.
-0-
4ª . CAPITUOl.
.
A la porta de la teva habitació hem arribat Ranma i Akane ...
-0-
.
- A la teva porta de la teva habitació hem arribat en Ranma i l'Akane en escamot, si no vols que et cantem doni'ns les estrenes…
La Nabiki estirada al llit es va tapar el cap amb el coixí. Els dos nens portaven cantant aquestes i més cançons Nadalenques. Van cantar en japonès, en anglès, alemany, en espanyol fins i tot es van atrevir amb l'italià i el català.- … portaven cantant dues hores sense parar. I semblaven que no deixarien de fer-ho, fins que la Nabiki sortís i els donés les estrenes, i això no passaria.
Al portal de la Nabiki hi ha dos nens…
-VOLEU CALLAR!, Estic farta de tantes nadales!, Ja porteu dues hores cantant i no aconseguireu res!.
Els nens van parar uns segons, veient que no aconseguien res, van fer una adaptació d'altres nadales.
-La Nabiki es creu que tindrà nuvi ric, com és de garrepa, es quedarà soltera.
I els dos nens van cantar la tornada d'aquesta adaptació d'una nadala
- Ande, ande, la…
Van seguir amb diverses versions de nadales amb la Nabiki com a protagonista, aquestes cançons es van sentir al dojo Tendo, i a tot Nerima, i per desgracia de la Nabiki, es van fer molt populars, tothom les cantava
-Calleu!, Calleu! Calleu!- va cridar la Nabiki- us podeu anar-hi, no us donaré res, sabeu que per no donar, no dono ni els bon dia, ni l'hora.
- Garrepa!, Racana!, Bruixa!- van cantar els dos nens.
I aquests dos nens van començar a cantar una cançó de la seva invenció.
"A la porta de Furinkan esta la Nabiki.
Espera que Kuno la convidi i se n'enamori
Però Kuno només vol a l'Akane i a la noia de pèl de foc."
La porta de l'habitació es va obrir i va sortir la Nabiki.
-Calleu d'una vegada!- i els va tirar unes monedes. Els dos nens es van ajupir per agafar-les i quan es van aixecar van veure que la seva víctima havia fugit.
-No s'ha d'escapar! Les monedes que ens ha tirat són de joguina-l'Akane es va llançar a la recerca de la seva germana, però aquesta noia ja havia escapat.
-Ens ha pres els pels com a nens.
-Ranma!, això és el que som, Nens!
-Ja tornarà i li farem que ens doni les estrenes.
Cuan van baixar al menjador la Kasumi s'hi va acostar.
-No sé que heu fet a la Nabiki, però ha fugit, diu que tornarà la nit de Nadal.
Els dos promesos es van mirar, i es van enfadar, la Nabiki se'ls havia escapat, n'havia fugit, però ningú se n'escapava per sempre i aquella noia cauria a les mans, i li donaria les estrenes, encara que fos després de Nadal.
-Quan soparem?- la pregunta de l'Akane va sorprendre a la jove.
-Fa poc heu berenat, i teniu de nou gana.
-És que després de sopar, volem que la mare ens expliqui un conte per adormir-nos- el nen estava il·lusionat amb això, mai no li havien explicat un conte a l'hora d'anar a dormir.
-Jo també vull un conte per adormir-nos-l' Akane va posar un to de pena- Mama m'explicava contes quan m'anava a dormir.
Els dos promesos tot i haver-se tornat nens i ser mentalment nens, no havien oblidat res, recordaven les seves vides. La Kasumi va sentir llàstima, els dos nens van tenir traumes a les seves vides. L' Akane, com ella va perdre la seva mare, i en Ranma no ho va passar bé en els seus viatges amb el seu pare.
Va veure els dos nens córrer i posar la televisió, ara que la Nabiki havia fugit, ells tenien llibertat de veure el que volien, tret del que els prohibia la Nodoka.
.
Estaven veient una de les sèries que tant li agradava.
-L' Eren és millor que en Ruffy. – Els dos nens estaven discutint qui era el millor personatge.
-T'equivoques, en Son Goku els guanyaria a tots dos- A en Ranma els agradava DragonBall.
-Ets ximple, en Goku és ximple com tu.
-És més ximple en Saitama.
Tots dos es miraven amb falsa fúria, realment estaven gaudint d'aquesta falsa baralla.
-Nens! Una mica d'educació – la Nodoka va mirar els nens amb el seny arrufat - no us heu de barallar per ximpleries. Si no deixeu de barallar-vos, aquesta nit no us explicaré un conte, que algú m'ha dit que voleu que us expliqui un.
-Només estàvem jugant- va dir en Ranma frustrat per l'amenaça de la seva mare.- Només estàvem jugant a barallar-nos.
-Si us plau tia Nodoka!, no ens castiguis sense conte.
La nena la va mirar amb una cara tan trista que la Nodoka no va poder aguantar més i va riure.
-Era broma, estimada. No us castigaré, però heu de menjar-vos tot el sopar.
Els dos nens van saltar de joia.
-Ens ho menjarem tot, tot!, tot!- van prometre els dos nois.
Aquella nit els dos petits van menjar amb avidesa, com si tinguessin gana endarrerida. Després de sopar.
-Mama, l' Akane i jo tenim somn, és hora d'anar-nos a dormir. Ens contaràs un conte?
Quan la Nodoka contestaria.
-No! Ja ets molt gran per a contes. Encara que sembli un nen, realment tens disset anys, pot dormir sol. Veig que la teva mare i l'Akane t'han tovant. Demà mateix ens en anirem de viatge, encara em queden coses per ensenyar-te.
A l'instant següent en Gemma tenia la katana familiar apuntant-li al pit.
-No deixaré que t'ho portis, no em separaràs de nou del meu fill- es va girar a en Ranma, va veure com l'abraçava l'Akane- no et deixaré i l'Akane tampoc ho farà.
-En Ranma és meu!, I només meu!- va cridar la nena- no t'ho deixaré, vell lleig!.
En Genma va empassar saliva, d'alguna forma o una altra s'enduria a en Ranma, ja enganyaria a la Nodoka i a en Ranma.
Quan va sortir del seu pensament, els dos nens i la Nodoka havien desaparegut i la Kasumi el mirava.
-Estic cansada. Me'n vaig a escolta a tia Nodoka explicar els contes als dos nens. Oncle Gemma, pare us toca netejar els plats i no trenqueu res. – la jove va somriure- fa temps que no sento un conte i tinc ganes d'escoltar-ne un.
I la noia va sortir en direcció a l'habitació de l' Akane, on dormien els dos nens.
Els dos nens estaven ajaguts al llit de l'Akane, i esperaven el conte de la Nodoka, aquesta estava asseguda a la cadira de l'escriptori de l'ara nena. La Kasumi es va asseure al llit.
La mare d'en Ranma va connectar el llum d'escriptori, va desconnectar la llum de l'habitació i va començar el conte.
.
Explica la història que en un país molt llunyà hi vivia un home molt ric. Estava casat amb una bella dama i tenien un fill. Mentre els pares eren unes persones que es creien per sobre de tothom, el fill era amable amb tothom.
-Ets idiota fill!- li va dir una vegada el pare- estàs per sobre de tots, has de ser despietat o pensaran que ets feble.
-No sóc feble, això ho seràs tu. Els que estan per sota nostre, ens fan el menjar. Anem a les botigues a comprar roba.
-Jo no he posat mai els peus en una botiga. Si necessito roba ve el sastre a casa i em pren les mides. Del menjar se n'encarrega el majordom.
-Només sortim de casa per anar a la festa de les nostres amistats- la mare va mirar el seu fill amb altivesa- Fes-me cas! No et barregi amb el populatxo.- Li va ordenar.
Aquell dia el fill va baixar a entrenar-se amb l'espasa i en arribar al pati va veure com el majordom enganxava una noia de la seva edat.
-Ets una inútil!, T'hem comprat perquè treballis, no per ser una càrrega!- aquest majordom era una persona que maltractava els seus treballadors.
-No ho sé fer!, és el meu primer dia. No em castigui.
-Faré amb tu el que vulgui.
-Deixeu-la!- va ordenar el jove.- Què t'ha fet perquè els hagis d'enganxar?
- Senyoret Robert! És una noia desobedient, no sap fer res.
-Ella ha dit que és el seu primer dia- es va girar al majordom- no vull que ningú li toqui ni un pèl, a partir d'ara està sota la meva protecció. - es va acostar a la jove- quin és el teu nom?
-Em dic Mishi.
Els dos joves es van mirar i van somriure. Va ser la primera vegada que es van veure, a partir d'aquell dia es veurien cada dia i es tornarien amics. Tot i que per les seves classes socials havien d'estar separats, cada cop van ser més amics, i van fer el que segons les normes no podien fer, es van enamorar, i això els va portar molts problemes.
.
-Tia Nodoka!- la va crid-Nodoka la Kasumi- s'han adormit.
La dona va mirar els dos nens, dormien abraçats, tranquils, sense que ningú els molestés. Ara eren feliços, i ningú pertorbaria els seus agradables somnis.
-Que agradable és veure'ls dormir així- a la Nodoka se li va escapar una llàgrimes- sóc feliç de veure i cuidar el meu fill de petit, sé que no és natural que siguin nens, però estic contenta de veure el meu nen jugar i riure, com devia ser, com el seu pare no el va deixar ser.
La nit va seguir, el silenci es va apoderar del dojo, d'aquella part de Nerima. Van caure els primers flocs de neu, però per a desgràcia dels dos nens no va quallar. L'endemà no farien un ninot de neu.
...•...
S'acostava un perill al dojo. En Happosai tornava al dojo. Portava roba interior acabada de robar, volia que en Ranma noia i l' Akane li la posessin. No podia saber que aquestes dues ja no es podien posar aquesta roba, els seus cossos eren molt petits per posar-se llenceria femenina, a part en Ranma ja no es transformava en noia.
Aquest vell anava imaginant les dues noies en roba íntima, caminava tan ficat en els seus assumptes que va fer el que mai no havia fet distreure's. El va enlluernar els focus d'un cotxe, va saltar i va caure on l'aigua havia tornat gel, va patinar, es va creure un gran patinador, i va caure per un pont, al cim d'un camió.
El vehicle va accelerar, i en Happosai no va poder baixar del camió fins a tres-cents quilòmetres després.
I quan va baixar d'un salt, va aterrar sobre gel, va tornar a patinar, el va aturar un arbre i va ser sepultat per la neu que en va caure.
Va tornar a Nerima el dia de Nadal, adolorit i cansat, en arribar al dojo li esperava una sorpresa.
...•...
En Ranma es va despertar quan començava a aclarir, va veure que era abraçat per l' Akane i que ell l'abraçava a ella, no va voler desfer aquesta abraçada, era tan càlid estar abraçat per la seva amiga. Es va moure una mica, i li va atacar el fred.
-Quin fred!- es va queixar i va tornar a adormir-se entre els braços de la seva amiga.
Poques hores després es van despertar i en intentar separar-se van notar el fred i els dos nens es van negar a aixecar-se.
-No m'aixecaré, fa fred- la nena esperava que el seu amic tampoc no s'aixecarà, i estigués amb ella uns minuts més.
-No tinc ganes d'aixecar-me, aquí s'està calentet, i no em vull separar del teu costat. Fas una olor molt bona.
-M'agrades que siguis nen, ets tan agradable. Quan eres adolescent eres tan desagradable.- el va besar a la galta.
-A mi també m'agrada que siguis nena, ets tan maca, i no t'enfades tant.
-Ara em dius el que sents, sense amagar res.
-Tu també ho fas. No vull tornar a ser adult, no vull perdre la confiança que tots dos sentim. No vull tornar a ser l'idiota que es passa el dia insultant-te i és tan covard de no dir-te que t'estima molt.
-Jo tampoc vull tornar a ser la noia ximple que tenia gelosia d'aquelles noies que se t'acosten.
Tots dos es van mirar, i malgrat la seva edat aparent es van besar als llavis, es van separar i van tornar a ser els dos tímids que sempre van ser.
-Quina vergonya ens hem besat!,-van dir els dos enrojolats.
-Ara no em podré casar!- en Ranma es va tapar la cara simulant vergonya.
-Prometo restablir el teu honor, jo em casaré amb tu-l' Akane li va apartar les mans de la cara.
Tots dos van somriure i es van mirar a la cara.
De sobte el noi va semblar olorar alguna cosa.
-Kasumi està cuinant una cosa rica. El menjarem.
I tots dos nens es van aixecar. En Ranma va anar a la seva habitació a vestir-se.
Ja vestits es van ajuntar al passadís i van baixar al menjador.
En entrar van veure la taula encara sense plats i van anar a la cuina i van veure la Kasumi i la Nodoka.
-Bon dia!- els dos nens van saludar les dues dones.- Ja està fet el menjar?
-Bon dia nens!,-Falta poc perquè aquesta llista. Podeu ajudar-nos a posar els plats i els bastonets per menjar.
Tots dos es van posar a preparar la taula mentre cantaven nadales.
Estaven menjant, feia molt de fred.
-Quin fred!- deien els dos nens a cada minut.
-Sou febles! Els nens han d'aguantar el fred per ser forts. Mirar els infants esquimals el fred que han de suportar i no es queixen.
-Oncle Gemma això és una mala comparació- la Nabiki havia tornat, però mirava els nens amb desconfiança, estava segura que li intentarien demanar-lqules estrenes- i que els diguis tu que planeges transformar-te en panda per no tenir fred.
En Genma va mirar la Nabiki fastiguejat, aquella noia acabava de delatar-lo, va notar que la seva dona el mirava furiosa, ara ho tindria malament per escaquejar-se de les feines que havien de fer ell i en Soun. Si nevava haurien de pujar a la teulada i treure la neu. Segur que els tocava anar a comprar, això era feina de en Ranma i l' Akane, però aquests dos ara eren nens, ara no podien anar de compres.
En Soun i ell es van mirar, havien de fugir abans que els assignessin una feina, anar-se'n al parc i jugar allà al shōgui, feia sol, podia fer una temperatura agradable.
-Ni ho intentis Gemma –la Nodoka li va parlar al seu marit sense aixecar el cap del plato- va a nevar, ho han dit a les notícies- hem d'estar preparats per això. En una hora aniré de compra, em portaré als nens.- sabia que si ho deixava a casa, en Ranma i l' Akane farien una entremaliadures en contra dels que hi vivien- no els sabeu vigilar. Sou la benzina, i ells són foc.
-Tia Nodoka fa bé de no refiar-se de vosaltres- la Nabiki va mirar amb desagrat els patriarques- sou un perill per als nens. Els motiveu per fer trastades.
-Deixa de treure't culpes. Tu també entres al mateix sac que en Gemma i el teu pare -la va renyar la germana mitjana- saps que ara es vengen de qui els ha fet malbé. Tu també ets a la seva llista.
-Ahir no ens vas donar les estrenes!- va reclamar l'Akane.
-Ens ho deus!-la Nabiki va saber que com la Nodoka no s'emportés els dos nens tindria problemes.
-No us donaré aquestes estrenes !, en aquest país no es dóna!
Els dos nens es van mirar i van somriure.
-Be, ens és igual-l' Akane va arronsar les espatlles- Santa Claus ens portarà més regals que a tu.
La Nabiki va riure.
-Tinc subornat a Santa Claus i li he pagat perquè no us porti res.
Els dos nens van mirar la Nodoka espantats i aquesta va mirar la Nabiki furiosa. La dona va treure la katana.
- Avui rentaràs el dojo. Nabiki, has estat dolenta amb els nens… Avui fregaràs els plats i netejaràs la cuina. Entre el dojo, els plats i la cuina trigaràs a tenir un minut lliure.
La germana mitjana es va ensorrar. Volia anar amb les amigues de compres.
.
Havia acabat el dinar, tots se'n van anar fer les tasques arcinades, tots menys els dos nens que no tenien res a fer i en Gemma que no volia fer res. L'home havia esdevingut panda.
Estava pensant en emportar-se a en Ranma, s'oposessin o no la Nodoka i l' Akane. Em pensava entrar a l'habitació del nen. Agafar-lo mentre adormir-se, ficar-lo en un sac, i desaparèixer, tornaria a entrenar-lo. I aquell cop sí que funcionaria l'entrenament del Neko Hanten.
Es va transformar en panda i…
Els nens van ser pacients, van esperar que l'home s'adormís, i s'hi van abraçar.
-S'està calentet, aquesta pell l'abriga molt- l' Akane va envejar l'home- tu podies haver caigut també a la font del panda ofegat. Ara estaríem abraçats i calentets.
El panda els sentia parlar, aquests nens se subjectaven amb força. Va grunyir perquè el deixin anar i el deixessin dormir tranquil, però aquests dos nens no van fer cas.
-M'agradaria tenir una pell com la d'ell- va dir l'Akane.
- I si se la traiem? – en Ranma va treure una màquina d'afaitar i es va acostar al panda, aquest es va aixecar i es va anar corrent. Havia de trobar aigua calenta i tornar a ésser humà.
Els dos nens ho van seguir per deixar-lo sense cabells, cridaven divertits, espantaven el pare d' en Ranma. No el deixarien fugir, ells volien folrar les jaquetes amb aquests cabells. I no només les jaquetes, els guants, les mantes i les gorres.
En Gemma no va arribar mai a suposar que el perill de tornar-lo catifa vingués del seu fill i de la seva promesa.
L'home es va acostar a la cuina va veure la seva dona i es va refugiar darrere seu.
-Salva'm! Volen deixar sense pèl, un panda tan maco com jo- posava en un cartell que va treure l'home- dóna'm aigua calenta.
-Per què voleu fer això?
-Té molt de pèl, si ens hi abriguem estarem calentets.
-Ho podem posar als nostres abrics, als nostres barrets.
-Això està malament!- la Nodoka va renyar els dos nens, el panda li va donar la raó a la dona- no heu d'afaitar el vostre pare amb aquesta màquina d'afaitar - el panda va tornar a assentir.-Ho has de fer amb un raspall- la dona va treure un raspall. El panda va negar amb el cap, no volia ser raspallat- raspallar-lo i us podeu quedar amb els pèls que es quedin al raspall.
Els dos nens van somriure, es van acostar al panda, els van agafar pels cabells i els van arrossegar cap al jardí. I allí el panda va ser raspallat, els nens el van raspallar, quedant-se els pèls de l'animal que hi havia al raspall. Quan van acabar. Van anar per colors, i el maquillatge de la Nabiki i van pintar el panda.
La Nodoka va sortir per avisar els nens que sortien. En veure l'obra d'art que els dos petits van fer sobre en Gemma va estar a punt de riure's, aquests dos nens sabien com divertir-se.
- Gràcies Gemma per cuidar els nens. Has jugat amb ells. Recorda que t'has de banyar i treure tota la pintura. Em temo que t'han agafat com la joguina. No t'estranyi que t'utilitzin de cavall -va treure la katana- pobre de tu que no juguis amb ells- els ulls de la Nodoka es van tornar sinistres.
En Gemma va captar l'amenaça de la seva dona, va saber que la seva vida s'havia complicat, els nens no deixarien passar l'oportunitat que els va donar Nodoka. Va ser ella qui els va donar la idea que l'utilitzessin de joguines.
-Nens me'n compraré, us veniu?, oi?
-Siip! – van cridar els dos nens i van anar a buscar els seus abrics.
.
Minuts anaven tots tres pel carrer, i van veure passar la Kodachi, anava vestida amb el seu mailot de gimnàstica. La Nodoka la va mirar i va negar amb el cap.
-Aquesta noia està boja, amb el fred que fa i així vestida.
-No l'aguanto!- va cridar l' Akane- sempre buscant i perseguint el meu promès. Em fa farta.
-No has de preocupar-te per ella, no és res. Jo no sento res per aquesta boja. – en Ranma va sentir un esgarrifomama,- tens raó, amb aquest fred i vestida així. Només de veure-la m'entra fred i calfred. Es constiparà.
-M'agradaria que ho fes, així no la tindríem ni a veure ni sentir les rialles, ni com et crida com una histèrica.
-No està histèrica, és una boja. No trobareu a qui ella anomena "el seu estimat Ranma", que ho busqui, que ho busqui, no trobarà res.
Aquesta noia va trobar el seu objectiu, va trobar l'Ukyo, i totes dues es van començar a barallar per algú que havia desaparegut.
-No et deixaré el meu estimat Ranma per a tu.
-Ran-chan és meu, ell m'estima. No t'estima ni a tu ni a la Shampoo. Per l' Akane només sent amistat.
I les dues noies van començar a lluitar pel noi que creien que n'estava enamorat.
-Aquestes noies no tenen en compte els altres-la Nodoka va mirar els dos nens, aquests es preparaven per aturar les perseguidores d' en Ranma.-On aneu?- els va aturar la dona- ara no podeu intervenir. Ja no sou els adolescents que es ficaven en mil i un problema. Hem d'anar-nos-hi, arribarà el moment que us dedicareu que us paguin tot el mal que us han fet.
I els dos nens li van fer cas, ho van fer en contra de la seva voluntat, però ho van fer.
Van visitar diverses botigues, i els dos petits van agafar allò que la Nodoka va comprar. La gent en veure aquests dos nens tan petits portant la compra, els premiava amb caramels, dolços.
Tots dos van pensar que aquells dies previs al Nadal eren molt bons.
Quan es dirigien cap a el dojo van veure les destrosses que havien fet l' Ukyo i la Kodachi a la seva baralla, havien destrossat botigues, havien trencat l'estesa elèctrica, aixecat la calçada. Hi havia fuites d'aigua.
En Ranma i la seva amiga en veure això es van enfurismar, havien d'acabar amb això. En Ranma havia d'aclarir que només volia a l' Akane, que només s'hi casaria, encara que fer això seria posar la seva promesa en perill.
-Seria millor quedar-nos com a nens, no tornar a créixer de nou- va dir amb tristesa Akane.
-Per què dius això petita?- laNodoka no entenia per què deia això la nena.
-Ara la diferència d'edat nostra i dels nostres rivals és gran, uns deu anys.-en Ranma va sospirar- quan tinguem de nou disset, ells seguiran tenint deu anys més que nosaltres.
-Estarà mal vist que siguin la parella d'algú molt més jove que ells- la mare de en Ranma va saber què volien dir els nens.
En això van veure córrer l' Ukyo i algú la va intentar aturar, però la chica d'un cop el va fer volar i va fugir.
Va ser detinguda per en Ranma que es va interposar pel camí.
-Ets dolenta, et baralles amb aquesta boja i destrossar-ho tot al teu pas.
- No entens res, només ets un nen. No deixaré que ningú em tregui a Ranchan.
-I per això t'has de barallar? Per un noi que t'ha dit sempre que ets el seu amic, ara en Ranma s'està plantejant si realment et mereixes la seva amistat, crec que no.
L' Akane i la Nodoka, van veure com en Ranma estava trencant la seva amistat amb aquesta noia, encara que aquesta no ho sabia.
-El teu cosí m'estima a mi- la noia parlava amb prepotència- ni a la Shampoo, ni a la Kodachi, només a mi.
-T'has oblidat de l' Akane- l' Akane la va mirar, sota l'aparença de l' Akami li va recordar que ella també existia.
-L'Akane no compta, per ella només sent amistat, amor fraternal.
-El meu cosí estima la seva promesa. Per tu només sentia amistat. Quan torni et dirà la veritat.
-Mira nen, agafa la teva amigueta i veure-vos a jugar a papes i mares.
-Quan ella i jo juguem a això serà de debò. La meva amiga i jo estem tan promesos com Ranma i l'Akane. I no és veure-us a jugar, és anar-vos a jugar.
L' Ukyo es va enfurismar, que un nen més petit que ella li donés lliçons el fastiguejo molt.
- Esfumat -te nan!, no et tornis a creuar en el meu camí ni tu ni la teva amigueta o et donaré uns assots al cul.
En Ranma va riure, ja no aguantava més, va sentir que havia d'atacar aquesta dona.
-No podràs, o et creus que em deixaré pegar per ti- la va mirar seriós, l' Ukyo va retrocedir, coneixia aquesta mirada, era la que posava en Ranma quan algú l'amenaçava- crec que ja saps qui sóc, crec que saps qui és la meva amiga.
-No pot ser!-l'Uyo estava horroritzada davant seu estaven en Ranma i l'Akane convertits en nens, i ell li va revelar el que realment sentia per ella.
- No som ni en Rampo Saotome, i ni l' Akami Tendo. Som els autèntics Ranma i Akane. Som nens per culpa de la Shampoo i teva!.- la nena no va amagar els qui eren, ja no tenia sentit amagar-ho.
-No pot ser!, No pot ser!, m'enganyeu!- i fent la volta va sortir corrent d'allà, tenia el cor trencat. Els dos nens no es van sentir satisfets, però encara no havien acabat amb l' Ukyo.
.
.Notes de l'autor:
.
Hola:
.
Des del primer capítol no havia deixat cap comentari, és hora que ho faci.
Les suposades nadala que canten els nens són adaptacions de nadales en castellà, no he sentit gaire nadales en català, i els que he sentit no me'n recordo.
Podia buscar-ne alguna en català, però en escriure l'escena gràcies a aquesta nadala en castellà, hauria de buscar una nadala semblant o canviar l'escena i fer-la basant-me en la nova nadala en català, però... tinc massa mandra per idear una nova escena.
El cover que canta els nens és una versió basat en la cançó "La MarimorenaoAnde, ande, ande, la marimorena", no sé si té dret d'autor, si en té… m'he basat en la nadala, a favor meu diré que no és aquesta nadala.
Pujar un fic sobre el Nadal fora de temporada. Em va fer mandra fer la versió en català quan la vaig pujar en castellà. Era massa feina i no hagués complert els terminis que em vaig donar quan els vaig pujar en castellà.
Als que han llegit aquesta història moltes gràcies.