.
-0-
2ª . CAPITOL.
.
Però mira como beu la Shampoo ...
.
-0-
La Nabiki estava esgotada, havia estat un dia pèssim. Havia hagut de recuperar els productes que va vendre, l'amenaça de la seva germana i de la tia Nodoka va ser molt motivadora per fer-la moure a la recerca del que va vendre. Per això no podria anar a la cafeteria preferida d' en Ranma i l' Akane per parlar amb els rivals dels dos promesos, aquestes persones s'enfuririen, ignorava que aquestes persones tampoc hi anirien.
Després en arribar a casa i veure què li va passar a la seva germana i al promès d'aquesta. Ara hauria d'anul·lar el negoci que va fer amb els dos joves.
-No puc llogar a en Ranma i a l Akane. Ara són dos nens, com que els seus rivals no els portin al parc de gronxadors... dos nens!
Ara li tocava vigilar els dos nens, encara que havien canviat d'apareixeria seguien barallant-se. No havien oblidat les seves tècniques, i no tenien cap objecció a utilitzar-les, en Genma havia estat la seva primera víctima.
Va suplicar no ser l'encarregada dels nens, ni la Kasumi ni la Nodoka van tenir pietat.
-Nabiki- la nena que s'havia estat l' Akane adolescent, va mirar la seva germana suplicant- en Ranma i jo volem un conte.
La Nabiki va mirar la seva germana, i es va acudir un conte.
-No vull interrupcions, una de sola i es va acabar el conte:
'En un país molt llunyana vivia una princeseta anomenada Akane. Tothom la volia, ella era amable amb tothom. I el que més el seu amic, un atractiu petit príncep anomenat Ranma. El pare de l'Akane tenia un conseller, un ajudant del rei, que era molt envejós, aquell malvat desitjava ser rei en lloc del rei.
I un dia amb l'ajuda de dos guerrers i de tres bruixes, van matar el rei!'
En aquest punt la Nabiki va aixecar les mans els dos nens van cridar de por i es van abraçar.
'A la princeseta la van portar a una masmorra, on va veure com mataven la seva germana gran. Però a ella va ser pitjor. La van despullar i la van fer fora al carrer.
La seva germana mitjana que s'havia aliat amb el conseller va veure com l' Akane va ser llançada al carrer com una bruta captaire.
En Kuno l'antic conseller i nou rei es va casar amb la Nabiki, la germana de l'Akane.
L' Akane vagar pels carrers, patint gana i fred. El nou rei va prohibir que ningú ajufreda l' Akane, havia de morir de gana i ffred.
La Nabiki va mirar els dos nens, després d'aquell conte, aquests nens no demanarien més contes.
L'Akane va viure molts dies al carrer, la seva germana Nabiki, la veia i somreia. L' Akane estava patint el seu càstig merescut per ser tan bona.
El petit príncep Ranma que estava de viatge amb el seu pare en tornar al palau no va trobar la seva amiga, va preguntar per ella i ningú no li va contestar. Li va preguntar al nou rei que li va ordenar casar-se amb la seva germana, però aquest desagraït príncep es va negar.
El rei ofès va manar captures a en Ranma, però ell va escapar del castell. Va segrestar la germana del rei que li va dir on era l' Akane.
En Ranma la va buscar i la va trobar bruta nua, i la pobra princeseta va morir als braços del seu estimat.
El príncep furiós va prometre venjar-se. Va incinerar la seva estimada, i va atacar el castell, va matar els guerrers que van ajudar a en Kuno a ser rei, els va tallar els caps i se'ls va enviar al rei. Aquell príncep va entrar al palau i en va matar les tres bruixes, una era la germana del rei.
El nou rei va manar matar a en Ranma que va fugir i es va amagar al bosc. Allà va viure molts anys i un dia veient que no podia escapar-se va agafar l'urna amb les cendres de l'Akane i va saltar per un barranc.
El rei Kuno i la reina Nabiki lliures d'ne Ranma i l' Akane van ser feliços i van menjar perdius.
I heus aquí un xantatge heus aquí un xantatge i aquest conte s'ha acabat'
Els dos nens la van mirar i es van posar a plorar.
-Aquest conte és lleig- va dir en Ranma.
-La mare no ho explicava així. La bruixa de la germana de la princeseta és castigada per la princeseta i el seu príncep. I no es deien així.
-El conte ho he explicat jo i ho explico com jo vull.
-Nabiki torna a explicar un conte així als nens…-la Nodoka havia desenfundat la katana- i jo t'explicaré com va morir Ana Bolena, tu farà d'aquesta reina. Jo i la sortim de compres, hem de comprar algunes coses. El teu pare i el meu marit han anat a la biblioteca per haver-hi si aconsegueixen informació sobre què han menjat aquests dos nens. Et quedes sola a càrrec dels nens, no els posis cap sèrie violenta.
-Ara els poso una sèrie, al ratolí Mick…
-No m'agrada aquest ratolí, vull veure Shingeki no Kyojin- va demanar en Ranma.
-I jo Jujutsu Kaisen- va proposar l'Akane.
La Nodoka els va mirar horroritzada. Quan aquests dos nens eren adolescents no li podia prohibir veure-la, però ara que dos nens s'havien tornat no els deixaria veure aquestes sèries tan violentes, podien tenir males idees.
La Nabiki va connectar la tele, i en lloc dels dibuixos d'aquell ratolí que odiaven els dos nens, donaven anuncis, i en estar tan proper el Nadal eren anuncis de colònies i de joguines. Per a l'horror de la Nodoka, en Ranma i l' Akane van començar a fer una llista de lis joguines que volien demanar.
-M'agrada el ninot de Son Goku- va demanar en Ranma,-i ell d' en Vegeta. Però odio les colònies i el xampú.
-Jo també odio les colònies i el xampú. Però m'agraden les nines de Sailor Moon.
En Ranma i l' Akane cada cop s'anaven adaptant al seu nou cos, però no oblidaven res, la Nodoka els va deixar amb Nabiki que va posar un programa que parlava de negocis.
-Aquest programa és molt avorrit, posa una mica més divertit- l' Akane va grunyir, mai li va agradar aquest programa- posa una mica d'animi.
-Donen la nostra sèrie favorita, ¡posa-la!- va exigir el nen, la mirava furiós- si no li diré a la meva mami que ens fas coses lletges.
-Quines coses lletges?- va preguntar la Nabiki.
Els dos nens es van mirar i es van despullar. La Nabiki els va mirar espantats. Aquests dos nens no tenien vergonya, eren uns descarats. Tota la timidesa que tenien d'adolescents havia desaparegut. El que van menjar no només els va tornar nens, els va tornar entremaliats. Va saber que havien de trobar la cura i tornar-los de nou a la seva edat real o que aquests nens serien un terratrèmol.
-Direm que ens has despullat i que ens vols tocar.
-Vindrà la policia i t'enduran.
-Et ficaran a la presó i t'enganxessin.
Aquests dos nens eren malvats, la Nabiki va haver d'accedir al xantatge dels dos nens.
Minuts després la mitjana de les Tendo estava avorrida, veient una sèrie de monstres menja persones els dos nens, ja vestits, dormien. La noia es va recolzar a la taula, va recolzar el cap i es va adormir.
En aquell instant els dos nens van obrir uns ulls es van mirar, van mirar la la Nabiki i van somriure amb maldat.
La Nabiki va despertar i va veure tot fosc, ja havia de ser de nit.
-Impossible que hagi dormit tant! La Kasumi m'hauria despertat. Va voler moure's i no va poder, va descobrir que estava lligada.
-Ranma!, Akane! Si això és cosa vostra us castigaré, faré que la tieta Nodoka us castigui- va sentir les rialles dels nens.
Quan la Nabiki es va adormir els dos nens van actuar. Van lligar la noia, li van posar un sac al cap i entre tots dos la van treure al jardí. Tot i la seva estatura aquests dos nens seguien sent forts, i no els va resultar un problema portar la Nabiki.
-Us mataré!- va cridar i li van arrencar el sac del cap, la jove va veure que l'havien enterrat fins al cap.
-Mira el cap de Nabiki sembla una pilota-en Ranma va riure- la passegem?
-No, és una carbassa, l'hem de regar.
I això van fer, gairebé ofegant Nabiki, quan es van casar de fer de jardiners van canviar de jocs.
-Mira el que he trobat a les escombraries!- Akane va ensenyar al seu amic el que va tirar Kasumi-Ossos i tomàquets podrits! Podíem jugar a tret al blanc.
-Si!, aquesta vella serà la nostra Diana!
I la Nabiki va ser això, la diana dels dos nens. Quan la Nodoka i la Kasumi van tornar els dos nens van ser castigats, i la Nabiki rescatada, que va demanar plorant no tornar a quedar-se sola amb els dos revoltosos nens.
En Ranma i l' Akane castigats sense postres, estaven amb el cap ajupit, semblaven tristos, però realment estaven contents, havien gaudit molt torturant a la Nabiki.
...•...
La Cologne i la Shampoo es dirigien al dojo Tendo. Anaven satisfetes, farien xantatge a la família, si volien salvar a l' Akane i en Ranma hauria d'accedir, coneixent-ho ho faria, faria tot el que fos per salvar a l' Akane.
-Alegra't néta, el futur gendre serà teu, aquesta japonesa no pot competir amb tu. Ets més maca, amb millor cos i millor lluitadora que aquesta noia.
-Noia violenta no servir per nena, ser tonta, i poc agraciada. Jo ser millor que…
En aquell moment aquesta noia va rebre un cop de pilota a la cara. Era una bola de fang que li va embrutar la cara. Va veure córrer una nena amb una careta tapant-li la cara, i quan anava a escarmentar aquesta nena.
-Deixar-la Shampoo, no tenim temps per això, hem d'anar al dojo Tendo i posar les nostres condicions per salvar…
Va ser ella la que va rebre dues boles de fang, una a la cos i una altra a la boca, que es va omplir de fang.
La Cologne va escopir, es va girar i va veure córrer un nen, també portava una careta.
-Maleït nen! No sé quina educació li han donat els pares. Si jo fos la seva àvia.
-Però només ets una vella bruixa- va cridar el nen sense girar-se.
La dona se'l va mirar aquell nen li resultava conegut.
-Seguim àvia, ja trobarem aquests nens i els castigarem.
Les dues dones van seguir el camí, havien d'arribar al dojo i amenaçar aquesta família.
Quan van entrar al dojo el van trobar molt regirat.
-No són al dojo- el pare de l'Akane estava alterat- tampoc a l'habitació de l'Akane.
-Tampoc a la cuina, però han buidat el rebost- la Kasumi estava molt nerviosa- On s'han d'haver ficat?
-S'han tornat a escapar, espero que el senyor Tanaka no es torni a queixar. El molesto els crits d'aquells dos -la Nodoka va mirar els altres amb preocupació- em fa por la entremaliada que puguin fer els dos nens.
-Sembla una venjança, s'estan venjant dels que els han fet patir- lavNabiki va començar a explicar-el senyor Tanaka, l'oncle Gemma, el director Kuno… jo- això dos han despertat els seus desitjos ocults.- es va girar i va veure les dues dones xineses.- Vosaltres!, sou la culpables de…!
-Si, nosaltres enverinar l' Akane, ella dormir, si no donar antídot ella morir.
-Si en Ranma no accedeix en sortir amb la Shampoo, i casar-se amb ella, l' Akane morirà-la Cologne va mirar a tots, la miraven sorpresos.
- Això no és veritat, aquest verí no matava, tornava nena-la Nabiki va mirar les dues dones.
-L' Akane no ser nena?
-No va ser l' Akane qui va provar el pastís que li vas enviar, va ser en Ranma.- La cara de les dues dones xineses va ser un poema, alguna cosa va sortir malament.
-Ara Airen ser un nen- la Shampoo es va alarmar-no ser possible.
- Si ho és- la Nodoka va mirar la jove de forma amenaçadora- em diràs com curar el meu fill.
La Shampoo va mirar la seva àvia
-jo no dir.
-M'ho diràs gateta, o faré amb tu el que vaig fer amb la teva mare, quan va assetjar el meu germà.
La Cologne es va espantar, la mare de la Shampoo va anar al Japó a la recerca de l'airen que la va vèncer, va tornar a la Xina espantada. La germana del seu airen la va amenaçar de manera contundent.
-La teva mare no t'ha hagut de explicar el que li vaig fer. Li vaig fer signar un document amb fer-se el sepukku si perdia amb mi.
-Ningú guanya contra el clan de la Cologne, som les millors en lluita.
-No vam lluitar, vam apostar qui aguantava més bevent. Va caure al tercer got de caçalla, un aiguardent molt fort. Aquesta dona va perdre i la vaig obligar a fer-se el sepukku, s'orina de por. Li vaig canviar la sentència si se n'anava del Japó i oblidava el meu germà. Si no em doneu la cura per als nens. El teu poble sabrà que la mare de la Shampoo és una meona.
La Cologne va saber que si se sabia això seria un deshonor, ho havia d'amagar. Hi havien anat a fer xantatge a en Ranma i havien estat elles les xantatges per la mare del jove.
-No ho diguis!- va ordenar l'àvia a la seva néta, va mirar a la Nodoka.- això no quedarà així. Ens venjarem.
- Puc demanar que sigui la Shampoo qui es faci el sepukku, en ser la filla de qui em va desafiar ha heretat la promesa que la seva mare va fer amb mi.
La Shampoo va empassar saliva, ara sabia perquè la seva mare no volia que anés al Japó. Devia explicar tot o acabaria morint amb deshonor, però no va donar el braç a tòrcer.
-Aquestes promesa ser japonesa, jo la xinesa no ha de complir.
-El mateix es pot dir de les teves lleis, en Ranma és japonès, som al Japó. Ell no ha de complir les vostres lleis -la Nabiki va mirar les dues dones- aquí ha atrevit alguna cosa greu per culpa vostra, o no dieu com solucionar-ho o…
Les dues dones xineses es van veure pèrdues i devien dir la cura.
-Bé, en Ranma deu…
-Mira Akane, la bruixa d'abans.-havien arribat dos nens, el nen va mirar divertit l'anciana- la cremem?
-I l'acompanya la dona vaca-la nena mirava amb fúria la Shampoo- la munyim?
-Què significar això?, quan airen i noia violenta tenir fills?, on amagar?
-No siguis ximple Shampoo!, no són els fills d' en Ranma i l' Akane- l'àvia va empassar saliva- aquests nens són… en Ranma i l' Akane.
La dona i la seva néta van veure que aquests nens els miraven malament, amb ràbia.
-Munyim a la vaca!- van cridar els dos nens i van saltar sobre la Shampoo, que es va posar en guàrdia.
-Jo ser més gran i més fort, jo guanyar.
La Cologne es va alarmar, aquests dos nens.
-Compte Shampoo! Tot i ser ara dos nens no han oblidat les seves tècniques, i són més fort que un nen de la seva edat actual.
-Bah! Jo guanyar- aquesta noia va parlar amb prepotència, creient-se guanyadora.- ells només ser nens, no ser problema per a la Shampoo.
-Et desafiem!, T'esperem al dojo, dins... dins...- en Ranma va mirar a l' Akane i està arronsant les espatlles. Ara ella tampoc no sabia com es mesurava el temps- quan ens canviem de roba.
I els dos nens van sortir corrents a les seves habitacions per posar-se els gis de combat.
Ja al dojo. Els dos nens van mirar el rival.
-Quina roba més estranya porta, ha de ser estrangera.
-Segur que al seu país les dones no porten calces.
-Li traiem els pantalons haver-hi si porta alguna cosa a sota?
-No us atrevireu! Feu-ho i us enganxo amb la sabatilla al cul.
-Aquesta vella ens vol enganxar- els dos nens senzillament no tenien respecte a ningú, tret de la Nodoka i la Kasumi.
-Vaig dit… vella?-la Shampoo es va enfurismar, dos nens la insultaven. Els dos nens més maleducats del barri se'n reien.
La Cologne mirava els dos nens. El pastís havia de deixar fora de joc a l' Akane, tornant-ho nena. I el beuratge que va enviar l' Ukyo, sospitaven que va ser ella qui el va enviar, l'havia de deixar inconscient, però els ingredients dels dos productes van transformar els dos nens en desllenguats.
-Només són així amb la gent que els porta problemes- li havia dit la Nabiki-amb tia Nodoka i la Kasumi són molt amables, sospitosament amables.
-Com s'emporten entre ells?
-Massa bé, pràcticament no es barallen, estan sempre junts, planejant entremaliadures.
-Aquest producte li has fet treure a la superfície el que guarden al seu cor. L'ànsia de venjança contra qui els fica en problemes. La seva amistat per qui estimen… i… el seu amor de l'un per l'altre. Per a ells no hi ha els tabús. Una mica més?
-Es banyen junts i aquesta nit han dormit junts. Comparteixen el menjar. Des que s'han transformat, no s'han separat ni un instant.
La analitzava la situació, es va adonar que era possible que no pogués revertir aquesta transformació, que els dos nens tornarien a anar creixent de manera natural.
Mentrestant la Shampoo tenia dificultats per lluitar amb aquests nens.
En ser tan petits oferien menys punts blancs, era molt ràpids i esmunyedissos, se li escapa ban contínuament i atacaven coordinadament. Malgrat la seva edat aparent, no atacaven com a nens, els dos petits sabien com fer mal.
Però ella en ser més gran oferia més blancs on enganxar, i aquests dos nens se n'aprofitaven els molt maleïts. L'abraçaven i el mossegaven.
Tenia mossegades i pessics per tot el cos. En Ranma li havia fet l'atac de les castanyes, i amb uns cops realment fort. L' Akane li va donar un cop de cap a la panxa.
Els cops dels seus dos petits rivals sempre hi donaven i els seus no.
Havien guanyat, els dos petits havien vençut la més preparades de les amazones. La Shampoo a terra els va mirar ploranera i comprendre. Havia estat vençuda, derrotada, humiliada… per dos nens!, si se sabés a la tribu, en seria fora.
Els dos nens en veure que havien vençuts van començar a saltar i ballar, van xocar els seus nanos i la seva gelosia. Van cantar una cançó absurda humiliant més a la Shampoo.
-Nens no sigueu impertinents, heu vençut, no us heu de riure de la Shampoo, éreu dos contra un.
Els dos nens van mirar la Cologne.
-Encara que haguéssim estat un l'hauríem vençut, realment no té res- els ulls d' en Ranma no tenien res d'infantils, tornava a ser el jove de disset anys- és la lliçó que li hauríem de donar fa anys- i va tornar a ser el nen d'uns set anys- i ara la despullarem i la munyirem.
-No!, ¡Tot menys això!- la havia parlat sense pensar, en veure's acorralada per aquests dos nens va dir el primer que va pensar. No volia que aquests nens destrossin la seva preciosa anatomia, encara que tenia el cos ple de mossegades, pessics i cops.
-Bé podíem demanar-li…-va començar la Nabiki.
-La gelateria del centre comercial fa bons gelats. – en Ranma es va llepar pensant en lis gelats.
-I la botiga de joguines…--l' Akane va demanar un osset que sempre li va agradar.
-Necessitem roba nova- el nen va tocar la que portava- aquesta és molt antiga, i està molt usada.
Els dos nens van callar.
-Avui estrenen la pel·lícula de Miyazaki.
L' Shampoo va mirar els nens i es va tornar a penedir de tornar-los nens.
...•...
La visita al centre comercial per a la Shampoo va ser una tortura. Els dos nens corrien davant seu, anaven agafats de la mà. L' Akane arrossegava a en Ranma de lloc en lloc, el nen la seguia encantat.
La Shampoo va mirar el seu moneder, estava pràcticament buit, podia veure fins i tot teranyines, segur que tenia fins i tot ressò. Els dos nens els ho havien buidat, estava desitjant deixar-los al dojo i sortir fugint al seu país. No es casaria, no tindria fills. No volia tenir fills i que fossin com aquests dos nens. Sabia que tenir una filla d' en Ranma seria un error, si sortia com era en Ranma, el llogaret perillava, si fossin més d'una…
-Allà hi ha un espectacle de Nadal- l'Akane va assenyalar un punt i els dos nens van sortir corrents cap allà, seguits per una cansada Shampoo, que ja no pensava a no tenir fills.
-Jo parlar amb àvia. Voler anar-me'n a retir espiritual. Lluny de tot... lluny de nens.
Els dos petits van gaudir de l'espectacle, per sort per la Shampoo era de franc, però no el peluixos que hi havia d'aquell espectacle.
Hores després els dos nens i la jove anaven cap a casa. Els dos nens anaven cantant nadales, cançons d'anime o inventades per ells.
La Shampoo pensava tornar-se gata i fugir, o espantava a en Ranma, o…
-Demanarem les estrenes a Tanaka!-la Shampoo es va espantar, l' Akane tornava a tenir una idea boja. Tothom sabia que el senyor Tanaka tenia un caràcter aspre, era rondinaire, tot ho molestava. Si els dos nens els molestavan… tindria problemes.
En Ranma i l' Akane es van plantar davant de la casa on vivia aquell home i van començar a cantar. En Tanaka va sortir furiós, els nens li van demanar les estrenes, Tanaka es va negar i va entrar a casa. Els nens es van mirar. Van tornar a picar, i van tornar a cantar més fort, el senyor Tanaka va sortir cridant, va voler pegar-los als nens, aquests el van esquivar mentre cantaven. En Tanaka va tornar a entrar a casa. Els nens van tornar a picar i cantar. Això es va repetir diverses vegades, fins que aquell home derrotat i plorós els va donar les estrenes. En veure'ls marxar l'home va plorar, s'havia deslliurat d'aquells nens per ara.
Aquest no va ser l'única estrenes rebuda pels nens, els veïns d' en Tanaka alegres que en Ranma i l' Akane haguessin vençut aquest home els ho van agrair amb diners i dolços.
Aquell dia l'únic que va perdre no va ser Tanaka… i la Shampoo, ella… també va perdre.
Tots tres van entrar al dojo, els dos nens alegres pel que havien aconseguit, la Shampoo esgotada es va deixar caure a terra.
-Com t'ha anat?- la besàvia de la noia la va mirar espantada, la noia la va mirar suplicant, demanant-li que se la emportarà.
-Són uns monstres. No esgota la seva energia, és eterna, no s'esgoten mai, però si esgoten els altres. Són uns monstres. M'han tret fins a l'últim ien. He quedat a pagar en tres botigues, quatre restaurants i dues bugaderies. Han destrossat una perfumeria, i Enel espectacle de Nadal, quan calia trucar al Pare Noel, ells han trucat a Eren Jeager i al tità d'atac. S'han baralla amb una àvia que els volia treure els caramels, l'han llançat a la font del centre comercial.
Va continuar explicant com van posar en orbita el vigilant que va anar a renyar-los. La bronca que es va emportar ella per ser la cura de dos nens tan maleducats. Com van posar en orbita a qui els va anomenar maleducats.
La llista de problemes que van fer els dos nens són molt llarga, semblava mentida que en tan poc temps haguessin fet tantes entremaliadures.
La noia estava trasbalsada, no va voler saber res d' en Ranma, li va regalar a l' Akane. Investigaria com tornar-ho a la seva edat real, però no volia ser la dona d' en Ranma, ni tenir filles fortes amb ell. No volia tenir filles amb el caràcter que tenia ara el seu ex Airen.
Es deixaria vèncer per Mousse, seria un bon marit i controlable. A més ara Ranma era un nen. No podia ser la dona d?un nen deu anys més jove que ell.
I plorant sabent-se vençuda, vençuda pels seus propis paranys, va sortir del dojo. Però en el futur podia canviar d'opinió, i tornar a estimar en Ranma com airegen
La Cologne va mirar els dos nens que somreien entremaliats, ara estava segura, el que van prendre li va fer sortir a la superfície els seus desitjos més amagats, com dir-se que es volien o venjar-se de qui sabien que els feia patir. Ja no hi havia barreres, com la timidesa, o la vergonya.
Però això no significava que fossin nens, tot el que feien eren entremaliadures. Però per a gent com la Nabiki o la Shampoo aquestes entremaliadures eren l'infern…
No va poder continuar pensant, els dos nens van saltar sobre ella i…
Quan va poder escapar de les urpes dels dos nens ja no era abans. Havia patit com mai, aquests dos nens eren terrorífics, i això que no eren malvats.
L'havien lligat, vestit com una nina, i passejat per tot el barri en un cotxet per a nina, la van ensenyar a tothom amb qui es creuaven. Aquests dos nens deien que era la seva filla… adoptiva.
Al final va poder escapar, hauria d'anar-se'n d'aquell barri durant una temporada, s'enduria a la Shampoo, ara eren la burla de tot el barri. Tornarien després d' any nou, però no sabia de quin any.
...•...
Els dos nens s'avorrien, tenien ganes de divertir-se. Al dojo només hi havia la Nodoka i la Kasumi, que eren les úniques persones que respectaven, amb elles els nens deixaven de ser entremaliats.
Estaven veient un anime, no era violent, però tampoc no era per a nens. Era un xoc el seguien amb atenció.
-En es quedarà a enYuu com a nuvi- a la nena li agradava aquesta sèrie.
-Per Yuu m'agrada més la Meiko, és més adulta- en Ranma només volia portar la contrària a la seva amiga.
-Ets ximple ens hem vist la sèrie diverses vegades, ja sabem com s'acaba.
-La ximple ets tu, sempre m'ha agradat més…
En aquell moment algú va arribar a casa i va parlar. Els dos nens van mirar i van somriure.