SEGONA INFÀNCIA:1. Part. L'estrany Nadal de Ranma i l'Akane.
.
0-
.
.8ª . CAPITOL.
.
I en set dies serà cap d' any …
-0-
.
En Ranma estava assegut a terra, mirava l'àlbum de fotos. Era de quan ell i l' Akane es van tornar nens, No!, els van tornar nens!
El jove va somriure, li va agradar aquesta etapa estar sempre amb l'Akane, jugar amb ella, fer entremaliadures. Va ser una aventura divertida.
-Què mires?, T'estàs rient sol!, el teu pare diria que ets tonto per riure't sol- l' Akane es va recolzar a les espatlles d'en Ranma i va mirar el que mirava el jove-Una altra vegada mirant aquestes fotos?
-Si et sembla tan malament, per què t'has assegut a mirar les fotos?
-M'agrada veure-les, va ser una època molt divertida.
Passaven les fotos i reien amb nostàlgia.
-Mira aquesta foto. Tu i jo corrent nus.
-Vam sortir de banyar-nos i teníem gana, no se'ns va acudir res més que sortir sense vestir-nos.
-La teva mare i la Kasumi ens seguien amb la nostra roba. No va ser la primera vegada que ho vam fer, ni va ser la darrera.
Tots dos van tornar a riure
-Sempre ens renyaven per anar nus- els dos joves van riure- mai els vam fer cas, érem molt entremaliats i desobedients.
Les rialles dels dos joves es van fer més fortes.
-Mira la Nabiki, és de després de patir una de les nostres entremaliadures, pobra, era la nostra víctima preferida.
-Pobre Nabiki?, si la meva germana ens va intentar vendre, ens va subhastar per hores aquest Nadal. Es va merèixer el que li vam fer.
-Akane, he estat irònic, sé que la teva germana no tenia res de pobre, sé que es mereixia més que el que vam fer.
-Em sap greu dir-ho, però vaig gaudir fent entremaliadures a la Nabiki, i a aquests sis bojos.
-Jo també vaig gaudir, que dos grans brètols érem tu o jo durant aquesta infància, espero no tenir uns fills tan hiperactius com nosaltres.
Els dos joves van riure.
-No em penedeixo del que vaig fer- en Ranma va mirar la noia- tu i jo ho vam passar molt bé. Són records que atresoro al cor.
-Jo tampoc me'n penedeixo d'aquells dies, per a mi van ser dies feliços.
Tots dos van continuar mirant aquestes fotos durant algunes hores.
...•...
UN TEMPS ABANS:
Era el dia de Nadal, en Ranma i l'Akane, dos nens hiperactius, havien jugat tot el matí. Als indis i cowboy, ells eren els bons, i la Nabiki… la dolenta. Els dos nens armats amb fletxes amb ventosa, pistoles i metralletes, que llançaven suros, també li van llançar algun tomahaw i algun boomerang, van atacar la jove sense pietat.
Després amb en Gemma van jugar als pintors abstractes. Van utilitzar la pell del panda com a llenç.
Aquell dia en Gemma va patir, els dos nens el van utilitzar de muntura, el van lligar com si fos el cap d'una volta, el van pintar i finalment el van maquillar amb les cares pintures de maquillatge de la Nabiki.
Els dos nens s'havien tranquil·litzat, estaven veient una pel·lícula anime, una per a tots els públics, es van negar a veure el ximple telefilm que volia veure en . Quan va arribar el que va interrompre el visionat de la pel·lícula.
I en el moment més divertit, que més agradava als nens, va arribar ell.
La persona que més lluny volien va tornar.
-Gemma, Soun! Heu d'ajudar-me. He tingut un accident -va notar que ho ignoraven, però va continuar parlant -He perdut el meu tresor-seguia sent ignorat i es començava a enfurismar-deixeu de veure aquesta ximple pel·lícula i ajudar-me a recuperar el meu tresor!. Tinc unes coses que vull que es posin la meva preciosa Akane i en Ranma a la seva forma noia.
-Ens oposem!- en Happosai va sentir això i no ho va creure, algú s'oposava als seus designis, algun idiota no sabia quin era el seu lloc, es va girar i va veure dos nens veient la televisió, era els qui van tenir la gosadia d'oposar-se als seus savis mandats. Molesta i molt.
El nen tenia el desvergonyiment d' en Ranma.
-No em posaré mai aquesta roba i menys davant seu.
El vell mestre va mirar els nens, encara no hi havia la cara.
-D'on han sortit aquests dos insolents? Haurien de conèixer el gran Happosai. Aleshores em respectarien com mereixo.
L'homenet estava furiós, escarmentaria els dos petits.
Els dos nens es van girar furiosos.
-Ens molesta Vell!, Calla't!, No ens deixes escoltar la pel·lícula.
-O calles o callem!
Aquest vell mestre no estava disposat a aguantar més impertinències, i va fer el que no havia de destrossar el televisor.
Els dos nens es van aixecar furiosos, no perdonarien això a l'ancià.
-Com s'ha atrevit fer? Ens ha desafiat.
-Jo no he fet res de nen, sou uns maleducats i us he castigat com mereixeu. Sóc un bon home, sóc un vellet simpàtic, que només fa el bé.
-I la roba robada?- va preguntar la Nabiki.
En Happosai va quedar callat uns segons, va fer cara de nen bo.
-L'he salvada, si les he salvades. Les seves propietàries eren abusives amb elles, les maltractaven, i les vaig anar a salvar. He fet un bé al món -l'home va recordar -On són l' Akane i en Ranma? Han de venir, vull què...-la seva vista estava fixa en els dos nens-Qui sou?-es fixo més, i els va reconèixer.-Ranma!, Akane!, Així que la Cologne ha intentat desfer-se de l'Akane!
-Com saps això?- va preguntar la Nabiki.
-És fàcil, aquesta vella és l'única que aconseguiria tornar dos adolescents en nens.
-Doncs no… del tot!- va anunciar rient la Nabiki- han estat entre una cosa que va enviar Shampoo i una beguda que va enviar l' Ukyo. La combinació de totes dues coses els han tornat en uns nens i per afegir més, en uns nens entremaliats.
El vell es va quedar blanc. Això significava que havien utilitzat un encanteri diferent dels fongs que tornen nen. La curació no seria tan fàcil daconseguir. Podia ser que en Ranma i l' Akane trigués deu anys a tornar-se de nou adolescents. És a dir, adéu secció amb les dues noies en roba interior. El mestre es va sentir tornar pedra i trencar-se en trossos.
Els dos nens van sortir corrents, van tornar amb una escombra i un recollidor, van ficar els trossos de pedres en què es va convertir en el vell en una bossa i la van portar on es deixava les escombraries per ser recollida.
En Happosai va trigar setmanes a recuperar-se de cop rebut en saber que en Ranma i l'Akane eren uns nens. L'home cercaria durant molt de temps la cura a l'estat dels nens. Va assaltar temples, però no va trobar res.
Els dos nens van tornar a casa satisfets de desfer-se del vell mestre, encara que fos temporalment, aquest home tornaria.
...•...
Els dies de Nadal van arribar al final només quedava any nou.
Els dos petits havien de tornar a escola. La Nodoka sabia que els hauria de portar a primària, però de vegades la ment dels dos nens era d'adolescent, sobretot quan s'enfadaven, o es posaven seriosos.. .
-No els puc enviar a l'institut!, el seu aspecte no concorda amb dos adolescents, però tampoc a primària, són més llestos que un nen de set anys. Però és perillós fer-los estudiar, el seu caràcter els fa impredictible.
-Mandar-los a estudiar és com enviar uns llops a la gàbia dels conills, tard o tempà provocaran un terratrèmol.
Les dues dones estaven decidint a fer amb els nens. Primària, secundària o aturar-los a casa, cap opció no era bona.
Els dos homes no deien res. En Gemma volia emportar-se de nou el nen de viatge d'entrenament i en Soun pensava que… s'estava quedant sense begudes i la seva filla gran es va negar a comprar més.
I tots dos nens tenien pensaments propis, i ja ho havien posat en pràctica.
Els joves anaven cap al Furinkan, després del Nadal i tot esperant any nou havien reprès les classes. Alguns parlaven de com havien passat la nit de Nadal, però la resta parlaven de la remor de la transformació dels dos alumnes més coneguts d'aquesta institució en dos nens revoltosos.
-No m'ho crec!-en Daisuke, va negar amb el cap-no és possible.
-Daisuke saps que sempre han tingut visita de gent estranya!, Si diuen que alguna cosa estranya els ha passat, jo m'ho crec.- la Yuka era molt crèdula, i es creia aquell rumor tan estrany-oi que tu també ho creus Sayuri?
L'al·ludida anava a parlar, quan com a caiguts del cel van arribar dos nens.
En Ranma portava l' Akane als braços, com quan eren adolescents. La nena va baixar dels braços del seu amic.
-Ha estat un viatge molt divertit, mai havia vist els nostres viatges per les teulades com una cosa tan divertida.
-Jo també m'ho he passat molt bé viatjant amb tu per les teulades, ho hem de repetir.
Els dos nens s'ho estaven passant molt bé, estaven rient i fent broma, es van agafar de les mans i van entrar cantant al Furinkan, davant les mirades sorpreses i espantades dels joves que els van conèixer com a adolescents.
...•...
-¡S'han escapat!- va cridar espantada la Nodoka- han aprofitat que estàvem distrets per fugir.
-On deuen estar?- la Kasumi va preguntar, era més una pregunta més per a ella mateixa que a la dona que estava al seu costat.
...•...
-Hem d'anar a la nostra aula, que es fa tard.- l' Akane no volia arribar tard a classe.
-Si, ens toca classe amb Shrek-tenien classe amb el professor de matemàtiques que era un tot ogre, fins i tot s'assemblava a un, i els dos promesos l'havien batejat amb el nom del personatge de les pel·lícules.
Aquests dos petits van entrar a l'institut com si encara fossin dos alumnes més. Els altres joves els miraven sorpresos, no creien el que veien, dos nens entrant al Furinkan. .
La Sayuri es va girar a l' Hiroshi, aquest va empassar saliva i va donar a la noia un feix de bitllets, havia perdut l'aposta que va fer amb la noia. El que no sabia el jove que la Sayuri ja havia vist abans els dos nens,
Les dues amigues de l'Akane i els dos amics d'en Ranma van entrar a l'escola, volien parlar amb els dos nocius rejovenits.
Els dos pegits estaven pujant les escales del col·legi, quan van sentir que els cridaven.
-Akane!, Saotome!- Els dos nens van mirar qui els cridaven i van veure els seus amics.
-Hola!- van saludar els nens somrient.
-Penseu anar a classe amb aquest aspecte?- va preguntar Hiroshi.
-Què li passa al nostre aspecte?- va preguntar en Ranma.
-Sou uns nens!- van cridar els companys dels nens.
-Això no té importància ¡Tenim disset anys!- en Ranma no li va donar importància a l'aspecte que tenia, sinó l'edat que tenia.
-Així no podreu venir!, Ningú us prendrà seriosament!
Els dos nens es van escollir d'espatlles.
-Aquest és el nostre lloc, no podrem anar a pprimària-en Ranma va mirar els seus amics.- sabem llegir i escriure, no ho hem oblidat tot.
-Us heu parat a pensar què farà la professora Hinako quan us vegi?
Ningú va pensar en això, tots van tenir un calfred, quan aquesta professora infantil veiés els dos nens…
En Ranma i l' Akane es van mirar i van somriure, la professora Hinako i ells… això prometia ser divertit.
...•...
La Kasumi corria al menjador a trobar-se amb la Nodoka.
-No estan a tot el dojo!, tia Nodoka estic preocupada!. Pot estar a qualsevol lloc, fent una de les seves entremaliadures.
-Hem de pensar on han pogut anar. S'han esverat mentre estàvem distretes.
Anaven per a la cuina i en arribar-hi van descobrir que havien assaltat el rebost.
-Han estat ells!, pensen a estar hores fora- la Nodoka, començava a tenir una idea on eren.
-Crec que hi ha algú que ens pot ajudar, - es va alarmar - però no l'he vist des de fa temps, potser aquests dimonis li hagin fet un trasbals.
Van buscara la Nabiki, i la van trobar al jardí, lligada a un arbre, amb la boca tapada.
-Maleïts nens!, m'han lligat així que he sortit de la meva habitació!.- la germana mitjana estava furiosa.
-Per què ho han hagut de fer?- va preguntar la Kasumi.
-La Nabiki sabia on anaven els nens, i ells s'han hagut d'avançar i l'han lligada.
-Si voleu saber on han anat us ho puc dir a canvi de…- la Nabiki va voler vendre on van anar els dos nens.
-No cal Nabiki, ja sabem on han anat- i la Kasumi va tapar la boca a la seva germana. Les dues dones van sortir del dojo en direcció on creien que havien anat els nens.
La Nabiki va mirar les dues dones, se n'havien anat sense deslligar-la. Feia fred i es constiparia. Era segur que acabaria malalta. Algun déu l'odiava, no algun déu, !Tots els déus del món l'odiaven!, Havia perdut el favor de la deessa fortuna!
La noia va mirar al cel, els núvols estaven tapant el cel, va notar les primeres gotes caure-hi, i sobre aquesta part del barri durant uns minuts va ploure com si fos el segon diluvi universal.
...•...
La classe de matemàtiques feia ser un autèntic xou, amb un professor rondinant per la presència de dos nens a classe. Els alumnes més atents a aquests dos nens que al professor rondinaire. I els dos nens que al cap de cinc minuts ja estaven cansats dels grunyits del doble de Shrek i de ser el centre d'atenció.
El cansament dels nens, no gaire diferent del que sentien amb aquest professor quan eren adolescents, va anar en augment. Tots van notar que els dos nens explotarien. Si abans es contenien i no deien res a aquest impertinent professor, ara que no callaven res aquesta classe podia acabar malament.
-Es… senyor Saotome! Surti al passadís castigat!
-Però... si no he fet res!- es va defensar el nen, no havia fet res, només posar-se de mal humor.
-Si que ho ha fet, molestar-me amb la seva presència- no era la primera vegada que expulsava algú usant aquesta excusa barata, tothom el molestava- em molesta que s'hagi tornat un nen, que no em digui com ho ha fet! I que hagi obligat la senyoreta Tendo seguir-lo a la seva bogeria, algú com Tendo no hauria de ser la seva promesa. Hauria de ser la núvia del molt respectable senyor Tatewaki Kuno.
-Vet aquí la qüestió- l'Akane va començar a raonar amb la seva veritable edat- aquest odi a en Ranma, no és altre que l'afany de servir a l'amo que li subjecta de la corretja. Vol estar bé amb aquest succedani de director i el segueix a les seves boges idees
Aquest home es vaindignar, l' Akane havia insinuat que era un gos que feia allò que el director volia, sense qüestionar els seus mandats
-Senyoreta Tendo acompanyi senyor Saotome al passadís, li ha contagiat la seva mala educació. El senyor Kuno no em paga prou perquè castigui el senyor Saotome.
Els dos nens es van mirar, ara entenien el motiu perquè aquell home sempre anava a la caça d'en Ranma.
-La pregunta ès, Qui Kuno li paga per derivar-me?, el director o Tatewaki?- va dir el nen.
- Fora!, Fora!, FORA! - va cridar l'home, que ara era idèntic a l'ogre de les pel·lícules, només li faltava el color verd i uns centímetres d'alçada.
-Shrek!- van dir els dos nens, i gairebé tots els companys d'aquests nens.
La porta d'aquella aula es va obrir i van sortir corrents dos nens que van tancar la porta. Dins van sentir grunyir l'ogre en què es va convertir el professor.
-Anem pels cubs d'aigua- en Ranma va indicar el camí a la seva amiga.
Diverses classes i càstigs després. Els dos nens s'havien passat més temps castigats que asseguts als pupitres, encara que totes les vegades van ser expulsats sense motius.
Tant els alumnes com els professors sortien de classe per veure els dos nens castigats, que a passar de la seva mida mantenien sense esforç les pesades galledes plenes d'aigua. Galledes que mesuraven gairebé tant com aquests nens.
I va arribar l'hora que tots temien, l'hora de classe amb la professora Hinako.
La professora amb el seu aspecte de nena va entrar a classe, va veure els suposats nens i, la classe d'aquella dona va acabar en aquell moment. Aquesta professora va desafiar els nens a jugar a enxampar, repte que va ser acceptat. Els tres nens van fer servir aquesta hora de classe per a tot menys per estudiar i ensenyar, amb el pas dels minuts van ser imp licant més alumnes. Fins que aquesta classe va ser un caos.
I de sobte es va obrir la porta i van entrar la Nodoka i la Kasumi. Els dos nens es van mirar, van buscar on fugir. La Nodoka va veure les intencions dels dos petits.
-Atureu's!, No teniu escapatòria!, Ara vindreu amb mi!- la dona es va adonar que en Ranma se sacrificaria perquè l' Akane pogués fugir.-Res d'això Ranma!, no deixaré que ajudis fugir a la teva promesa. Tard o d'hora haurà de tornar a casa i serà castigada
-No et deixaré que la castiguis, no ha fet res de dolent, vaig ser jo qui li vaig dir de venir.
-Mentirós! Vaig ser jo qui va tenir la idea de venir! Tu mai no pensaries això!
-No vull que et castiguin, amb què em castiguin la meva prou.
-Tampoc deixaré que et castiguin a tu, m'han de castigar a mi.
-Veig que us defenseu mútuament. Heu fet una entremaliada en venir aquí, aquest no és el vostre lloc, ja no ho és.
-Tampoc és primària, si anem tindrem problemes, no podem anar a segon de primària- Akane va moure el cap- no vull tornar a aquest lloc. Quan anava a aquell horrible col·legi la meva mami va morir i no vaig tenir ningú que em recolzés.
En Ranma va mirar la seva núvia.
-L' Akane té raó, sabem massa per anar a secundària.
-Et falta nivell- la seva mare el va renyar per aquesta mig mentida, el seu fill no tenia certs coneixements- i no aniràs secundària, aniràs a primària per aprendre el que el teu pare no va deixar que aprenguessis.
Els dos nens es van mirar frustrats, van pensar a escapar-se, però havien d'enganyar les dues dones.
-Com heu aconseguit que els vostres vestits siguin tan petits?- va preguntar la Kasumi espantada. En Ranma portava la roba d'estil xinès, i l' Akane un uniforme del Furinkan. La germana gran de l'Akane realment no volia saber la resposta, es temia el que van fer els dos nens per fer més petita la roba.
-El rentem diverses vegades a altes temperatures. S'haurien d'haver rentat en fred.
L' Akane va mirar la seva germana, que la va mirar horroritzada, els dos nens havien comès el pitjor sacrilegi en rentar aquesta roba a més temperatura del que havia degut.
En Ranma va canviar de tema abans que li caigués una bronca per aquesta malifeta.
-Com és que heu trigat tant? -en Ranma no podia creure que aquestes dones els haguessin trobat tan tard.
-S'ha posat a ploure, i ens hem hagut de refugiar a uns magatzems i com que hi havia rebaixes, doncs hem aprofitat per comprar.
-M'aposto que ens han comprat roba infantil.
-I no serà ni de Kimetsu no jaiba, vull una camisa de la Nezuko.
-Mira Ranma, és una camisa del ratolí Miky!.- i la dona li va ensenyar una samarreta amb un famós ratolí, en Ranma va torçar la cara en veure'l, era molt infantil.
-No m'agrada!, m'agrada més la Miky de Marmalade boy.
-Però ets un nen, i has de portar samarretes infantils.
-Per què no una de Doraemon?
-Perquè aquestes no estan rebaixades- la dona va mirar els nens els havia d'inculcar que es fixessin i compressin a les rebaixes- heu de comprar a les rebaixes, lluiteu per la roba rebaixada, fer-ho amb ungles i dents. I ara tots dos cap a casa. Que us hem de provar el nou uniforme del vostre nou col·legi, i us he d'ensenyar com aconseguir les millors gangues a les rebaixes.
Qwe
I els dos nens van ser obligats a sortir d'aquesta aula, tota maniobra per enganyar les dues dones no va servir de res. A partir del dos de gener anirien a la seva nova escola, abans aprendrien a aconseguir la roba més rebaixada.
-No vull anar a primaria!- va grunyir furiòs en Ranma.
...•...
Havien passat diversos dies des que els dos nens van intentar continuar estudiant al Furinkan. No els va agradar que la Nodoka i la Kasumi els traguessin d'aquesta escola, i els obligaran a tornar a primària.
-Falten uns quants dies per anar a aquest col·legi, hem de trobar la manera de treure'ls la idea d'enviar-nos a aquest lloc.
L' Akane li va donar la raó, però tot el que van dir, tot que van fer va ser inútil i el seu nou principi a primari es consumaria per terror dels dos nens.
Però abans d'això, va arribar Any Nou.
El dia de final d'any els dos nens van desaparèixer, tota la família es va témer que havien fugit per no anar a primaria, però els dos nens van tornar al cap de les poques hores.
-Hem anat al temple amb els nostres amics del Furinkan, volíem agafar números per tocar la campana aquesta nit.
La família va mirar els nens sorpresa.
-Només tenim quatre números- va dir l' Akane.
-Seran per a en Soun, per a la Nabiki, la Nodoka i per a mi- en Gemma ja s'havia repartit els bitllets aconseguits amb l'esforç dels nens.
-Això no passarà, seran per a la Kasumi, ma mare, l' Akane i per a mi. Acceptar vell, si no estàs d'acord haver anat a buscar números per a tu.
-Em donaràs els números!, jo sóc el teu pare!
-Ho sento, però no ets Dath Vader, encara que ho imitis, no et donaré els números- el nen va mirar la seva mare-no penso deixar que aquest vell s'aprofiti de mi. Aquest vividor no em traurà els números, abans els trenco.
La Nodoka va mirar el seu fill.
-Gemma!- l'home va saber que tenia la batalla perduda- el teu fill tens raó, no t'aprofitaràs del seu esforç i ell de l'Akane.
I per a fastigueig dels dos patriarques i de la Nabiki, les dues dones grans i els dos nens aquesta nit tocarien la campana del temple. Ells volien assistir junts a la cerimònia.
Aquella nit van arribar molt aviat al temple indicat i van veure tocar les cent vuit campanades. Els dos nens estaven nerviosos, no havien vist mai la joia no kane, les 108 campanades.
-Hem de cremar els amamoris, els amulets d'aquest any que s'acaba.
En Ranma va mirar l' Akane.
-L'amulet de l'amor, has tingut sort?
-Crec que sí- i va mirar el nen vermell. -Tu també tens l'amulet de l'amor. Has tingut sort?
-Crec que sí, et tinc a tu
Els dos nens es van besar a les galtes.
-Crec que la Nabiki tindrà l'amulet dels diners- en Ranma va riure.
-Aquest l'agafa cada any- l'Akane va riure amb ell.
- I el meu pare i el teu hauran portat ell de sort al joc.
Els nens es van ajuntar amb la família i van tornar al dojo.
.
L'endemà.
Havia clarejat i es preparaven per fer la primera visita de l'any al temple, l'hatsumode. La Nodoka i la Kasumi ajudaven els dos nens a vestir-se, cadascun en una habitació, per a disgust dels dos petits.
-No t'enfadis, no et pots canviar davant de l'Akane.
-És el que fem cada dia- va rondinar el nen, posant una cara d'enuig que a la seva mare li va semblar graciosa.
-No és normal que no tingueu vergonya de despullar- vos un davant de l'altre. Si això hagués passat quan éreu adults…
-Sempre que passava això l' Akane m'enviava a volar.
-He de treure-vos aquest costum, perquè si no, quan sigueu de nou adolescents…
-Algun dia l' Akane serà la meva dona, em casaré amb ella, i la veuré nua.
La dona va mirar el seu fill sorpresa, amb aquest aspecte no era gens tímid si es referia a la seva amiga.
No ho sabia, però la Kasumi estava tenint una conversa idèntica amb la petita Akane.
En trobar-se els dos nens es van mirar, s'enrojolat.
-Estàs molt maca!, més maca que mai- va mirar les germanes de l'Akane- més maca que la Nabiki.
L'al·ludida es va posar tensa, aquell nen no amagava res, havia de demanar com a desig que tornessin a ser els adolescents callats i tímids d'abans, a la qual cosa podia fer xantatge.
I tota la família es va dirigir al temple, encara que Soun i Gemma que volien anar una altra classe de temple, un que als monjos serveixen begudes alcohòliques.
-No aniràs al bar- va amenaçar la Nodoka al seu marit sabent les intencions del seu marit- ho has fet cada any des que et conec.
-És la primera visita al bar de l'any!- es va justificar en Gemma- és un ritual sagrat.
-Si sagrat- en Ranma irònic va mirar el seu pare amb menyspreu- quan anàvem de viatge. Altres pares portaven els seus fills al temple, tu em portaves al bar, em deixaves a la porta, i tu bevies i menjaves fins a rebentar.
-Que mal exemple!- la Nodoka va desenfundar la catana-Et ensenyaré educació Gemma. -L'home va mirar el seu fill, aquell nen ho havia ficat en un problema i ho va fer expressament, el seu fill seguia ressentit per tot el que li va fer quan van viatjar junt.- i res de transformar-te en panda o truco al zoo i t'hi venc.
-Si!, truca al zoo!, truca al zoo!. - van canturejar els nens! - i menjarem gelat amb els diners que ens donin pel panda! - van cridar els dos nens recolzant la idea de la Nodoka.
Van arribar al temple sense més problemes, havien vist a en Pchan que va fugir aterrit en veure els dos nens. Van veure els germans Kuno, aquests no van veure els nens. I com que en Ryoga no van donar problemes.
Anaven ha resar demanant sort.
-Aquest any vull un amamoris de la sort-en Ranma estava parlant amb la seva amiga.
- Jo també en vull un com el teu, necessitem molt bona sort, envoltats de bojos que només ens porten mala sort.
Però com que encara no tenien aquest amulet, la sort no els acompanyava, és més van tenir la mala sort que la trobés certa persona.
-Hola, Ranchan!, veig que has vingut. Vols pregar amb mi.-davant d'ells, per a la seva desgràcia, va aparèixer l' Ukyo. La seva aparent petició no va ser una pregunta, ni va ser una exclamació. Va ser una ordre.
-Estic amb l' Akane!, i no la deixaré!, ni per tu, ni per ningú. Busca't algú de la teva edat, Assaltabresques! - En Ranma va deixar clar que no en volia saber res.
La noia va mirar els nens, la miraven malament.
-Vine amb mi et convidaré a una cosa molt bona.
- Caramels?, Pastissos?, Xocolata?
La cuinera no va encaixar bé la ironia del nen, però es va recuperar aviat i va contraatacar
-Sóc la teva promesa!, el teu deure és estar amb mi! -la noia va voler fer servir el xantatge emocional.
-El meu deure és estar amb qui jo vull!, i vull estar aquil' Akane!. No em pots obligar a estar amb tu. No t'estimo! Jo vull a l' Akane!, la vull des que la vaig conèixer.
-És mentida!- va cridar la cuinera, tots la van mirar com si estigués boja- em vols a mi!. L' Akane només és la teva companya de jocs.
-No et deixaré que em treguis a en Ranma!, ell m'estima i jo a ell.
L' Ukyo va riure.
-Potser quan recupereu la vostra veritable edat no penseu igual. Esperaré a en Ranma, i ell se'm declararà.
La jove s i va girar i se'n va anar.
-No, no t'esperaré, perquè jo sóc el que no t'estima en la meva vida. Ets molt vella per mi. Va collir la mà de l'Akane- només t'estimo a tu, Akane.
-Ja ho sé, sempre ho he sabut encara que em negava a creure-ho.
-I jo em negava a dir la veritat
Els dos nens s'anaven a besar.
-Hei nens! Que sou molt petits per això! Esperar a tornar a ser adults per besar-vos als llavis.
Els dos nens van decidir, la Nodoka tenia raó, encara eren uns nens per fer-se petons d'adults, però esperarien aquell moment amb ànsies.
L' Ukyo se'n va anar furiosa i derrotada pels dos nens, no es rendiria, mai no ho faria, en Ranma era seu.
Els dos nois van anar a resar, van comprar els amulets que volien i van tornar contents a casa.
L'endemà començarien primaria novament, per a tots serien uns nens, per a ells serien….
-Què som nens o adolescents?- va preguntar en Ranma.
L' Akane va arronsar les espatlles. Ella tampoc no sabia la resposta.
.
La jove Akane va arronsar les espatlles. Ella tampoc no sabia la resposta.
.
Fi de la primera part.
Fi de: SEGONA INFÀNCIA: L'estrany Nadal d'en Ranma i l'Akane.
Aquest és el final de la primera part. De "L'estrany Nadal de Ranma i Akane" però no és la fi de la història. En el següent episodi comença la segona part "A Ranma i l'Akane: la nova generació". Una cosa que no vaig dir a la versió en castellà, el títol d'aquesta part està basat en "Star Trek: la nova generació"
.
Aclariment:
Per escriure aquesta història he hagut de visitar Internet, no és la primera vegada que ho faig, en diverses històries ja busqui a Internet per demanar informació.
He llegit sobre les celebracions de principi d'any al Japó. La primera visita al temple. En diversos animes es veu aquesta cerimònia.
Sobre utilitzar temperatura alta per fer més petita la roba… experiència pròpia, em vaig equivocar en posar la temperatura a la rentadora.
.
Agraïments:
.
A tots els qui llegeixen i segueixen aquesta història, encara que no deixin review, moltes gràcies.