' Ukyo va somriure.
-No penso seguir el tracte. Em quedaré amb en Ranma, en gaudiré tota la nit de Nadal.
Es va dirigir al rebost i va treure un paquet, allà estava el necessari perquè el noi fos seu. Aquesta noia va somriure.
-Si li dono això a l'Akane...
...•...
Els dos promesos s'havien barallat, cadascú se'n va anar pel seu costat. S'havien tornat a trobar es van continuar barallant.
-Ets un insensible, rius dels desitjos dels altres.
-Aquesta nina és molt infantil!, és massa infantil per a tu!.
-És igual a la que em va regalar la meva mare, Va ser el seu últim regal!-a la noia se li va escapar una llàgrimes- la Nabiki me la va treure… i la va vendre.
En Ranma es va quedar aturat, no ho sabia.
-Jo… no sabia això… jo no vaig voler…
-Com que no et vas criar amb la teva mare no saps què és l'amor matern. No saps què és…
L' Akane va callar, va mirar el seu promès, va veure com les seves paraules havien danyat el jove.
-Sí, no sé què és l'amor maternal. Quan era petit i tenia por no hi havia braços ni paraules dolces que em consolessin. Només tenia els grunyits del meu pare. Mai vaig tenir regals de Nadal, vaig envejar els de la resta de nens, ells el dia de Nadal tenien joguines i jo no. Tu vas ser la primera a regalar-me alguna cosa.
-Jo… ho…
-Em dius insensible, però tu també ho ets!- en Ranma va mirar amb fúria la seva amiga- no saps el que jo vaig sentir sense la meva mare…
- Si que ho sé!, Jo vaig perdre la meva mare!, tu tens sort la tens al teu costat!
-Jo la tinc ara, però no la vaig tenir quan la necessitava...
-Igual que jo, tampoc no la vaig tenir quan la necessitava. Jo la vaig perdre quan era molt petita.
-Però tu almenys vau tenir les teves germanes i el teu pare… el meu no ho vaig tenir de suport, em va ensenyar arts marcials, però ni va ser un bon pare, ni un mestre a qui hagués de respectar.- en Ranma havia parlat a crits, però va baixar el seu to- no saps què és tenir fred, gana. Estar cansat i no poder descansar. Dormir a terra sense res amb què cobrir-te. Mirar el teu pare i veure'l menjar bé, estar abrigat… i tu passar fred i gana. Desitjar trobar la teva mare i que t'emportés a casa i t'alimentar bé. Vaig somiar que rescatada la meva mare durant anys… fins que vaig créixer i em vaig adonar que aquest somni no es compliria.
L' Akane es va acostar a en Ranma.
-Ho sento no sabia, no recordava com era el teu pare, no ho vas passar bé de nen, només sense ningú… com…
-Tu, tu també vas estar sola. Passa't el Nadal recordant la teva mare, enyorant. Segur que pujaves a la teva habitació i ploraves. Com ho feia jo d'amagat del meu pare perquè no em castigés.
Els dos nois es van mirar, eren tan iguals, tots dos havien passat la seva infància sense una figura maternal. Tots dos volent s'abraçats, bressolats per les seves mares. No ho van poder evitar, es van abraçar, ella va començar a plorar.
-Ranma la trobo tant a faltar en aquestes dates, durant anys la vaig demanar a Santa Claus, però no me la va portar.- Va notar que una gota li vaig caure. Va mirar el noi que intentava netejar-se les llàgrimes que li sortia dels ulls.
-Recorda-la. El teu pare em va dir que s'assemblava a tu. Mira't al mirall i la veuràs.
-Tornem a casa- ella s'estava calmant – la Kasumi haurà preparat un..
El noi es va girar furiós.
-No vull tornar!, allà hi haurà el teu pare i el meu que intentaran que em casi amb tu i tinguem un hereu. Hi haurà la teva germana que m'intentarà fer xantatge, o fer negoci amb mi. Hi haurà en Happosai o aquestes tres boges, que ja saben el que volen. O tots tres idiotes. No vull anar a casa, Akane, vull passar un Nadal tranquil, sense que ningú em persegueixi. Ho vull passar amb la meva mare i amb la meva família, però si sóc a casa…
-Aniran tots, elles, ells i…
-Seran una molèstia, per a mi- la va mirar, ella va saber que diria.- i per a tu.
-No pararan de molestar. Elles no pararan de barallar-se per tu.
-Et volen anul·lar, que no t'acostis a mi. Ells faran el mateix per tu, es barallaran i em voldran anul·lar.
Els dos joves es van mirar espantats. Passaria això no es necessitava ser psicòleg per saber com actuarien aquests sis.
-Passarem un mal Nadal!- van exclamar els dos abatuts.
...•...
La Kasumi es movia per la casa, necessitava un minut de descans, pensar en el dinar de Nadal era esgotador, havia d'encarregar els que volia amb antelació perquè s'esgotaven.
-Només em falta el vi blanc, per fer fora el pollastre. No cal que sigui de bona qualitat. No vull que sigui un criança, amb un de barat em sobra. He d'amagar-ho bé. No ho han de trobar ni el meu pare, ni l'oncle Genma ni el vell mestre o hi hauré d'anar per més.
-Kasumi!, no tenim patates, ni ous. Ahir vam gastar les últimes-la Nodoka va entrar allarnada. Segur que la Nabiki les ha tornat a vendre.
La Kasumi va revisar el rebost, no només li faltaven les patates i els ous.
-Ens manca el pollastre, els alls, l'oli. –la Nabiki els havia sostret gairebé tot.
En aquell moment va arribar el noi de repartiment amb un caixa per a k' Akane manat per en Ryoga.
-Que bo és en Ryoga sempre enviant regals a la meva germana.
-No m'agrada. Aquest noi té xicota, que li regali a ella sembla que va darrere de la teva germana i de la seva xicota… i ja saps el que diu el refrany caçador que va darrere de dues preses, se li escapen totes dues.
La Kasumi va assentir, però ella no veia que aquell noi fes regals a Akane amb doble intenció, encara que a en Ranma no li agradava que en Ryoga fos a prop de l'Akane.
-Aquest Ranma sempre tan gelós- ho va pensar millor, tant en Ranma com l' Akane eren molt gelosos, i no acceptaven que l'altre tingués atencions d'altres persones.
-Ja sóc a casa!- la Nabiki havia arribat, va entrar contenta i feliç, sense saber que l'esperava una tempesta s'abatia sobre ella.
Deu minuts va sortir del dojo. Havia de recuperar tot el que va vendre la seva vida en depenia.
Minuts després van arribar uns abatuts Ranma i Akane sabien que els esperava uns dies dolents.
-Ja som a casa!- van dir tots dos.
-Sigueu benvinguts- la Nodoka els va mirar, els va veure estranys- Què us passa?, Us heu tornat a barallar?, us han donat una mala notícia?, O no us alegra que sigui Nadal?
-Les tres preguntes són correctes. Mare, podíem jo i Akane anar-nos de el dojo fins després de Nadal?, d'any nou?
-Noo!- la mare d'en Ranma es va alarmar- Què us passa?
-Com cada any per Nadal.
-Vindran aquests sis a molestar.
-Es barallaran entre ells.
-I ens implicaran l'Akane i a mi.
- El dojo quedarà destruït.
-No podeu ser tan derrotistes, mai ho vas ser- la Nodoka va intentar animar els nois- Akane recorda el teu Nadal passat amb la teva família- la noia es va animar- la Nodoka va mirar el seu fill- recordes les teves quan eres nen.
-Fred, gana, el meu pare abrigat i menjant en un bon restaurant- el noi es va enfonsar més.- enyorant una llar que no recordava, una mare de la qual el meu pare no em va parlar.- Una aura negra envaïa el noi.
La Nodoka va sortir a buscar el seu marit, la dona tenia idees assassines.
-Gemma!, avui tu i jo parlarem dels entrenaments a què vas sotmetre el nostre fill.
El crit de terror que va donar el pare d' en Ranma en veure la seva dona furiosa va ser escoltat a tot Nerima.
En Ranma deprimit va arribar al menjador i va veure el paquet que va arribar per a l' Akane, va veure qui l'hi va enviar i es va enfurismar.
-Maleït Ryoga, la propera vegada que vingui li ensenyaré que només ha d'enviar regals a la seva nòvia, no a la meva promesa!
Va obrir la caixa, sabent que era doblement il·legal, ho deia la llei japonesa, i ho deia la llei de l'Akane, que era les més dolorosa, i sabent que li esperava la pallissa de l'Akane. Era un pastís, era estrany envRyoga mai no enviava res que caducava tan ràpid.
Sense pensar-ho va anar a buscar un ganivet i va tallar un tros i el va ingerir.
-Quin gust tan rar té!, No és normal que aquest porc enviï coses amb aquest gust- però va continuar menjant.
-T'estàs menjant el meu pastís! El regal d' enRyoga!- va cridar furiosa l' Akane.
-Millor! Ni engreixar-te, ni hauràs de menjar semblant basòfia, té mal gust, sap fatal.
-Però t'ho segueixes menjant!, no havies d'haver-lo obert, i menys cometre-ho.
En Ranma la va mirar desafiant i li va donar un mos al pastís i es va ennuegar, a la taula hi havia un objecte el va agafar, hi havia líquid i va beure.
-Per sort, m'estava ofegant.
L' Akane va mirar el recipient en què va beure Ranma, posava el seu nom.
-Això que has begut és meu!, també m'ho ha hagut d'enviar en Ryoga!
-Millor que no beguis, també té un gust estrany. Va mirar aquesta mena d'ampolla- D'on ha sortit això?
L' Akane es va quedar parada. Un pastís amb gust estrany, Una beguda que va aparèixer de sobte.
-Ranma vomita!, això no l'ha enviat en Ryoga. És cosa de les teves promeses, volien acabar amb mi.
En Ranma va mirar espantat la seva promesa, la jove tenia raó, però ja era tard.
-Em sento estrany, alguna cosa em passa, Ajuda'm Akane!- i el noi es va desmaiar.
L' Akane es va abalançar sobre el seu promès i va veure com aquest escollia fins a tornar-se un nen.
-Merda, un altre cop el fong que torna nen. Aquestes boges me'n deuen una, quan les vegi…
...•...
L' Ukyo havia entrat susceptiblement al dojo, i va deixar la beguda que havia preparat. Faria creure que era d' en Ryoga i aquesta ximpleta de l'Akane se la beuria només per portar la contrària a en Ranma. Amb això es lliuraria de l' Akane, i en Ranchan seria seu, el seu promès passaria la nit de Nadal amb ella.
Va sortir del dojo sense que ningú la veiés i se'n va allunyar. Va veure la Shampoo, es van mirar. Totes dues van saber que l'altra havia planejat alguna cosa per quedar-se amb rn Ranma.
Totes dues van tenir un calfred, es van mirar espantades, alguna cosa anava malament.
...•...
En Ranma va despertar i va veure que el miraven tota la família, els va veure espantats.
-Què ha passat estava menjant-me el pastís que en Ryoga va enviar… no era d' en Ryoga, era de…- es va espantar- era de…- es va adonar que la seva veu sonava diferent- Què m'ha passat?
-Ranma, estimat- la seva mare es va ajupir i el va mirar- no t'espantis, tu…
-Mama perquè ets tan alta, he encongit- es va mirar les mans- m'he tornat de nou nen, com quan en Ryoga i jo…
Es va aixecar i els seus pantalons i calçotets van caure a terra.
-Jovet, aquesta roba que portes no és de la teva mida. La roba de l'Akane de nena us anirà bé.
-Però la mare. Aquesta roba és de nena, mami vull roba de nen- Ranma va callar, es va tapar la boca, això va sonar massa infantil,-no vaig voler dir això, jo vull… vull gelat.
Tots van mirar en Ranma, no només s'havia tornat nen físicament, també s'estava tornant nen mentalment.
-Per què tots em mireu així? Em feu por- i va allargar els seus braços a la seva mare- mami agafa'm em fan por- en Gemma el mirava de forma amenaçant- sobretot el pare. Sembla quan no vull entrenar-me i em castiga.
La Nodoka va agafar el seu fill, i el va acusar. Sempre va desitjar criar el seu fill i ara tenia una segona oportunitat.
L' Akane va veure el seu promès i s'hi va acostar.
-Ranma!, no facis conte, fas això volent!.
-Akane, no ho faig volent. No t'enganyo- l' Akane va veure la sinceritat als ulls de l'ara nen.- aquestes boges m'han tornat nen i cada vegada em torno més.- Tu i la meva mami em cuidareu fins que pugui tornar-me…
- No et cuidaré!, No ho faré!, No ho accepto!- va dir l' Akane, i va sortir de menjador.
.
Minuts després, en Ranma estava vestit amb la roba de l'Akane de nena.
-No m'agrada el Ratolí Mick…és babau, és per a nens. Jo vull Eren de Shingeki no Kyojin.
La seva mare se'l va mirar enfadada.
-Ara ets massa petit per veure això. Tindrà a veure les sèries adequades a la teva edat.
-I l' Akane? on és l' Akane ara? Està enfadada amb mi?, no l'he insultat.
-Només està confosa, li ha dolgut veure't així de joves.
-Ja no pot ser la teva promesa, seria un pervertida, una assaltabressols, una pederasta, la ficarien a la presó -la Nabiki estava gaudint espantant el petit Ranma.
-Calla bruixa! Torna a parlar i et ficarè pebre al cafè!- tots es van girar i van veure espantats l'Akane, va mirar el seu promès- Ranma no et deixaré que siguis l'únic a gaudir d'una segona iinfantesa.
L' Akane els va mirar, aquesta jove també havia menjat i va beure el mateix que en Ranma. La jove, igual que el seu promès, s'havia tornat nena.
.
.
Notes xe l.autor:
.
Hola:
.
Aquesta primera part. "L'estrany Nadal de Ranma i l'Akane"constarà dels primers vuit capítols.
Els noms dels capítols fan referència a nadales, aunnes en castellà. és més els dos nens canten versions de cançons nadalenques, i m'he basat en les seves versions en castellà o traduirà en principi a aquest idioma, aquí estaran traduïdes al català.
Gracies.