.
SEGONA INFÀNCIA: Ranma i Akane, la nova generación0
.
18ª . CAPITOL.
.
I van caure la una, les dos i les tres.
.
-0-
.
La Nodoka va treure els dos nens de festival cultural furiosa, va pensar que potser aquests nens tenien raó en negar-se a anar a aquest col·legi, no era un bon lloc per educar.
Minuts avants
Els dos nens havien anat visitant diversos llocs on es feien concursos. A la sala on es feia el concurs de pastissos, fugien dels pares que havien pagat perquè els seus fills guanyessin el concurs de preguntes. També volien un moment tot sols, allà no van veure ningú, fins que, amagats, van veure entrar els organitzadors, semblava que aquest grup estava fent alguna cosa, als dos nens li va semblar estranya aquesta visita. Aquell grup va deixar uns papers amagats, a sota, de tres pastissos, no eren els millors pastissos, fins i tot un semblava fet per l' Akane, no tenia bona pinta.
-Perquè seran aquests papers?- va preguntar en Ranma.
I amagats van veure com els jutges van triar els pastissos que tenien papers. Es van adonar que tots els concursos estaven arreglats.
Els dos nens van anar darrere dels organitzadors, canviant els papers que deixaven aquests. Els premis els anaven guanyant els que elegien els dos nens. Aconseguint l'enuig dels organitzadors i de les persones que havien d'haver guanyat amb paranys .
Aquell dia els dos nens van descobrir davant de tots els paranys de l'organització de l'esdeveniment.
.
-Demà els canviaré de col·legi- va pensar la mare d' en Ranma- no puc permetre que els dos petits rebin una educació tan dolenta, ni que siguin el blanc d'aquest pèssim professor, aquest home s'està buscant un rebombori, si segueix .
Però l'endemà en anar a matricular en Ranma i l'Akane a un altre col·legi va veure que no va poder.
El director del Furinkan infantil havia mogut les fitxes necessàries perquè aquests dos petits només poguessin anar a la seva escola. Fins i tot va intentar contactar un curs a distància i un altre en línia, en tots dos van ser rebutjats.
La Nodoka va estar temptada de fer una visita al Furinkan infantil, i obligar el seu director i a els professors a fer-se sepukku, encara que no seria ella qui les tallés el cap.
Frustrada i furiosa va decidir una cosa. Era hora que transmetés els seus coneixements marcials amb la catana a la nova generació, i com que els dos nens estaven expulsats del col·legi…
-Ranma, Akane!, Prepareu-vos per a l'entrenament!, Us ensenyaré les tècniques arcanes de la meva família!, us ensenyaré a utilitzar la catana.
La Nodoka es va emportar els nens al dojo, i els va començar a ensenyar. L' Akane ja sabia alguna cosa del maneig de l'espasa, i en Ranma era un principiant, però aviat tots dos tindrien nivells semblants.
-L'art que us ensenyaré és una cosa que s'ha ensenyat durant generacions, a la meva mare els ho va ensenyar el seu pare. I jo us l'ensenyaré a vosaltres i vosaltres l'ensenyareu al vostre primogènit sigui fill o filla.
-Mama, estàs dient que l' Akane i… jo… ens cansarem?
-Si, algun dia ho fareu, quan estigueu preparats.
-Quina vergonya!- l' Akane es va posar vermella, i es va emportar les mans a la cara- no diguis això tia Nodoka que em fa vergonya. Ser la dona d'en Ranma, besar-ho, dormir amb ell, anar de la mà pel carrer.
-Això, abraçar-la, que em doni menjar, mirar-la com un enamorat, banyar-m'hi amb ella.
-Quina vergonya!- van dir els dos nens amb les cares vermelles de vergonya.
-Però si ja feu això sense que us faci vergonya!- va dir Nodoka.
-És diferent, ara som nens i és com un joc molt divertit. Quan tornem a ser adult anirà totalment de debò, i serà encara més divertit.
L' Akane va assentir, va donar la raó al seu promès.
Els dos nens aprenien amb molta rapidesa, massa rapidesa, les tècniques que els va ensenyar la Nodoka, i com que la dona no els va poder ensenyar més, els dos petits van començar a desenvolupar tècniques noves, algunes molt absurdes.
-Teniu prohibit veure Shin Chan- va dir furiosa la dona. Els dos petits havien desenvolupat una tècnica treta d'un capítol d'aquesta sèrie.
La dona no sabia si va ser bona idea ensenyar els dos nens a fer servir la catana. No només usaven tècniques de Shin Chan sinó de pel·lícules i sèries de samurais.
-Avui acabaran les teves malifetes!- va sentir un dia la Nodoka, la dona cuinava, quan va arribar a l'entrada, va veure que les dos petites tenien espases, fetes amb diaris. Havien acorralat a enbKuno.- jo Ranma Robin Hood, i la meva ajudant Akane Mariam, et vencerem Kuno, xèrif de Nottingham.
-Ranma Saotome!, has embruixat a l'Akane Tendo i l'has transformat en nena. Jo acabaré amb tu i la lliuraré del seu encanteri. I ella agraïda es casarà amb mi.
La no va saber qui tenia la ment més infantil, si els dos nens o aquell jove. Va decidir no intervenir-hi. Aquest jove necessitava una lliçó. I els dos petits necessitaven desfogar-se, havien passat mals dies.
-Ranma Hood, Akane Mariam! Acabar amb el Xèrif de Nottingham!- va animar la Nodoka -si el venceu demà us va muntar la piscina de plàstic.
Els dos petits es van mirar, van somriure i van mmirara en Kuno amb maldat. Aquest en veure la cara dels nens va retrocedir no ho passaria bé, aquests nens el farien patir.
El ja universitari va fugir del dojo, sent perseguit per dos nens que cridaven com a posseïts. En Kuno no sabia què témer més, si els nens, o els seus salvatges crits.
-Socooorss!- va cridar en Tatewaki, temia per la seva vida, per la seva integritat mental.
Si almenys es creuessin amb un policia. Els seus desitjos es van complir, es va creuar amb policies, però en veure els nens.
-Ho sentim!, no podem ajudar-lo-el policia s'estava negant ajudar-lo-és assumpte teu.
En Kuno es va quedar blanc, la seva boca va trencar el terra, aquests policies eren uns covards, i així li ho va dir.
-No volem problemes amb aquests nens. Són massa forts per a nosaltres.
En Tatewaki es va veure sol davant del perill, com el protagonista d'aquesta pel·lícula antiga. Va veure somriure els nens, es va deixar caure de genolls a terra i va començar a resar els déus. No tenia salvació, des que es van tornar nens, en Ranma i l' Akane eren dos dimonis, no coneixien la pietat, almenys amb ell, eren cruels a les seves venjances. Havia de trobar un exorcista i alliberar l' Akane d'aquell dimoni anomenat Ranma.
Quan esperava el primer cop amb aquell simulacre d'espases fetes amb paper de diari van aparèixer en Ryoga i en Mousse que es barallaven entre ells.
-¡Mira Akane és en Ryoga sense terra!, cal fer-lo fora del seu lloc l'ha usurpat a veritable Rei Inuyasha Cor de Tigre. I ve amb sir Mousse de Gisborne.
- Fugiu insensats!, fugiu o enn Ranma i l'Akane us atraparen i no ho passareu bé!- va cridar en Kuno, els nois que acaben d'arribar ho van intentar, però un que es perdia fins i tot a la seva habitació, i un altre que va confondre una paret amb un carreró fosc… van ser preses fàcils per a dos nens, hiperactius, i que necessitaven algú per treure's el mal humor que tenien.
Quan tornaven al dojo es van topar amb les tres presumptes promeses d' en Ranma, els dos nens les van mirar amb ràbia, no els perdonaven lo molt que van perdre en transformar-los en nens.
-Són les bruixes de Macbeth!- va cridar la nena-les hem de capturar!, que no escapin!.
I les tres noies van fugir. espantades, aquest parell era terrorífic, si les agafaben…
.
La Shampoo corria cap al Neko-Hanten, va arribar va entrar i va tancar el local, va engegar les portes i finestres amb fustes.
-Shampoo segura. Ara ningú entrar-la noia va somriure.- ni airegin ni noia violenta poder entrar.- S'havia assegut en una taula del local
-No, ningú entrar!- va sentir com deien darrere seu, es va girar i va veure asseguts en una altra taula en Ranma i l' Akane, estaven menjant, com si fossin clients, es va preguntar qui els va servir, i es va adonar que no havia vist la seva àvia.
Es va espantar, no sabia quan aquests dos nens van entrar.
-Ningú entrar, però Shampoo tampoc sortir.
-Àvia estar a Neko- Hante, ella ajudar.
Els dos nens van riure, i van assenyalar a un punt, la noia xinesa va obrir molt els ulls, allà hi havia la seva àvia, penjada a la paret com si fos un quadre, agafada a la paret per cinta americana.
La Shampoo no sabia com la seva àvia va poder perdre contra els dos petits.
-Àvia ser molt fort, i saber molts trucs, no deixar vèncer per dos nens.
-La teva àvia ja és gran- es va burlar en Ranma- ella es pensa que per tenir més edat té més experiència. Però la Cologne … només té alguna cosa.
-Més trucs?, ser més sabia?
-No!-en Ranma va negar amb el cap. Va mirar a la Shampoo amb maldat-la teva àvia l'únic que té és les lleis primitives del teu primitiu poble, i una néta ximple anomenada Shampoo.
- Airen riure's de…
- De tu i del teu poble? De la mòmia de la teva àvia?
-Airen fer-me cas, venir a la Xina, i jo perdonar per fer mal a àvia, i buscar cura, i tornar a ser adult.
-Aquestes tan boja com els altres cinc. No aniré amb tu a la Xina. No em refio del teu remei per curar-me això. Qui et diu que no m'agrada ser un nen? Puc jugar amb l' Akane, banyar-me amb ella, la meva mare ens compra gelats i joguines. És molt divertit ser un nen! Puc fer coses que no vaig poder fer quan realment vaig ser un nen.
-T'has tornat boig!
-I qui en té la culpa?, Tu en tens la culpa de tot!- va cridar furiós el nen- entre tu i aquesta maleïda cuinera- la Shampoo va notar la fúria amb què va pronunciar cuinera, en Ranma estava ressentit contra l' Ukyo. En Ranma semblava odiar la que va ser la seva amiga d'infantesa –vau voler enverinar l'Akane… la suma dels vostres verins ens van tornar nens.
L'Akane mirava l'escena sense dir res, d'alguna manera s'havia aconseguit una galleda gran de crispetes i un refresc i mirava com si fos una pel·lícula, una pel·lícula que ja coneixia, va badallar avorrida, ja sabia el final d'aquesta pel·lícula.
-Jo no tenir culpa, jo complir lleis del meu poble
-Sempre igual!, Sempre el tires les culpes a aquestes maleïdes lleis del que fas!- el nen va tancar els ulls i va negar amb el cap- no t'havia de perdonar mai el que vas fer, havia de fer-te pagar la primera vegada que vas atacar a l'Akane, cada vegada que tu i les altres les vau atacar. Quan li vas fer perdre la memòria, t'havia d'ensenyar una lliçó perquè no ho tornessis a intentar-ho. He de castigar-vos a tots, a tu, a en Mousse, a la teva àvia, a cadascun del que heu agosarat atacar a l'Akane.
-Jo no consentir que noia lletja…
- Calla't gata! – l'Akane es va aixecar de la taula- Jo no si et consenteixo que hagis intentat treure'm a en Ranma, emprant trucs bruts. No t'ho mereixes, i ara menys qie mai-la nena va riure- ets molt vella per a ell.
La noia xinesa es va veure perduda, aquests nens acabarien Amb ella, mentre acabaven amb la seva àvia, va veure l'Akane i va tenir una idea. L'Akane sempre cridava a Ranma quan es veia en perill. Ella faria el mateix, cridaria...
-Mouuusse!- va cridar demanant ajuda.
-No cridis a en Mousse, no vindrà. Ja l'hem enfrontat. va ser abans de trobar-nos amb tu. Vaig tenir la sort de ensopegar amb nosaltres, mentre encarmentàvem a en Kuno.
I per terror de la Shampoo, la seva antiga rival, ara transformada en una nena, i amb un temperament molt pitjor, es va abalançar sobre ella i la va ruixar amb aigua freda, i la va transformant-la en un gat.
-Aquest gat està molt brut!-Per a terror del gat, en Ranma no tenia por dels gats aquesta vegada; El terror del noi apareixia i desapareixia segons el seu estat d'ànim. Si estava enfadat... no tenia por dels gats. I en aquell moment, el nen Ranma devia estar molt furiós. - Necessita un bany.
-Anem a buscar la banyera i donem-li un bon bany.
La Shampoo va veure l'aigua a la banyera amb terror, va intentar resistir-se, però va ser inútil, l'Akane la va submergir en aquella... aigua gelada.
-No siguis dolenta- L'Akane va mirar el gat- quedaràs molt net.
La Shampoo com gata odiava l'aigua, sobretot la freda. El gel que l'Akane li estava posant feia una olor horrible, era sabó per a gossos, i ella era una gata. I quan era gata, odiava els gossos, fins i tot el sabó destinat a això bestioles, si almenys fos sabó per a gats, aquest si feia bona olor.
L'Akane va rentar bé el gat, traient-li tota la brutícia. Va ignorar la cara suplicant del gatet. Aquell gat va intentar escapar, però la nena la va aturar amb força. L'Akane sabia com neutralitzar un gat i li va ensenyar a la Shampoo.
-También se com castrar a un gat, si no ets una bona gateta, et lo puc ensenyar.
La dona convertida en gata va plorar i miollar, demanant ajuda a la seva àvia, a en Mousse, però si algun dels dos la va sentir, no li va fer cas. A més, la Cologne va aconseguir escapar i quan va anar a salvar la seva néta es va horroritzar, els dos nens van quedar traumatitzats per la seva néta.
-No et puc ajudar ara mateix, necessito recuperar les forces. I després et salvaré. Sigues fort, que serà el nostre torn de venir. venjar-nos-la vella dona estava terroritzada, si intentava alguna cosa... això petits... li farien, no volien saber què li farien. el millor era una retirada estratègica i esperar el moment adequat per venjar-se. Però avui li tocava patir la seva besnéta, això li ensenyaria a estar sempre en guàrdia. La Shampoo havia estat capturada per baixar la guàrdia. En part es mereixia aquest càstig.
La vella es dirigia cap a la porta i, quan anava a obrir-la, una petita mà la va agafar.
-Ja fugies, vella? Anaves a deixar la teva néta a l' estacada? – en Ranma havia aturat la vella, - No t'he agraït el temps que en vas retingut en un cos de dona. Tampoc vas i que vas incentivar a la Shampoo a atacar l'Akane. És hora que paguis per tot el mal que no has fet.
La Cologne temia per la seva vida, si més no per la seva entitat física, ja que, tal com el nen la mirava, no en sortiria gaire il·lès.
El que va passar aquell dia al restaurant va deixar empremta a la Shampoo i a la seva àvia, però aviat ho oblidarien i tornarien per rebre més pallisses.
.
L'Ukyo va observar amb alleujament com l'Akane i en Ranma perseguien la Shampoo, per sort aquells nens s'havien oblidat d'ella.
No es podia creure la seva sort. Des que en Ranma i l'Akane s'havien convertit en nens, la seva vida s'havia convertit en un malson. De tant en tant, els dos petits li "agraïen" la seva participació en aquella transformació.
Els dos petits havien canviat, ja no eren tímids, sempre que podien s'agafaven de la mà, es besaven i, segons el que els va dir Nabiki, la dormien i banyaven junts, fins i tot compartien un bol de menjar.
Tampoc no callaven res, si algú els deia alguna cosa responien. I sempre, sempre es venjaven quan eren provocats.
Els seus veïns encara miraven l'Ukyo amb desconfiança, i encara es deia que buscava un noi, en Ranma, per casar-s'hi. Mai va pensar que en Ranma actuaria així amb ella, que ara, el noi havia estat el seu amic, l'havia anomenat la seva bonica promesa. Quan es va convertir en un nen va canviar, ara Ranma la veia com una enemiga i la va atacar tan bon punt la va veure.
-Li parlaré, i quan hi pensi, veurà que sóc el seu amic, en Ranma vindrà a viure amb mi i es farà adult i serem feliços.
-Vinga, Ukyo, torna a pensar com la lletera de la història. Recorda una cosa: ni la meva germana ni en Ranma són com abans. Ara són rancorosos i fan el que pensen. No saps si es comportaran com a adults o com a nens, però estan molt ressentits amb tu.'-l' Ukyo es va girar y va veure a la Nabiki. Semblava que havia aparegut del no-res, o potser. havia fet olor que podia fer negoci
-I contra tu també! Has perdut el compte de quantes bromes t'han fet.
-Per això me'n vaig ara. No vull que em vegin amb tu o amb alguns dels altres i que també tinguin ganes d'atacar-me.
-No em pots deixar sola La teva germana i en Ranma s'han tornat molt perillosos! – l' Ukyo va suplicar a la Nabiki. - Et pagaré bé si m'ajudes.
-Ho sento, no vull més problemes, l'estiu és a prop i vull gaudir de la platja. Parlarem després de les vacances.
I la Nabiki va marxar, deixant l' Ukyo sola. No era normal, la Nabiki hauria fet qualsevol cosa per diners, i era molt estrany que rebutgés un acord comercial. Havia de tenir por dels dos nens.
-Si són això, dos nens, es poden enganyar fàcilment. Sempre ha estat fàcil enganyar-los, sobretot a en Ranma.
I va decidir anar al centre comercial, la jove temia un mal pressentiment, alguna cosa li deia que hauria de trigar una estona a tornar al seu restaurant.
Va entrar a una botiga i va comprar roba, i en un bany es va posar aquesta roba, es va recollir els cabells i es va posar un barret i unes ulleres de sol. No volia ser reconeguda, ningú la reconeixeriavestida d' aquesta forma
Va sortir i va anar de botiga en botiga, sense sentir-se observada. Allà no la reconeixerien. Va anar al cinema i va triar una pel·lícula de terror, l'Akane no hi va anar, se sabia que aquest tipus de pel·lícules l'espantaven.
Estava mirant la pel·lícula, s'equivocava, aquella pel·lícula no només tractava de terror, era gore, molta sang. Si almenys en Ranma estigués amb ella, pota abraçar-la.
-Que fort!- va sentir dir a un nen- a aquesta persona li han arrencat el cor estant viu.- Aquest nen estava gaudint de la pel·lícula.
-A això es diu vivisecció- li va contestar una nena- passa'm crispetes que veient aquesta escena m'està entrant gana.
-Quan arribem a casa podem dir a la mare que ens faci una mica de carn.
-Si, i amb molt de tomàquet.
L' Ukyo tenia ganes de vomitar, aquesta conversa l'estava posant malalta. Estava segura que coneixia aquestes veus, les havia sentit a una altra banda.
- A qui li faries una vivisecció d'aquelles? Al meu amic d' infantessa- va contestar el nen.
-Però no és una noia? -va preguntar la nena.
-Això sembla, però jo ja la veig com a noia, per a mi no ho ha estat mai. Només un antic amic que m'ha intentat separar de tu. No hi donis importància, ningú d'aquests la té. Només mira la pel·lícula, si et fa por em pots abraçar.
-Aquesta és una bona idea, et puc abraçar? Tinc molta por.
-És clar que em pots abraçar!- va contestar el nen.
L' Ukyo va empal·lidir, ja sabia qui eren els dos nens, eren… eren…!en Ranma i l' Akane!. No s'havia escapat, l'havien seguit. No entenia com va notar que la seguien. I entenia menys com els nens van aconseguir entrar per veure aquesta pel·lícula tan sagnant, era una pel·lícula per a grans.
La cuinera es va aixecar del seient, havia d'anar al lavabo, tenia ganes de vomitar, i no sabia si era per la gore de la pel·lícula, o per la por dels dos petits.
Va estar una bona estona al lavabo, al final se'n va anar a rentar la cara i les mans. Al mirall es va mirar la cara, la tenia demacrat, havia de ser per aquella pel·lícula tan fastigosa. Va tancar els ulls i en obrir-los, va veure al mirall a l'Akane, l'Akane adulta, va cridar de por i en girar-se va veure que allà no hi havia una adulta, només una nena mirant-la, va tornar a cridar encara més fort, aquella nena era l'Akane.
-No hauries de veure aquesta classe de pel·lícules, després tindràs por i t'espantaràs per res.- La nena va riure- si no pots veure aquesta classe de pel·lícules no entris.
-Tu, tu… vosaltres… us vaig veure seguir la Shampoo…-a aquella noia li costava parlar. El terror que sentia li impedia de parlar. La nena que tenia davant... aquesta petita al costat d' en Ranma ja l'havien escarmentat diverses vegades, i temia que estalvia la tornessin a... castigar.
-Amb la gata ja vam acabar, juga molt brut, és una persona bruta, el meu promès i jo vam decidir que havia de netejar cos i esperit- la nena va riure- li vam fer fotos, ja t'ensenyaré quan les tinguem.
-Jo… jo...
-Tu que? No tinguis por no et faré mal, aquesta vegada … només t'aconsellaré- l' Akane va callar i va mirar l' Ukyo- amb aquest barret vermell, i aquesta faldilla curta i aquesta brusa et sembles a la Madoka Ayukawa de Kimagure Orange Road.
-No sé en què em semblo!- va cridar furiosa l' Ukyo.
-Als cabells llargs, i amb la veu, només en això. En personalitat, et guanya,. té una personalitat més atractiva que la teva. Durant anys la Madoka va ser uns dels personatges femenins favorit dels japonesos-la nena va mirar a la seva rival, i va parlar amb menyspreu- Tu, Bah!, no estaries entre els cent millors!.
La cuinera va mirar la nena furiosa. Aquesta mocosa la menyspreava, aquella nena s'havia tornat una descarada. Ho havia de castigar. Si, això!, castigar-la!, només era una nena. No havia de tenir gaire força, i va decidir atacar.
Va intentar fer un pas i va veure com queia, tenia els peus lligat. Va sentir un riure i va veure en Ranma riure's a rialla. Mentre parlava amb l' Akane, en Ranma li va lligar els peus. Aquesta maleïda nena les va distreure mentre en Rranma li lligava els peus.
-Ran- chan! No t'he fet res!, no sé perquè ets tan cruel amb mi!, sóc la teva promesa maca!- la jove plorava, apel·lant a la seva suposada relació amb el nen.
-M'ho has tret tot!, tu i aquesta gata!- en Ranma parlava amb ràbia- Jo i l' Akane teníem plans, anar a la universitat, començar el circuit de tornejos, guanyar diners per a la universitat. Estàvem becats!...- El nen va endurir la veu- I entre tu i la Shampoo ens ho tragueu tot!, pel vostre malsà egoisme vam perdre el nostre futur!
-Era pel teu bé!, ¡No havies d'anar a la universitat!, El teu deure era viure amb mi i cuinar…!
-Des de quan el meu bé significa la mort de l'Akane?, - el nen la va tallar furiós- quan he dit que vull cuinar? Tots saben que vull seguir amb les arts marcials, tu no ets ningú per decidir per mi. No tinc cap deure amb tu. Què el meu pare va robar el teu carro de cuinar? Això ha quedat saldat quan vas destruir-te amb les altres dues la casa de la meva mare. I sobretot quan vas intentar enverinar l'Akane, és més ara ets tu qui estàs en deute amb la meva mare, la meva promesa i amb mi.
-Tu…- Ukyo plorava, sabia que això sempre havia servit per estovar la Ranma, però aquesta vegada…
-No ploris Ukyo, aquestes llàgrimes…-en Ranma va mirar somrient a la cuinera- són falses. És hora que t'escarmentem, no aprendràs, però l'Akane i jo en gaudirem, no ho passaràs bé.
-Ranma estimat!, ens hem d'afanyar, hem d'agafar la boja del mallot de gimnasta.
El nen va anar a un racó i va agafar un paquet i el va llançar a la seva amiga.
-Ranma tanca la porta!, que ningú entri a molestar!- la nena es va girar a la jove cuinera- no et farà mal, però això no significa que oblidaràs aquest càstig.
Uns minuts després, els dos petits van abandonar el lavabo, l' Akane s'havia endut el barret de l'Ukyo. Els dos nens reien i feien broma.
Ukyo estirada a terra. Es va aixecar, es va mirar el cos no tenia res, no li havia fet res. Es va mirar al mirall, va parpellejar, i va cridar. Els dos petit el van feruna cosa horrible, no podia sortir al carrer així
.
La Kodachi es va sentir segura, no va veure ni rastre dels dos petits. Va pensar en el seu Ranma.
-Transformat en nen!, Per això dues boges!, Segur que Akane Tendo ho va obligar a transformar-se en nen!.
La gimnasta va veure casa seva, es va sentir segura, allà dins ningú no l'atacaria. Quan es va acostar davant de porta d'aquella casa va caure un bony tirat allà.
-Que bruta és la gent!, mira de llençar les escombraries davant de porta de la meva mansió!
I en mirar la "escombraries" va veure que era el seu germà.
-En això tens raó!, El teu germà és… escombraries assetjadora!- darrere seu estaven els dos nens que la perseguien- però no ho hem llançat davant de la casa dels altres.
-Ho hem llançat al contenidor d'escombraries que li correspon, a casa teva!
La Kodachi va cridar de terror en veure llançar-s'hi als dos nens sobre ella. A l'últim moment va agafar el seu germà i els va llançar als nens i va aprofitar per fugir.
La Kodachi va entrar a la seva mansió feliç, s'havia lliurat de ser castigada per aquests nens, al que va fer servir el seu germà per fugir.
Aquesta jove sabia que aquest petit era el seu estimat Ranma, però des que va ser embruixat per aquestes dues plebees s'havia tornat molt entremaliat i es comportava com un nen. Havia de curar-lo, tornar-lo de nou adult, i llavors el seu estimat Ranma s' ho agrairia casant-se amb ella.
Va passar pel costat de l'estany cantant, i de sobte es va quedar quieta, va deixar de cantar, va mirar amb horror l'estany... sec. Es va preguntar com podia estar buit, no era possible. Fins i tot en èpoques de sequera aquest estany estava ple.
Els Kuno sempre tenien aigua, encara que hi hagués retencions d'aigua, la seva família sempre tenia aigua. Si els veïns no tenien aigua… pitjor per a ells.
-On és l'aigua?, ¿On és el senyor Tortuga, el meu cocodril?- la gimnasta va mirar al seu voltant i va veure que tampoc hi havia arbres. Algú havia transformat aquest jardí, en un parc, fet de ciment i formigó.
-¡Hola!- la Kodachi es va girar i va veure la seva rival, la que es va tornar nena.-No sé si ho sabrà, però hem transformat aquest jardí, en un aparcament públic, amb places per a cotxes petits i familiars. Sobre el pàrquing hem fet un parc que servirà d'entreteniment tota la família.
L' Akane anava vestida com un obrer de la construcció, fins i tot portava un casc al cap.
-Això és propietat privada!- va cridar la gimnastra.
L' Akane es va ficar el dit a l'orella.
-Com crides!, m'has deixat mig sorda!- la nena la va mirar molt seriosa.
- Era!, ¡Era propietat privada!-, la Kodachi es va girar i va veure arribar a en Ranma vestit com l'Akane i mirava un gran pla que portava a les mans- al vostre jardí hi havia plantes protegides, un animal perillós protegit. No tenies el permís per tenir ni aquests arbres ni aquest cocodril.
-Tots han estat enviats a un lloc on es dediquen a la protecció de fauna i flora protegits.
La Kodachi va mirar sorpresa aquests nens.
-El govern ens ha cedit a en Ranma i a mi aquesta zona del que va ser el teu jardí.
-Per què? Per què? Per què? -va cridar la Kodachi.
-Et demanem, a tu i al teu germà- en Ranma es va acostar a l' Akane i li va dir alguna cosa a l'orella-si, i al teu pare, al teu pare també. Va ser per totes les destrosses que la vostra família ha provocat a casa nostra, i a casa de la mare d' en Ranma
-Per la vostra obsessió a perseguir-nos!, digueu-vos assetjament.
-Jo no assetjo el meu estimat Ranma. Jo ho vull rescatar de les pèrfides mans d'aquestes plebees. Com que està embruixat ho he d'allunyar d'alguna manera.
-I aquesta forma és drogant-ho.- va preguntar l' Akane amb ironia.
-Tot val a l'amor!.
-No sé si ho sabràs. Però això s'anomena segrest!,
-Us combatré!, us guanyaré!, i em quedaré amb en Ranma!, i d'un petó d'amor el tornaré adult, i ell m'estimarà per sempre.
-No serveix- va negar en Ranma, en tota conversa no havia aixecat el cap del pla- ha de ser un petó d'amor el que trenqui els encanteris, i jo no t'estimo. Besar-me i vomitaré, i després aniré al metge que em facin un rentat d'estómac.
La Kodachi va mirar el nen, definitivament aquest no era el seu estimat Ranma, tornar-se nen ho havia trastornat.
-I per altra banda… Ja ens hem besat, si aquest encanteri, o el que sigui, es curar-se amb un petó ja faria mesos que seríem adults.
L' Kodachi va trigar uns segons a entendre què li havia dit realment aquesta nena. Aquesta mocosa havia robat algun petó al seu Ranma.
-¡Akane aquí posarem una font i davant una estàtua., -en Ranma ignorava a la Kodachi, només estava interessat en el pla, i el que construirien allà.
Els dos petits van somriure van mirar la jove, aquesta va saber que havia de fugir, que li passaria una cosa molt dolenta.
Va fugir en direcció al gimnàs que disposava la família. Quan va arribar on havia de ser, va veure que al seu lloc hi havia una gelateria, va entrar. i va mirar aquest local, estava ben decorat, va mirar la llista de gelats, i es va llepar, estava ben assortit. Li van atreure diversos gelats.. Va oblidar que havia de fugir, desitja provar un gelat. I va demanar un gelat de maduixa i nata.
Es va acostar a demanar-ne la consumició. Havia oblidat que aquest lloc havia estat el dojo dels Kuno, en aquell moment només pensava que volia un gelat. Había una cambrera.
-Hola, què desitja vostè? – la Kodachi va fer dues passes enrere, la cambrera era l' Akane ajudada per Ranma.
La gimnasta va intentar fugir, però va caure desmaiada, els dos nens van fer servir una de les drogues que van robar de l'habitació d'aquella noia.
Minuts després la Kodachi va despertar, estava ficada dins d'una ridícula estàtua de ciment, només tenia fora el cap, les persones que acudien al parc reien en veure-la.
Aquest dia la Kodachi va patir una de les pitjors humiliacions de la seva vida, però es va prometre escapar d'aquella gàbia de ciment i venjar-se dels dos nens.
Estava fent força per escapar, va notar que havia d'anar al lavabo, s'orinaria a sobre. No es va poder escapar a temps. L'estàtua es va trencar alhora que se li va escapar el pipi, moltes persones la van veure, entre ells els dos petits que la van fotografiar.
-Si no et rendeixes, aquestes fotos- en Ranma va deixar passar una estona per donar emoció- la veurà molta gent, i diran que la Kodachi Kuno és una mena.
I els dos petits es van mirar, i es van fer un petó als llavis.
-Veus,-l' Akane es va girar a la Kodachi- un petó no serveix per tornar-nos a la normalitat.
I agafats de les mans els dos petits es van dirigir al dojo.
-Kodachi tampoc no aprendrà.
-No, no ho farà- l' Akane va negar amb el cap- tot el que hem fet avui no servirà de res. Tornaran a atacar-nos, ens tornaran a fer la vida impossible.
-I tornaran a voler-nos separar.-La nena va assentir-però no ho aconseguiran!
-No!, no ho aconseguiran mai!
Havien de trobar una manera de recuperar la seva veritable edat, ser nen era divertit, tenir algú amb qui compartir entremaliadures era sensacional. Però no podien seguir així sempre, havien de créixer els propers mesos, i potser així podrien recuperar part del que van perdre en tornar-se nens. Podien recuperar la beca i anar-se'n a la universitat.
.
Els dos nens van arribar al dojo on van ser rebuts per la Nodoka.
-El meu señor Robin de Saotome, la meva Senyora Mariam de Tendo! Vau vèncer els vostres enemics? -va preguntar la dona.
-Senyora Nodoka- els dos nens van fer una reverència- hem vençut els nostres enemics i les seves aliades, les tres bruixes, però li puc assegurar que aquests éssers tornaran, són com la hidra encara que li colpegem sempre tornen per més cops.
La dona va somriure, sabia que aquests nens emprarien bé els seus ensenyaments, no els utilitzarien per a res dolent, com el que estava fent ara l'Akane, desenfundar una mica la seva catana per amenaçar Genma.
La dona va deixar de somriure, s'havia equivocat en voler ensenyar el seu art a dos nens tan hiperactius. Però després va negar amb el cap. En Genma es volia portar a en Ranma a un viatge d'entrenament, segur que no tornava en anys. En Genma havia guanyat aquesta amenaça amb raó.
Des de l'endemà ensenyaria a ser més subtils a l'hora d'amenaçar amb la catana a els pares. Amenaçar amb la catana també formava part de l'escola d'arts marcials de la família de Nodoka.
.
Aquella nit els dos nens van caure al llit, estaven massa cansats, s'havien passat el dia jugant. Es van mirar, com cada nit van somriure, es van besar a les galtes, sempre eren vigilats per la Nodoka o la Kasumi, que impedien que es besessin als llavis.
-Bona nit Akane!-. Li va desitjar en Ranma.
-Bona nit Ranma!- Li va tornar el desig l'Akane- demà la teva mare ens muntaran la piscina.
-Si!- va cridar en Ranma- demà hi haurà piscina.
Van tancar els ulls i un instant després estaven adormits, abraçats. La Nodoka ja convençuda que dormien que no l'enganyaven, va sortir de l'habitació, aquella nit no No van trigar a dirmir-se
El silenci es va abatre sobre el dojo, tots dormien. I…en Ranma i la seva companya de llit es van despertar, van obrir els ulls i com darrera malifeta d'aquell dia es van fer un petó als llavis.
- T'estimo! - van dir tots dos en veu baixa, es van besar als els llavis com feien cada nit quan yots dormien.
Segons després tornaven a estar profundament adormits.
NOTES DE L'AUTOR:
HOLA:
Ja anem pel capítol 18 d'aquesta història,… encara que no ho semblin, els personatges ja son mayors d' edat. I ara com ara no veuen la manera de tornar a la seva edat autèntica, però no obliden els qui els van tornar petits. Amb aquesta forma en Ranma i l'Akane són molt rancorosos.
El que l'Akane diu a l' Ukyo. Que sassembla a la Madoka Ayukawa. Cal recordar que tant l' Ukyo com la Madoka i la Bulma de Dragon ball van ser doblegades a Japó per la morta seiyu Hiromi Tsuru.
El títol de l'episodi fa referència tant a una cançó de Joaquín Sabina, com a les tres joves que cauen davant de la venjança dels nens
.
I van caure la una, les dos i les tres.
.
-0-
.
La Nodoka va treure els dos nens de festival cultural furiosa, va pensar que potser aquests nens tenien raó en negar-se a anar a aquest col·legi, no era un bon lloc per educar.
Minuts avants
Els dos nens havien anat visitant diversos llocs on es feien concursos. A la sala on es feia el concurs de pastissos, fugien dels pares que havien pagat perquè els seus fills guanyessin el concurs de preguntes. També volien un moment tot sols, allà no van veure ningú, fins que, amagats, van veure entrar els organitzadors, semblava que aquest grup estava fent alguna cosa, als dos nens li va semblar estranya aquesta visita. Aquell grup va deixar uns papers amagats, a sota, de tres pastissos, no eren els millors pastissos, fins i tot un semblava fet per l' Akane, no tenia bona pinta.
-Perquè seran aquests papers?- va preguntar en Ranma.
I amagats van veure com els jutges van triar els pastissos que tenien papers. Es van adonar que tots els concursos estaven arreglats.
Els dos nens van anar darrere dels organitzadors, canviant els papers que deixaven aquests. Els premis els anaven guanyant els que elegien els dos nens. Aconseguint l'enuig dels organitzadors i de les persones que havien d'haver guanyat amb paranys .
Aquell dia els dos nens van descobrir davant de tots els paranys de l'organització de l'esdeveniment.
.
-Demà els canviaré de col·legi- va pensar la mare d' en Ranma- no puc permetre que els dos petits rebin una educació tan dolenta, ni que siguin el blanc d'aquest pèssim professor, aquest home s'està buscant un rebombori, si segueix .
Però l'endemà en anar a matricular en Ranma i l'Akane a un altre col·legi va veure que no va poder.
El director del Furinkan infantil havia mogut les fitxes necessàries perquè aquests dos petits només poguessin anar a la seva escola. Fins i tot va intentar contactar un curs a distància i un altre en línia, en tots dos van ser rebutjats.
La Nodoka va estar temptada de fer una visita al Furinkan infantil, i obligar el seu director i a els professors a fer-se sepukku, encara que no seria ella qui les tallés el cap.
Frustrada i furiosa va decidir una cosa. Era hora que transmetés els seus coneixements marcials amb la catana a la nova generació, i com que els dos nens estaven expulsats del col·legi…
-Ranma, Akane!, Prepareu-vos per a l'entrenament!, Us ensenyaré les tècniques arcanes de la meva família!, us ensenyaré a utilitzar la catana.
La Nodoka es va emportar els nens al dojo, i els va començar a ensenyar. L' Akane ja sabia alguna cosa del maneig de l'espasa, i en Ranma era un principiant, però aviat tots dos tindrien nivells semblants.
-L'art que us ensenyaré és una cosa que s'ha ensenyat durant generacions, a la meva mare els ho va ensenyar el seu pare. I jo us l'ensenyaré a vosaltres i vosaltres l'ensenyareu al vostre primogènit sigui fill o filla.
-Mama, estàs dient que l' Akane i… jo… ens cansarem?
-Si, algun dia ho fareu, quan estigueu preparats.
-Quina vergonya!- l' Akane es va posar vermella, i es va emportar les mans a la cara- no diguis això tia Nodoka que em fa vergonya. Ser la dona d'en Ranma, besar-ho, dormir amb ell, anar de la mà pel carrer.
-Això, abraçar-la, que em doni menjar, mirar-la com un enamorat, banyar-m'hi amb ella.
-Quina vergonya!- van dir els dos nens amb les cares vermelles de vergonya.
-Però si ja feu això sense que us faci vergonya!- va dir Nodoka.
-És diferent, ara som nens i és com un joc molt divertit. Quan tornem a ser adult anirà totalment de debò, i serà encara més divertit.
L' Akane va assentir, va donar la raó al seu promès.
Els dos nens aprenien amb molta rapidesa, massa rapidesa, les tècniques que els va ensenyar la Nodoka, i com que la dona no els va poder ensenyar més, els dos petits van començar a desenvolupar tècniques noves, algunes molt absurdes.
-Teniu prohibit veure Shin Chan- va dir furiosa la dona. Els dos petits havien desenvolupat una tècnica treta d'un capítol d'aquesta sèrie.
La dona no sabia si va ser bona idea ensenyar els dos nens a fer servir la catana. No només usaven tècniques de Shin Chan sinó de pel·lícules i sèries de samurais.
-Avui acabaran les teves malifetes!- va sentir un dia la Nodoka, la dona cuinava, quan va arribar a l'entrada, va veure que les dos petites tenien espases, fetes amb diaris. Havien acorralat a enbKuno.- jo Ranma Robin Hood, i la meva ajudant Akane Mariam, et vencerem Kuno, xèrif de Nottingham.
-Ranma Saotome!, has embruixat a l'Akane Tendo i l'has transformat en nena. Jo acabaré amb tu i la lliuraré del seu encanteri. I ella agraïda es casarà amb mi.
La no va saber qui tenia la ment més infantil, si els dos nens o aquell jove. Va decidir no intervenir-hi. Aquest jove necessitava una lliçó. I els dos petits necessitaven desfogar-se, havien passat mals dies.
-Ranma Hood, Akane Mariam! Acabar amb el Xèrif de Nottingham!- va animar la Nodoka -si el venceu demà us va muntar la piscina de plàstic.
Els dos petits es van mirar, van somriure i van mmirara en Kuno amb maldat. Aquest en veure la cara dels nens va retrocedir no ho passaria bé, aquests nens el farien patir.
El ja universitari va fugir del dojo, sent perseguit per dos nens que cridaven com a posseïts. En Kuno no sabia què témer més, si els nens, o els seus salvatges crits.
-Socooorss!- va cridar en Tatewaki, temia per la seva vida, per la seva integritat mental.
Si almenys es creuessin amb un policia. Els seus desitjos es van complir, es va creuar amb policies, però en veure els nens.
-Ho sentim!, no podem ajudar-lo-el policia s'estava negant ajudar-lo-és assumpte teu.
En Kuno es va quedar blanc, la seva boca va trencar el terra, aquests policies eren uns covards, i així li ho va dir.
-No volem problemes amb aquests nens. Són massa forts per a nosaltres.
En Tatewaki es va veure sol davant del perill, com el protagonista d'aquesta pel·lícula antiga. Va veure somriure els nens, es va deixar caure de genolls a terra i va començar a resar els déus. No tenia salvació, des que es van tornar nens, en Ranma i l' Akane eren dos dimonis, no coneixien la pietat, almenys amb ell, eren cruels a les seves venjances. Havia de trobar un exorcista i alliberar l' Akane d'aquell dimoni anomenat Ranma.
Quan esperava el primer cop amb aquell simulacre d'espases fetes amb paper de diari van aparèixer en Ryoga i en Mousse que es barallaven entre ells.
-¡Mira Akane és en Ryoga sense terra!, cal fer-lo fora del seu lloc l'ha usurpat a veritable Rei Inuyasha Cor de Tigre. I ve amb sir Mousse de Gisborne.
- Fugiu insensats!, fugiu o enn Ranma i l'Akane us atraparen i no ho passareu bé!- va cridar en Kuno, els nois que acaben d'arribar ho van intentar, però un que es perdia fins i tot a la seva habitació, i un altre que va confondre una paret amb un carreró fosc… van ser preses fàcils per a dos nens, hiperactius, i que necessitaven algú per treure's el mal humor que tenien.
Quan tornaven al dojo es van topar amb les tres presumptes promeses d' en Ranma, els dos nens les van mirar amb ràbia, no els perdonaven lo molt que van perdre en transformar-los en nens.
-Són les bruixes de Macbeth!- va cridar la nena-les hem de capturar!, que no escapin!.
I les tres noies van fugir. espantades, aquest parell era terrorífic, si les agafaben…
.
La Shampoo corria cap al Neko-Hanten, va arribar va entrar i va tancar el local, va engegar les portes i finestres amb fustes.
-Shampoo segura. Ara ningú entrar-la noia va somriure.- ni airegin ni noia violenta poder entrar.- S'havia assegut en una taula del local
-No, ningú entrar!- va sentir com deien darrere seu, es va girar i va veure asseguts en una altra taula en Ranma i l' Akane, estaven menjant, com si fossin clients, es va preguntar qui els va servir, i es va adonar que no havia vist la seva àvia.
Es va espantar, no sabia quan aquests dos nens van entrar.
-Ningú entrar, però Shampoo tampoc sortir.
-Àvia estar a Neko- Hante, ella ajudar.
Els dos nens van riure, i van assenyalar a un punt, la noia xinesa va obrir molt els ulls, allà hi havia la seva àvia, penjada a la paret com si fos un quadre, agafada a la paret per cinta americana.
La Shampoo no sabia com la seva àvia va poder perdre contra els dos petits.
-Àvia ser molt fort, i saber molts trucs, no deixar vèncer per dos nens.
-La teva àvia ja és gran- es va burlar en Ranma- ella es pensa que per tenir més edat té més experiència. Però la Cologne … només té alguna cosa.
-Més trucs?, ser més sabia?
-No!-en Ranma va negar amb el cap. Va mirar a la Shampoo amb maldat-la teva àvia l'únic que té és les lleis primitives del teu primitiu poble, i una néta ximple anomenada Shampoo.
- Airen riure's de…
- De tu i del teu poble? De la mòmia de la teva àvia?
-Airen fer-me cas, venir a la Xina, i jo perdonar per fer mal a àvia, i buscar cura, i tornar a ser adult.
-Aquestes tan boja com els altres cinc. No aniré amb tu a la Xina. No em refio del teu remei per curar-me això. Qui et diu que no m'agrada ser un nen? Puc jugar amb l' Akane, banyar-me amb ella, la meva mare ens compra gelats i joguines. És molt divertit ser un nen! Puc fer coses que no vaig poder fer quan realment vaig ser un nen.
-T'has tornat boig!
-I qui en té la culpa?, Tu en tens la culpa de tot!- va cridar furiós el nen- entre tu i aquesta maleïda cuinera- la Shampoo va notar la fúria amb què va pronunciar cuinera, en Ranma estava ressentit contra l' Ukyo. En Ranma semblava odiar la que va ser la seva amiga d'infantesa –vau voler enverinar l'Akane… la suma dels vostres verins ens van tornar nens.
L'Akane mirava l'escena sense dir res, d'alguna manera s'havia aconseguit una galleda gran de crispetes i un refresc i mirava com si fos una pel·lícula, una pel·lícula que ja coneixia, va badallar avorrida, ja sabia el final d'aquesta pel·lícula.
-Jo no tenir culpa, jo complir lleis del meu poble
-Sempre igual!, Sempre el tires les culpes a aquestes maleïdes lleis del que fas!- el nen va tancar els ulls i va negar amb el cap- no t'havia de perdonar mai el que vas fer, havia de fer-te pagar la primera vegada que vas atacar a l'Akane, cada vegada que tu i les altres les vau atacar. Quan li vas fer perdre la memòria, t'havia d'ensenyar una lliçó perquè no ho tornessis a intentar-ho. He de castigar-vos a tots, a tu, a en Mousse, a la teva àvia, a cadascun del que heu agosarat atacar a l'Akane.
-Jo no consentir que noia lletja…
- Calla't gata! – l'Akane es va aixecar de la taula- Jo no si et consenteixo que hagis intentat treure'm a en Ranma, emprant trucs bruts. No t'ho mereixes, i ara menys qie mai-la nena va riure- ets molt vella per a ell.
La noia xinesa es va veure perduda, aquests nens acabarien Amb ella, mentre acabaven amb la seva àvia, va veure l'Akane i va tenir una idea. L'Akane sempre cridava a Ranma quan es veia en perill. Ella faria el mateix, cridaria...
-Mouuusse!- va cridar demanant ajuda.
-No cridis a en Mousse, no vindrà. Ja l'hem enfrontat. va ser abans de trobar-nos amb tu. Vaig tenir la sort de ensopegar amb nosaltres, mentre encarmentàvem a en Kuno.
I per terror de la Shampoo, la seva antiga rival, ara transformada en una nena, i amb un temperament molt pitjor, es va abalançar sobre ella i la va ruixar amb aigua freda, i la va transformant-la en un gat.
-Aquest gat està molt brut!-Per a terror del gat, en Ranma no tenia por dels gats aquesta vegada; El terror del noi apareixia i desapareixia segons el seu estat d'ànim. Si estava enfadat... no tenia por dels gats. I en aquell moment, el nen Ranma devia estar molt furiós. - Necessita un bany.
-Anem a buscar la banyera i donem-li un bon bany.
La Shampoo va veure l'aigua a la banyera amb terror, va intentar resistir-se, però va ser inútil, l'Akane la va submergir en aquella... aigua gelada.
-No siguis dolenta- L'Akane va mirar el gat- quedaràs molt net.
La Shampoo com gata odiava l'aigua, sobretot la freda. El gel que l'Akane li estava posant feia una olor horrible, era sabó per a gossos, i ella era una gata. I quan era gata, odiava els gossos, fins i tot el sabó destinat a això bestioles, si almenys fos sabó per a gats, aquest si feia bona olor.
L'Akane va rentar bé el gat, traient-li tota la brutícia. Va ignorar la cara suplicant del gatet. Aquell gat va intentar escapar, però la nena la va aturar amb força. L'Akane sabia com neutralitzar un gat i li va ensenyar a la Shampoo.
-También se com castrar a un gat, si no ets una bona gateta, et lo puc ensenyar.
La dona convertida en gata va plorar i miollar, demanant ajuda a la seva àvia, a en Mousse, però si algun dels dos la va sentir, no li va fer cas. A més, la Cologne va aconseguir escapar i quan va anar a salvar la seva néta es va horroritzar, els dos nens van quedar traumatitzats per la seva néta.
-No et puc ajudar ara mateix, necessito recuperar les forces. I després et salvaré. Sigues fort, que serà el nostre torn de venir. venjar-nos-la vella dona estava terroritzada, si intentava alguna cosa... això petits... li farien, no volien saber què li farien. el millor era una retirada estratègica i esperar el moment adequat per venjar-se. Però avui li tocava patir la seva besnéta, això li ensenyaria a estar sempre en guàrdia. La Shampoo havia estat capturada per baixar la guàrdia. En part es mereixia aquest càstig.
La vella es dirigia cap a la porta i, quan anava a obrir-la, una petita mà la va agafar.
-Ja fugies, vella? Anaves a deixar la teva néta a l' estacada? – en Ranma havia aturat la vella, - No t'he agraït el temps que en vas retingut en un cos de dona. Tampoc vas i que vas incentivar a la Shampoo a atacar l'Akane. És hora que paguis per tot el mal que no has fet.
La Cologne temia per la seva vida, si més no per la seva entitat física, ja que, tal com el nen la mirava, no en sortiria gaire il·lès.
El que va passar aquell dia al restaurant va deixar empremta a la Shampoo i a la seva àvia, però aviat ho oblidarien i tornarien per rebre més pallisses.
.
L'Ukyo va observar amb alleujament com l'Akane i en Ranma perseguien la Shampoo, per sort aquells nens s'havien oblidat d'ella.
No es podia creure la seva sort. Des que en Ranma i l'Akane s'havien convertit en nens, la seva vida s'havia convertit en un malson. De tant en tant, els dos petits li "agraïen" la seva participació en aquella transformació.
Els dos petits havien canviat, ja no eren tímids, sempre que podien s'agafaven de la mà, es besaven i, segons el que els va dir Nabiki, la dormien i banyaven junts, fins i tot compartien un bol de menjar.
Tampoc no callaven res, si algú els deia alguna cosa responien. I sempre, sempre es venjaven quan eren provocats.
Els seus veïns encara miraven l'Ukyo amb desconfiança, i encara es deia que buscava un noi, en Ranma, per casar-s'hi. Mai va pensar que en Ranma actuaria així amb ella, que ara, el noi havia estat el seu amic, l'havia anomenat la seva bonica promesa. Quan es va convertir en un nen va canviar, ara Ranma la veia com una enemiga i la va atacar tan bon punt la va veure.
-Li parlaré, i quan hi pensi, veurà que sóc el seu amic, en Ranma vindrà a viure amb mi i es farà adult i serem feliços.
-Vinga, Ukyo, torna a pensar com la lletera de la història. Recorda una cosa: ni la meva germana ni en Ranma són com abans. Ara són rancorosos i fan el que pensen. No saps si es comportaran com a adults o com a nens, però estan molt ressentits amb tu.'-l' Ukyo es va girar y va veure a la Nabiki. Semblava que havia aparegut del no-res, o potser. havia fet olor que podia fer negoci
-I contra tu també! Has perdut el compte de quantes bromes t'han fet.
-Per això me'n vaig ara. No vull que em vegin amb tu o amb alguns dels altres i que també tinguin ganes d'atacar-me.
-No em pots deixar sola La teva germana i en Ranma s'han tornat molt perillosos! – l' Ukyo va suplicar a la Nabiki. - Et pagaré bé si m'ajudes.
-Ho sento, no vull més problemes, l'estiu és a prop i vull gaudir de la platja. Parlarem després de les vacances.
I la Nabiki va marxar, deixant l' Ukyo sola. No era normal, la Nabiki hauria fet qualsevol cosa per diners, i era molt estrany que rebutgés un acord comercial. Havia de tenir por dels dos nens.
-Si són això, dos nens, es poden enganyar fàcilment. Sempre ha estat fàcil enganyar-los, sobretot a en Ranma.
I va decidir anar al centre comercial, la jove temia un mal pressentiment, alguna cosa li deia que hauria de trigar una estona a tornar al seu restaurant.
Va entrar a una botiga i va comprar roba, i en un bany es va posar aquesta roba, es va recollir els cabells i es va posar un barret i unes ulleres de sol. No volia ser reconeguda, ningú la reconeixeriavestida d' aquesta forma
Va sortir i va anar de botiga en botiga, sense sentir-se observada. Allà no la reconeixerien. Va anar al cinema i va triar una pel·lícula de terror, l'Akane no hi va anar, se sabia que aquest tipus de pel·lícules l'espantaven.
Estava mirant la pel·lícula, s'equivocava, aquella pel·lícula no només tractava de terror, era gore, molta sang. Si almenys en Ranma estigués amb ella, pota abraçar-la.
-Que fort!- va sentir dir a un nen- a aquesta persona li han arrencat el cor estant viu.- Aquest nen estava gaudint de la pel·lícula.
-A això es diu vivisecció- li va contestar una nena- passa'm crispetes que veient aquesta escena m'està entrant gana.
-Quan arribem a casa podem dir a la mare que ens faci una mica de carn.
-Si, i amb molt de tomàquet.
L' Ukyo tenia ganes de vomitar, aquesta conversa l'estava posant malalta. Estava segura que coneixia aquestes veus, les havia sentit a una altra banda.
- A qui li faries una vivisecció d'aquelles? Al meu amic d' infantessa- va contestar el nen.
-Però no és una noia? -va preguntar la nena.
-Això sembla, però jo ja la veig com a noia, per a mi no ho ha estat mai. Només un antic amic que m'ha intentat separar de tu. No hi donis importància, ningú d'aquests la té. Només mira la pel·lícula, si et fa por em pots abraçar.
-Aquesta és una bona idea, et puc abraçar? Tinc molta por.
-És clar que em pots abraçar!- va contestar el nen.
L' Ukyo va empal·lidir, ja sabia qui eren els dos nens, eren… eren…!en Ranma i l' Akane!. No s'havia escapat, l'havien seguit. No entenia com va notar que la seguien. I entenia menys com els nens van aconseguir entrar per veure aquesta pel·lícula tan sagnant, era una pel·lícula per a grans.
La cuinera es va aixecar del seient, havia d'anar al lavabo, tenia ganes de vomitar, i no sabia si era per la gore de la pel·lícula, o per la por dels dos petits.
Va estar una bona estona al lavabo, al final se'n va anar a rentar la cara i les mans. Al mirall es va mirar la cara, la tenia demacrat, havia de ser per aquella pel·lícula tan fastigosa. Va tancar els ulls i en obrir-los, va veure al mirall a l'Akane, l'Akane adulta, va cridar de por i en girar-se va veure que allà no hi havia una adulta, només una nena mirant-la, va tornar a cridar encara més fort, aquella nena era l'Akane.
-No hauries de veure aquesta classe de pel·lícules, després tindràs por i t'espantaràs per res.- La nena va riure- si no pots veure aquesta classe de pel·lícules no entris.
-Tu, tu… vosaltres… us vaig veure seguir la Shampoo…-a aquella noia li costava parlar. El terror que sentia li impedia de parlar. La nena que tenia davant... aquesta petita al costat d' en Ranma ja l'havien escarmentat diverses vegades, i temia que estalvia la tornessin a... castigar.
-Amb la gata ja vam acabar, juga molt brut, és una persona bruta, el meu promès i jo vam decidir que havia de netejar cos i esperit- la nena va riure- li vam fer fotos, ja t'ensenyaré quan les tinguem.
-Jo… jo...
-Tu que? No tinguis por no et faré mal, aquesta vegada … només t'aconsellaré- l' Akane va callar i va mirar l' Ukyo- amb aquest barret vermell, i aquesta faldilla curta i aquesta brusa et sembles a la Madoka Ayukawa de Kimagure Orange Road.
-No sé en què em semblo!- va cridar furiosa l' Ukyo.
-Als cabells llargs, i amb la veu, només en això. En personalitat, et guanya,. té una personalitat més atractiva que la teva. Durant anys la Madoka va ser uns dels personatges femenins favorit dels japonesos-la nena va mirar a la seva rival, i va parlar amb menyspreu- Tu, Bah!, no estaries entre els cent millors!.
La cuinera va mirar la nena furiosa. Aquesta mocosa la menyspreava, aquella nena s'havia tornat una descarada. Ho havia de castigar. Si, això!, castigar-la!, només era una nena. No havia de tenir gaire força, i va decidir atacar.
Va intentar fer un pas i va veure com queia, tenia els peus lligat. Va sentir un riure i va veure en Ranma riure's a rialla. Mentre parlava amb l' Akane, en Ranma li va lligar els peus. Aquesta maleïda nena les va distreure mentre en Rranma li lligava els peus.
-Ran- chan! No t'he fet res!, no sé perquè ets tan cruel amb mi!, sóc la teva promesa maca!- la jove plorava, apel·lant a la seva suposada relació amb el nen.
-M'ho has tret tot!, tu i aquesta gata!- en Ranma parlava amb ràbia- Jo i l' Akane teníem plans, anar a la universitat, començar el circuit de tornejos, guanyar diners per a la universitat. Estàvem becats!...- El nen va endurir la veu- I entre tu i la Shampoo ens ho tragueu tot!, pel vostre malsà egoisme vam perdre el nostre futur!
-Era pel teu bé!, ¡No havies d'anar a la universitat!, El teu deure era viure amb mi i cuinar…!
-Des de quan el meu bé significa la mort de l'Akane?, - el nen la va tallar furiós- quan he dit que vull cuinar? Tots saben que vull seguir amb les arts marcials, tu no ets ningú per decidir per mi. No tinc cap deure amb tu. Què el meu pare va robar el teu carro de cuinar? Això ha quedat saldat quan vas destruir-te amb les altres dues la casa de la meva mare. I sobretot quan vas intentar enverinar l'Akane, és més ara ets tu qui estàs en deute amb la meva mare, la meva promesa i amb mi.
-Tu…- Ukyo plorava, sabia que això sempre havia servit per estovar la Ranma, però aquesta vegada…
-No ploris Ukyo, aquestes llàgrimes…-en Ranma va mirar somrient a la cuinera- són falses. És hora que t'escarmentem, no aprendràs, però l'Akane i jo en gaudirem, no ho passaràs bé.
-Ranma estimat!, ens hem d'afanyar, hem d'agafar la boja del mallot de gimnasta.
El nen va anar a un racó i va agafar un paquet i el va llançar a la seva amiga.
-Ranma tanca la porta!, que ningú entri a molestar!- la nena es va girar a la jove cuinera- no et farà mal, però això no significa que oblidaràs aquest càstig.
Uns minuts després, els dos petits van abandonar el lavabo, l' Akane s'havia endut el barret de l'Ukyo. Els dos nens reien i feien broma.
Ukyo estirada a terra. Es va aixecar, es va mirar el cos no tenia res, no li havia fet res. Es va mirar al mirall, va parpellejar, i va cridar. Els dos petit el van feruna cosa horrible, no podia sortir al carrer així
.
La Kodachi es va sentir segura, no va veure ni rastre dels dos petits. Va pensar en el seu Ranma.
-Transformat en nen!, Per això dues boges!, Segur que Akane Tendo ho va obligar a transformar-se en nen!.
La gimnasta va veure casa seva, es va sentir segura, allà dins ningú no l'atacaria. Quan es va acostar davant de porta d'aquella casa va caure un bony tirat allà.
-Que bruta és la gent!, mira de llençar les escombraries davant de porta de la meva mansió!
I en mirar la "escombraries" va veure que era el seu germà.
-En això tens raó!, El teu germà és… escombraries assetjadora!- darrere seu estaven els dos nens que la perseguien- però no ho hem llançat davant de la casa dels altres.
-Ho hem llançat al contenidor d'escombraries que li correspon, a casa teva!
La Kodachi va cridar de terror en veure llançar-s'hi als dos nens sobre ella. A l'últim moment va agafar el seu germà i els va llançar als nens i va aprofitar per fugir.
La Kodachi va entrar a la seva mansió feliç, s'havia lliurat de ser castigada per aquests nens, al que va fer servir el seu germà per fugir.
Aquesta jove sabia que aquest petit era el seu estimat Ranma, però des que va ser embruixat per aquestes dues plebees s'havia tornat molt entremaliat i es comportava com un nen. Havia de curar-lo, tornar-lo de nou adult, i llavors el seu estimat Ranma s' ho agrairia casant-se amb ella.
Va passar pel costat de l'estany cantant, i de sobte es va quedar quieta, va deixar de cantar, va mirar amb horror l'estany... sec. Es va preguntar com podia estar buit, no era possible. Fins i tot en èpoques de sequera aquest estany estava ple.
Els Kuno sempre tenien aigua, encara que hi hagués retencions d'aigua, la seva família sempre tenia aigua. Si els veïns no tenien aigua… pitjor per a ells.
-On és l'aigua?, ¿On és el senyor Tortuga, el meu cocodril?- la gimnasta va mirar al seu voltant i va veure que tampoc hi havia arbres. Algú havia transformat aquest jardí, en un parc, fet de ciment i formigó.
-¡Hola!- la Kodachi es va girar i va veure la seva rival, la que es va tornar nena.-No sé si ho sabrà, però hem transformat aquest jardí, en un aparcament públic, amb places per a cotxes petits i familiars. Sobre el pàrquing hem fet un parc que servirà d'entreteniment tota la família.
L' Akane anava vestida com un obrer de la construcció, fins i tot portava un casc al cap.
-Això és propietat privada!- va cridar la gimnastra.
L' Akane es va ficar el dit a l'orella.
-Com crides!, m'has deixat mig sorda!- la nena la va mirar molt seriosa.
- Era!, ¡Era propietat privada!-, la Kodachi es va girar i va veure arribar a en Ranma vestit com l'Akane i mirava un gran pla que portava a les mans- al vostre jardí hi havia plantes protegides, un animal perillós protegit. No tenies el permís per tenir ni aquests arbres ni aquest cocodril.
-Tots han estat enviats a un lloc on es dediquen a la protecció de fauna i flora protegits.
La Kodachi va mirar sorpresa aquests nens.
-El govern ens ha cedit a en Ranma i a mi aquesta zona del que va ser el teu jardí.
-Per què? Per què? Per què? -va cridar la Kodachi.
-Et demanem, a tu i al teu germà- en Ranma es va acostar a l' Akane i li va dir alguna cosa a l'orella-si, i al teu pare, al teu pare també. Va ser per totes les destrosses que la vostra família ha provocat a casa nostra, i a casa de la mare d' en Ranma
-Per la vostra obsessió a perseguir-nos!, digueu-vos assetjament.
-Jo no assetjo el meu estimat Ranma. Jo ho vull rescatar de les pèrfides mans d'aquestes plebees. Com que està embruixat ho he d'allunyar d'alguna manera.
-I aquesta forma és drogant-ho.- va preguntar l' Akane amb ironia.
-Tot val a l'amor!.
-No sé si ho sabràs. Però això s'anomena segrest!,
-Us combatré!, us guanyaré!, i em quedaré amb en Ranma!, i d'un petó d'amor el tornaré adult, i ell m'estimarà per sempre.
-No serveix- va negar en Ranma, en tota conversa no havia aixecat el cap del pla- ha de ser un petó d'amor el que trenqui els encanteris, i jo no t'estimo. Besar-me i vomitaré, i després aniré al metge que em facin un rentat d'estómac.
La Kodachi va mirar el nen, definitivament aquest no era el seu estimat Ranma, tornar-se nen ho havia trastornat.
-I per altra banda… Ja ens hem besat, si aquest encanteri, o el que sigui, es curar-se amb un petó ja faria mesos que seríem adults.
L' Kodachi va trigar uns segons a entendre què li havia dit realment aquesta nena. Aquesta mocosa havia robat algun petó al seu Ranma.
-¡Akane aquí posarem una font i davant una estàtua., -en Ranma ignorava a la Kodachi, només estava interessat en el pla, i el que construirien allà.
Els dos petits van somriure van mirar la jove, aquesta va saber que havia de fugir, que li passaria una cosa molt dolenta.
Va fugir en direcció al gimnàs que disposava la família. Quan va arribar on havia de ser, va veure que al seu lloc hi havia una gelateria, va entrar. i va mirar aquest local, estava ben decorat, va mirar la llista de gelats, i es va llepar, estava ben assortit. Li van atreure diversos gelats.. Va oblidar que havia de fugir, desitja provar un gelat. I va demanar un gelat de maduixa i nata.
Es va acostar a demanar-ne la consumició. Havia oblidat que aquest lloc havia estat el dojo dels Kuno, en aquell moment només pensava que volia un gelat. Había una cambrera.
-Hola, què desitja vostè? – la Kodachi va fer dues passes enrere, la cambrera era l' Akane ajudada per Ranma.
La gimnasta va intentar fugir, però va caure desmaiada, els dos nens van fer servir una de les drogues que van robar de l'habitació d'aquella noia.
Minuts després la Kodachi va despertar, estava ficada dins d'una ridícula estàtua de ciment, només tenia fora el cap, les persones que acudien al parc reien en veure-la.
Aquest dia la Kodachi va patir una de les pitjors humiliacions de la seva vida, però es va prometre escapar d'aquella gàbia de ciment i venjar-se dels dos nens.
Estava fent força per escapar, va notar que havia d'anar al lavabo, s'orinaria a sobre. No es va poder escapar a temps. L'estàtua es va trencar alhora que se li va escapar el pipi, moltes persones la van veure, entre ells els dos petits que la van fotografiar.
-Si no et rendeixes, aquestes fotos- en Ranma va deixar passar una estona per donar emoció- la veurà molta gent, i diran que la Kodachi Kuno és una mena.
I els dos petits es van mirar, i es van fer un petó als llavis.
-Veus,-l' Akane es va girar a la Kodachi- un petó no serveix per tornar-nos a la normalitat.
I agafats de les mans els dos petits es van dirigir al dojo.
-Kodachi tampoc no aprendrà.
-No, no ho farà- l' Akane va negar amb el cap- tot el que hem fet avui no servirà de res. Tornaran a atacar-nos, ens tornaran a fer la vida impossible.
-I tornaran a voler-nos separar.-La nena va assentir-però no ho aconseguiran!
-No!, no ho aconseguiran mai!
Havien de trobar una manera de recuperar la seva veritable edat, ser nen era divertit, tenir algú amb qui compartir entremaliadures era sensacional. Però no podien seguir així sempre, havien de créixer els propers mesos, i potser així podrien recuperar part del que van perdre en tornar-se nens. Podien recuperar la beca i anar-se'n a la universitat.
.
Els dos nens van arribar al dojo on van ser rebuts per la Nodoka.
-El meu señor Robin de Saotome, la meva Senyora Mariam de Tendo! Vau vèncer els vostres enemics? -va preguntar la dona.
-Senyora Nodoka- els dos nens van fer una reverència- hem vençut els nostres enemics i les seves aliades, les tres bruixes, però li puc assegurar que aquests éssers tornaran, són com la hidra encara que li colpegem sempre tornen per més cops.
La dona va somriure, sabia que aquests nens emprarien bé els seus ensenyaments, no els utilitzarien per a res dolent, com el que estava fent ara l'Akane, desenfundar una mica la seva catana per amenaçar Genma.
La dona va deixar de somriure, s'havia equivocat en voler ensenyar el seu art a dos nens tan hiperactius. Però després va negar amb el cap. En Genma es volia portar a en Ranma a un viatge d'entrenament, segur que no tornava en anys. En Genma havia guanyat aquesta amenaça amb raó.
Des de l'endemà ensenyaria a ser més subtils a l'hora d'amenaçar amb la catana a els pares. Amenaçar amb la catana també formava part de l'escola d'arts marcials de la família de Nodoka.
.
Aquella nit els dos nens van caure al llit, estaven massa cansats, s'havien passat el dia jugant. Es van mirar, com cada nit van somriure, es van besar a les galtes, sempre eren vigilats per la Nodoka o la Kasumi, que impedien que es besessin als llavis.
-Bona nit Akane!-. Li va desitjar en Ranma.
-Bona nit Ranma!- Li va tornar el desig l'Akane- demà la teva mare ens muntaran la piscina.
-Si!- va cridar en Ranma- demà hi haurà piscina.
Van tancar els ulls i un instant després estaven adormits, abraçats. La Nodoka ja convençuda que dormien que no l'enganyaven, va sortir de l'habitació, aquella nit no No van trigar a dirmir-se
El silenci es va abatre sobre el dojo, tots dormien. I…en Ranma i la seva companya de llit es van despertar, van obrir els ulls i com darrera malifeta d'aquell dia es van fer un petó als llavis.
- T'estimo! - van dir tots dos en veu baixa, es van besar als els llavis com feien cada nit quan yots dormien.
Segons després tornaven a estar profundament adormits.
NOTES DE L'AUTOR:
HOLA:
Ja anem pel capítol 18 d'aquesta història,… encara que no ho semblin, els personatges ja son mayors d' edat. I ara com ara no veuen la manera de tornar a la seva edat autèntica, però no obliden els qui els van tornar petits. Amb aquesta forma en Ranma i l'Akane són molt rancorosos.
El que l'Akane diu a l' Ukyo. Que sassembla a la Madoka Ayukawa. Cal recordar que tant l' Ukyo com la Madoka i la Bulma de Dragon ball van ser doblegades a Japó per la morta seiyu Hiromi Tsuru.
El títol de l'episodi fa referència tant a una cançó de Joaquín Sabina, com a les tres joves que cauen davant de la venjança dels nens
.
I van caure la una, les dos i les tres.
.
-0-
.
La Nodoka va treure els dos nens de festival cultural furiosa, va pensar que potser aquests nens tenien raó en negar-se a anar a aquest col·legi, no era un bon lloc per educar.
Minuts avants
Els dos nens havien anat visitant diversos llocs on es feien concursos. A la sala on es feia el concurs de pastissos, fugien dels pares que havien pagat perquè els seus fills guanyessin el concurs de preguntes. També volien un moment tot sols, allà no van veure ningú, fins que, amagats, van veure entrar els organitzadors, semblava que aquest grup estava fent alguna cosa, als dos nens li va semblar estranya aquesta visita. Aquell grup va deixar uns papers amagats, a sota, de tres pastissos, no eren els millors pastissos, fins i tot un semblava fet per l' Akane, no tenia bona pinta.
-Perquè seran aquests papers?- va preguntar en Ranma.
I amagats van veure com els jutges van triar els pastissos que tenien papers. Es van adonar que tots els concursos estaven arreglats.
Els dos nens van anar darrere dels organitzadors, canviant els papers que deixaven aquests. Els premis els anaven guanyant els que elegien els dos nens. Aconseguint l'enuig dels organitzadors i de les persones que havien d'haver guanyat amb paranys .
Aquell dia els dos nens van descobrir davant de tots els paranys de l'organització de l'esdeveniment.
.
-Demà els canviaré de col·legi- va pensar la mare d' en Ranma- no puc permetre que els dos petits rebin una educació tan dolenta, ni que siguin el blanc d'aquest pèssim professor, aquest home s'està buscant un rebombori, si segueix .
Però l'endemà en anar a matricular en Ranma i l'Akane a un altre col·legi va veure que no va poder.
El director del Furinkan infantil havia mogut les fitxes necessàries perquè aquests dos petits només poguessin anar a la seva escola. Fins i tot va intentar contactar un curs a distància i un altre en línia, en tots dos van ser rebutjats.
La Nodoka va estar temptada de fer una visita al Furinkan infantil, i obligar el seu director i a els professors a fer-se sepukku, encara que no seria ella qui les tallés el cap.
Frustrada i furiosa va decidir una cosa. Era hora que transmetés els seus coneixements marcials amb la catana a la nova generació, i com que els dos nens estaven expulsats del col·legi…
-Ranma, Akane!, Prepareu-vos per a l'entrenament!, Us ensenyaré les tècniques arcanes de la meva família!, us ensenyaré a utilitzar la catana.
La Nodoka es va emportar els nens al dojo, i els va començar a ensenyar. L' Akane ja sabia alguna cosa del maneig de l'espasa, i en Ranma era un principiant, però aviat tots dos tindrien nivells semblants.
-L'art que us ensenyaré és una cosa que s'ha ensenyat durant generacions, a la meva mare els ho va ensenyar el seu pare. I jo us l'ensenyaré a vosaltres i vosaltres l'ensenyareu al vostre primogènit sigui fill o filla.
-Mama, estàs dient que l' Akane i… jo… ens cansarem?
-Si, algun dia ho fareu, quan estigueu preparats.
-Quina vergonya!- l' Akane es va posar vermella, i es va emportar les mans a la cara- no diguis això tia Nodoka que em fa vergonya. Ser la dona d'en Ranma, besar-ho, dormir amb ell, anar de la mà pel carrer.
-Això, abraçar-la, que em doni menjar, mirar-la com un enamorat, banyar-m'hi amb ella.
-Quina vergonya!- van dir els dos nens amb les cares vermelles de vergonya.
-Però si ja feu això sense que us faci vergonya!- va dir Nodoka.
-És diferent, ara som nens i és com un joc molt divertit. Quan tornem a ser adult anirà totalment de debò, i serà encara més divertit.
L' Akane va assentir, va donar la raó al seu promès.
Els dos nens aprenien amb molta rapidesa, massa rapidesa, les tècniques que els va ensenyar la Nodoka, i com que la dona no els va poder ensenyar més, els dos petits van començar a desenvolupar tècniques noves, algunes molt absurdes.
-Teniu prohibit veure Shin Chan- va dir furiosa la dona. Els dos petits havien desenvolupat una tècnica treta d'un capítol d'aquesta sèrie.
La dona no sabia si va ser bona idea ensenyar els dos nens a fer servir la catana. No només usaven tècniques de Shin Chan sinó de pel·lícules i sèries de samurais.
-Avui acabaran les teves malifetes!- va sentir un dia la Nodoka, la dona cuinava, quan va arribar a l'entrada, va veure que les dos petites tenien espases, fetes amb diaris. Havien acorralat a enbKuno.- jo Ranma Robin Hood, i la meva ajudant Akane Mariam, et vencerem Kuno, xèrif de Nottingham.
-Ranma Saotome!, has embruixat a l'Akane Tendo i l'has transformat en nena. Jo acabaré amb tu i la lliuraré del seu encanteri. I ella agraïda es casarà amb mi.
La no va saber qui tenia la ment més infantil, si els dos nens o aquell jove. Va decidir no intervenir-hi. Aquest jove necessitava una lliçó. I els dos petits necessitaven desfogar-se, havien passat mals dies.
-Ranma Hood, Akane Mariam! Acabar amb el Xèrif de Nottingham!- va animar la Nodoka -si el venceu demà us va muntar la piscina de plàstic.
Els dos petits es van mirar, van somriure i van mmirara en Kuno amb maldat. Aquest en veure la cara dels nens va retrocedir no ho passaria bé, aquests nens el farien patir.
El ja universitari va fugir del dojo, sent perseguit per dos nens que cridaven com a posseïts. En Kuno no sabia què témer més, si els nens, o els seus salvatges crits.
-Socooorss!- va cridar en Tatewaki, temia per la seva vida, per la seva integritat mental.
Si almenys es creuessin amb un policia. Els seus desitjos es van complir, es va creuar amb policies, però en veure els nens.
-Ho sentim!, no podem ajudar-lo-el policia s'estava negant ajudar-lo-és assumpte teu.
En Kuno es va quedar blanc, la seva boca va trencar el terra, aquests policies eren uns covards, i així li ho va dir.
-No volem problemes amb aquests nens. Són massa forts per a nosaltres.
En Tatewaki es va veure sol davant del perill, com el protagonista d'aquesta pel·lícula antiga. Va veure somriure els nens, es va deixar caure de genolls a terra i va començar a resar els déus. No tenia salvació, des que es van tornar nens, en Ranma i l' Akane eren dos dimonis, no coneixien la pietat, almenys amb ell, eren cruels a les seves venjances. Havia de trobar un exorcista i alliberar l' Akane d'aquell dimoni anomenat Ranma.
Quan esperava el primer cop amb aquell simulacre d'espases fetes amb paper de diari van aparèixer en Ryoga i en Mousse que es barallaven entre ells.
-¡Mira Akane és en Ryoga sense terra!, cal fer-lo fora del seu lloc l'ha usurpat a veritable Rei Inuyasha Cor de Tigre. I ve amb sir Mousse de Gisborne.
- Fugiu insensats!, fugiu o enn Ranma i l'Akane us atraparen i no ho passareu bé!- va cridar en Kuno, els nois que acaben d'arribar ho van intentar, però un que es perdia fins i tot a la seva habitació, i un altre que va confondre una paret amb un carreró fosc… van ser preses fàcils per a dos nens, hiperactius, i que necessitaven algú per treure's el mal humor que tenien.
Quan tornaven al dojo es van topar amb les tres presumptes promeses d' en Ranma, els dos nens les van mirar amb ràbia, no els perdonaven lo molt que van perdre en transformar-los en nens.
-Són les bruixes de Macbeth!- va cridar la nena-les hem de capturar!, que no escapin!.
I les tres noies van fugir. espantades, aquest parell era terrorífic, si les agafaben…
.
La Shampoo corria cap al Neko-Hanten, va arribar va entrar i va tancar el local, va engegar les portes i finestres amb fustes.
-Shampoo segura. Ara ningú entrar-la noia va somriure.- ni airegin ni noia violenta poder entrar.- S'havia assegut en una taula del local
-No, ningú entrar!- va sentir com deien darrere seu, es va girar i va veure asseguts en una altra taula en Ranma i l' Akane, estaven menjant, com si fossin clients, es va preguntar qui els va servir, i es va adonar que no havia vist la seva àvia.
Es va espantar, no sabia quan aquests dos nens van entrar.
-Ningú entrar, però Shampoo tampoc sortir.
-Àvia estar a Neko- Hante, ella ajudar.
Els dos nens van riure, i van assenyalar a un punt, la noia xinesa va obrir molt els ulls, allà hi havia la seva àvia, penjada a la paret com si fos un quadre, agafada a la paret per cinta americana.
La Shampoo no sabia com la seva àvia va poder perdre contra els dos petits.
-Àvia ser molt fort, i saber molts trucs, no deixar vèncer per dos nens.
-La teva àvia ja és gran- es va burlar en Ranma- ella es pensa que per tenir més edat té més experiència. Però la Cologne … només té alguna cosa.
-Més trucs?, ser més sabia?
-No!-en Ranma va negar amb el cap. Va mirar a la Shampoo amb maldat-la teva àvia l'únic que té és les lleis primitives del teu primitiu poble, i una néta ximple anomenada Shampoo.
- Airen riure's de…
- De tu i del teu poble? De la mòmia de la teva àvia?
-Airen fer-me cas, venir a la Xina, i jo perdonar per fer mal a àvia, i buscar cura, i tornar a ser adult.
-Aquestes tan boja com els altres cinc. No aniré amb tu a la Xina. No em refio del teu remei per curar-me això. Qui et diu que no m'agrada ser un nen? Puc jugar amb l' Akane, banyar-me amb ella, la meva mare ens compra gelats i joguines. És molt divertit ser un nen! Puc fer coses que no vaig poder fer quan realment vaig ser un nen.
-T'has tornat boig!
-I qui en té la culpa?, Tu en tens la culpa de tot!- va cridar furiós el nen- entre tu i aquesta maleïda cuinera- la Shampoo va notar la fúria amb què va pronunciar cuinera, en Ranma estava ressentit contra l' Ukyo. En Ranma semblava odiar la que va ser la seva amiga d'infantesa –vau voler enverinar l'Akane… la suma dels vostres verins ens van tornar nens.
L'Akane mirava l'escena sense dir res, d'alguna manera s'havia aconseguit una galleda gran de crispetes i un refresc i mirava com si fos una pel·lícula, una pel·lícula que ja coneixia, va badallar avorrida, ja sabia el final d'aquesta pel·lícula.
-Jo no tenir culpa, jo complir lleis del meu poble
-Sempre igual!, Sempre el tires les culpes a aquestes maleïdes lleis del que fas!- el nen va tancar els ulls i va negar amb el cap- no t'havia de perdonar mai el que vas fer, havia de fer-te pagar la primera vegada que vas atacar a l'Akane, cada vegada que tu i les altres les vau atacar. Quan li vas fer perdre la memòria, t'havia d'ensenyar una lliçó perquè no ho tornessis a intentar-ho. He de castigar-vos a tots, a tu, a en Mousse, a la teva àvia, a cadascun del que heu agosarat atacar a l'Akane.
-Jo no consentir que noia lletja…
- Calla't gata! – l'Akane es va aixecar de la taula- Jo no si et consenteixo que hagis intentat treure'm a en Ranma, emprant trucs bruts. No t'ho mereixes, i ara menys qie mai-la nena va riure- ets molt vella per a ell.
La noia xinesa es va veure perduda, aquests nens acabarien Amb ella, mentre acabaven amb la seva àvia, va veure l'Akane i va tenir una idea. L'Akane sempre cridava a Ranma quan es veia en perill. Ella faria el mateix, cridaria...
-Mouuusse!- va cridar demanant ajuda.
-No cridis a en Mousse, no vindrà. Ja l'hem enfrontat. va ser abans de trobar-nos amb tu. Vaig tenir la sort de ensopegar amb nosaltres, mentre encarmentàvem a en Kuno.
I per terror de la Shampoo, la seva antiga rival, ara transformada en una nena, i amb un temperament molt pitjor, es va abalançar sobre ella i la va ruixar amb aigua freda, i la va transformant-la en un gat.
-Aquest gat està molt brut!-Per a terror del gat, en Ranma no tenia por dels gats aquesta vegada; El terror del noi apareixia i desapareixia segons el seu estat d'ànim. Si estava enfadat... no tenia por dels gats. I en aquell moment, el nen Ranma devia estar molt furiós. - Necessita un bany.
-Anem a buscar la banyera i donem-li un bon bany.
La Shampoo va veure l'aigua a la banyera amb terror, va intentar resistir-se, però va ser inútil, l'Akane la va submergir en aquella... aigua gelada.
-No siguis dolenta- L'Akane va mirar el gat- quedaràs molt net.
La Shampoo com gata odiava l'aigua, sobretot la freda. El gel que l'Akane li estava posant feia una olor horrible, era sabó per a gossos, i ella era una gata. I quan era gata, odiava els gossos, fins i tot el sabó destinat a això bestioles, si almenys fos sabó per a gats, aquest si feia bona olor.
L'Akane va rentar bé el gat, traient-li tota la brutícia. Va ignorar la cara suplicant del gatet. Aquell gat va intentar escapar, però la nena la va aturar amb força. L'Akane sabia com neutralitzar un gat i li va ensenyar a la Shampoo.
-También se com castrar a un gat, si no ets una bona gateta, et lo puc ensenyar.
La dona convertida en gata va plorar i miollar, demanant ajuda a la seva àvia, a en Mousse, però si algun dels dos la va sentir, no li va fer cas. A més, la Cologne va aconseguir escapar i quan va anar a salvar la seva néta es va horroritzar, els dos nens van quedar traumatitzats per la seva néta.
-No et puc ajudar ara mateix, necessito recuperar les forces. I després et salvaré. Sigues fort, que serà el nostre torn de venir. venjar-nos-la vella dona estava terroritzada, si intentava alguna cosa... això petits... li farien, no volien saber què li farien. el millor era una retirada estratègica i esperar el moment adequat per venjar-se. Però avui li tocava patir la seva besnéta, això li ensenyaria a estar sempre en guàrdia. La Shampoo havia estat capturada per baixar la guàrdia. En part es mereixia aquest càstig.
La vella es dirigia cap a la porta i, quan anava a obrir-la, una petita mà la va agafar.
-Ja fugies, vella? Anaves a deixar la teva néta a l' estacada? – en Ranma havia aturat la vella, - No t'he agraït el temps que en vas retingut en un cos de dona. Tampoc vas i que vas incentivar a la Shampoo a atacar l'Akane. És hora que paguis per tot el mal que no has fet.
La Cologne temia per la seva vida, si més no per la seva entitat física, ja que, tal com el nen la mirava, no en sortiria gaire il·lès.
El que va passar aquell dia al restaurant va deixar empremta a la Shampoo i a la seva àvia, però aviat ho oblidarien i tornarien per rebre més pallisses.
.
L'Ukyo va observar amb alleujament com l'Akane i en Ranma perseguien la Shampoo, per sort aquells nens s'havien oblidat d'ella.
No es podia creure la seva sort. Des que en Ranma i l'Akane s'havien convertit en nens, la seva vida s'havia convertit en un malson. De tant en tant, els dos petits li "agraïen" la seva participació en aquella transformació.
Els dos petits havien canviat, ja no eren tímids, sempre que podien s'agafaven de la mà, es besaven i, segons el que els va dir Nabiki, la dormien i banyaven junts, fins i tot compartien un bol de menjar.
Tampoc no callaven res, si algú els deia alguna cosa responien. I sempre, sempre es venjaven quan eren provocats.
Els seus veïns encara miraven l'Ukyo amb desconfiança, i encara es deia que buscava un noi, en Ranma, per casar-s'hi. Mai va pensar que en Ranma actuaria així amb ella, que ara, el noi havia estat el seu amic, l'havia anomenat la seva bonica promesa. Quan es va convertir en un nen va canviar, ara Ranma la veia com una enemiga i la va atacar tan bon punt la va veure.
-Li parlaré, i quan hi pensi, veurà que sóc el seu amic, en Ranma vindrà a viure amb mi i es farà adult i serem feliços.
-Vinga, Ukyo, torna a pensar com la lletera de la història. Recorda una cosa: ni la meva germana ni en Ranma són com abans. Ara són rancorosos i fan el que pensen. No saps si es comportaran com a adults o com a nens, però estan molt ressentits amb tu.'-l' Ukyo es va girar y va veure a la Nabiki. Semblava que havia aparegut del no-res, o potser. havia fet olor que podia fer negoci
-I contra tu també! Has perdut el compte de quantes bromes t'han fet.
-Per això me'n vaig ara. No vull que em vegin amb tu o amb alguns dels altres i que també tinguin ganes d'atacar-me.
-No em pots deixar sola La teva germana i en Ranma s'han tornat molt perillosos! – l' Ukyo va suplicar a la Nabiki. - Et pagaré bé si m'ajudes.
-Ho sento, no vull més problemes, l'estiu és a prop i vull gaudir de la platja. Parlarem després de les vacances.
I la Nabiki va marxar, deixant l' Ukyo sola. No era normal, la Nabiki hauria fet qualsevol cosa per diners, i era molt estrany que rebutgés un acord comercial. Havia de tenir por dels dos nens.
-Si són això, dos nens, es poden enganyar fàcilment. Sempre ha estat fàcil enganyar-los, sobretot a en Ranma.
I va decidir anar al centre comercial, la jove temia un mal pressentiment, alguna cosa li deia que hauria de trigar una estona a tornar al seu restaurant.
Va entrar a una botiga i va comprar roba, i en un bany es va posar aquesta roba, es va recollir els cabells i es va posar un barret i unes ulleres de sol. No volia ser reconeguda, ningú la reconeixeriavestida d' aquesta forma
Va sortir i va anar de botiga en botiga, sense sentir-se observada. Allà no la reconeixerien. Va anar al cinema i va triar una pel·lícula de terror, l'Akane no hi va anar, se sabia que aquest tipus de pel·lícules l'espantaven.
Estava mirant la pel·lícula, s'equivocava, aquella pel·lícula no només tractava de terror, era gore, molta sang. Si almenys en Ranma estigués amb ella, pota abraçar-la.
-Que fort!- va sentir dir a un nen- a aquesta persona li han arrencat el cor estant viu.- Aquest nen estava gaudint de la pel·lícula.
-A això es diu vivisecció- li va contestar una nena- passa'm crispetes que veient aquesta escena m'està entrant gana.
-Quan arribem a casa podem dir a la mare que ens faci una mica de carn.
-Si, i amb molt de tomàquet.
L' Ukyo tenia ganes de vomitar, aquesta conversa l'estava posant malalta. Estava segura que coneixia aquestes veus, les havia sentit a una altra banda.
- A qui li faries una vivisecció d'aquelles? Al meu amic d' infantessa- va contestar el nen.
-Però no és una noia? -va preguntar la nena.
-Això sembla, però jo ja la veig com a noia, per a mi no ho ha estat mai. Només un antic amic que m'ha intentat separar de tu. No hi donis importància, ningú d'aquests la té. Només mira la pel·lícula, si et fa por em pots abraçar.
-Aquesta és una bona idea, et puc abraçar? Tinc molta por.
-És clar que em pots abraçar!- va contestar el nen.
L' Ukyo va empal·lidir, ja sabia qui eren els dos nens, eren… eren…!en Ranma i l' Akane!. No s'havia escapat, l'havien seguit. No entenia com va notar que la seguien. I entenia menys com els nens van aconseguir entrar per veure aquesta pel·lícula tan sagnant, era una pel·lícula per a grans.
La cuinera es va aixecar del seient, havia d'anar al lavabo, tenia ganes de vomitar, i no sabia si era per la gore de la pel·lícula, o per la por dels dos petits.
Va estar una bona estona al lavabo, al final se'n va anar a rentar la cara i les mans. Al mirall es va mirar la cara, la tenia demacrat, havia de ser per aquella pel·lícula tan fastigosa. Va tancar els ulls i en obrir-los, va veure al mirall a l'Akane, l'Akane adulta, va cridar de por i en girar-se va veure que allà no hi havia una adulta, només una nena mirant-la, va tornar a cridar encara més fort, aquella nena era l'Akane.
-No hauries de veure aquesta classe de pel·lícules, després tindràs por i t'espantaràs per res.- La nena va riure- si no pots veure aquesta classe de pel·lícules no entris.
-Tu, tu… vosaltres… us vaig veure seguir la Shampoo…-a aquella noia li costava parlar. El terror que sentia li impedia de parlar. La nena que tenia davant... aquesta petita al costat d' en Ranma ja l'havien escarmentat diverses vegades, i temia que estalvia la tornessin a... castigar.
-Amb la gata ja vam acabar, juga molt brut, és una persona bruta, el meu promès i jo vam decidir que havia de netejar cos i esperit- la nena va riure- li vam fer fotos, ja t'ensenyaré quan les tinguem.
-Jo… jo...
-Tu que? No tinguis por no et faré mal, aquesta vegada … només t'aconsellaré- l' Akane va callar i va mirar l' Ukyo- amb aquest barret vermell, i aquesta faldilla curta i aquesta brusa et sembles a la Madoka Ayukawa de Kimagure Orange Road.
-No sé en què em semblo!- va cridar furiosa l' Ukyo.
-Als cabells llargs, i amb la veu, només en això. En personalitat, et guanya,. té una personalitat més atractiva que la teva. Durant anys la Madoka va ser uns dels personatges femenins favorit dels japonesos-la nena va mirar a la seva rival, i va parlar amb menyspreu- Tu, Bah!, no estaries entre els cent millors!.
La cuinera va mirar la nena furiosa. Aquesta mocosa la menyspreava, aquella nena s'havia tornat una descarada. Ho havia de castigar. Si, això!, castigar-la!, només era una nena. No havia de tenir gaire força, i va decidir atacar.
Va intentar fer un pas i va veure com queia, tenia els peus lligat. Va sentir un riure i va veure en Ranma riure's a rialla. Mentre parlava amb l' Akane, en Ranma li va lligar els peus. Aquesta maleïda nena les va distreure mentre en Rranma li lligava els peus.
-Ran- chan! No t'he fet res!, no sé perquè ets tan cruel amb mi!, sóc la teva promesa maca!- la jove plorava, apel·lant a la seva suposada relació amb el nen.
-M'ho has tret tot!, tu i aquesta gata!- en Ranma parlava amb ràbia- Jo i l' Akane teníem plans, anar a la universitat, començar el circuit de tornejos, guanyar diners per a la universitat. Estàvem becats!...- El nen va endurir la veu- I entre tu i la Shampoo ens ho tragueu tot!, pel vostre malsà egoisme vam perdre el nostre futur!
-Era pel teu bé!, ¡No havies d'anar a la universitat!, El teu deure era viure amb mi i cuinar…!
-Des de quan el meu bé significa la mort de l'Akane?, - el nen la va tallar furiós- quan he dit que vull cuinar? Tots saben que vull seguir amb les arts marcials, tu no ets ningú per decidir per mi. No tinc cap deure amb tu. Què el meu pare va robar el teu carro de cuinar? Això ha quedat saldat quan vas destruir-te amb les altres dues la casa de la meva mare. I sobretot quan vas intentar enverinar l'Akane, és més ara ets tu qui estàs en deute amb la meva mare, la meva promesa i amb mi.
-Tu…- Ukyo plorava, sabia que això sempre havia servit per estovar la Ranma, però aquesta vegada…
-No ploris Ukyo, aquestes llàgrimes…-en Ranma va mirar somrient a la cuinera- són falses. És hora que t'escarmentem, no aprendràs, però l'Akane i jo en gaudirem, no ho passaràs bé.
-Ranma estimat!, ens hem d'afanyar, hem d'agafar la boja del mallot de gimnasta.
El nen va anar a un racó i va agafar un paquet i el va llançar a la seva amiga.
-Ranma tanca la porta!, que ningú entri a molestar!- la nena es va girar a la jove cuinera- no et farà mal, però això no significa que oblidaràs aquest càstig.
Uns minuts després, els dos petits van abandonar el lavabo, l' Akane s'havia endut el barret de l'Ukyo. Els dos nens reien i feien broma.
Ukyo estirada a terra. Es va aixecar, es va mirar el cos no tenia res, no li havia fet res. Es va mirar al mirall, va parpellejar, i va cridar. Els dos petit el van feruna cosa horrible, no podia sortir al carrer així
.
La Kodachi es va sentir segura, no va veure ni rastre dels dos petits. Va pensar en el seu Ranma.
-Transformat en nen!, Per això dues boges!, Segur que Akane Tendo ho va obligar a transformar-se en nen!.
La gimnasta va veure casa seva, es va sentir segura, allà dins ningú no l'atacaria. Quan es va acostar davant de porta d'aquella casa va caure un bony tirat allà.
-Que bruta és la gent!, mira de llençar les escombraries davant de porta de la meva mansió!
I en mirar la "escombraries" va veure que era el seu germà.
-En això tens raó!, El teu germà és… escombraries assetjadora!- darrere seu estaven els dos nens que la perseguien- però no ho hem llançat davant de la casa dels altres.
-Ho hem llançat al contenidor d'escombraries que li correspon, a casa teva!
La Kodachi va cridar de terror en veure llançar-s'hi als dos nens sobre ella. A l'últim moment va agafar el seu germà i els va llançar als nens i va aprofitar per fugir.
La Kodachi va entrar a la seva mansió feliç, s'havia lliurat de ser castigada per aquests nens, al que va fer servir el seu germà per fugir.
Aquesta jove sabia que aquest petit era el seu estimat Ranma, però des que va ser embruixat per aquestes dues plebees s'havia tornat molt entremaliat i es comportava com un nen. Havia de curar-lo, tornar-lo de nou adult, i llavors el seu estimat Ranma s' ho agrairia casant-se amb ella.
Va passar pel costat de l'estany cantant, i de sobte es va quedar quieta, va deixar de cantar, va mirar amb horror l'estany... sec. Es va preguntar com podia estar buit, no era possible. Fins i tot en èpoques de sequera aquest estany estava ple.
Els Kuno sempre tenien aigua, encara que hi hagués retencions d'aigua, la seva família sempre tenia aigua. Si els veïns no tenien aigua… pitjor per a ells.
-On és l'aigua?, ¿On és el senyor Tortuga, el meu cocodril?- la gimnasta va mirar al seu voltant i va veure que tampoc hi havia arbres. Algú havia transformat aquest jardí, en un parc, fet de ciment i formigó.
-¡Hola!- la Kodachi es va girar i va veure la seva rival, la que es va tornar nena.-No sé si ho sabrà, però hem transformat aquest jardí, en un aparcament públic, amb places per a cotxes petits i familiars. Sobre el pàrquing hem fet un parc que servirà d'entreteniment tota la família.
L' Akane anava vestida com un obrer de la construcció, fins i tot portava un casc al cap.
-Això és propietat privada!- va cridar la gimnastra.
L' Akane es va ficar el dit a l'orella.
-Com crides!, m'has deixat mig sorda!- la nena la va mirar molt seriosa.
- Era!, ¡Era propietat privada!-, la Kodachi es va girar i va veure arribar a en Ranma vestit com l'Akane i mirava un gran pla que portava a les mans- al vostre jardí hi havia plantes protegides, un animal perillós protegit. No tenies el permís per tenir ni aquests arbres ni aquest cocodril.
-Tots han estat enviats a un lloc on es dediquen a la protecció de fauna i flora protegits.
La Kodachi va mirar sorpresa aquests nens.
-El govern ens ha cedit a en Ranma i a mi aquesta zona del que va ser el teu jardí.
-Per què? Per què? Per què? -va cridar la Kodachi.
-Et demanem, a tu i al teu germà- en Ranma es va acostar a l' Akane i li va dir alguna cosa a l'orella-si, i al teu pare, al teu pare també. Va ser per totes les destrosses que la vostra família ha provocat a casa nostra, i a casa de la mare d' en Ranma
-Per la vostra obsessió a perseguir-nos!, digueu-vos assetjament.
-Jo no assetjo el meu estimat Ranma. Jo ho vull rescatar de les pèrfides mans d'aquestes plebees. Com que està embruixat ho he d'allunyar d'alguna manera.
-I aquesta forma és drogant-ho.- va preguntar l' Akane amb ironia.
-Tot val a l'amor!.
-No sé si ho sabràs. Però això s'anomena segrest!,
-Us combatré!, us guanyaré!, i em quedaré amb en Ranma!, i d'un petó d'amor el tornaré adult, i ell m'estimarà per sempre.
-No serveix- va negar en Ranma, en tota conversa no havia aixecat el cap del pla- ha de ser un petó d'amor el que trenqui els encanteris, i jo no t'estimo. Besar-me i vomitaré, i després aniré al metge que em facin un rentat d'estómac.
La Kodachi va mirar el nen, definitivament aquest no era el seu estimat Ranma, tornar-se nen ho havia trastornat.
-I per altra banda… Ja ens hem besat, si aquest encanteri, o el que sigui, es curar-se amb un petó ja faria mesos que seríem adults.
L' Kodachi va trigar uns segons a entendre què li havia dit realment aquesta nena. Aquesta mocosa havia robat algun petó al seu Ranma.
-¡Akane aquí posarem una font i davant una estàtua., -en Ranma ignorava a la Kodachi, només estava interessat en el pla, i el que construirien allà.
Els dos petits van somriure van mirar la jove, aquesta va saber que havia de fugir, que li passaria una cosa molt dolenta.
Va fugir en direcció al gimnàs que disposava la família. Quan va arribar on havia de ser, va veure que al seu lloc hi havia una gelateria, va entrar. i va mirar aquest local, estava ben decorat, va mirar la llista de gelats, i es va llepar, estava ben assortit. Li van atreure diversos gelats.. Va oblidar que havia de fugir, desitja provar un gelat. I va demanar un gelat de maduixa i nata.
Es va acostar a demanar-ne la consumició. Havia oblidat que aquest lloc havia estat el dojo dels Kuno, en aquell moment només pensava que volia un gelat. Había una cambrera.
-Hola, què desitja vostè? – la Kodachi va fer dues passes enrere, la cambrera era l' Akane ajudada per Ranma.
La gimnasta va intentar fugir, però va caure desmaiada, els dos nens van fer servir una de les drogues que van robar de l'habitació d'aquella noia.
Minuts després la Kodachi va despertar, estava ficada dins d'una ridícula estàtua de ciment, només tenia fora el cap, les persones que acudien al parc reien en veure-la.
Aquest dia la Kodachi va patir una de les pitjors humiliacions de la seva vida, però es va prometre escapar d'aquella gàbia de ciment i venjar-se dels dos nens.
Estava fent força per escapar, va notar que havia d'anar al lavabo, s'orinaria a sobre. No es va poder escapar a temps. L'estàtua es va trencar alhora que se li va escapar el pipi, moltes persones la van veure, entre ells els dos petits que la van fotografiar.
-Si no et rendeixes, aquestes fotos- en Ranma va deixar passar una estona per donar emoció- la veurà molta gent, i diran que la Kodachi Kuno és una mena.
I els dos petits es van mirar, i es van fer un petó als llavis.
-Veus,-l' Akane es va girar a la Kodachi- un petó no serveix per tornar-nos a la normalitat.
I agafats de les mans els dos petits es van dirigir al dojo.
-Kodachi tampoc no aprendrà.
-No, no ho farà- l' Akane va negar amb el cap- tot el que hem fet avui no servirà de res. Tornaran a atacar-nos, ens tornaran a fer la vida impossible.
-I tornaran a voler-nos separar.-La nena va assentir-però no ho aconseguiran!
-No!, no ho aconseguiran mai!
Havien de trobar una manera de recuperar la seva veritable edat, ser nen era divertit, tenir algú amb qui compartir entremaliadures era sensacional. Però no podien seguir així sempre, havien de créixer els propers mesos, i potser així podrien recuperar part del que van perdre en tornar-se nens. Podien recuperar la beca i anar-se'n a la universitat.
.
Els dos nens van arribar al dojo on van ser rebuts per la Nodoka.
-El meu señor Robin de Saotome, la meva Senyora Mariam de Tendo! Vau vèncer els vostres enemics? -va preguntar la dona.
-Senyora Nodoka- els dos nens van fer una reverència- hem vençut els nostres enemics i les seves aliades, les tres bruixes, però li puc assegurar que aquests éssers tornaran, són com la hidra encara que li colpegem sempre tornen per més cops.
La dona va somriure, sabia que aquests nens emprarien bé els seus ensenyaments, no els utilitzarien per a res dolent, com el que estava fent ara l'Akane, desenfundar una mica la seva catana per amenaçar Genma.
La dona va deixar de somriure, s'havia equivocat en voler ensenyar el seu art a dos nens tan hiperactius. Però després va negar amb el cap. En Genma es volia portar a en Ranma a un viatge d'entrenament, segur que no tornava en anys. En Genma havia guanyat aquesta amenaça amb raó.
Des de l'endemà ensenyaria a ser més subtils a l'hora d'amenaçar amb la catana a els pares. Amenaçar amb la catana també formava part de l'escola d'arts marcials de la família de Nodoka.
.
Aquella nit els dos nens van caure al llit, estaven massa cansats, s'havien passat el dia jugant. Es van mirar, com cada nit van somriure, es van besar a les galtes, sempre eren vigilats per la Nodoka o la Kasumi, que impedien que es besessin als llavis.
-Bona nit Akane!-. Li va desitjar en Ranma.
-Bona nit Ranma!- Li va tornar el desig l'Akane- demà la teva mare ens muntaran la piscina.
-Si!- va cridar en Ranma- demà hi haurà piscina.
Van tancar els ulls i un instant després estaven adormits, abraçats. La Nodoka ja convençuda que dormien que no l'enganyaven, va sortir de l'habitació, aquella nit no No van trigar a dirmir-se
El silenci es va abatre sobre el dojo, tots dormien. I…en Ranma i la seva companya de llit es van despertar, van obrir els ulls i com darrera malifeta d'aquell dia es van fer un petó als llavis.
- T'estimo! - van dir tots dos en veu baixa, es van besar als els llavis com feien cada nit quan yots dormien.
Segons després tornaven a estar profundament adormits.
NOTES DE L'AUTOR:
HOLA:
Ja anem pel capítol 18 d'aquesta història,… encara que no ho semblin, els personatges ja son mayors d' edat. I ara com ara no veuen la manera de tornar a la seva edat autèntica, però no obliden els qui els van tornar petits. Amb aquesta forma en Ranma i l'Akane són molt rancorosos.
El que l'Akane diu a l' Ukyo. Que sassembla a la Madoka Ayukawa. Cal recordar que tant l' Ukyo com la Madoka i la Bulma de Dragon ball van ser doblegades a Japó per la morta seiyu Hiromi Tsuru.
El títol de l'episodi fa referència tant a una cançó de Joaquín Sabina, com a les tres joves que cauen davant de la venjança dels nens