SEGONA INFÀNCIA: Ranma i Akane, la nova generación.
.
-0-
.
10ª. CAPÍTOL.
Primers i dolents dies la nova escola.
.
-0-
.
Ja havien passat uns quants dies des que els dos nens havien ingressat a la seva nova escola, i no hi havia dia que no fossin castigats. Eran dos nens rebels, bocasses, hiperactius, mai no estaven quiets, sempre pensant en una nova entremaliada.
En aquell temps havien estat castigat sense esbarjo, sense menjar, amb les galledes de càstig, però ells a cada càstig es tornaven més rebels i el pitjor, es venjaven.
El professor Vegeta n'era la víctima principal, li havien tenyit els cabells de groc, de vermell, i d'altres colors. Ni els mestres ni els seus pares sabien com calmar aquests nens.
Però no només eren entremaliats a l'escola, a casa els dos patriarques, juntament amb la eren les víctimes favorites. En Happosai apareixia poc pel dojo, no volia caure a les mans dels dos petits, ja els havia patit algunes vegades.
I al carrer… eren fins a certa part tranquils, fins que es creuaven amb alguns dels seus rivals. L' Ukyo era la seva principal víctima, i encara que buscaven a la Shampoo no la trobaven. La noia xinesa encara era al seu llogaret. La Cologne no trobava la solució al problema dels dos petits, aquesta dona només volia curar a en Ranma i deixar a l'Akane com a nena, tenia un pla per quedar-se amb el petit… així que aconseguís tornar-lo adult.
Els dos nens es dirigien al dojo, tornaven amb deures, amb deures que havien de fer només ells, i amb diversos càstigs. Tots dos sabien que els seus mestres no volien que descansaran a casa, cosa que ignoraven els seus mestres que per fer aquests deures els dos petits farien servir la seva ment adulta, i no trigarien ni una hora a completar totes les tasques.
-Quina angoixa de col·legi!- en Ranma grunyia enfadat, se sentia frustrat- ens estan ensenyant coses que ja sabem. No hauríem d'anar a aquesta escola.
-Ja ho sé!- l'Akane també estava frustrada- vull tornar a la nostra edat real. Vull anar al cinema!, veure la pel·lícula que planegem veure!. La Shampoo i l' Ukyo!, les tinc odi!. Ens han tret tantes coses.
L'enuig dels dos nens era una rebequeria infantil, molt d'egoisme de nens, amb una mica de ràbia adolescent. Tots dos se sentien buits, no encaixaven amb els seus nou ésser, aquesta era la raó per la qual eren tan rebels. Dues persones gairebé adultes tancades al cos de dos nens.
- M'agradaria anar a la muntanya!, acampar on anàvem d'entrenament!, entrenar amb tu!, anar sols com vam planejar- en Ranma va tancar el puny- havíem d'estar ara entrenant a la muntanya, però amb aquests cossos- es va assenyalar el seu cos-dubto que ens deixessin anar, Ni tan sols al cinema!.
-Podíem dir a la teva mare que volem anar al cinema, a veure la pel·lícula de "Shingeki no Kyojin". Ella ens portarà.
-Mira't Akane!, Mira'm a mi. Som nens, no ens portaran a veure aquesta pel·lícula. Ens portaran a veure aquell bode de pel·lícula infantil que s'acaba d'estrenar, aquella que no la va veure ningú.
L'Akane va saber que el seu amic tenia raó. No veurien la pel·lícula que volien veure, ja no tenien l'edat adequada per veure-la.
Els dos nens van seguir cap a el seu dojo, el seu humor era pèssim. Es van creuar amb companys seus que anaven a jugar a beisbol. Aquells nens es van ficar amb la parella, van riure dels deures extra de la parella.
-Sou ximples- el nen que sempre anava de cap reia amb prepotència- sou castigats gràcies a nosaltres. Les nostres mares parlen amb els nostres professors i ells els fan cas- es van riure tots els nens- sereu castigats fins que sapigueu qui mana a l'escola. Fins que baixeu el cap quan nosaltres passem.
-Això no passarà mai - el to d' en Ranma va ser de cregut- mai no hem baixat el cap abans ningú.- va mirar el nen- i menys abans un mocós, se t'escapen els moscos, fas fàstic. Desapareix de la meva vista!, i vés-te'n a banyar, puds. – va somriure amb maldat- tots feu podor
Els dos promesos van riure.
-D'aquesta us acordareu! Som més que vosaltres no podeu amb nosaltres.- va dir un dels nens.
I aquest nen va llançar els seus amics contra en Ranma i l'Akane. Aquella tarda aquests dos petits van escarmentar els seus companys.
-El seu cap ha fugit, és un covard- l' Akane va mirar els nens que havien vençut- aquest nen és com Gegant de Doraemon, té els altres atemorits, els fa lluitar, però ell es manté fora de perill.
-Ja l'enxamparem, no s'escaparà.
-Però s'amagarà darrere dels amics i dels professors. – El noi va arronsar les espatlles- ja resoldrem aquest problema quan es presenti, tornem a casa. Però abans va mirar els nens que els van atacar, i va riure, planejaven espantar-los.
Després d'espantar els nens, la parella va decidir anar a veure la pel·lícula que volien veure, sense demanar permís als pares. Ho farien aquest dissabte.
En arribar al dojo es van trobar que les mares dels nens que els van atacar van anar a queixar-se. Les dones van presentar les seves queixes, en Ranma i l'Akane es van defensar, sabien que la Nodoka els castigaria.
-Ens van atacar- en Ranma estava furiós- van dir que havíem de baixar el cap abans ells, mai he baixat el cap abans ningú. Si m'hagués rendit abans Saffron… -va mirar l'Akane- i mai no ho faré.
-És el teu deure, el meu fillet està per sobre d'algú com tu- el menyspreu d'aquesta dona era enorme, a la Nodoka no li va passar per alt aquest menyspreu. Va comprendre l'enuig dels nens- viviu en aquest brut brut, amb mig mes del sou del meu marit el puc comprar, enderrocar i fer un bloc d'apartaments de luxe.
I aquella dona i les que la van acompanyar van riure tapant-se la boca.
-Té el mateix riure de boja histèrica que Kodachi- va murmurar Ranma a Akane.
-Totes aquestes dones el tenen.
-Aquesta casa fa pudor de plebeus!- una altra dona va passar a l'atac.
- Val més olorar a plebeus que a la suposada colònia de gran marca que porten aquestes dones- en Ranma va iniciar el contraatac.
-Si, és la que venen a la botiga del centre comercial, la ven com si fos de bona marca, però només n'és una còpia barata.
Les dones van mirar sorpreses els dos nens. No sabien com aquests dos nens coneixien aquesta botiga, famosa per les imitacions. Desconeixien que aquests dos "nens" eren realment dos adolescents, i havien anat a aquesta botiga.
-Aquests nens tenen enveja de nosaltres i del nostre poder adquisitiu. Tenen enveja de la nostra bellesa i la dels nostres nens.
Els dos petits van mirar les dones, van mirar els seus fills i van començar a riure a riallades.
-Bellesa?, vostès? Si una de vosaltres sembla un lleó marí-en Ranma va considerar que no es mereixien que els parlés de vostè- i totes sembla treta d'una pel·lícula vella, una sobre bruixes.
-Els seus fills s'assemblen a vosaltres, semblen els fills d'una bruixa.
-Els seus fills es mereixen uns assots, Que maleducats són!.- la mare del nen que va fugir estava escandalitzat, no estava acostumada a que se'n riguessin d' ella.
-Els meus nens són educats!,- la Nodoka estava farta d'aquestes dones.- només es tornen maleducats amb qui no ho són. No penso castigar-los per respondre a l'assetjament dels seus fills. Si s'han rigut de vosaltres i dels vostres fills, és perquè us ho heu buscat.
-Si no els castiga ja m'encarregaré jo que siguin castigats.
-Com som castigats cada dia a l' escola, cada dia som castigats sense motiu- l' Akane estava furiosa.
-Avui el seu fill ens ha dit perquè som castigats. Després ha llançat els amics contra nosaltres.
-Però el seu fill és un covard, no ha participat en la lluita, i ha fugit quan ho ha vist tot perdut. Ha deixat els seus amics perquè rebessin una pallissa.
La Nodoka va mirar les dones, i va treure la katana.
- Fora! - va cridar la dona - els meus nens no faran més càstigs perquè vostès ho exigeixin. Demà si els vostres fills o el mestre us molesten podreu utilitzar la tècnica que vulgueu. Ranma, Akane ensenyeu a aquestes dones el camí al carrer.
Uns segons després les dones i els seus fills fugien del dojo, sent perseguits per en Ranma i l' Akane que cavalcaven sobre en Genma transformat en panda. En Ranma utilitzava un pal com si fos una espasa.
-A l'atac!- cridava el nen, mentre l' Akane tartarejava "La cavalcada de les Valquíries". En Genma grunyia com un veritable ós.
Va ser una tarda molt divertida per als dos nens, però aquesta acció portaria conseqüències contra els dos petits, i aquestes conseqüències portaria problemes per a qui es va voler venjar.
-Què no heu fet el càstig?- va bramar furiós el professor. Aquest mestre, amb el mateix nom que un personatge d'un manga, seguia sent el terror de l'escola.- Em podeu donar la raó de no fer els deures?
-La meva mare s'ha negat que ho féssim. No veu perquè hem de fer un càstig que se'ns posa per petició de la mare d'un altre alumne.
El professor Vegeta es va enfurismar, va mirar els dos nens i va esclatar.
-Esteu castigats!, Fareu extraescolars!, anireu al club d'art marcials i fareu de sparring dels vostres companys.
-Ens neguem!-l' Akane va mirar el professor- ja hem vençut aquests nens. No són al nostre nivell. Tenim més experiència que ells.
Tots van riure, aquella nena estava boja.
-No és a la nostra naturalesa deixar-nos enganxar. No farem de sparring- el to prepotent que va posar en Ranma va enfadar els seus companys- no podem atacar nens petits- aquest nen estava boig, van pensar tots, ell també era un nen- però si som atacats… ens defensarem.
El dia va ser una successió de càstigs immerescuts, el poder de la mare d'aquell nen a l'escola era gran, però la fúria d 'en Ranma i l'Akane també ho era i no tenia límits.
No ho van deixar menjar, fins i tot en això van ser castigats. Les burles dels seus companys van ser constants i l'augment de la fúria dels dos nens va augmentar de manera exponencial.
Després de l'hora de dinar dins de la classe dels dos nens es va sentir molt fred, encara que estava posada la calefacció feia molt de fred. I tots miraven els dos nens nous. Una aura negra els envoltava, era d'on venia el fred. Alguns nens van creure veure que dels seus cossos sortien espurnes elèctriques.
El professor els va mirar, ell també va veure les espurnes, i va mirar els ulls als nens i es va atemorir. Va veure molta ràbia, va saber que si els provocaven aquests nens esclatarien, no volia estar a prop quan aquests nens deixessin sortir tota la seva fúria
Aquest home es va recordar del rumor que recorria el barri, aquell que deia que els dos joves més forts i amb més mal geni havien estat convertuts en dos nens. Es va alarmar, aquests dos nens s'assemblaven als dos adolescents, tenien els mateixos noms. Va negar amb el cap, si això que pensava era veritat, tenien un problema, ningú en aquest col·legi podria castigar els dos petits i si s'enfurien...
L'última hora va arribar, i els dos nens no van tenir cap més remei que anar a gimnàs on es feien arts marcials. Tots dos van mirar aquests nens, i es van decebre.
-Quin nivell tan baix tenen! -No van poder tenir la boca tancada.
Tots els allà reunits els van mirar amb odi. Va ser llavors quan en Ranma i l'Akane van veure l'entrenador d'arts marcials, era el professor que els va càstigar!, el professor Vegeta fent de sensei!, segur que el seu homòleg de l'anime tenia més nivell que ell.
-Mira el que tenim aquí!, els sparrings nous!, els últims que em vaig enviar no van durar ni tres assalts, van sortir plorant- l'home va riure,- així que penseu que els vostres companys no tenen nivell? Quan sortiu per la porta pensareu que us heu equivocat en haver parlat.
-Potser- va dir en Ranma- potser si ens hem equivocat en això del nivell baix.
-En marxar podem pensar que no és que tinguin un nivell baix.
-Ara ens adonem que no tenen nivell- va mirar l'entrenador- i això ho inclou a vostè.
-Deixeu les vostres coses i prepareu-vos per al primer entrenament!.
Segons després els dos amics estaven al centre del tatami, no amagaven la seva fúria.
-Avui teníem planejat anar a la gelateria- va dir amb fúria l'Akane.
-Em quedar amb uns amics- va continuar en Ranma- passareu car la gosadia de fer-nos quedar aquí.
-Les vostres frustracions no m'importen- va riure el mestre- per res, només volem donar-vos una lliçó.
Una nena i un nen es van preparar per entrenar-se amb els dos nens nous.
-No duraran ni deu segons- la nena es creia superior a l'Akane- no tenia el potencial per fer l'art.
-Ranma, Ranma saps què és l'art?
-Si, el mateix que congelar-te!, és acudit vell.
Els dos nens s'havien burlat de la suposada rival, que els va mirar furiosa.
-Ataqueu!- va ordenar l'entrenador als seus alumnes.
Abans que aquests dos nens es moguessin ja tenien damunt als seus suposats espàrring, en Ranma i l' Akane no van tenir pietat.
Les rialles dels practicants d'arts marcials van callar, els dos sparrings havien vençut sense esforç dos, però els dos vençuts eren principiants, els propers tenien més nivell. Però aquests dos també van ser vençuts pels sparring en segons.
L' entrenador no es creia el que veia, els seus alumnes vençuts per dos nens sense nivell, no podia estar passant. Va recordar que aquests dos nens ja havien vençut els professors de judo, però aquests entrenadors no tenien el nivell.
-Veig que sabeu alguna cosa de l'art- no acceptava, ni reconeixeria, que aquests nens eren millors que els seus alumnes.- Però no podeu amb tots.
I va llançar tots els alumnes contra els dos adolescents en miniatura.
En Ranma i l' Akane es van posar en guàrdia, i van replegar els anys d'entrenament davant dels seus atacants.
L'entrenador veia com els seus alumnes queien com mosques, havia fet malament a acceptar aquests nens com a sparrings, eren un perill, si estiguessin ben entrenats.
-Però si estan més ben entrenats que jo!, quin potencial!, si són així amb set anys, quan siguin adolescents…- i l'home va començar a fer plans, ell seria el descobridor d'aquells nens. Si els entrenava, tenia el futur assegurat. Si…si… i aquest si també.
Però aleshores va recordar que aquests dos nens no es deixaven dominar per ningú. Però podia exigir als pares que fos ell entrenador. Però un pensament negatiu hi va entrar, aquells nens encara que no eren família vivien junts, en un dojo, segur que hi eren entrenats, per això eren tan forts.
–Dues famílies que viuen juntes? Em faré famós, tots voldran que els entreni. Deixaré aquesta maleïda escola i tot sabran que sóc el millor professor del Japó. Però m'hauré de canviar de nom, tots riuran de mi, per tenir el mateix nom que…
Aquest home estava muntat el seu particular conte de la lletera. Es veia com algú famós, algú que aniria als millors programes de televisió. Coneixeria famosos, ell seria un. El contractarien per entrenar els fills d'aquests famosos. Podria deixar aquella escola que li pagava poc, tan poc que havia de tenir una altra feina.
Menjaria carn cada nit, i va venir del millor. Vi francès, italià o espanyol. Whiskys escassos, no aquell succedani i barat que bevia ara i que li manava la seva germana. El Whisky fet pel marit de la seva germana era dolent, sabia a colònia. No sabia com el seu pare va obligar la seva germana a casar-se amb aquell home que semblava un goril·la.
Va veure com els dos nens eliminaven un a un els seus alumnes, els seus ajudants, el massatgista i els curiosos que van anar a mirar. Va veure com aquests dos nens el miraven a ell, però ell era el millor preparat d'aquell club, vençeria a els nens en un instant. Usaria la tècnica que va aprendre d'aquest vell, Happosai va dir que es diu.
Aviat va adonar-se que aquests dos nens havien amagat el seu potencial, que havien lluitat sense ensenyar les seves tècniques, es va adonar que aquests nens eren més hàbils del que pensava. I es va adonar que la tècnica que va aprendre d'aquell vell era realment una idiotesa, i era totalment inútil en una lluita. Només servia per robar roba íntima femenina, sense que ningú se n'adonés.
Quan se'l van emportar a la llitera en direcció a l'hospital, es va donar que havia oblidat el que arribaven a fer mal els cops, com feien mal els cops rebuts per aquests dos nans. I va recordar la llegenda d?una altra parella anomenats també Ranma i Akane, els experts lluitadors convertits en nens, pels seus rivals.
-No seran aquests dos nens aquests dos adolescents?- es va preguntar, però va rebutjar aquesta idea- Qui es creurà que dos adults es tornin nens?- es va burlar d'ell mateix- és com pensar que un home es transformi en noia en mullar-se amb aigua freda.
Ara estava més convençut que mai,
-Em seré l'entrenador d'aquests dos joves i ho ensinistraré bé, seran els millors lluitadors del país, que dic país, del món!, seran famosos!, i jo ho éssers amb ells!- va riure com un boig.
Les rialles van ressonar a l'ambulància, els infermers espantats el van sedar, aquell boig amb les seves rialles i els seus comentaris els provocaven mal de cap.
-Per sort ens en lliurarem quan arribem a l'hospital. Em fan pena el que hagin de tenir cura d'ell.- va comentar un infermer, els seus companys van assistir amb el cap, li van donar la raó. Un cop a l'hospital i lliures d'aquell home, els infermers van sospirar.
.
Al despatx del director, els dos petits promesos rebien una altra reprimenda.
-Heu acabat amb l'equip d'arts marcials del professor Vegeta!
Les dyes dones es van mirar i es van tapar les boques, intentant reprimir les rialles en sentir el nom d'aquest professor.
-Ens va intentar utilitzar de sparrings!, no ens deixaríem enganxar sense defensar-nos.
-Estàvem classificats per a campionat infantil!, Ara no tenim equip per anar!- el director els va mirar. Aquests dos nens havien acabat amb l'equip infantil d'aquest col·legi, i va prendre una decisió –sereu el que representareu el Furinkan infantil al torneig!.
Els dos nens anaven a protestar, però la Nodoka i la Kasumi ja no van poder contenir més les seves rialles, les dues van perdre les seves famoses maneres.
-Aquest professor.., Es diu…!- va dir la Nodoka rient.
-Si, com aquest personatge d'anime!- va contestar la Kasumi, totes dues van riure a riallades. No podien parar de riure, totes dues tenien un incontrolable atac de riure.
Els dos nens van mirar les dues dones i van somriure amb maldat. No havien vist mai riure les dones així. Elles tampoc no havien pogut aguantar sense riure's davant el nom d'aquest professor.
-Senyora, si us plau! Una mica de serietat, que són davant dels seus fills, i no li donen bona educació.
-Millor que la que pugui donar aquell professor amb nom tan ridícul, si li dono!
-Si no participen al torneig els expulsaré un mes- va amenaçar el director.
Els dos nens es van alegrar, això és el que volien, deixar aquesta escola.
-D'acord participaran al torneig!,- la Kasumi sabia que la seva germana i el promès d'aquesta volien aquestes expulsions, no havia de permetre aquest caprici dels dos nens.
Els dos petits van bufar fastiguejats, la Kasumi li havia fet malbé els seus plans.
-Però no rebran entrenament d?aquest professor seu. Si l'han guanyat vol dir que no està qualificat per ser el seu sensei.
Els dos nens van mirar la Nodoka, si no en tenien prou de tenir en contra Kasumi, ara s'hi afegia la Nodoka. Els nens es van mirar desesperats. No només les dues dones els "deixarien" participar en aquest acte… .1rent campionat, serien castigats, la participació en aquest torneig ja era part del càstig.
Durant minuts les dues dones i el director van discutir sobre la participació al torneig. Els dos nens miraven com planejaven el seu futur sense deixar-los participar.
.
En sortir del despatx la Nodoka va mirar els nens. Aquests van empassar saliva, estaven ficats en un enrenou. Rebrien un bon càstig, a part d'haver de participar en un torneig que no volien anar-hi.
Estaven al menjador del dojo, amb tota la família reunida.
-Aquesta vegada us heu passat!, No vau haver de barallar-vos amb aquests nens.
-No vam tenir res a veure. Aquest professor ens va voler embrutar des de primera hora. Ho tenia planejat des del principi.
-Primer, modera la teva llengua jovenet!, segon, no le donis les culpes als altres del teu comportament.
Els dos petits van veure que tenien la guerra perduda.
-Per què no em creus? -va cridar en Ranmat- estic dient la veritat.
-Ets un nen!, no hem de fer cas a les mentides dels nens.
-I a tu t'hem de fer cas?- en Ranma va mirar el seu pare- Li has a la mare explicat tot el o que em vas fer de nen?, les vegades que em vas llogar per un plat de menjar… Un, per a tu!, les vegades que vaig passar fred, Mentre tu estaves abrigat!, jo dormir al mig la neu, Mentre tu dormies en un hotel!.
En va saber que el seu fill s'havia venjat, va mirar Nodoka
-No estem jutjant el teu pare!, d'ell ja m'encarregaré!, avui tu i a l' Akane esteu sent jutjat.
-Prou!, Prou!, Prou!, - va cridar l' Akane- encara que ho aparentem no som uns nens! Som adults!, I una boges ens han fotut la vida!- va mirar la família- no em castigareu per dir paraules grolleres. No ens creieu i si a aquest professor boig.
-Aquest professor és un adult!
-Que juntament amb la dona que va venir ahir, aquella que vam fer fora de mala forma , tenen dominat l'escola. S'han volgut venjar per això d'ahir.
-No consentirem que es burlin de nosaltres.
Els dos nens estaven realment furiosos.
-Encara amb aquestes esteu castigats, no menjareu postres durant una setmana. Heu utilitzat massa força per desfer-vos dels vostres rivals.
- No hem fet res! - va cridar en Ranma- demà ens tornaran a castigar a l'escola. Serà per una ximpleria, per una cosa que no farem.
-El que vosaltres no voleu anar a aquest col·legi.
-No, no volem anar-hi!, no hi hem d'anar, ! Som dos adults!- van cridar els dos nens.
-Doncs Anireu a aquest col·legi!, i demà si us porteu bé ja veureu com no us castiguessin.
-Què us aporteu que ens xastigaren?- l'Akane va mirar la seva família.
-Us portaré al cine i us aixecaré el càstig.
-Anirem a veure la nova de….
-No val la pena, és dolenta de nassos- en Ranma va tallar a la Kasumi- volem anar a veure la pel·lícula final de ", Shingeki no Kyojin "
-Aquesta és per a adults, vosaltres heu de veure, una pel·lícula infantil.
-Si d'aquella que el guionista fa pel·lícules ximples pensant que els nens són idiotes, i se'n mengen qualsevol brossa de pel·lícula.
Ni a en Ranma ni a l' Akane li agradaven les noves pel·lícules infantils, eren gaire ximples. Amb dolents ximples per fer que el bo semblés llest.
-Anirem a veure aquella pel·lícula infantil- va dir la Nodoka.
- Però com aquesta sigui tan dolenta com diuen, Anirem a veure les dels titans.
.
Com van presagiar els nens l'endemà van ser castigats sense motius. La Nodoka va portar els nens a veure la pel·lícula infantil.
-No és tan dolenta com dèieu- la Nodoka ho va dir no gaire convençut, va veure com la miraven els dos nens, i va donar el seu braç a torçar- és pitjor que dolenta, teníeu raó.
Els dos nens van saltar de joia, anirien a veure la pel·lícula que volien veure.
L'endemà la Kasumi va portar els dos petits al cinema, allà es van trobar amb els joves que van ser els seus companys de l'institut i van fer broma amb ells.
-¡Akane, que maca està amb aquest vestit de l'aneguet!- la Sayuri va mirar emocionada la seva excompanya d'estudis.
Qwe
-¡És horrorós!- l'Akane odiava aquest vestit, però tenia els altres vestits a la rentadora- No m'agrada, volia venir amb la meva camisa de Shingeki no Kyojin, però la tia Nodoka no m'ha deixat. Ha dit que aquesta camisa no és per a una nena, No sóc una nena!- va cridar furiosa.
-No sé per què t'enfades, a mi tampoc no m'ha deixat venir amb la meva. M'ha dit el mateix que a tu.
Els antics companys dels dos nens van somriure, els dos petits estaven tenint un enuig infantil.
Van arribar al cinema i la Kasumi es va presentar com la dona a càrrec dels nens. No els volien deixar entrar, eren molt petits per veure aquesta pel·lícula.
-Poden entrar-hi, però si s'assumpten serà problema seu- el jove que venia les entrades no estava de bon humor, feia fred i se li havia fet malbé la calefacció d'habitacle on es venien les entrades.
En anar-se'n el grup on hi havia els dos nens.
-Aquests nens van venir ahir amb aquella dona que fa tanta por. Van anar a veure aquesta pel·lícula tan dolentes
per a nens. Sortiran plorant espantats.- va agafar la tassa amb llet- Està freda!, no només se m'espatlla la calefacció, sinó també la cafetera- i designat va exclamar-crec que em va adoptar un refredat.
.
Els dos nens estaven esperant que comencés la pel·lícula, darrere d'ells hi havia un grup muntant enrenou. L' Akane va mirar el seu amic, Aquest grup no els deixaria sentir la pel·lícula, havien de silenciats mentre durés la pel·lícula.
-Akane i jo hem d'anar al lavabo- en Ranma es va aixecar seguit de l'Akane. La Kasumi va saber que els dos nens no anaven al lavabo.
Minuts després van tornar i van seure, a la sala hi regnava el silenci.
.
Quan va acabar la sessió van sortir del cine, tots parlaven de la pel·lícula. Els dos nens estaven emocionats. La Kasumi va veure que uns joves no s'aixecaven, estaven adormits, va mirar els dos nens, i va somriure. Els dos petits eren els responsables que aquest escandalós grup entrés al món dels somnis, abans de començar la pel·lícula,
-No hem lliurat una molèstia.
.
Un cop a casa els dos nens parlaven sense parar d'aquella pel·lícula, davant de la Nabiki que aniria a veure-la.
Era mitjanit, els dos nens dormien junts, ni la Nodoka, ni la Kasumi, ni les amenaces d' en Soun havien aconseguit que cadascú dormís a habitacions diferents. P-chan mirava el llit furiós, només ell podia dormir amb l'Akane. Però no gosava entrar i intentar separar-los, la darrera vegada que ho va fer… no volia recordar això… tenia malsons de cosa que li va fer en Ranma.
De sobte l'Akane va obrir els ulls, en pocs dies era Sant Valentí i... havia de fer bombons a en Ranma, havia vist una recepta en una revista, parlaria amb la tia Nodoka i la Kasumi perquè l'ajudessin fer-los, ella no podia fer-ho sola. A l'instant va tancar els ulls i es va tornar a dormir.
En Ranma es va despertar a l'instant següent, en pocs dies era Sant Valentí. Si l'Akane li feia bombons acabaria mort. I podien reaparèixer les bruixes que els van tornar nens. Va tenir un calfred, li esperava un mal catorze de febrer