SEGONA INFÀNCIA: Ranma i Akane, la nova generación.
.
0
.
9ª . CAPITOL
.
Un nou començament en una nova escola
-0-
.
Era el primer dia a la nova escola, ni en Ranma ni l' Akane anaven contents a ella, anaven acompanyats per la Nodoka i la Kasumi. Ja havien intentat escapolir-se per no anar a primària, les dues dones no volien un segon intent de fuga per part dels dos nens.
Les festes de Nadal havien quedat enrere. En Ranma i l'Akane cada vegada més nens, cada cop amb mentalitat més infantil, semblaven oblidar el seu passat com a adults, encara que no oblidaven el que havien après, i això era un problema. Eren extremadament fortes i la seva tècnica en arts marcials podia ser… perillosa si no en controlaven la força.
Però ara els dos nens eren obligats a anar a una escola adequada a la seva edat física, però no del tot a la seva edat mental.
-Maleïta Shampoo!, Maleïda Ukyo! En quin problema ens han ficat!- el crit de l'Akane es va escoltar a tot el barri.
-Una nena ben educada no maleeix- li va renyar la Nodoka.
-No sóc una nena!, No sóc una adolescent..!,- va mirar amb desesperació la Nodoka- llavors que sóc?, què som en Ranma i jo?, en què ens han tornat aquestes bruixes?
-Ens han destrossat les nostres vides, mostres il·lusions. Teníem planejat anar a la universitat Aconseguim que ens donessin una beca a cadascú. Ara això ja no existeix. Ha estat destruït per dos egoistes que només pensen en els ridículs desitjos.
-En Ranma i jo estem més junts que mai, però vull recuperar la meva vida, la meva i la d'en Ranma.
-Aquesta vida de nens és divertida, però encara que tinguem idees de nens, encara que semblem nens, no ho som.
-Ja n'hi ha prou!, encara que tingueu raó, no ens convèncereu per no anar a primària. Us deixarem a l'escola, i no vull problemes amb vosaltres.
Els dos nens es van mirar frustrats, el pla de convèncer la Nodoka havia fracassat. Això de fer-se els frustrats no va tenir lèxit que esperaven els nens.
-Les vostres crisis existencialistes encara que sigui real, no és un argument prou bo perquè decideixi no portar-vos a aquesta escola.
-Però és veritat que no sabem si som nens o…!
-He dit prou!- va cridar la Nodoka enfadada- ara sembleu nens i aquests sou. Sereu nens fins que creixeu de nou. No vull cap queixa per deslliurar-nos de l'escola.
-Però sí que és veritat!- es va justificar l Akane.
-Et crec Akane!, però els nens són alegres i juganers, No tenen crisis existencialistes!-la Nodoka va mirar els nens- us heu passat totes les vacances jugant com a nens, i ara us comporteu com a adolescents capritxosos.
Els dos nens es van mirar i van somriure amb pena, no es deslliurarien d'anar de nou a primària.
-Hem de trobar aviat la vella bruixa. Hem de tornar a ser els qui vam ser.
-No podem continuar sent uns nens.
-Acceptar que potser no podeu tornar a ser adolescents. Que us heu tornat nens, i que anireu creixent a poc a poc, com dos nens normals.
-No volem ser nens!, vull tornar a ser adolescent!, tenir cites amb l' Akane!, i d'aquí a pocs anys, casar-m'hi!.
La Nodoka es va quedar quieta, va mirar el seu fill i va riure.
-On és noi tímid?, aquell que tremolava cada vegada que la seva promesa li somreia? Qui ets tu? – en Ranma es va posar vermell un instant, però de seguida es va posar seriós.
-Era idiota -va mirar a l' Akane- si! molt idiota. Tenint una núvia com l'Akane i no ser capaç de dir la volia és per ser idiota. He d'agrair a aquestes bruixes que em donessin aquests verins que van destrossar la meva timidesa.- es va enfurismar- el que no els perdono és que ens tornessin nens, i que la seva intenció real fos desfer-se de l'Akane.
-Tornes a parlar com si no fos un adolescent.
-Aquest és el problema, per això no podem anar a primària, anem de comportar-nos com a nens a pensar com a adults.
-Per això mateix heu d'anar a primària. Heu de comportar-nos en tot moment com a nens.
Els dos nens havien estat vençuts, encara que ho havien intentat fins a l'últim moment escapar d'anar a aquesta escola no van aconseguir res.
I van arribar a l'escola on les germanes Tendo van anar de nenes, on l'Akane aniria per segona vegada.
La nena la va mirar amb horror.
- No vull!, no vull tornar a aquesta escola! - va mirar la seva germana plorant- aniré de nou a segon, no vull!, va ser durant segon quan va morir la mare. La professora em va dir que la meva mare va morir durant aquell any, aquesta professora era una bruixa, em va dir que la mare va morir per culpa meva. Que estava feble, i que en néixer jo... vaig fer que es va afeblir molt més, tant que es morís.
L'Akane va quedar traumatitzada pel seu segon curs a primària. Però ningú no s'esperava la reacció de Ranma.
-Va ser en segon quan el pare va intentar per primera vegada el Nekoken, no vull recordar això.
Els dos nens tenien mals records de la primera vegada que van anar a primària.
-No passarà res, ja veureu com tot no tindreu problemes. –la Nodoka tenia un pressentiment, estava segur que els dos petits tindrien un problema darrere l'altre en aquesta escola.
-Ran-chan!- van sentir que algú cridava al nen.
-La bruixa de la Kounji!- Els dos nens es van mirar, el primer problema del primer dia d'escola.
La cuinera es va acostar a en Ranma, aquest va agafar la mà a l' Akane, no era per por, era per demostrar aquella noia que només li importava la seva núvia. L'Akane sabia perquè el seu amic li va donar la mà, i ella el va agafar amb força, ajudaria a en Ranma a fastiguejar la seva antiga rival.
-Ran- chan! Parlaré amb el teu pare. Perquè vinguis a casa meva. No et convé estar amb els Tendo. L' Akane et trastoca i fa que siguis entremaliat.
- T'equivoques Kounji! – la Kasumi no li diría a aquesta jove pel seu nom- ells…
-Esperaré que creixis, i tornis a ser adult. Jo al meu restaurant t'ensenyaré a llegir, a escriure i amb el temps a fer okomiyakis, seràs un bon cuiner i quan tornis a ser adult ens casarem.
-Estàs boja o què? Ets molt vella per a mi!
-M'importa poc l'edat només vull que estiguis al costat de mi-la jove no es va adonar el que implicava el que va dir.
-Ets una pervertida!, vols fer-me coses d'adult!, a mi!, a un nen!- en Ranma va tenir un calfred- que fàstic!, ets una pederasta!. -el nen va mirar la seva mare, la va abraçar i va plorar- no deixis que aquesta vella s'acosti a mi. Em vol fer coses pervertides, li agraden els nens.
Les persones que havien portat els seus fills a l'escola van mirar l' Ukyo amb terror, i van abraçar els fills. Estaven davant d'una assetjadora de nens, s'estava volent portar un nen amb intencions ocultes.
-No vull dir això, vull dir que esperaré que siguis adult per casar-me amb tu.
-No vull! jo seré un jove i maco de disset anyets, i tu seràs una vella arrugada de vint-i-set
L'Ukyo encara no s'havia adonat que les persones al seu voltant la miraven malament.
-Akane et pot quedar amb en Ryoga, ell t'estima.
L'Akane es va amagar darrere de la seva germana gran. Aquesta jove la volia ajuntar amb un vell de disset anys.
La gent al voltant d'aquells cinc miraven la cuinera amb fàstic. No podien tolerar que fos a prop dels nens. Havien de denunciar-la, per assetjar aquest nen i voler donar a la nena a un altre assetjador.
-Però, Ranma tu i jo som promesos.
-Tu i jo no tenim res!, només t'imagines que ets la meva amiga, assalta bressols!, aquants nens has assetjat?
-Jo no sóc... Una perverti... da- va ser llavors quan es va donar com la miraven la gent, estava ficada en un bon embolic- jo no fet res, aquest nen, no és un nen, és adolescent de la meva edat, i la nena també. – es va justificar la jove, però ningú no la va creure.
Es van sentir les sirenes dels cotxes de la policia, l' Ukyo va saber que venien a buscar-la, algú havia trucat a la comissaria dient que a la porta de l'escola hi havia una jove que assetjava nens, era una pertorbada, que creia que un nen era el seu promès.
.
L' Ukyo s'havia lliurat de la persecució policial, va saber que hauria de canviar el seu aspecte, canviar el pentinat, tenyir-se el color dels cabells. Canviar les seves vestimentes, vestir-se més femenina. Havia de tornar a passar desapercebuda, que ningú la reconegués quan tornés a acostar-se a en Ranma, no deixaria escapar al noi.
.
L'Akane es va acostar a el Ranma.
-L' Ukyo no es rendirà, tornarà.
-L'estarem esperant. Però no serà l?única. Els altres també tornaran, ens creuen més febles i se n'aprofitaran.
- No sé que esteu xiuxiuejant, però ja és hora que entreu a la vostra nova escola.
-Podem parlar-ne, som els quatre adults.
-No Ranma!, Tu i l' Akane ara sou nens!
-Però tia Nodoka!, Nosaltres…!
La Nodoka veient que els dos petits allargarien la conversa per no entrar en aquesta escola, va agafar a en Ranma, la Kasumi va agafar la seva germana, i van arrossegar els dos nens cap a l'escola.
Els dos petits es van resistir i van picar de peus, es van escapar i es van agafar a un fanal. Les dues dones se la van veure i van desitjar perquè els petits es l deixin anar d'aquell lloc.
-Mamma!, què li passa a aquests nens?
-Són nous, han de voler anar amb els antics amics, a l' escuela bressol
-O han de ser uns nens molt dolents, es nota que són de baixa classe i sense educació. – va opinar una altra dona que es creia rica.
Els petits promesos ho van sentir, van parar les queixes i van mirar aquella dona.
-Oh Déu meu!- van exclamar la Nodoka i la Kasumi, sabent que aquesta dona s'havia buscat un problema.
-Mira aquesta dona!- els dos nens es van acostar a la xafardera com dos lleons a la seva presa- tant parlar, i la seva colònia fa pudor de barata, porta maquillatge de les rebaixes, fins i tot la meva mare té maquillatge més car.
-Si molt criticar els altres i el seu fill ha de tenir la mateixa cara de ximple que ella.
Els dos nens van començar a fer voltes al voltant de la dona.
-Deixeu-me en pau, pobretons!, Feu pudor a pobres!, no sou de classe baixa. El meu fill us donarà una lliçó, és el campió d' arts marcials del Furinkan infantil.
Els dos nens van començar a riure.
-No hem sentit a parlar d'ell- va dir en Ranma- ens hem fixat en els estudiants de totes les categories, busquem alumnes nous per al dojo.
-No tenim notícia que al Furinkan infantil hi hagi alguna estrella de les arts marcials.
-Ara veureu qui és el meu fill!- i aquesta dona enfurismada va cridar al seu fill, aquest va arribar amb els seus companys del club d'arts marcials.
-Si són els idiotes que guanyem fas dies al parc!- va exclamar sorpresa l'Akane.
-Aquesta vegada no serà com l'altra vegada, encara que ploreu no pararem. Aquesta vegada us vencerem, Davant d'aquestes mares tan lletges que teniu. Jo m'avergonyiria tenir unes mares tan lletges.
Aquest insult a la Nodoka i la Kasumi va despertar la fúria dels dos nens, aquests nens pagarien car aquests insults. i…
.
-Sou increïbles!- la Nodoka estava renyint a els dos nens. Acabaven de sortir del despatx del director. Us han castigat sense haver entrat encara a l'escola per primera vegada a l' escola.
-Aquests nens…
-Ja se sé el que han fet aquests nens!, no cal que m'ho diguis!, però no calia que deixéssiu noquejats tots aquests nens.
-També hem deixat K.O. als dos entrenadors de karate, al de judo, i al de bàsquet.- va dir en Ranma com un somriure a la cara, com si hagués fet alguna cosa bona.
-T'oblides la mestra de dansa i…
-Això no té gràcia!- va cridar furiosa la Nodoka- Heu enviat a l'hospital la meitat d'entrenadors, dos professors i una patrulla de policia. Li he hagut de demanar perdó a aquest home, al director del Furinkan infantil.
-Si, ha cridat com un energumen- en Ranma va riure, i amb els dits va fer el senyal de la victòria- és igual d'idiota que el seu germà, el pare de Tatewaki .
-No estic de broma Ranma!- la Nodoka no estava d'humor per aguantar les bromes dels nens,- no heu d'atacar d'aquesta manera aquests nens, són més petits que vosaltres.
-Per a una cosa som nens i per a altres som adults!- va dir amb frustració en Ranma.
La Nodoka no va saber contestar. Sabia que el nen tenia raó, però no se'l podria donar després d'aquella baralla, ni amb l'aspecte que tenia ara.
-Ells mateixos s'ho han buscat- l' Akane va sortir en suport del seu promès- no deixarem que ens ataquin.
-Us han ensenyat a no fer cas a les provocacions, sou dos grans guerrers, malgrat la vostra mida. Sou més forts i amb més experiència que molts adults.
- No acceptarem que ens reptin sense que tornem aquest repte.
-Promet-me una cosa! Que no tornareu a causar una baralla, no us ficareu en un problema. Encara que sigueu ara uns nens, no heu perdut l'experiència ni part de la força que teníeu d'adolescents. Sou molt forts, massa per a l'edat que ara teniu. Podeu fer mal a aquests nens, no us fiqueu en una altra baralla.
Tots dos nens es van mirar.
- Promès mare! - va prometre en Ranma.
- Promès tia Nodoka! - va prometre l'Akane.
La Nodoka va saber que els dos nens incomplirien aquesta promesa. notava alguna cosa a l'ambient de l'escola. els dos petits no serien ben rebuts. Els anaven atacant, i l'akane i en Ranma no estarien quiets.
-Ja que ens heu portat a aquest col·legi, hi haurem d'anar. No és pel nostre gust, però anirem , almenys per ara - en Ranma ho va dir amb ironia per expressar el seu disgust i el de l'Akane d'anar a aquest col·legi.
I tots dos nens es van girar i es van dirigir a la que seria la seva aula.
Les dues dones es van veure allunyar-se els dos nens.
-Tindrem problemes amb aquests dos. No s'estaran quiets si ho provoquen-la Nodoka va veure com els nens s'allunyaven en direcció a la classe.
- Haurem de tornar diverses vegades. – la va negar amb el cap- en Ranma i l'Akane s'han tornat impredictibles. Crec que hem fet malament a portar-ho aquí.
-Tampoc els podíem deixar a l'institut, ni que es quedessin a casa.
Les dues dones van tornar a casa, sabent que els dos nens tindrien problemes.
.
Els dos nens van entrar a la nova classe, van mirar els seus nous companys i el seu mestre, van notar l'hostilitat cap a ells.
-No som estimats, aquests nans ens menyspreen- en Ranma ho va dir en baix, només ho va sentir la seva amiga.
-Hem de mantenir la promesa que hem fet a la teva mare. No ens podem barallar… com tu has dit... almenys ara com ara
-Crec que aquesta promesa importa poc als nostres nous companys ni al nostre professor. Noto que ens volen atacar. Si ho fan- va somriure sinistro-pitjor per a ells.
-Deixeu de xiuxiuejar!, és de mala educació!, us heu saltat la primera classe!, Heu enganxat diversos professors i diversos companys vostres!, mereixeu un càstig!.
L'home va anar a la seca taula i d'un calaix va treure una regla de fusta.
Tots els nens van sentir por, ells sabien que passaria, ja havien rebut aquest càstig d'aquell professor. Aquests nens s'alegraven si no eren ells els castigats, però s'alegraven encara més que els dos nens nous rebessin els que ells consideren un càstig merescut.
En Ranma i l'Akane es van posar en posició de defensa, si aquest home atacava un dels dos, es defensarien, però aquest mestre va actuar brut. Va treure una mica de la butxaca.
-¡Unes de les bombes d'en Happosai!- els dos nens es van mirar, van veure com els seus presumptes companys i el professor es posaven unes màscares antigas, i aquest professor va tirar la bomba contra el terra.
Un gas pudent va envair la classe. Els dos alumnes nous van rebre l'atac de ple.
-Ranmaaa!- va cridar l'Akane demanant ajuda al seu amic.
-Ja vaig Akane!.- no veia res, però pel crit de l'Akane va saber on estava la seva amiga.
-No aconseguiràs res!- aquest professor va riure com un dement- la teva amiga s'emportarà un parell de flagells amb la meva regla justiciera. Sóc el defensor de la veritat en aquest col·legi. Sóc la justícia! La dicte, la faig complir, jutjo el qui la trenca, i executo la sentència.- i va tornar a riure.
El fum es va dissipar, en Ranma va veure com aquell professor agafava amb una mà l'Akane pels canells, la tenia contra la paret, i amb l'altra mà es va disposar a fuetejar la nena al cul.
-Toca a l' Akane i desitjaràs no haver-te aixecat avui!.- la ràbia de'en Ranma era enorme la seva aura era enorme.
-Atura-me, si pots!- va dir el profesor, va ser un desafiament- i va abaixar la mà que tenia la regla amb la intenció de fuetejar l'Akane. Però va colpejar a l'aire, la nena q que tenia detinguda li fou arrabassada de les mans.
Va sentir un soroll es va girar a la seva taula i va veure sobre ella a en Ranma i en braços del nen la seva amiga. El moi encara que petit podia agafar aquesta nena.
-Estàs bé Akane?, t'ha fet malament aquest psicòpata?- va parlar amb amabilitat a aquesta nena. Va somriure amb amabilitat la nena.
-Si, estic bé, sempre m'has de salvar, algun dia et salvaré a tu.
-Ja ho has fet Akane, em vas salvar de la foscor en què vaig viure fins que et vaig conèixer.-la va deixar a taula, es va girar al professor – jo càstig sense pietat a qui intenta danyar a l'Akane. Entre ella i jo et castigarem. et penediràs del que has fet- i va grunyir com un animal- estàs acabat. et penediràs del que has fet- i va grunyir com un animal- estàs acabat!.
.
La Nodoka i la Kasumi sortien del col·legi, quan va caure del cel un home. Molt copejat i malmès. Totes dues van saber a l'instant qui va colpejar i va enviar a volar aquest home. Els dos nens no van complir el que havia promès, les dos dones savien que els dos nens tenen una raó per incomplir la promesa que van fer..
L'home es va aixecar i encara amb una regla va cridar.
-Quins nens més maleducats!, Enganxar-me a mi!, al seu mestre!, els ensenyaré a respectar-me!, Quan els enxampi els assotaré fins que no es puguin assentar en sis mesos!
Minuts després la Nodoka i la Kasumi estaven de nou al despatx del director, també hi havia el professor agredit pels dos nens. La Nodoka estava calmada, però amb la mà a la katana.
- Què en aquest col·legi es permet els castigats físics als alumnes?
-És la llei, la meva llei!, tots els meus alumnes han de complir les meves lleis!.
-Un altre il·luminat que es creua en el camí dels dos nens!- la Nodoka va mirar a la Kasumi, el que va dir està era més propi de la Nabiki que de la germana gran de l'Akane.
-Si aquest home intenta castigar els meus dos nens no seré jo qui els aturi quan ells el castiguin.m, i quan acaben seré jo per ensenyar-los a no intentar tocar els meus petits.
-Intentaran castigar-me!, no m'enxamparan una altra vegada!.
-Ho faran, no els podrà aturar, aquests dos nens són un huracà desbocat. No els enfurisqui, no m' enfurisqui a mi, o ho pagarà car- i ho va apuntar amb la katanatoque-no li toqui a un d'ells un sol cabell, o ho obligaré a fer-se el sepukku.
L'home la va mirar i va riure, era ell qui manava en aquella escola, ho feia amb amenaces. No només els seus alumnes havien rebut el càstig de flagells. També havia castigat altres professors i personal del centre.
-Tu obligar-me a fer-me el sepukku?, tu castigar-me a mi?- la ironia d'aquest home era evident- tu? Només ets una dona, ho han intentat homes i no han aconseguit res, tu, ja!- el menyspreu d'aquell home cap la Nodoka era gran- no aconseguiràs res. Ara seré jo qui et castigui.
I va aixecar la seva regla per enganxar la Nodoka.
-No vull veure el que passarà. – la Kasumi es va girar, no volia veure què passaria, allò que aquell home provocaria..
La porta del despatx del director va esclatar, i a aquell lloc van entrar els dos nens que esperaven fora. Estaven furiosos, les seves aures negres van ser visibles.
-No toquis la meva mare!, o el que t'hem fet serà un joc de nens comparat amb el que et farem.
- Sóc un adult, heu d'obeir-nos. Estic per sobre vostre.
- No podeu ppegar-li-la Nodoka va mirar els nens- ho heu promès.
- No deixarem que et toqui a tu o a la Kasumi, tampoc que ens enganxi a nosaltres.
L'home va riure. Ensenyaria als nens educació. Aquests dos nens necessitaven aprendre educació, encara que fos a base de pals
-Sou uns nens, com em pagueu us castigaré més fort.
-No tinc por, no li pegarem.
El somriure malvat dels dos nens va avisar a la Nodoka que els dos petits tractaven alguna cosa.
-El castigarem sense necessitat de donar-li un sol cop.
-Teniu massa imaginació, jo tinc més força que vosaltres, jo…-aquest home no va poder seguir parlant d'ell mateix- els dos nens van saltar sobre ell.
-No podeu fer això!- va cridar la Nodoka.
-No l'hem enganxat.- era cert, no li havien donant ni un sol cop.
Els dos nens portaven el professor insuportable al pati, l'havien lligat i emmordassat. En Ranma el portava agafat de les espatlles i l' ñAkane del cap. No tenien cura que aquest home no es colpejar enlloc.
Van sortir al pati, aquell professor es va girar i va veure el cactus que ell mateix va plantar per castigar amb les seves punxes els nens, en Ranma va saltar el cactus, el cul de l'home no va aconseguir esquivar aquestes punxes. L' Akane també va saltar el cactus. Tots dos nens van tornar a repetir el salt del cactus. Aquest home no va esquivar ni una vegada el petó del seu cul amb les broquetes del cactus.
.
Minuts després aquest home estava lligat a un tronc de fusta. Tots els professors i alumnes d'aquest col·legi estaven veient el "ritual" que estaven oferint els dos nens nous al pati d'aquest col·legi.
-Avui seràs cremat en honor de la deessa Rumiko, i els déus Adachi, i Toriyama creadors de molts universos.- en Ranma va mirar aquest mal professor.
-Lloat siguin els seus noms!.- va corejar l' Akane.
-Digues-me el teu nom i et faré rei en un jardí de cards cavallets. – El nen ho va dir cantant.
-No ho anireu a cremar?, Em vau prometre no pegar a ningú- va dir la Nodoka.
-Vam prometre no pegar ningú, no vam prometre no cremar ningú.
La Nodoka es va quedar parada.
-Ah, és veritat!, no vau prometre no cremar ningú. Fallada meva. Acabar aviat, i no deixar que el fum us toqui. L'olor de fum és difícil de treure de la roba.
El professor va obrir molt la boca, aquella dona estava boja, deixava que aquests dos nens ho cremaren.
-Seré un professor bo!-va suplicar aquest home- no tornaré a enganxar ni amenaçar ningú.
-Ments! -va cridar en Ranma, ningú va creure a aquest home- si ho tornaràs a fer.
-Si us plau no em cremis, no sóc un heretge.
-Si ho ets!- l'Akane es va acostar a l'home- m'has intentat enganxar, sóc la protagonista femenina d'aquesta història i tu...- la nena va bufar- un personatge de vuitena fila.
-Et mereixies un càstig!.
-Et mereixes la foguera!- i el noi del no-res va treure una torxa.
-No em cremis!-va suplicar.
-Sí!, crema-ho!, crema-ho!, crema-ho!.- van cridar els alumnes i professors d'aquest col·legi.
-T'ho repeteixo!, Digues-me el teu nom! Digues-me el teu nom i et faré rei en un jardí de cards cavallets.
L'home va quedar callat. Mai no havia dit el seu nom, per què el seu pare li va posar aquest nom?, per ser fan d'aquest anime?, l'home va negar amb el cap. No diria el nom, no suportaria la vergonya. Si sabessin com es deia seria la burla de tots, com quan era estudiant.
-No ho diré mai!-va cridar l'home.
En Ranma es va acostar a la seva mare i li va donar la torxa
-Te!, guarda-me-la, després te la demano.
Els dos nens se'n van anar i en tornar portaven un arbre, molt pesats i grans. Els dos nens amb prou feines es veien entre les branques i el tronc.
-D'on heu tret aquest arbre?- la Nodoka juraria haver vist aquest arbre. Els dos nens l'havien deixat al bell mig del pati de l'escola.
- És del parc, està més sec que una mòmia. Ho hem arrencat, i portat aquí - en Ranma es va acostar al tronc- estava a punt de caure, era un perrill.
-Ja havien avisat l'ajuntament, però no em feia cas. Ha de ser més útil per al poble que l'alcalde patini a la pista que han posat davant de l'ajuntament que un arbre representi un perill per als ciutadans. L' Akane es va mostrar molt crítica amb els polítics, ella i en Ranma havien tingut un petit conflicte amb l'alcalde aquell dia. Al final el representant públic va veure, per cortesia dels nens, la ciutat que governava des dels núvols.
Entre Ranma i la seva amiga van convertir aquest arbre, podrit fins a l'arrel, en llenya, que van anar aplicant als peus del mestre.
-L'heretge al foc!, Cremem a l'heretge!, que crema, que crema!
Els dos nens cantaven mentre apilades branques i llenya als peus del professor maltractador. Ningú feia res per aturar els dos nens, estaven paralitzats pel que estaven fent.
-Cinc mil iens que el cremen!- va apostar un professor.
-Accepto l'aposta!- un altre professor es va ficar al joc.
Cinc segons després tots els mestres estaven apostant, els nens apostaven el dinar. I on hi havia apostes apareixia la Nabiki, el seu sisè sentit apostador el va fer sentir on s'apostava, l'havia fet anar a aquell lloc, la jove s'estava lucrant.
El futur cremat veia com els seus companys estaven jugant amb el seu destí proper. Estava espantat, aquests dos nens anaven de debò en això de cremar-lo viu.
-El meu nom és... Vegeta!- va cridar per fi l'home, -el meu pare em va cridar com un personatge d'animi!
Tots els van mirar sorpresos, i es van començar a riure.
-Es diu com un secundari! – en Ranma va fer morfa del nom d'aquella persona.
-Si, com el rival d'en Son Goku!.
Els dos nens se'l van mirar.
-No s'assembla una mica a aquest personatge?- va preguntar en Ranma. Aquest home era idèntic al personatge de Dragon Ball. Baixet, amb els cabells de punta, i amb cara d'amargat, amb mal geni.
-Només li deu faltar la Bulma.
A l'home se li va escapar una llàgrima, era cert la dona que volia se'n va anar amb el botiguer de la cantonada. En aquest món la Bulma es va quedar amb en Yamcha.
Ara havia d'abandonar aquesta escola, de ser el terror va passar a ser la burla per culpa de dos nens, havia oblidat que estava a punt de ser cremat per aquests dos nens.
-Ja n'hi ha prou!- va ordenar la Nodoka- deixeu aquest home lliure!, ja ha après la lliçó. Va apagar la torxa que li va donar el seu fill- no et donaré la torxa.
-Però mama..!- en Ranma defensaria el seu dret a passar per la foguera a aquest home.
-Res de peròs!. Us ho deixeu anar o us deixo sense gelat un mes!
Els dos nens van bufar, no estaven d'acord amb la petició de Nodoka, però aquesta dona compliria la seva amenaça de deixar-los sense gelat, no s'ho van pensar dues vegades, els dos nens llaminers no estaven disposats a quedar-se sense gelat durant tot un mes.
Aquest home que ara sabien que es deia Vegeta va ser deixat anar, i va caure a terra. S'aixecà i mirà amb odi els dos nens, aquests notaren l'hostilitat de l'home i es posaren en guàrdia.
.
Notes de la interlocutòria:
A partir d'aquest capítol comença la segona part de SEGUNDA IINFÀNCIA anomenada d'ara endavant: En Ranma i l'Akane, la nova generació. Seran vint-i-un capítols, que sumats anys vuit de la primera part fan un total de vint-i-nou. Quan els vaig pujar en castellà pujava un per mes, ara els pujaré quan els tingui traduïts i revisats.
Els dos nens ja sabien que seria el seu pitjor rival a aquella escola.