.
0-
6 . CAPÍTOL.
.
Vint-i-cinc de Nabiki…
-0-
.
" Vint-i-cinc de desembre
Fum, fum, fum.
Allà dalt a la seva habitació
Esta la Nabiki
Pensant, cabilant;
Com aconseguir més diners,
Menja pizza i patates.
Fum, fum, fum.
.
Els dos nens cantaven unes nadales mentre l' Akane tocava la pandereta, i en Ranma havia agafat una ampolla d'anís que no era llisa, sinó que tenia una mena de grumolls, i movia amunt i avall una cullera. Esa ampolla feia un soroll que acompanyaba a les seves cançons.
Estaven alegres, aquella nit era la nit de Nadal, gairebé ja no recordaven que realment era dos adolescents. Ja havien assumit que eren dos nens. Els darrers dies li havien tret les estrenes als seus pares, a la Nabiki, a l'esquerp i garrepa senyor Tanaka, al director del Furinjan.
El dia anterior se li havia unit, la seva mare i la Kasumi i li van treure als dos patriarques unes bones estrenes. Després els quatres van anar a les portes del Furinkan, allà se'ls va unir qui els va deixar els llums decoratius i els altaveus i allà van muntar un concert amb versions rock de famoses nadales, i van treure un bon pessic, entre diners, caramels i fruita.
I aquella nit havia aparegut la Kodachi
...•...
Com cada nit, els dos nens a l'hora d'anar-se'n a dormir van demanar a la Nodoka que els expliqués un conte, i com cada nit, es van adormir al cap de poc que la dona ho expliqués.
La casa estava en silenci, tots dormien, tapats fins al cap, feia molt de fred. En Gemma dormia com a panda per suportar millor el fred. En Ranma i l' Akane dormia junts, abraçats, encara que la Nodoka va intentar separar-los no va aconseguir res, només que tots dos ploressin. Els dos petits es passaven les vint-i-quatre hores del dia junts.
I de sobte la finestra de la habitación es va obrir i va entrar la Kodachi. Anava vestida com sempre, amb el mallot de gimnasta. Tot i el fred anava mig nua.
Va mirar en Ranma.
-Mira el meu estimat Ranma, s'ha tornat un nen, que petit que és- va sospirar- que adorable que és- es va girar cap a l' Akane, i va afegir amb ràbia- i ho ha d'abraçar aquesta nena.
Es va acostar al costat del llit on dormia el nen.
-Ara me'l portaré i en cuidaré, ho faré fins que torni a tenir vint anys. En demanarà que em casi amb ell i serem feliços.
Va ser llavors quan va veure que els dos nens la miraven, s'havien despertat, a la mirada dels nens hi havia desconfiança
-Què ens vols fer?- va preguntar la nena.
-¡A tu res!, jo vull el meu petit Ranma. El portaré a casa meva i el cuidaré fins que sigui un adult i pugui casar-me amb ell.
-Que fsdtic!, llavors seràs una vella!
En Kodachi es va ennuegar amb la seva pròpia saliva, aquesta contestació de el seu Ranma no se l'esperava.
-Jo sempre seré jove i maca!, sempre tindré disset anys
-¡Com la mare del màniga de Komi-chan!- van exclamar amb horror els dos nens.
-Però amb banyador!- el fàstic d' en Ranma va ser evident, el nen va estar a punt de vomitar.
-Què et passa Ranma?- l' Akane es va preocupar quan va veure les arcades del seu amic.
-Me la imaginat quan sigui una vella de vint-i-cinc anys i amb aquest banyador.
-Quin horror!- l' Akane va sentir arcades en imaginar això.
-Nens!, que és el meu mallot de gimnàstica!, no és un banyador!- i parlant per a ella mateixa- Quins nens els d'avui dia, quina imaginació tenen. - no seria la primera vegada que pensaria això. - Anem Ranma!, marxem, et portaré a casa meva, et cuidaré fins que creixi i ens puguem casar.
En Ranma es va espantar, aquesta noia pretenia fer amb ell…
-No vull!, no vull anar amb tu em vols fer coses lletges! Només sóc un nen!- i es va posar a plorar.
L' Akane el va abraçar i va mirar la Kodachi desafiant, els seus ulls desprenien xipes.
-No re deixaré que t'emportis en Ranma, ni que juguis amb els jocs d'adults.
-Però que mal pensats sou, nens!, només vull criar-lo i cuidar-lo fins que sigui un adult i…
En aquell moment es va obrir la porta de l'habitació i van entrar els membres de la família.
-Què és aquest escàndol? Són les dues de la matinada! En Soun va emmudir quan va veure la Kodachi va cridar.
La gimnasta va mirar tothom, el seu pla d'emportar-se a en Ranma sense que ningú ho sabés havia fallat de la manera més miserable.
-Mama!- en Ranma va tirar els braços cap a la seva mare- aquesta noia ens volia fer alguna cosa malament- hipòtesis diverses vegades- em volia segrestar i tenir a casa fins que fos gran.
-Es volia casar amb ell- l' Akane va recolzar el seu amic- és una degenerada. És molt vella per a en Ranma.
La Nodoka furiosa va treure la seva katana i va apuntar la noia.
-Què pretenies fer amb els meus nens?- la dona va anar al llit i va abraçar els dos nens que estaven espantats, suposadament espantats.
-Jo, em portaré a en Ranma d'aquí, aquest no és el lloc adequat perquè es crii el meu futur marit, ell necessita un lloc més culte.- la prepotència de la jove va ser gran, menyspreava els habitants d'aquella casa.
La reacció aquestes paraules va ser la que menys s'esperava la jove, ella esperava que aquestes persones li donarien la raó, que li deixarien endur-se a en Ranma, que estarien agraïdes per criar el nen en un lloc menys inculte que aquest.
Però la reacció de la família va ser tot al contrari. Es van oposar que s'emportés el nen.
-Senyoreta, aquest és lloc culte!, no tindrem la cultura que ha rebut vostè, però no tenim la mala educació d'entrar a la casa dels altres, deixeu tot ple de pètals de roses, i voler segrestar un nen.
- Em volia fer cosa molt dolentes!
La Kodachi va mirar el nen sorprès, no s'esperava que aquest reaccionés així. El nen s'havia de fer alegre als braços en ser rescatat d'aquell lloc de tan baix nivell. En canvi, aquest nen no volia marxar amb ella.
-Això és inconcebible!, visc en una casa més gran i luxosa que hi és!, tots els nens li agradaria viure en una casa així. - va mirar a petit Ranma- en canvi tu menysprees la meva oferta.
-No m'agrades!, no vull veure't!, vés-te'n d'aquí!- el nen el va treure.
La Kodachi es va emportar la mà a la cara, va fer com si plorés, volia estovar el nen, aquest es va acostar i la va mirar, era el que esperava ella, l'agafaria i fugiria. La Kodachi es va abalançar sobre en Ranma i el va agafar i es va llançar cap a la finestra, però això era el que esperava l' Akane, que aquesta noia es distraient, i la va atacar per l'esquena, a traïció, i li va donar un cop al coll, i la Kodachi va caure desmaiada.
-Dues mil·lèsimes de segon tarda, quan vam entrenar aquest atac no vas ser tan lenta, faltat poc perquè em segresti- el nen li reclamava la seva tardança.
-Quan vam aprendre i entrenar aquest atac érem dos adolescents, no som tan ràpids com llavors, la infantesa ens ha tret força.
Els dos nens es van mirar desafiadors, enfadats.
-No tenim temps per barallar-nos, hem de castigar aquesta noia-l' Akane es va posar a pensar, va mirar a en Ranma-Pensa!,! encara que sigui per una vegada!, utilitza per primera vegada el cap.!
L' Akane semblava tenir ganes de baralla.
-Sigues on ficar-la, no ens tornarà molestar després d'això.
I agafant la dona entre tots dos se la van emportar.
...•...
La Kodachi es va despertar, estava asseguda. Estava a la fosca en allò que semblava una habitació sense finestres. Feia olor de humitat, aquella habitació era un soterrani.
Va notar que li havien lligat els peus, i les mans és a l'esquena.
Els seus ulls es van anar acostumant a la foscor, i va començar a veure alguna cosa blanca. Aquest objecte va anar adquirint forma. En descobrir el que eren s'horroritza, i aquesta noia va cridar de pànic. Estava envoltada d'esquelets.
-La família Tendo mata i enterra les seves víctimes al soterrani del dojo.
...•...
Els dos nens estaven dinant, després de l'atac no havien aconseguit poder dormir.
La Nodoka els estava servint aquest dinar. Sentia els crits de la Kodachi, i els va preguntar intrigada al seu fill.
-On heu ficat aquesta noia?
-Aquesta nit és nit de Nadal- va cantussejar el nen.
-No em canviïs de tema en Ranma, què heu fet a aquesta noia.
-Ja arriba Nadal, notarem el gall- aquesta vegada va ser l' Akane la que va cantar.
-No m'obligeu a castigar-vos!.
Els dos nens van riure i es van mirar, aquesta vegada sí que havien fet una bona entremaliada.
-És al soterrani.
-On guardem los esquelets de plàstic que li va donar el doctor Tofu a la Kasumi?- la Nodoka els va mirar sorpresa, ara comprenia el pla d' en Ranma.
...•...
La Kodachi estava envoltada d'esquelets, que el metge va deixar a Kasumi perquè estudiés. La jove els prendria per esquelets reals i…
-No passa res, no heu fet res greu, esperem que aquesta jove s'espanti de debò i no torni- la Nodoka va treure importància a la gamberrada dels dos nens.
...•...
Mentre anava avançant el dia l'alegria dels nens anava en augment, corrien d'un lloc als altres nerviós. Volien agafar una mica del menjar que estaven cuinant ña Nodoka i la Kasumi, van ser fets fora de les cuina per les dues dones aparentment enuigades, però divertides.
-Jo he agafat un plat amb pollastre, i tu?
-He agafat una poma caramel·litzada en sucre.
Els compartir-nos?- van preguntar tots dos.
I al porxo els dos nens van menjar el que van afanyar.
-Ranma, penses que nevarà?, m'agradaria que negués.
El nen va mirar al cel, va fer olor l'aire, com va aprendre mentre viatjava amb el seu pare.
-A mi també m'agradaria que nevés. No va aconseguir olorar si nevarà o no, aquí hi ha moltes olors i totes barrejades.
Quan van acabar van pujar a l'habitació de la Nabiki, van espiar des de la porta. La noia sortiria de festa després del sopar. La Nabiki només estava en sostenidor i calcetes.
Els dos nens van entrar en silenci sigil·losos, quan es va adonar els nens ja l'atacaven.
Un minut després els dos nens van sortir corrent d'aquesta habitació amb la roba íntima de la germana mitjana, darrere d'ells va sortir la Nabiki nua, cridant als nens que reien a riallades.
Tots tres van baixar a la primera planta i van ser castigats per la Nodoka, els nens per les contínues bromes d'aquell dia… la Nabiki va ser castigada per exhibicionista.
En Ranma i l' Akane estaven pelant patates, típic càstig de l'exèrcit quan un soldat no complia amb el manat. Però ho feien entre bromes i rialles. La Nodoka els va mirar, eren dos esperits inquiets, no es podien estar quiet, potser fos el trauma infantil de no tenir ningú amb què jugar, tots dos havien crescut sols. Ara tenien un company de joc, no volien desaprofitar l'oportunitat de divertir-se anar-se'n.
-No és això mama, sé el que penses, t'hi acostes, però hi ha alguna cosa més- en Ranma li va parlar sense deixar de tallar patates-és una ocasió única de fer el que no vam fer de nens, quan realment vam ser nens.
-Potser demà, passat o d'aquí a un mes recuperem les nostres edats reals, i s'acabarà la diversió… volem divertir-nos durant el màxim per tenir bons i divertits records d'aquesta nostra segona infància.
-Per nosaltres, la nostra infància no va ser divertida, sinó una cosa trista, l'Akane va perdre la seva mare, jo… viatjant i patint amb un pare que només pensava en l'entrenament, sense deixar-me divertir-me.
-Aquesta és la nostra oportunitat de tenir una infància alegre, ens deixarem que ens l'espatlleu.
La Nodoka va decidir aixecar el càstig als nens, però aquests es van quedar pelant patates, aviat va descobrir perquè.
-Aquesta patates s'assembla a la professora Hinako- va comentar rient l' Akane.
-La meva al meu pare, i aquesta és idèntica al teu.
Els dos nens van riure.
La Nodoka es va afegir al joc.
-Aquesta d'aquí s'assembla a la Nabiki. I la d'allà al veí.
-Jo a aquesta li trobo semblant a… El doctor Tofu i aquella al seu esquelet Betty.- Kasumi s'havia sumat al joc.
Les rialles van arribar al dojo que estava sent decorat per laNabiki. No esperaven convidats, però si venien els cobraria entrada.
Quan va acabar de decorar es va dedicar a fregar, i es va demostrar la seva ignorància. Havia començat a fregar des de la porta del dojo a l'interior, si intentava sortir passaria el fregat i el tornaria a embrutar. Hauria de fregar de nou. Va trigar més d'una hora a sortir.
El primer que va fer va ser anar al lavabo s'estava pixant, quan anava a entrar se li va avançar primer la Kasumi i després la Nodoka. La Nabiki va plorar de felicitat quan va aconseguir alleugerir líquids.
...•...
Era mitja tarda, i les tres dones i els dos nens estaven esmorzant. Els dos nens estaven feliços menjant dolços, tots dos compartien el que menjaven. La Nodoka va somriure en veure'ls tan units, res a veure amb els dos joves tímids i orgullosos que van anar fins dies abans.
-Tant de bo això segueixi així!- va demanar la dona-Quiet que el meu fill i la seva futura dona, es portin tan bé com ho fan ara.
-Què deia?- El nen va preguntar sense deixar de menjar.
-Res fill!, res. Només feia els càlculs del que ens costarà la reparació de la casa.
-Això ho pagarà l'assegurança, però si denunciem les tres noies els podem treure un bon pessic- la Nabiki va calcular el màxim a treure aquestes noies.
-No la denunciarem- en Ranma va mirar la Nabiki- l' Akane i jo les visitarem i... ens pagaran sense problemes.
-El meu petit cunyat a això se'n diu extorsió.
-La meva madura cunyada, a això se'n diu amenaça, si no compleix el que ens deuen, tindran molt de tindrà problemes. És el que havíem de fer la primera vegada que van aparèixer problemes, i ara no estaríem en aquest enrenou.
Aquest berenar va acabar ràpid, més que ràpid, va desaparèixer per la boca dels dos nens, l'estómac dels dos petits era un forat sense fons, res del que entrava per les boques tornava a sortir, i semblava que mai no es sadollaven.
Van continuar menjant, els dos nens van inventar un nou joc. Quan van desafiar la Nabiki es va veure guanyadora, però aquest joc consistia a robar el menjar del plat del seu rival. La germana mitjana es va retirar en perdre per segona vegada, no estava disposada a quedar-se sense berenar.
Quan les cdis dones naioresxdejsban de vigirlar-los, tenia un objectiu, buidar una mica la depensa, el dolent era que no només anaven una vegada i que només semblaven conèixer poques frases
-Tinc molta gana! Quan mengem?- era la paraula que més repeteixen els nens, per a desgràcia de la Nodoka i la Kasumi.
Aquell dia en ser la nit de Nadal els dos petits van redoblar els seus esforços d'aconseguir menjar, la cosa que preparaven les dues dones feia olor massa bé perquè els dos petits fossin atrets.
-Fora!-la Nodoka va simular enuig- aneu-vos fora. M'han dit que nevaria, aniria a veure com neva.
-Si, torneu a entrar, no menjareu el que s'està coent al forn, i és una cosa que us agrada molt.
Els dos nens es van amanir a la finestra de forn, i van veure el menjar que menjarien hores després, van somriure, i van sortir corrents i rient cap al jardí, aquella nit anaven a gaudir sopant.
Havien agafat part de les llaminadures aconseguides aquells dies, s'havien abrigat i jugant esperaven que nevés, però la neu no es decidia a caure.
-M'avorreixo!, m'avorreixo molt!, podíem posar música.
-La Nabiki s'ha apoderat del nostre equip de música, diu que uns nens petits com nosaltres no en podem tenir un- en Ranma va bufar furiós- sempre ens ho va voler treure! I s'ha aprofitat que som nens per complir aquest desig.
-Amb els que ens va costar comprar-ho. Estalviant a poc a poc, havent d'amagar els diners. Quan sigui de nou gran la meva germana tindrà un problema amb mi!
Els dos nens havien acabat amb les llaminadures, amb els acudits dolents, amb els jocs ximples… i se seguien avorrint.
-Cridem a Nabiki i la fem baixar i la llancem a l'estany?
-No servirà, la meva germana ja ens coneix i no es refia de nosaltres. Escarmenten el vell mestre?.
-No vindrà- va negar el nen- ha fugit. Ens té por, d després de ficar-ho en aquesta olla i posar-ho a bullir.
-No va fugir després de cremar-li la col·lecció de roba íntima?
-No, Això va passar abans. Va aconseguir salvar part de la seva col·lecció i la vam pintar de coloraines.
-Si, vam pintar la roba, i a ell la cara mentre dormia.
-Això va ser després de portar-lo al veterinari que li posés la vacuna antiràbica.
Els dos nens van riure, el mestre Hapoosai havia estat la seva víctima fins que va fugir amargat per dos nens que el veien com una diversió.
De sobte l' Akane es va aixecar.
-Tinc una idea!- i la noia li va explicar el seu amic el que le va venir al cap.
Los dos nens se'n van anar a la seva habitació i es van vestir amb diverses disfresses de les germanes Tendo.
Es van ajuntar al passadís i es van mirar, van riure. Havien barrejat disfresses, roba de cada dia. Tenia un aspecte estrafolari i fins a cert punt còmic.
Uns minuts després eren al jardí havia muntat creat una cosa semblant a un tòtem i dansaven i cantaven en un idioma inventat per ells.
Alçaven els nevi al cel i semblaven demanar, suplicar, exigir alguna cosa.
-Volem que nevi ja!, que Ranma i Akane tenen gana!
Les dues dones van sortir espantades pels xiscles que donaven aquests dos petits.
-Es pot saber què feu?- la mare d' en Ranmaß en veure'l va estar a punt de riure's, els dos nens s'havien pintat la cara.
-Fem la dansa de la neu, perquè neu ja.
La Nodoka va riure, aquests nens tenien idees rares. Li va arribar una olor de pintures a maquillatge, els nens havien fet servir maquillatge per pintar-se, va fer olor aquest maquillatge era de Nabiki, i de ser-ho… seria car, i que havien usat molt d'aquests productes- sap Nabiki que heu gastat tot el seu maquillatge.
-Si, ho sap, ¡I tant que ho sap!- la Kasumi s'havia acostat al tòtem, de l'ell en sortien sorolls estranys. Va treure la màscara que hi havia al tòtem i va veure la cara de la Nabiki mirant-la suplicant, ella també estava pintada, amb colors acrílics, i amortitzada.
La Kasumi va treure la mordassa a la seva germana.
-¡Deixeu-me Kasumi!- va exigir la noia lligada- que he d'agafar dos…- no va poder dir res més la Kasumi li va tornar a posar la mordassa, i va posar la màscara on estava, tapant la cara de la seva germana.
-Nabiki, fas bé de jugar amb els nens, no els expliquis coses rares. Nens no feu patir Nabiki!
-Noo!- van cridar els dos petits com la Nabiki, però aquest crit no tenia idèntic significat que el de la Nabiki.
I les dues dones van deixar jugar els nens com uns ballarins de la neu i la Nabiki com a tòtem. La germana mitjana va intentar cridar, però la mordassa li va impedir articular ni un sol so.
Els nens estaven dansant, i encara no havia caigut ni un floc de neu.
-Quin egoista són els déus es guarden la neu per a ells. O segur que la dama de les neus se n'ha anat a un balneari.
-Necessitem més tòtems! Anem pel teu pare i ell meu.
I en aquell instant va començar a nevar, els dos petits promesos, van saltar d'alegria, van picar les mans, i van xocar els cossos, i van començar a dansar com a agraïment a la dona de les neus.
Quan portava una estona nevant, van deixar anar la Nabiki, la jove va sortir del fals tòtem en calcetes i sostenidors, molt petits, cobrien poc per al fred que feia.
-M'heu enxampat mentre em canviava de roba, m'heu ficat en un sac, i m'heu decorat perquè semblés un tòtem.
-Nabiki ets tonta!,- el nen la va assenyalar amb el dit -et vam desafiar si guanyes, avui no et cantarem demanant les estrenes i et tornarem tot el que ens has donat.
La Nabiki no es va poder resistir a aquest joc.
Fins que va saber que el repte era una guerra de boles de neu.
-No és just- va assenyalar- sou dos contra un.- i la noia va rebre una bola de neu que la va fer callar.
-Ets una enfadica!- en Ranma es va ajupir i es va donar uns assots al cul.
-Raaanma!- la Nabiki va grunyir el nom del nen. Va buscar l'Akane i no la va veure - On estarà la meva germana?, - va comprendre tot, aquest noi era només una distracció. Qui veritablement atacaria era...
I l'Akane va arribar per darrere en silenci, li va agafar les calcetes a la seva germana, se les va separar de la pell… i li va ficar una bola de neu, va deixar anar les calcetes i les va prémer amb la mà desfent la bola dins les calces.
El crit de la Nabiki pel contacte de la neu… tan glaçada al seu cul, va ser un crit… de dolor, aquesta noia va sentir el fred a tot el cos. Anant gairebé nua, els dos nens no li van permetre vestir-se. Es va posar blauva, va pujar les mans, li va tremolar tot el cos. Els cabells se li van posar de punta.
Li dents el van castanyejar.
-Brutes alemanyes!, quan us agafi!
En això va atacar en Ranma. Li va separar la part davantera de les calcetes i el que el va ficar no va ser gel, va ser uns glaçons de gel que havia agafat de la nevera.
-Atac combinat de gel i neu!- van dir els dos nens fent el signe de victòria.
...•...
Després de la fugida de la Nabiki, quan Nabiki va escapar dels dos nens. Per ella la guerra de boles de neu va ser un malson.
Després d'aquesta entremaliadures s'havia hagut de fer un bany per entrar en calor, hores després seguia sense entrar en calor. Li esperava un bon refredat, aquesta noia estava segura que es constiparia, aquests dos àngels, com els va anomenar la Nodoka, anaven per fastiguejar-lo els últims dies de l'any, i de passada la seva salut.
Estava a la cuina, asseguda davant de la taula, la Nodoka i la Kasumi estaven amb ella, estava segura que totes dues estaven a punt de riure's.
-Són uns dimonis, no tenen respecte per l' edat, es riuen de mi.
-Tu has estat anys rient-te'n. Aquest Nadal els vas vendre als seus rivals. Vas vendre en Ranma a diverses noies. I a l' Akane diversos nois. T'hi vas voler aprofitar.
La Nabiki va recordar això fastiguejada, encara que va tenir converses amb les rivals de la seva germana, aquestes van actuar pel seu compte amb el resultat que en Ranma i l' Akane es van transformar en dos nens entremaliats, extremadament entremaliats.
-Però ells..!- la Nabiki es va justificar- m'han..- va callar, la mirada indulgent de la Kasumi la va fer callar- No és just que defensis els dos nens, haurien de ser castigats.
-I ho seran, però tu també, encara fas plans de vendre'ls durant minuts als altres. Si us plau Nabiki!, només són uns nens!, no pots llogar-los com si fossin cotxes!
La Nabiki no estava dacord amb això. Els nens eren tan adorables, en pocs dies s'havia guanyat el cor dels seus veïns, si se'ls llogava.
-Jo… només vull… guanyar…
La Nodoka li va donar un bol de llet calenta.
-Pren això… posa't roba d'abric i…-el to de la mare d' en Ranma es va tornar una amenaça-si no oblidaràs els teus plans per guanyar diners a costa dels nens tindràs problemes amb mi-va assenyalar la porta-encara que ells també et diran alguna cosa.
Va assenyalar la porta, allà hi havia els dos nens. La Nabiki els va mirar i al seu cap van aparèixer imatges de pel·lícules de terror.
-Teniu alguna cosa a dir a la vostra defensa?- va preguntar la Nodoka.
Els nens tenien una mirada carregada d'orgullós.
-Si!- l' Akane va mirar la seva germana mitjana- quan li he ficat la bola al cul a la Nabiki, he vist que quan ha anat al lavabo…- va parar de parlar un instant- no s'ha netejat bé.
-I li feien olor els peus- va rematar en Ranma, els dos nens van parlar seriosos, com dient la veritat.
Això va provocar que les dues dones grans es riguessin, que la Nabiki es posés vermella de vergonya.
- No és veritat!, em va netejar bé! - va cridar la jove avergonyida. Des que els dos promesos s'havien tornat nens, ella no sabia com atacar-los, aquests nens sabien com atacar-la, havien destruït la reina de gel.
-L'alè li fa podor- va proposar en Ranma.
-No! No oloro malament, em…- el somriure que va veure en qui hi havia a la cuina la va derrotar, l'havien guanyat, per primera vegada a la seva vida no va saber què fer, i va sortir corrent de la cuina.
-No torneu a fer una broma així a la Nabiki.
La Nodoka els va prohibir fer-los bromes pesades a la Nabki, no fer-li bromes.
...•...
Havia fosquejat i estaven sopant, havien demanat les estrenes als pares. A la Nabiki que es ho va donar quant els va veure aparèixer, en pocs dies els va agafar una mica de temor, aquests dos nens no eren els adolescents de feia dies, reaccionaven a la minina provocació. I aquella nit, els dos petits també els van demanar les estrenes a la Kasumi i a la Nodoka.
Havien cantat nadales, havien encès els adorns nadalencs de la casa. Els dos nens estaven gaudint d'una bona nit de Nadal, la Nodoka els va explicar contes nadalencs de tot el món, la mare d' en Ranma era una dona culta, tot el contrari que en Gemma, i sabia moltes històries i llegendes.
Estaven preparant el karaoke quan algú va picar a la porta. Unes veus van preguntar per els dos nens, aquella nit van tenir una visita que no s'esperaven