.
-0-
7ª . CAPITUL.
.
Arriba el Nadal…
-0-
.
Cada any el Nadal pica a la porta, ho vulguis o no. I aquell any van picar a la porta dels Tendo, i precisament el Nadal no va ser, tampoc van ser els rivals dels dos promesos.
Va ser un home baixet, però més alt que en Happosai, que va entrar a la casa espantat, mirant a tot arreu. L'home s'havia informat sobre els que hi vivien, i sabia que per aquell lloc apareixien gent rara amb ganes de destruir.
-Sóc Michael, el representant del grup Two Status, el grup musical que va perdre l?aposta contra els seus fills. Els meus representats vol que els seus fills petits i vostès passin el Nadal amb ells. Seria un honor per a ells que assistissin a la seva festa.-tot i ser estranger aquest home parla correctament el japonès.
Els nens es van alegrar i van saltar alegria. La Nabiki es va mostrar freda, encara que el seu jo interior estava desitjant anar-hi, podia conèixer gent, persona riques i influents. Va pensar en com podia ser beneficiós assistir a aquesta festa.
La Kasumi no volia anar, seria molestar algunes persones, se sentiria incòmoda davant de tanta gent rica.
-Anem!- van demanar els nens… i la Nabiki, tots tres van fer cara de nens bons.
-No!- la Nodoka es va girar al representant-ho sento molt però no hi podem anar.
Tots la van mirar com si fos una marciana.
- Ha embogit de sobte? - van pensar els dos nens i la Nabiki, cap es va atrevir a dir-ho en veu alta, no eren tan temeraris.
-Em podria dir perquè?-l'homenet estava interessat en el perquè d'aquesta negativa.
-Tenim dos homes que no se saben controlar amb la beguda- en Gemma i en Soun es van mirar espantats, sense dubtar-ho eren ells, la Nodoka els va mirar- Si, sou vosaltres. Una jove fantàstica dels negocis bruts va mirar la Nabiki- tenim una noia que no se sentiria a gust en una festa i que li servissin a ella- la Kasumi es va moure inquieta- tenim dos revoltosos nens que són una mica hiperactius, no s'estan quiets ni dormint.
-Ens portarem bé!- van exclamar els dos petits amb cares de bons nens.
La Nodoka els va mirar i va somriure.
-Senyora Saotome, estic al corrent de tot, fins i tot que aquesta casa rep visites de la gent més rara i estrafolària que existeix. Però insisteixo, Veniu a la festa dels meus caps!
-Però no tenim roba adequada per anar-hi...- la Kasumi semblava avergonyida.
-Se'ls subministrada roba adequada, sobretot als dos petits.
Al final lañ Nodoka " va cedir", encara que els va fer signar un document als dos patriarques… i a la Nabiki, la dona no es refiava de cap dels tres, en qualsevol moment podien muntar un desastre.
-Em nego a signar!, No signaré sota aquesta condició!-els dos homes es van negar a signar això. La dona només li va haver d'ensenyar la brillantor de la katana.
-No ho signaré!, no és beneficiós per a mi. No guanyaré res a signar això, tot el contrari sortiré perdent-es va empassar saliva, podem negociar aquest focus va esmentar?
-Signa!- va ser l'ordre categòrica de la mare d' en Ranma.
La Nabiki va signar, no li va tenir més remei.
-Complireu amb el que heu signat, no us queda cap altra. Si no compliu, ja sabeu què us toca.
-SII! El sepukku!- van cantar els xos petits.
-Vosaltres dos!- la Nodoka es va girar cap als nens-res de bromes, ni enganys perquè es creguin que s'han de fer el sepukku.
Els dos nens es van veure enxampats, això era el que intentarien fer.
La família va ser conduïda a una botiga on els van vestir amb roba molt elegant.
Quan va sortir la petita Akane tots es van quedar mirant-la, duia una roba molt rellevant. En Ranma, es va posar vermell, la seva amiga estava maquíssima.
Ella es va quedar mirant el seu amic, el va trobar molt maco amb aquest vestit en miniatura, li va semblar un xicot en miniatura.
-Akane… avui estàs molt maca.- va dir el nen a la seva amiga
Ella es va posar vermell, i li va contestar al seu amic.
-Tu també estàs molt maco.
- M'agrada el teu vestit, fa que semblis un àngel- tots es van quedar mirant el nen sorpresos, quan era adolescent hagués dit tot el contrari a això.
-Gràcies, tu sembles un famós.
Tots dos van riure amb timidesa.
-Si, però la Nabiki amb aquest vestit negre s'assembla més a una bruixa del que és veritat- en Ranma tornava a ser l'irrespetuós de sempre.
-T'equivoques en Ranma, no sembla una bruixa, és una bruixa.
La Nabiki es va enfurismar, anava molt elegant, aquests dos nens no tenien gust per la bellesa. Sabia que si enfrontava els dos nens perdria. Els nous Ranma i Akane eren molt diferents dels adolescents que havien estat. Ara sí que expressaven el que sentien.
-Estic preciosa amb aquest vestit- es va defensar la jove.
-Preciosa?- la ironia d'en Ranma va ser evident- la Kasumi si està preciosa- el jove no va notar la fúria d'una gelosa Akane- ella està preciosa. La meva mare és preciosa i com sempre elegant. - va mirar a l' Akane- la teva germana Akane sempre està preciosa- l' Akane va canviar la fúria pel vermellor- però tu no estàs preciosa, les teves males arts i el teu cor vil t'han tornat una lletja arpia.
Va ser un tret destructor a l' ego de la Nabiki, la jove es va quedar blanca, i després vermella d'enveja i quan anava a contraatacar.
-És hora d'anar-nos Ranma- l' Akane es va acostar insinuadora al seu amic, el nen va caure baix i. l'encanteri que li van llançar els ulls i el somriure de la seva amiga, encanteri llançat sense voler- no paris atenció a la meva germana, és una vella que com que no aconsegueix l'atenció dels altres, devia el seu afecte, cap a un amor desmesurat cap a els diners,- i l' Akane va posar un to prepotent- però és un amor no correspost.
La Nabiki va tenir un atac de ràbia i va cridar a la seva germana i el promès d'aquesta, crits que van ser ignorats pels dos petits, que agafats de les mans, van seguir el camí al cotxe sense girar-se ni mirar la jove que cridava fora de si.
La Kasumi va mirar la seva germana mitjana, els dos nens l'havien convertit en una histèrica, de ser una jove freda i frívola va passar a ser una jove nerviosa i que perdia el control. Va somriure, per fi hi havia algú que va aconseguir el que ningú havia aconseguit, que la Nabiki perdés els papers.
...•...
El viatge va seguir, van sortir de Nerima i es van dirigir a Roppongui una de les zones de marxa i de festa de Tòquio.
Els nens es van quedar embadalits mirant els alts edificis, il·luminats, van mirar la multitud anant a divertir-se, molts cantant i altres que ja havien begut més del necessari. De sobte van veure la Torre de Tòquio, es van girar a la Nodoka i la van mirar amb cara suplicant.
-Avui no!- la dona va saber que els dos nens li estaven demanant si podien anar-hi hem estat convidat, faltar a aquesta festa, és una falta d'educació -veient la cara de tristesa dels nens- però un altre dia anirem.
Els dos van abraçar la dona.
-Gràcies mare!- va dir en Ranma.
-Gràcies tia Nodoka!
Van arribar a un edifici gran i elegant, amb uns grans jardins i una zona d'aparcament on havien aparcat cotxes molt cars.
Els nens van baixar i van anar corrents a veure aquests cotxes.
-Mira Akane! Un porxo 921 gts.
-M'agrada més aquest Lamborghini aventador.
Va ser llavors quan se li van acostar els propietaris dels cotxes.
-Es miren però no es toquen, aquests cotxes valen més del que vosaltres guanyareu en cinc vides.
-Estan i estaran fora del vostre pressupost d'ara i de sempre.
I els dos pretensiosos i presumim joves van riure
-Qui sou?- pregunto von falsa innocència el gens innocent nens.
-Som campions nacionals d'arts marcials.
Va ser llavors quan els dos nens van riure.
-Campions nacionals?- en Ranma i l' Akane es van tornar a riure, els dos joves campions els van mirar malament, no es deixarien humiliar per dos nens.-On us han donat el títol de campions? en una rifa?
Va ser l'última cosa que van aguantar els dos pretensiosos joves.
-Avui us castigarem en nom dels nostres cotxes!
-Akane, què han dit?, en nom de Lluna, com Sailor Moon?
- Es creuen que són les protagonistes d'aquest anime.
Els dos nens van tornar a riure, des del principi van notar que aquests dos adults els menyspreaven, que els miraven amb fàstics.
-No us consentirem que us burleu de nosaltres, o que toqueu els nostres cotxes. Sou uns maleducats us donarem la lliçó que els vostres pares us deure… -no va acabar, va veure com els nens tocaven el cotxe.-Què feu tocant els nostres impol·luts cotxes?. Ho heu tacat amb les vostres brutes mans.
-Nosaltres si no hem tacat les mans amb els vostres bruts cotxes, per tots elz diéus!, - en Ranma va parlar malament expressament per fer creure que era un nen.
-Ninet!- aquell home havia oblidat que parlava amb un nen. És més, va demostrar què ell era més nen que amb qui ara discutia. - El meu cotxe no està bruts! - va veure en Ranma sacsejar-se la mà amb fàstic. - Què pretens dir amb aquest gest?
-Si no ho entens és que ets simple.
La gent es va aturar a mirar-los dos adults parlant d'igual a igual dos nens. La Nodoka no sabia si castigar els nens o castigar dos adults capritxosos que discutien amb aquests dos nens.
I els dos adults furiosos pel desafinament dels nens es van posar en guàrdia preparats per atacar aquests nens, només els volien espantar. Però van veure sorpresos que els dos petits es posaven en guàrdia, descobrint que aquests petits eren practicant d'arts marcials.
-Ens heu subestimat des del principi, per la nostra edat, pel nostre nivell social. Us heu equivocat amb nosaltres- en Ranma va mirar els campions- no som uns principiants en les arts marcials, ens hem entrenat des que érem molt nens.
-Això és impossible, seguiu sent nens!- la gent va riure dels dos presumptes petits- els vostres pares no us han ensenyat educació i ara nosaltres…
I va ser en aquell instant que els dos petits van atacar. Es van moure a una velocitat i una agilitat impròpia per a la seva edat.
Els dos campions es van posar en guàrdia, massa tard, en Ranma va caure sobre un i li va fer el truc de les castanyes, aquell home no va durar ni mig minut. L' Akane va saltar i d'un cop de peu a la cara el va fer entrar al cotxe sense obrir la porta.
-Entrem-en Ranma li va allargar la mà a la nena i els van entrar a l'edifici. Tots van mirar aquests nens espantats, es preguntaven com havien vençut en segons uns adults. El que no sabia ningú que sota l'aparença d'aquests nens s'amagaven dos experts lluitadirs d'arts marcials.
...•...
Només entrar al saló on es feia la festa, la família Saotome-Tendo van descobrir que no eren estimats. Tots els van mirar malament, ningú sabia que feien aquests pobres allà, sobretot el que feien dos nens en una festa per a adults, segur que no estaven quiets i farien soroll.
Els dos petits es van adonar de l'animació que els tenia aquesta gent es van mirar i van somriure amb maldat.
-Nens!,! Ni us passi muntar un de les vostres entremaliadures!
-Però…!- es va defensar el nen.
-Si, jo també ho noto, però som convidats i hem de ser educats encara que ells no ho siguin.
-D'acord-van prometre els nens en contra de la seva voluntat.
-Però si algú intenta alguna cosa…- va prometre en Ranma.
-No passarà res. Els meus caps no permetran que els passi res. Han donat la seva paraula i són gent de molt d'honor.
-Els seus caps poden haver donat les paraules, però aquesta gent no.
El representant es va girar i va agafar un micròfon.
-Aquestes persones són amics personals de qui ens ha convidat a tothom. Són els seus convidats d'honor- l'home va posar un to amenaçador- tinc ordres de fer fora qui s'atreveixi a molestar-los.
-I jo tinc ordres de fer fora aquests nens si molesten algú- la Nodoka va mirar als nens, era una amenaça, i tots allà van mirar la dona amb por, tenia l'aspecte de complir la amenaça, fossin aquests nens o qualsevol que molestés a un altre.
La nit va passar, i va arribar Two Status. I als primers que van saludar va ser els dos nens.
-Hola nens!, Hola petita Akane!, Hola petit Ranma!, com esteu?
-Bé! Tot i que és una festa avorrida, la gent només parla, menja, i beu. No hi ha música, no hi ha ball.
-Ens esperaven- va contestar l'home, al nostre grup, i encara que no ho sabien a vosaltres dos, tu i l'Akane sou els convidats estrelles de la nit.
L'home els va agafar per les mans, i els va portar a l'escenari, va agafar un micròfon i es va dirigir als presents sense salut.
-Aquests dos nens són els nostres convidats estrelles -aquest home va somriure- sempre hem estat bojos per les arts marcials, quan vam arribar al Japó ... reptem a diversos dojo, i aquests dos nens van acceptar el repte - va callar durant un instant, estava molt emocionat amb aquest record – ens vam riure a veure'ls, eren tan petits, ni els nostres personal de seguretat tan gran, no era una baralla justa, no era una baralla justa. Aquests nens van guanyar en pocs minuts-l'home es va posar a plorar. Són dos lluitadors fort tot i tot i ser uns nens.
Els allí reunits el van mirar sorpresos, aquell home només deia ximpleries, devia haver pres alguna cosa, no estava als seus cabals. Es deia que a causa de certa malaltia que va tenir de nen va acabar mig boig.
-Són nens però, en uns anys els veig com els campions del món, seran estrelles- i l'home va apuntar amb el dit el cel. Algunes persones van negar amb el cap, un bon cantant, però un boig. I els altres components del grup musical altres bojos, mira de seguir-li el corrent al seu líder- nosaltres serem els convidats que celebrin les seves victòries.
Aquesta locució va ser interrompuda, els dos campions japonès que van ser vençuts pels nens van anar per més coques.
-Ens heu humiliat, aquesta vegada no tindreu tanta sort- va dir un d'ells- aquesta vegada us vencerem davant de tots.
-No durarà gaire, en pocs segons estareu plorant.- va continuar l'altre.
Tots dos homes es van posar en guàrdia. Els dos nens que no es podien negar a un repte, es van preparar per defensar-se
-No teniu cap opció!.
-Això ho diem nosaltres!-van exclamar els nens.
I això va passar, davant de tots els reunits, els dos petits van passar per sobre dels dos campions, com una plaga de llagosta per sobre d'un camp, amb el mateix resultat. Els dos campions vençuts en segons per uns nens
Els espectadors es van quedar gelats, el líder de Two Status no mentien, aquests nens eren forts.
La festa va continuar ja sense cap problema. Hi havia alguns nens que es volien apropar a l'Akane, però.
-Ho sento, estic amb en Ranma, és el meu acompanyant- si el nen es posava pesat, ella o en Ranma els miraven malament i el nen s'allunyava. A la nena que s'acostaven a en Ranma els passava el mateix.
Els nens havien marcat l'altre com a seu, davant de tots.
-Ara toca el ball!- El líder del grup musical va tornar a parlar, i l'inauguraran... Els petits Ranma i Akane!
Els dos nens es van mirar espantats, una cosa era fer un combat, i una altra era ballar. Un art que aterria tots dos, Havien de ballar agafats, davant de tots!,
-No ho puc fer!-van exclamar tots dos, els havia envaït de nou la timidesa que feia dies que havia desaparegut.
-Si podeu!, darrerament feu tot junts, les vostres entremaliadures, els vostres combats. – la Nodoka els va animar
-No és el mateix!- van negar els nens.
-Per què?
-Per què no sabem ballar!, Som uns negats ballant! Ens trepitjarem, ens enfadarem. I tornarem a ser els mateixos idiotes abans.
-Si no ho intenteu no podeu superar aquest límit. No vau aprendre a lluitar el primer dia, ni el segon- la Kasumi també volia veure aquests nens ballar.
- Mira Ranma!, no ets l'únic no d'aquí, ells estan desitjant ballar amb la teva amiga, deixaràs que ho facin?
En Ranma va veure com diversos nens s'acostaven a la seva amiga. Es va interposar entre ells iil' Akane.
-No! No ballareu amb l' Akane, és la meva promesa!- va somriure amb maldat- és gran per a vosaltres.
-Té raó. Només ballaré amb en Ranma- va mirar les nenes que volien intentar ballar amb el seu promès-en Ranma és el meu promès!, ens volem des que ens van coneixar. I ell també és gran per a vosaltres. Ell i jo no som de tot nens.
Ningú va entendre què va dir la nena. Pel que va dir semblava més gran del que era.
Els dos promesos es van posar al mig la pista i va començar la música. Els dos petits van estar una estona quiets mirant-se als ulls, embadalits ell un a l'altre.
No en van ser conscients quan van començar a ballar. Dos nens ballant com a adults. Ell abraçant-la per la cintura, ella pel coll, mirant-se als ulls. No van escooltar a la resta del món. Es van mirar amb els ulls brillants.
Quan va acabar la música els va costar separar-se, no van voler deixar aquesta abraçada.
No van sentir com els victorejaven, s'havien tornat l'ànima de la festa.
Els nens van continuar ballant, i quan va arribar l'hora del karaoke, li va tocar cantar una cançó.
Els pares dels nens i la Nabiki van intentar fugir, van recordar com cantaven aquests dos de malament. Aquell dia van descobrir que els dos petits cantaven malament expressament, per aconseguir les estrenes..
Els dos nens van cantar agafats per les mans, mirant-se i cantant l'un a l'altre.
La següent cançó va tocar a en Ranma cantar-li una cançó a la seva amiga. Tots van descobrir per què es deien promesos.
Quan portaven diverses cançons cantades, se li van acostar la Kasumi i la Nodoka.
-No sigueu egoistes!, deixeu que altres cantin! No sigueu uns capritxosos!
Les dues dones volien que els nens deixessin de ccantar. En Ranma i l' Akane es van mirar, van somriure amb maldat.
-Preneu els micròfons!- i els dos nens se'ls van passar a les dues dones-Mamà!, Kasumi! Us toca cantar.
Les dues dones es van adonar que aquests dos diablets els havien fet caure al seu parany. Els dos nens es van unir al públic, es van girar mirant-se, van aixecar punys amb els índex aixecats.
Les dues dones no van tenir més remei que cantar, com van planejar els dos petits.
...•...
Hores després va aparèixer Santa Claus. Els nens el van mirar il·lusionats. La Nabiki descobriria aquests nens el secret d'aquell personatge, però les mirades de la Nodoka i de la Kasumi la va fer desistir, no volia problemes amb la seva germana gran, ni amb la Nodoka, segur que li treien l'assignació. La jove va sospirar, Quin temps aquells en què podia fer xantatge, o estafar qualsevol!, com li agradaria tornar enrere i avisar el seu jo del passat que s'acostaven dies difícils. Li van entrar gana de plorar.
Mentre aquell personatge Nadalenc, anava de nen en nen preguntant-los que l'havien perdut. Quan va arribar a en Ranma va rebre la resposta que ningú no s'esperava.
-Vull que em regalis la cura a les meves malediccions, la que vaig rebre a Jusenkyo, la de tenir unes bruixes que em persegueixin, vull que ens donis la cura a mi i la meva amiga de la maledicció que ens van fer dues d'aquestes bruixes Vull recuperar el meu veritable cos i que Akane recuperi el seu. Vull que no hi hagi cap boig que ens persegueixin.
En Ranma havia demanat un regal no material. Havia demanat deslliurar-se de la maledicció de Jusenkyo. Tornar a ser adolescents i alliberar-se de sis assetjadors.
-No et puc aconseguir això, però algú em va dir que sempre vas voler això.
En Ranma va rebre un ós de peluix. Una joguina que va desitjar quan viatjava amb el seu pare i no en va tenir mai. El nen va obrir molt els ulls i es va abraçar a Santa Claus.
-Gràcies! Sempre he volgut aquest osset.
Santa es va acostar a l'Akane.
-Crec que vols una cosa semblant al teu amiguet. No us puc complaure, els desitjos com els vostres no ho puc portar jo. Són bons desitjos, però no estan al meu abast complir-los va mirar la nena-. Quan eres més petita vas tenir una nina que algú et va treure- aquell home va mirar la Nabiki.
L' Akane va mirar la nina i la va abraçar plorant. Era idèntica a la que sa mare li va comprar, i que la Nabiki va vendre.
-Gràcies!, Sempre he volgut recuperar aquesta nina, gràcies per tornar-me-la.
Santa Claus va mirar els dos nens.
-Sempre he estat amb vosaltres. He intentat complaure's. Encara que molt entremaliats, sou bons nens. Espero veure-vos a l'any que ve. Voleu alguna cosa més?
I tots dos nens van demanar un desig.
-Aquest sí que puc fer que es compleixi.
I aquest home se'n va anar.
Ningú va saber qui era aquell home, ningú no ho havia contractat. Ningú va saber com sabia què volien els nens. Quan va sortir per porta del saló es va perdre el rastre com si no hagués existit.
Van passar les hores i els dos petits cansats se'n van anar a assentar-se damunt de la Nodoka, la dona no els va rebutjar, estava contenta de tenir-los així. Tenir el seu fill a coll va ser un desig que sempre va tenir des que en Gemma es va endur a en Ranma i aquest desig s'estava complint.
La festa s'havia acabat, en Ranma anava adormit als braços de la seva mare, l' Akane ho feia als braços de la Kasumi. Els dos nens estaven esgotats , havien ballat, cantat tota la nit, s'havien declarat cantant! S'adreçaven al cotxe que els portaria al dojo.
Anaven ficats als seus somnis, cap dels dos tenia un somni agradable, quan dormien es buscaven, es cridaven en somnis, i no es trobaven.
-Ranma!- el va cridar la nena.
-Akane!- va contestar el nen.
La Nodoka i la Kasumi es van mirar preocupades. Des que es van tornar nens, els dos petits havien desenvolupat una dependència l'un de l'altre, necessitaven estar junts per estar tranquils. Com si aquest atac que els va transformar hagués augmentat el temor que podia passar en cas hi hagués un proper atac, volien estar junts per defensar l'altre.
-Tots dos consideren el que els va passar com un error, que no van estar prou atents per a ell un altre- va murmurar la Nodoka.
La Kasumi va assentir, quan contestaria, va notar que alguna cosa li queia a la cara.
-Està nevant , …!
- Neva!- Els dos nens es van despertar alhora.
Van saltar dels braços que els subjectava a terra. Es van agafar de les mans i van començar a ballar i cantar. La Nodoka i la Kasumi es van mirar amb designació. Ara seria difícil tornar a dormir aquests inquiets nens. La neu els mantindria desperts durant hores.
...•...
Els dos nens estaven dormint, com era habitual ho feien junts. Ella agafada del pijama d'ell, i el nen abraçant-la com si fos un preat tresor.
En Ranma va obrir els ulls i la va mirar. Li va acariciar els cabells, però es va detenir, ella l'estava mirant.
-Què fas, Ranma?- tal com va dir el nom del noi estava enfadada.
-Volia fer això!- i li va acariciar els cabells- per tots els déus!, Akane, ets preciosa!.
Ella es va posar vermell, el va mirar als ulls.
-Sóc preciosa?- el nen va assentir-i on és això de gallimarsot que em deies quan érem…adolescents?- va dubtar un moment-vam ser adolescents o m'ho imagino?
En Ranma la va mirar, i va arronsar les espatlles.
-Imaginacions teves. Cada cop dubto més que ens haguem tornat nens, això és impossible. Sembla que aquesta etapa d'adolescents va ser un somni.
-Però no parlem com dos nens de set anys.
-Per què som superdotats.- havia posat un to prepotent- som especials.
I els dos nens van riure.
-Tinc ganes de fer-te pessigolles- la nena tornava a sentir-se entremaliada, volia jugar amb el seu amic.
-No ho facis!- l' Akane no li cas i va atacar-per a ja!- Ranma va contraatacar. Els dos nens reien a riallades.
De sobte van parar, es van mirar i es van adonar que havien oblidat alguna cosa.
.
La Nabiki va sortir de la seva habitació furiosa, Els nens l'havien tornat a despertar. Això ja era habitual, va desitjar que tornessin a ser els tímids i covards adolescents d'abans, però amb el pas dels dies veia aquesta possibilitat era remota, tan remota que trigaria deu anys a complir-se. Deu anys patint les seves entremaliadures, deu anys que seria castigada per les bromes dels nens. Quan aquests nens fossin de nous adolescents ja no serien com els antics Ranma i Akane. I ella seria una dona gran de vint-i-vuit anys.
La Nabiki es va acostar a la porta de l'habitació de la seva germana petita, la seva mà es va acostar a la maneta, entraria, i cridaria als nens que deixessin de fer escàndol, que volia dormir.
I de cop i volta es va obrir la porta, van sortir dos nens de l'habitació, literalment van passar per sobre de la Nabiki, aquesta va sortir impulsada contra la paret.
Els nens van sortir corrents escales avall en direcció al saló.
Qwe
La Nabiki els va sentir cridar alegres.
-Aquests maleïts ja han trobat els seus regals!- va començar a plorar, ella que sempre havia estat una persona freda, que no es deixava portar pels sentiments, va plorar. No aguantava més, aquella parella li havia destrossat els nervis. Volia pau, ser la que dominés tot, no ser dominada per dues criatures. - Vull que tot torni a ser com abans!
I plorant va ser trobada per la Kasumi, la Nabiki es va abraçar a la seva germana.
-M'han donat un cop d'estat!, M'han fet fora del meu lloc de dominant de la casa!, i han estat dos nens
La Kasumi va somriure.
-Estimada Nabiki, t'equivoques en alguna cosa- i encara que va somriure com sempre, els seus ulls van adquirir cert to malvat -Qui domina en aquesta casa sóc jo!, ,! Tots feu el que jo vull! I això t'inclou a tu. T'he permès que facis el que vols. Tard o d'hora t'havia de parar els peus, per sort en Ranma i l'Akane s'han avançat. Encara que sembli que no vulgui que et facin entremaliadures, els deixaré que es diverteixin amb tu. La tieta Nodoka és amb mi, ella tampoc no s'oposarà al que et facin.
La Nabiki va mirar la seva germana, i ho va comprendre tot. Només era un titella a mans de la Kasumi, autèntica senyora de la casa. Estava sola i indefensa, ningú no la recolzaria.
La Kasumi va mirar la seva germana i va somriure, ja era hora que algú detingués a la Nabiki, si no ho feia, algun dia aquesta noia acabaria malament. Va haver d'espantar la seva germana amb una mentida, però mentre la Nabiki cregués que ella li havia dit la veritat estarien tranquils, tret de dos petits diablets. Aquesta situació no duraria gaire, la no era ximple i descobriria que li havia mentit.
Però mentrestant que la temés, com temia els dos promesos .
.
En Ranma i la seva amiga van baixar al saló i es van quedar aturats, hi havia molts regals per a ells.
-Quantes joguines!-van exclamar les dues i es van posar a obrir regals.
Hi havia joguines, però també roba, que es van provar allà mateix, no tenien vergonya de quedar-se despullats un davant de l'altre.
Van muntar molta cridòria jugant.
-Es pot saber que esteu fent?- va cridar en Soun enfurismat, els dos nens es van girar i van veure la família-! És molt aviat!, deixeu dormir!
-Estem jugant papi,-en Soun es va estremir, no podia renyar la seva filla, aquesta li va parlar amb una dolçor, però si renyava a en Ranma, l'Akane s'enfadaria amb ell. I va prendre una decisió salomònica.
-Nabiki, estàs castigada!
-Per què?, jo no he fet res!- la jove va mirar el seu pare amb els ulls molt oberts.
-No puc castigar la teva germana, és tan adorable!, tan dolç!- va posar un to seriós- t'he sentit com t'enfadaves i intentaves entrar a la cambra de l'Akane. Quedes castigada sense paga durant dues setmanes.
La Nabiki va veure com el seu coll queia a terra, sense pell, sense ulls i al contacte amb el terra es trencava. Estava sent un mal Nadal. Dues de les rivals de l'Akane els van destrossar els plans de llogar a en Ranma i l' Akane per hores. Les noves versions dels dos promesos la tornaven boja. Algun déu l'odiava. No podia esperar l'u de gener per anar a un temple a pregar els déus, havia d'anar com més aviat millor, i suplicar els déus.
-" No hi ha perdó per a tu!, pecadora!"
-Pecadora!, pecadora!- van cridar els dos nens.
-Gemma no et facis passar per un déu immisericordi que castigui a la Nabiki pels seus molts pecats-la Nodoka es va quedar mirant el seu marit furiosa- I vosaltres dos no fer cas a en Gemma. Ja sé que la Nabiki és una gran pecadora, però els déus en tindran pietat… crec.
La Nabiki va respirar alleujada, en part. Es va adonar que ningú en aquella casa creia que fos lleial i honesta, ben al contrari, pensaven que era una pecadora.
-Però mami, la Nabiki no és de fiar, és perversa, té idees sinistres, és capaç de vendre'ns per un ien, és materialista- amb cada qualificatiu d' en Ranma se sentia apunyalada.
-Prou ja! No lloeu la meva germana. -la Kasumi va renyar a en Ranma- per a ella això que has dit és tant un insult com una lloança.-En aquell moment les paraules d' en Ranma, per a la Nabiki, havien estat un insult. La germana gran va mirar els regals, va mirar a la Nodoka, i els patriarques - D'on han sortit tants regals i targetes de felicitació?
-I totes dirigides a en Ranma i l'Akane!
-Hem estat uns nens molt bons!- l'Akane seguia jugant amb la nina que li va donar Santa Claus.
-Tots ens volen- va continuar en Ranma. Va mirar l'Akane- tinc un regal per a tu.
El nen li va donar una capseta. Akane il·lusionada la va obrir.
-És una medalla!- la nena il·lusionada va abraçar el seu amic i el va besar a la galta-Gràcies Ranma!, m'agrada molt!, me la pots posar? Vull que me la posis tu.
El nen se la va posar
-Em va costar molt estalviar els diners i que algú no em robessis els diners - va mirar el seu pare, que es va sentir en perill- quan em vas demanar la nina ja no quedaven diners, vaig pensar a demanar ajuda a la meva mare… però ens van convertir en nen.
-Estic contenta!, molt contenta. Ara sé perquè et vas enfadar amb mi, tenies raó et vaig demanar més del que podies.- es va entristir- jo no tinc res per a tu. T'havia de regalar l'abric que t'agradava, però no et va be, és massa gran per a tu.
La nena va començar a plorar.
-No ploris, no m'agrada veure't plorar. M'alegro molt d'aquest regal. Encara que no me'l pugui posar ara. perquè em queda molt gran, tornarem a créixer, i me'l posaré.
-Si!, tornarem a ser adolescents, i ocuparàs aquest abric!
-I ara juguem!- va cridar el nen.
I aquell dia els dos petits van jugar amb tots els regals rebuts.
Però aquesta tarda…
.-.-.-.