SEGONA INFÀNCIA: Ranma i Akane, la nova generación
.
0
.
23ª . CAPITULO.
.
Septembre.
.
-0-
..
Va arribar el setembre i va arribar l'hora de la tornada a l'escola. En Ranma i l'Akane van intentar esquivar tornar a aquest lloc que odiaven, la Nodoka i la Kasumi van buscar altres escoles per portar els petits, però no van trobar res. Entre el director del Furinkan infantil i el pare d' en Kuno van pressionar, van fer xantatge a les altres escoles i no es va aconseguir res.
Els dos nens van haver de tornar a l'escola bressol que odiaven, i suportar aquest infame professor amb nom de personatge d'animi.
-No hi estem d'acord. No tornarem .a aquest antre de perdició.- Van dir alhora els dos nens- no és el lloc adequat per a nosaltres.
-Si anireu!-la Nodoka poques vegades perdia la paciència i aquests dos nens de vegades la posaven a prova- anireu a aquest lloc, encara que no us agradi- va estar a punt de dir que a ella tampoc li agradava, però era millor callar i no donar-los la raó a aquests nens.
La nena la va mirar rient. La Nodoka va saber què li diria.
-Si accediu a anar a aquest col·legi convènceré els vostre pare que us deixin anar a aquest Campionat.
Era un xantatge emocional, però els dos nens ho van acceptar.
I va arribar el dia de la tornada a l'escola, tots els nens es van reunir i van explicar el que havien fet durant les vacances, estaven contents quan van sentir cantar algú, dos nens arribaven cantant i en un anglès correcte.
.
Hey, hey, hey
Ba-dee-ja, say, do you remember?
Ba-dee-ja, dancin' in September
Ba-dee-ja, never was a cloudy day
Ba-du-dóna, ba-du-dóna, ba-du-dóna, ba-du-da
Ba-du-dóna, ba-du, ba-du-dóna, ba-du
Ba-du-dóna, ba-du-da, ba-du-da
.
-Semblen contents- va dir aquest professor amb nom de personatge d'anime- molt aviat deixaran d'estar-ho, penso castigar-los.
La Nodoka va sentir aquest home i va negar amb el cap, els dos nens no estaven contents, estaven de mal humor i furiosos, i ho estaven molt, els patriarques ja havien patit la ira dels dos petits, la Nabiki va fugir en veure la fúria de la seva germana petita i el promès d'aquesta. No els havien deixat anar a cap altre col·legi, o a l'institut amb els amics. Cantaven i ballaven per amagar el seu mal humor. Una sola provocació, per petita que fos, una mala mirada, i aquella bomba de rellotgeria, que eren els nens… esclataria.
El professor Vegeta no coneixia aquests nens, no sabia què significava desafiar-los, s'estava buscant un nou enrenou.
Ja a classe els dos petits els va tocar els pupitres del darrere, com que càstig estarien els últims, això no era un càstig era una benedicció. Des d'allà podien parlar sense por.
Tots dos van notar que eren vigilats pels companys, però no necessitaven parlar per comunicar-se entre ells, una mirada, un gest, un senyal amb la mà i l'altre ja sabia que volia dir el seu amic. Se sentien vigilats per la resta de la classe i van decidir posar a prova aquesta vigilància.
-Akane… -va xiuxiuejar en Ranma.
-Professor Vegeta!, Saotome i Tendo estan parlant- van cridar cinc nens.
El professor es va girar i es va dirigir als dos petits, i va veure com aquests xocaven les mans.
-Teníem raó!, ens estan vigilant. Aquest professor ximple utilitza els seus alumnes com a vigilants.
-Li surten barats, segurs que els ha fet xantatge amb suspendre'ls i que hagin de repetir curs.
El professor es va quedar blanc era així com va aconseguir que els dos alumnes més problemàtics fossin vigilats.
Aquest professor va decidir separar els dos nens, però ni així va evitar que es comuniquessin. Estava fent classe escrivint a la pissarra quan va sentir un so. Algú en aquesta classe estava utilitzant el codi morse per comunicar-se, i algú contestava fent servir aquest mateix codi. Tant el missatge com la resposta es repetien contínuament.
-"El... professor... Vegeta... és ximple"- aquest home va desxifrar el missatge, i es va enfadar- " No és... ximple... és gili",- va ser la contestació a aquest missatge.
En Vegeta es va girar furiós, els alumnes el van mirar espantats. En Ranma i l'Akane el van mirar satisfets, volien enfadar aquest home i ho havien aconseguit.
-Saotome!, Tendo!, us heu passat un insult més i càstigo a la vostra classe- el professor va veure que els seus alumnes el miraven amb por. Supuraba que els dos nens no serien capaços de provocar el càstig de la classe. No creia que ho serien, fins que se'ls va mirar, i va saber que els dos petits el van prendre per un desafiament.
-Per culpa d'una gata i una cuinera tornem a ser nens. Ara hauríem de ser a l'institut, sortir amb els nostres amics, anar a la discoteca i preparar-nos per entrar a la universitat.
La veritable edat dels nens era coneguda. El professor va veure la fúria dels nens.
-Per culpa del director d'aquest col·legi, del director de l'institut Furinkan- Ranma va assenyalar el professor- i seva no podem anar a l'institut, i com ha dit la meva promesa, ens hauríem de preparar per anar a la universitat.
Els dos nens es van començar a acostar al professor com a dos depredadors molt coordinats sobre la seva presa. El professor va retrocedir, els alumnes van intentar escapar-se.
-No hem estat ben rebuts aquí, han intentat humiliar-nos, però ens hem venjat.
-Vostè ens vol castigar, no ens vol en aquesta escola.
-Volem que ens castigui. Ens altres no ens volem en aquest Col·legi.
I els dos nens anaven atacar aquest professor quan es va obrir la porta i va entrar el director acompanyat per dues persones, el mal humor dels nens va augmentar, i molt.
-Hola nens, a partir d'avui tindrem un professor assistent nou, ajudarà el senyor Vegeta. Està estudiant a la universitat i estarà treballant en pràctica.
-El meu nom és Tatewaki Kuno, em podeu anomenar el Tro blau.
-Com el de la pel·lícula! -va exclamar un nen.
Pots volar?- va preguntar una nena.
En Kuno anava a contestar, però es van sentir dues veus que van dir.
-I tant que pot volar! – en Ranma i l'Akane es van mostrar irònics- abans de cinc minuts sortirà volant.
En Kuno va mirar a en Ranma amb ràbia, ara que era un mestre no podien fer-li res, però ja ell a ells sí.
-Em dic Ryoga Hibiki, em podeu dir- havia entrat a Ioga, amb l'aparença d'un nen de set anys, si els dos nens odiaven aquesta escola, amb els nouvinguts
-P- chan-La veu de lva sonar amb ràbia. Tot i que ara era una nena no oblidava la humiliació que aquell idiota el va fer viure. Fer-se passar per un porc per dormir-hi amb ella.
-L'idiota del porquet ha tornat a menjar fongs per tornar-se nen.- en Ranma estava furiós, tant com l'Akane.
En Kuno i en Ryoga tenien un pla. Segur que ho havien plantejat entre els sis rivals. Seria una venjança per abandonar-los en aquesta barca.
El professor i el director van mirar els dos nens.
-Fins ara heu estat un gra al cul. Amb el meu nebot i el seu amic us tindrem controlats. I no són els únics hi ha cinc nens més i una professora- el director va riure.- les vostres entremaliadures es van acabar.
.
Era l'hora de dinar, els dos nens estaven amagats, havien fugit dels seus rivals no va ser tants sols en Ryoga el que es va transformar en nens, yambe es van amagats del nou professor Kuno i la professora nova, una venjativa Nabiki.
Si el director va pensar que amb les noves adquisicions estarien quiets, s'equivocava, li ensenyarien que estava equivocats. Els sis rivals i la Nabiki van ser com llança gasolina a un incendi. El director ara s'havia de penedir d'aquesta gent nova.
Havien fugit per estar tranquils, però tornar a classe seria una tortura. Mentre ells van estar en aquest col·legi només hi va haver enfrontaments amb els professors, sobretot amb aquest de nom de personatge d'anime, però ara que a la festa s'havien afegit aquests sis i la Nabiki… hi hauria atacs a traïció, baralles. Aquests sis no s'aturaven davant de res i sense mirar sense hi havia gent al seu voltant. La nova bogeria del director només va portar problemes.
Els rivals els buscaven furiosos, havien cregut que si ells es tornaven nens, en Ranma i l' Akane es contindrien i no pagarien tan fort, es van equivocar. Els dos petits promesos els van pegar encara més fort, mai al món van sentir aquest dolor. Creien que amb només una setmana, com a màxim dominarien aquests dos nens.
S'equivocaren els dos promesos s'havien tornat més forts del que eren, tot i ser uns nens tenien tota la força de quan eren adolescents, en canvi ells van perdre força i agilitat. Els dos petits promesos van vèncer aquests sis sense esforç.
Els dos promesos pensaven com alliberar-se'n.
-Hem de lliurar-nos d'ells, són un incordi!
-Sé que són un incordi!- i de sobte va callar, i els seus ulls es van il·luminar- ja sé com alliberar-nos-en.
-Explica, compte!- va dir el nen emocionat, encara que es va decebre en saber aquest pla- però si així…
La noia va riure, no era un gran pla, era una cosa senzilla, però a la vista d'un altre…
.
Els dos promesos tornaven a la seva aula… agafats per la mà, per a ells era una cosa normal, des que es van tornar nens era habitual anar-hi agafats així. No sentien vergonya que ho veiessin així, en Ranma i Akane havien canviat totalment de personalitat quant a demostrar que es volien.
Però anar així seria una cosa que una altra gent ho veurien com un desafiament, hi hauria "nens" que s'enfadarien, i hi hauria baralles, destrosses, el director veuria que havia volgut caçar dos mosquits amb una bomba H. I això era el que volien els dos entremaliats nens.
Els nens els miraven sorpresos, només els nens molt petits o els enamorats s'agafaven de la mà, i en Ranma i l' Akane semblaven les dues coses. Caminaven feliços i contents… i esperant un atac.
I això que volien provocar va passar, quatre nens, un nen encegat obligat a anar-hi, i un professor en pràctiques es van enfadar una mica… només una mica.
-Nena violenta!, deixa Airen! Ell ser de la Shampoo.
-Què ha dit aquesta vella que s'ha operat per semblar una nena?- va preguntar l' Akane irònica.
-Crec que ha demanat un xampú. No ha de saber que això es ven al supermercat.
Els dos nens van riure, mentre la Shampoo s'enfuria, havien fet broma a compte del seu nom.
-Ran-chan veuen amb mi, i deixa l' Akane, és una taula de planxar.
-Ara totes sou una taula de planxar, sou nenes, no sé quina de totes tenen menys pit!
-Jo crec que qui més pit té és… en Ryoga!- l' Akane va començar a ficar enrenou entre els membres d'aquest grup, les tres nenes van mirar malament aquest nen.
-Però l'Ukyo és la més forta segur que venç a tots, s'assembla a un nen, mira com la miren les nenes, es creuen que és un nen- les nenes d'aquesta escola miraven l'Ukyo embadalides, com va dir en Ranma es creien que era un nen.
Aquest comentari d' en Ranma va atrsure, per diversos motius, les ires dels quatre nens sobre l' Ukyo.
-¡Kodachi tenim classe de matemàtiques, no de natació. No has de venir a l'escola amb banyador.
-És un mallot de gimnàstica, el faig servir per…
-Que els nois et diguin com n'és de maca… et menteixen, jo hi veig- i en Ranma va assenyalar a la Shampoo –més maca que tu… però l' Ukyo és més maca que ella.
-Aleshores jo sóc la més maca!.- va cridar contenta la cuinera.
-No la gimnasta és més maca que tu-amb aquesta contestació en Ranma va tancar, el cercle. Donant a entendre que cada una era més maca que l'altre, però més lletja que l'altra.
Les tres ara nenes es van mirar furioses, totes tres es creien la més maca, això provocaria una discussió i una baralla entre les tres.
-En Ryoga és el més fort!- va cridar l'Akane- en Mousse no té res a fer contra ell!.
-En Mousse venceria a en Ryoga de carrer. Aquest ximple s'equivocaria de direcció i no trobaria a en Mousse.
-Però en Mousse no veuria a en Ryoga, ni ningú- amb aquests comentaris tan ximples i simples van aconseguir que en Mousse i en Ryoga s'enfadessin, i ells va portar a una baralla entre aquests idiotes.
En Kuno va intentar aturar aquestes baralles i va acabar implicat.
La baralla entre les tres rivals de l'Akane i els tres rivals d' en Ranma va provocar moltes destrosses en aquest col·legi, el director del Furinkan infantil es va penedir d'haver portat aquests sis, i la Nabiki... li estava sortint molt cara. Va decidir expulsar els cinc falsos nens, acomiadar a en Kuno i la Nabiki, a aquesta la va haver d'indemnitzar. I castigar els dos petits que van provocar la baralla.
.
La Nodoka estava reunida amb el director del Furinkan infantil. La dona ja coneixia de memòria aquell lloc, coneixia fins i tot la mota de pols més amagada. Estava amb la Kasumi, les havia trucat aquest home, en Ranma i l' Akane havien provocat una baralla, el primer dia de tornar de vacances, a primera hora, això era un record. Allà també hi havia els dos petits, separats. La Nodoka sabia que separar aquesta parella no servia de res, ells sabien comunicar-se sense parlar-se.
-Han fet que un grup de nens es baralli entre si!, m'han destrossat part de l'escola!-El director estava gairebé plorant.
-No devia haver portat aquests… nens? Són els rivals dels meus dos petits, hi anirien per ells.
-Era el que buscava, que en Ranma i l'Akane tinguessin problemes, tenir-los ocupats amb aquests i no fessin cap entremaliada- la Nabiki era allà, la Kasumi la va obligar a anar, una subtil amenaça de la germana gran, una amenaça que només la Nabiki reconeixeria com a tal -per això ens va trucar.
La Nabiki havia parlat, la van fer parlar els dos petits, la germana mitjana de la Kasumi ara temia els dos nens, que ara la miraven amb molta ràbia.
-Els castigaré de nou, dues setmanes de càstig -el director va mirar els nens, els va faltar poc per ballar per aquest càstig - i els prohibeixo participar en el torneig nacional.
-Anem en representació del Dojo Tendo- l'Akane va mirar el director- el nostre dojo ha rebut la invitació a participar, com va passar l'any passat.
El director va mirar la nena i va somriure. Anava a parlar però la Nabiki va endevinar les seves intencions.
-Pot ser que tingui influències en els organitzadors, però nosaltres coneixem tots els dojos que van, per molt rivals que siguem, estem organitzats i actuem com un. Si ens prohibeix anar, o a un altre dojo… , no n'anirà cap, no és la primera vegada que ho fem.
-No és la primera vegada que anem- en Ranma se'n va mostrar orgullós- som els campions de l'última edició, encara que ho vam fer com a adolescents. Va ser el primer paso enlace nostra carrera com lluitadors. Si poguéssim anar aquest any, ja podíem començar a compentir a nivell internacional... - i va afegir amb ràbia-si aquestes no haguessin fet res...
L' Akane va tenir una idea.
-Anirem, si perdem…- en Ranma la va mirar sorprès, com podia dir això?- Serem uns bons alumnes d'aquell moment en endavant.
-I si guanyeu?- el director estava segur que aquests nens no guanyarien. Hi havia nens molt forts.
-Ens en anirem d'aquesta escola. Ens enviarà allà on hem d'estar…! L'institut Furinkan.
En Ranma va somriure, l'Akane havia plantejat bé, ja sé veia de nou entre els seus amics.
-No guanyareu- va intentar vaticinar aquest home. Faria perquè aquests nens perdessin.
-Si hi ha una sola trampa...- en Ranma va mirar l'home- per petita que sigui.
-Anirem per vostè, i tots sabran que és un home sense honor ni paraula. I això seria dolent per a aquest col·legi- va seguir Akane.- i ens haure de deixar anar al instituto Furinkan com si haguessin guanyat.
-El director d'una escola que menteix i fa trampa, no crec que vinguin gaires nens a la seva escola…
El director es va quedar amb la boca oberta i la cara blanca. Aquests nens li havien fet xantatge, va recordar que no eren nens normals, eren dos adolescents tornats nens, i això ho va espantar. Havia sentit que quan tenien la seva edat real no eren venjatius, què li devien treure per tornar-se així?
-Pensi-ho bé!, Tant si guanyem com si perdem!...-aquesta nena semblava llançar-li un oferta temptadora que no devia ni podia rebutjar.
-Vostè guanya!- i els dos suposats nens van oferir les mans tot esperant que aquest home encertés la seva proposta.
L'home no va tenir més remei que acceptar, i també va haver d'admetre que portar els rivals va ser un error, va haver d'expulsar aquests sis, va haver d'admetre que aquests dos nens no van tenir culpa de les destrosses. Els va haver de treure el càstig, i va haver de prometre que no els tornaria a castigar fins després del torneig. Però aquests "va tenir" van ser motivats per una dona empunyant una katana i una amenaça d'obligar-lo a fer-se el seppuku.
.
L'endemà aquest home es va penedir de les seves promeses, els dos nens van donar una sobirana pallissa al professor Vegeta, encara que tota la culpa la va tenir aquest home, mira d'insultar les mare dels nens, mira de voler pegar-li a l'Akane, mira com aquest home va sortir volant, pel cop de puny que li va donar en Ranma. Ara el director mirava la factura de la vidriera que va trencar aquest professor en aterrar.
-Si càstig aquests nens, que no en tenen culpa, vindrà la mare del nen i m'obligarà a fer-me el sepukko. Si no els càstig, ho veuran com si tinguessin permís per fer el que vulguin. I seran un mal exemple per als altres. Si no aturo a en Vegeta al final farà alguna cosa dolenta.
Va pensar i va pensar… i va tornar a pensar. Al final va castigar tots tres. Als nens li va fer escriure mil vegades "no pegaré al meu professor" i al professor li va fer escriure dues mil vegades "No tornaré a intentar pegar, a un alumne". Cap dels tres va acceptar de bona gana aquest càstig, van protestar, però no van servir de res aquestes protestes.
El director es va adonar que els dos nens li van estendre una trampa i ell va caure. Van dir que es protegien bé si perdien el torneig nacional infantil. No abans d'aquest torneig, fins aquest torneig hauria de bregar amb les bogeries de dos nens hiperactius.
-¿Hi haurà alguna medicina per clamar dos nens hiperactius?- es va preguntar l'home, però no va trobar cap resposta a aquesta pregunta.
.
Els dies van anar passant i la rivalitat infantil entre els dos pekes i el professor van seguir. Aquest professor es va buscar l'ajuda dels alumnes, i els dos petits promesos no necessitaven ajuda de ningú per acabar amb les trampes d'aquell home.
-Ets molt infantil per estendre trampes!- li va dir l'Akane una vegada que el van derrotar- els nostres rivals eren més perillosos a l'hora de fer-nos trampes
-Ets molt infantil!, amb això no caurem.
-Us venceré al Torneig nacional infantil, no sereu rivals per a mi i els meus nois.
Els nens es van amagar d'espatlles, fins al dia d'aquell torneig res no estava dit.
.
I el torneig nacional va començar. Com en una de les sèries favorites dels dos petits van voler participar a la ronda per a adults, però…
-Ja sé que sou dos adults!- va dir l'organitzador del torneig- però ara aparenteu nens, no us puc posar amb els adults, els altres participants pensaran que riem d'ells.
-Tampoc poc possar- nos amb els nens –va opinar en Ranma- tenim molta més experiència i força que ells, es jugar amb ventaja.
Aquest home sabia que els dos petits tenien raó, però les regles eren les regles, en Ranma i l'Akane van haver de participar amb els nens.
.
Va començar la cerimònia d'obertura. En Ranma i l'Akane van desfilar amb els uniformes del dojo Tendo dissenyats molts anys abans per la mare de l'Akane. Eren victorejats per la majoria del públic. Els seus rivals del Furinkan infantil els van mirar amb ràbia, aquell dia es venjarien pel torneig interescolar de feia mesos.
Mentre esperaven el seu torn a pujar al tatami, els dos nens van anar a un racó de l'estadi. Cantava i ballaven, estaven contents. LaxNodoka els va mirar des de les graderies, aquests dos nens tenien una personalitat completament diferent de les seves versions adultes, aquestes proves d'afecte, que es volien. Eren tot el contrari del que van ser abans de la transformació. Ho va pensar millor, sempre s'havien volgut, però ho ocultaven, eren massa tímids i covards per demostrar-ne l'afecte. Va desitjar que quan tornessin a ser adults fossin igual que ara a l'hora de demostrar-ne l'afecte.
Va anar veient com ballaven aquests nens, ballant amb una música que només ells escoltaven. S'agafaven de les mans, es miraven somrient.
A la parelleta li va acostar dos nens, dos bessons, nena, nen, els van mirar amb menyspreu.
-No sé perquè esteu tan contents, avui perdreu, només sou pobres, i els pobres no tenen bons professors- en Ranma i l' Akane els van mirar, i van seguir ballant ignorant-los.
-No ens ignoreu!- va cridar el nen desconegut-no sabeu qui som, ni com de forts som.
-Sou els bessons Mikymoto-l'Akane sense deixar de ballar es va dirigir als nens sense mirar-los.
-Tothom parla de vosaltres, diuen que sou genials, que teniu molt de futur. - en Ranma va agafar l'Akane per la cintura i la va llançar cap amunt, quan la nena va caure va fer una tombarella a l'aire- però jo no us veig res, sou mediocres!.- va agafar l' Akane als braços, i la va deixar a terra.
La Nodoka es va adonar que això no era només un ball era un entrenament, i aquests dos nens que havien anat a molestar en Ranma i l'Akane anaven a rebre un càstig.
Els germans es van sentir ofesos, ningú els desafiava, eren ells els que desafiaven els altres.
-Sou uns pobretons!, amb uns bruts i vells gi de baixíssima qualitat. veieu els nostres? Són d'importació, fets a França, a mida, pel millor modista del món.- la nena va mirar el gi de l'Akane- és tan de mala qualitat que fa fàstic. Demanaré a els organitzadors que et desqualifiquin per portar aquests parracs.
-El teu gi és millor que el meu, i què?, només… és un gi. S'usa per combatre. faràs que em desqualifiquin pel meu gi? I quan acabi el torneig et desafiaré, davant de tots, i et venceré, i tots veuran que ets una mediocre. Mai no m'he rendit, i contra tu menys. El teu ho pot haver fet la millor boutique de París. Però el disseny del meu el va dissenyar la meva mare, i ho va fer la meva germana gran amb ajuda de la mare del meu amic.
-Escolta tu..!- el germà de la nena que va riure de l'Akane, es va abalançar sobre la nena, i va ser parat per en Ranma.
-Un pas més i no participes en el torneig!- va amenaçar en Ranma- l'important no és el gi, sinó el que hi ha sota el gi.-en Ranma va mirar de dalt a baix el nen- he estat tota la meva vida lluitant amb gent més forta que tu, i no m'he deixat guanyar per cap. Pensa. O et dono aquí una pallissa, o ho faig al tatami davant de tots.
Els dos germans es van girar i se'n van anar furiosos i enrabiats, pensant en donar als dos petits impertinents una pallissa, els humiliació davant de tots. La tranquil·litat per als nens no va durar gaire, de seguida va arribar l'equip del Furinkan infantil, van voler intimidar els dos nens, però van fugir espantats per les amenaces dels dos promesos.
.
L'organitzador va pujar al tatami central i va inaugurar el torneig.
-Avui comença el XXV torneig nacional tant a les categories masculina com femenina, i alhora el XV torneig nacional infantil, per abaratir cost fem els dos tornejos alhora- Més que per abaratir cost, era que havien reduït els diners per a aquests torneig, i van haver de fer tots dos junts. Semblava que els polítics volien fer servir els diners del torneig a subvencionar-se cotxes nous.
-Els campions de l'any passat per culpa d'un incident, del qual tot sabem i no fa falta dic, ni explicar-ho- no poden participar en el torneig adult.
I aquest organitzador va cridar als dos nens, que van pujar al tatami.
-Ara que sou nens, penseu guanyar el torneig?
-I tant que el guanyarem!- va dir en Ranma- vam pensar guanyar el torneig infantil…i l'adult- tot els allà present van emmudir, això era impossible eren dos nens.
-Com guanyareu el torneig adult si sou dos nens? – va preguntar rient un dels participants, es veia guanyador, si barallava contra aquests nens seria una massacre.
-Reptarem a els campions del torneig!, jo al vencedor de la categoria masculina- va anunciar Ranma.
-I la vencedora de la categoria femenina.
-I si ens neguem?- va preguntar l'home que va riure abans dels nens, amb ell ho van fer altres lluitadors, cap d'ells coneixia a en Ranma ni a l'Akane.
-Serà un covard- en Ranma va mirar l'home- Uns campions tenint por de dos nens?, quines gallines!- i els dos nens van imitar unes gallines, s'estaven burlant d'aquests lluitadors, que van decidir que serien ells els que retarien els nens, i els donarien una lliçó.
.
I va començar el campionat infantil, que va ser… avorrit, extremadament avorrit. Els nens de Furinkan infantil van anar passant a les rondes següents. Però en Ranma i l' Akane… també. Els dos petits volien acabar aviat i es desfeien dels seus rivals en segons, sense contemplacions.
-Quin avorriment!- va dir el nen entre badalls-esperava més nivell.
-Són només nens, què esperaves? Un combat contra algú amb el nivell d' en Saffron.
-No, algú amb el nivell que teníem quan realment érem nens.
-No ho pots demanar, tant el teu pare com el meu tenien molt de nivell, i ens van entrenar bé.
-No hi pot haver algú que tingui el nivell dels nostres pares quan ens van ensenyar? No sé si aquests nens, aquests bessons, seran una mica fora de sèrie.
Per desgràcia dels dos petits ningú no els igualava. Tenien més experiència que els seus rivals, doblaven realment l'edat de la majoria de nens, i en alguns casos triplicaven els anys d'entrenaments.
Els dos bessons van ser els seus rivals més forts i encara amb això no van durar ni deu segons abans de ser vençuts.
-No pot ser que perdem contra uns pobretons!- va cridar plorant el nen quan va ser vençut- tenim millors mestres que vosaltres, el nostre gimnàs té els aparells més innovadors. El nostre menjar és més sa.
-Som els més guapos!- la nena es mirava a un mirall de mà, es mirava per si aquella nena pobra i lletja li havia deixat alguna marca.- segur que ens teniu enveja, per la nostra bellesa, perquè som rics.
-Sou idiotes!-en Ranma va negar amb el cap- encara esteu a temps de canviar- va aconsellar el noi- no seguiu sent així.
Els dos bessons no es van prendre el consell de debò i van desafiar els dos promesos a arribar a la final del torneig infantil per parella que podia ser mixt.
Tots dos promesos també van arribar a la final d'aquest torneig, i es van enfrontar als seus companys del Furinkan infantil, des de fora del tatami el professor Vegeta animava els seus alumnes, que eren dos nens a diferència del Ranma i l'Akane que era una parella mixta.
Els dos promesos es van mirar i van somriure, utilitzarien una nova tècnica, per desgràcia només la podien fer servir una vegada.
-És una cosa absurd, però anem endavant- la nena sentia una mica de vergonya d'utilitzar aquesta tècnica, recordava a les tècniques que van utilitzar contra ells aquests patinadors idiotes al cap de pocs dies de conèixer-se.
-Hem acarnissat abans de començar el torneig, per què no utilitzar-lo?
-Ho hem fet per…- l'Akane va mirar a en Ranma, aquell ensany no era part del… però no estaven a temps per discutir ara.
-Hem de vèncer, hem de tornar on ens correspon, aquesta escola no és el nostre lloc. No som el detectiu Conan. No ens hem d'amagar de ningú. Tothom sap que no som nens que som adolescents de divuit anys.
-Tens raó els nostres autèntics companys ens esperen- i va tenir un mal pressentiment- i si aquest director ens ha enganyat?, i si el director de l'institut Furinkan ens vol enganyar?
-Doncs els hem de castigar, no serà la primera vegada- i el nen va posar una cara sinistra.
.
A les grades hi havia els dos directors d'aquelles escoles i un calfred va recórrer els seus cossos, una cosa molt dolenta els passaria.
.
-Comença el ball... dic el combat- l'àrbitre s'havia fixat en la posició en què es van posar els dos petits promesos, i va dir el primer que va venir a la ment.
I va començar el combat. Els alumnes d'aquell professor amb nom de personatge d'anime es van llançar sobre els rivals. Aquests es van agafar de les mans i van començar a ballar un rock and roll, ells mateixos tatarejaven la cançó.
El primer atac dels dos nens als promesos va fallar, aquests van fer un tomb en el seu ball esquivant els seus rivals com si fos una cosa causal. El segon, tercer i successius atacs van fallar, tots aquests atacs van ser esquivats, de la mateixa manera.
.
-Sembla que mentre ballen ignoren els seus rivals, però estan utilitzant aquest ball com si fos una nova tècnica d'atac- en Soun plorava veient aquesta tècnica.
-Els nostres fills ens han superat. Han inventat una nova tècnica per afegir a les nostres escoles.-en Genma plorava al costat del seu amic.
-En direm!, LA TÈCNICA DEL BALL SOUN-GENMA!- van cridar els dos patriarques.
-No crec que ni l' Akane ni en Ranma estiguin d'acord amb aquest nom- els dos patriarques van mirar la Nabiki sorpresos.
.
En Ranma i la seva parella seguien ballant i els seus rivals s'anaven enfurismant.
-És un combat d'arts marcials, no un concurs de ball!
-Ha dit un concurs de pastissos?- va preguntar l'Akane mentre ballava.
-Crec que ha dit que lluitem contra dos mandrils -va contestar en Ranma- els alumnes d'un mandril són mandrils.
I els dos promesos van riure. Però els seus rivals i l'entrenador es van enfurismar. Aquest entrenador mal encarat i amb cara d'estar menjant-se una llimona va voler pujar al tatami a castigar aquells que ell anomenava nans, però va ser detinguts pels organitzadors de l'esdeveniment.
Aquest home bavejava, tenia escuma a la boca, semblava un gos amb ràbia. Van trucar als bogers el professor Vegeta era en aquell moment potencialment perillós, fins i tot hi havia persones que van pensar que aquest home podia mossegar algú i encomanar-li la ràbia. Per pujar va fer això mossegar i escopir, al final es va deixar anar i va pujar al tatami, però en fer-ho els seus alumnes ja havien estat eliminats.
.
Uns minuts abans.
Quan Ranma va cridar mandril a aquest home, i de pas als seus alumnes, aquests es van enfurismar, defensarien l'honor del seu sensei. Però no van aconseguir encertar cap cop, aquests dos repel·lents nens seguien ballant i esquivant cops. De sobte en Ranma va agafar a l' Akane, i la va passar per un costat, el típic moviment de rock and rotllo, un dels rivals estava massa a prop i es va emportar el cop amb els peus d'Akane, aquest nen va caure a terra i no es va poder aixecar, va ser eliminat.
Ranma va ajuntar les mans, l'Akane va saltar a elles, el nen li va donar impuls i l'Akane es va elevar a l'aire. L?únic rival que quedava se la va quedar mirant, com tot el públic. Aquest nen va fer malament, les acrobàcies de l'Akane va ser per distreure'l mentre en Ranma el copejava a l'estómac.
-Traïdor!, has jugat brut- es va queixar aquell nen, que havia caigut de quatre potes a terra- no baralles amb noblesa.
-No ets ningú, per parlar de noblesa, t'hem vist com amenaçaves als germans bessons perquè es rendissin, els Mikymoto. Ells són estúpids, i inaguantables, però vosaltres els sou més.
-Aquesta forma d'amenaçar aquesta nena… si fóssiu adult seríeu uns pervertits assetjadors. Com que són nens només se us pot dir pervertits.
-Et traurem aquesta mania de tocar nenes- i els dos nens es van llançar sobre aquest assetjador infantil, que ja no va tornar a ser el nen d'abans, a les nits somiava amb en Ranma i l'Akane, i es despertava cridant de por, això sí que eren malsons.
Però aquell dia, va abandonar el tatami i es va va efugir a la seva mare. Tot i així va notar que en Ranma i l' Akane el miraven amb mals ulls. A partir d'aquell dia i durant molt de temps va tornar a mullar el llit.
Els dos petits promesos van guanyar el torneig infantil per parelles, com cadascú va guanyar l'infantil, en les modalitats masculina i femenina.
I quan els àrbitres pujaven a donar-los el premi, va pujar el professor Vegeta.
-Sembla que no puja a donar-nos cap premi- va comentar l'Akane.
-Tampoc puja a felicitar-nos- els va contestar en Ranma- Penses que ens vol convidar a gelat per vèncer els seus alumnes?
-Crec que no, mira la cara, ara si s'assembla al Vegeta de l'anime.
-Li falta els pèls de punta- en Ranma es va quedar pensatiu, va mirar a l'Akane amb un somriure entremaliat, i ella també va somriure.
La Nodoka des de les grades els va veure somriure, aquell planejaven una nova entremaliada, no els castigaria, aquell professor s'havia buscat el que li fessin.
En Vegeta, el professor Vegeta es dirigia cap als dos petits, que el miraven i somreien entremaliats.
-Avui us ensenyaré qui sóc!
- Un idiota! - va dir en Ranma- he vist molts idiotes, però tu guanyes a tots.
-No exageris, en Kuno és més idiota que aquesta persona.
-No sé què dir-te, Hem d'estar maleïts!, què hem d'haver fet a les nostres vides anteriors perquè en aquesta ens castiguin amb les persones que coneixem?-en Ranma semblava furiós.
-No ho sé, però et dono la raó. La majoria de persones que coneixem són un càstig.
Els dos nens semblaven frustrats, tot indicava que saltarien el càstig que tenien planejat a aquest home, ell pagaria la frustració que ara sentien.
-Era un bon dia, hem guanyat el torneig!-en Ranma semblava furiós- mentre barallem a la final del torneig per parelles ens has insultat.
-Has enviat els teus alumnes a espantar els seus rivals perquè abandonessin el torneig.
-Avui pagaràs pels teus crims- i els dos nens es van posar en posició de combat, i a l'instant després van atacar.
Aquest professor sempre havia atemorit els seus alumnes. Sempre havia procurat que ho temessin, però aquests nens... aquests repel·lents capgrossos no ho temien, des que van entrar a la seva classe no ho van respectar com devien. Ara els ensenyaria què era educació.
-El que era educació- va repetir aquest professor, no ho admetria, però aquests nens eren millors que ell- val que siguin dos adults al cos d'uns nens, però ni per aquestes m'havien de guanyar.
Els nens es movien molt ràpid, i copejaven fort. Quan aquest pretès mestre en art marcials intentava copejar un dels nens, aquest ja s'havia mogut i copejava el buit.
-Quedar-vos quiets perquè pugui colpejar-vos!.
Els nens van riure, i li van fer gestos de burla, això va enfurismar més el professor.
La Nodoka va saber llavors que l'enuig dels nens era part del planejat pels nens, van utilitzar una falsa frustració per motivar-se i atacar aquest professor.
En Ranma va tornar a llançar l' Akane a l'aire, però aquest professor no va caure en aquest engany i va agafar envRama quan l'atacava.
-No cauré al teu parany, no sóc tan idiota com els meus alumnes, et vaig a...- aquest professor va callar, va veure que envRanma somreia. Va comprendre que aquesta vegada l' esquer era el nen.-Seràs…!
L'Akane va aterrar sobre les espatlles de l'home i traient alguna cosa del no res el va posar a aquest home al cap, la nena va saltar a terra. El professor va deixar anar a en Ranma i es va emportar les mans al cap, i va comprendre, aquella nena li havia posat una perruca, una que imitava els cabells del Vegeta de Dragon ball. Es va intentar treure la perruca, però els nens se l'havien enganxat amb cola súper forta.
-Ara si s'assembla al Vegeta de DragonBall- va riure en Ranma.
-És idèntic!- es va sentir dir a l'estadi.
Aquest professor es va sentir humiliat ara ja ningú no ho respectaria, i vermell de fúria va atacar els dos nens. Que es van llançar sobre ell, mentre l'Akane li mossegava al cul, en Ranma li va donar un capçal a les parts nobles d'aquell home, l'home es va quedar blanc, s'havia quedat sense respiració, va trigar a recuperar l'alè, els nens van aprofitar aquell moment en què el seu rival tenia baixa la guàrdia per atacar-lo, i el nen li va pegar un cop a l l'estómac i l' Akane al nas, i aquest professor va sortir volant travessant el sostre de l'edifici . I així els dos petits van guanyar el combat.
.
El torneig masculí i femení adult es va celebrar i va guanyar l'home que va riure dels petits, i la seva dona va guanyar el femení. Tots dos eren orgullosos i es creien per sobre de tots. Rebrien els trofeus de mans dels organitzadors. Eren escridassat pels assistents al torneig, aquests adults no eren estimats, aquests dos lluitadors miraven el públic amb menyspreu i els feien gestos obscens.
I de sobte van sentir un murmuri i en girar-se van veure els dos nens que volien desafiar-los, i això van fer els nens, reptar-los.
Els dos adults van mirar els nens i van riure.
-Us falten deu anys perquè pugueu enfrontar-vos a mi, i molts segles per tenir el meu nivell, i en aquest temps jo seré encara més fort.- i va riure burlant-se dels nens- Mai!, m'heu sentit? Mai no estareu a la meva alçada.
I aquest nen i la seva amiga van riure. Els dos nens els miraven confiats, i en veure que aquesta parella els negaven un combat, van canviar de tàctica.
- Akane!, has vist aquest home?, va dient que és el millor, però... segur que té por.
-Si, molta por. Tant ell com la dona, tenen por que tothom sàpiga que són un febles.
-I tant que ho són, i molt- i els dos nens van riure.
Estaven aconseguint el que volien enfurismar aquest home, que al final va atacar els nens.
.
La Nodoka i la Kasumi veient la provocació dels dos petits van sospirar. Trobaven a faltar els dos adolescents tímids, aquests dos nois que es barallaven per ximpleries. S'havien tornat en dos nens revoltosos, impetuosos i que no respectaven ningú, però aquell home que havien reparat necessitava una lliçó.
Les dues dones esperaven que tornessin els Ranma i Akane adults, encara que es passessin el dia barallant. Era millor veure una baralla que tenir aquests dos nens hiperactius prenent alguna entremaliada darrere l'altra..
.
El campió es va llançar sobre en Ranma, la seva dona sobre l'Akane. Pensaven acabar aquest combat al primer cop, com és natural els petits van esquivar el cop.
El combat va ser una successió de cops fallits, pels dos adults i les rialles i burles dels dos nens, que encara no havien fet ni un atac, només esquivar.
-Maleïts nens fills de….!- el que va dir aquest home va enfurismar a la Nodoka, i per increïble que sembli a la Kasumi que es van aixecar dels seus seients, es van dirigir al tatami amb intenció de castigar aquest home.
En Ranma va mirar l'home i va somriure.
-Ets ximple, tu si no tens ni educació ni honor de lluitador. Ets la vergonya dels lluitadors, no et mereixes aquest trofeu, per això t'ho trauré.
L'home va començar a perseguir en Ranma, i la dona a l'Akane. Els dos nens malgrat les seves curtes cames eren més ràpids que aquella parella. Els dos petits reien, semblaven gaudir, però tenien alguna cosa al cap.
De sobte en Ranma va córrer cap a l'Akane.
-Mal moviment- va dir l'home- correu a un carreró sense sorrtida, ja sou nostres.
Els dos nens van parar a pocs centímetres ell un de l'altre, cara a cara, es van mirar, van somriure i es van fer un fugaç petó als llavis.
El públic va esclatar a "ooh". Quan semblava que els anaven a atrapar, en Ranma va girar a la seva dreta, l' Akane va girar a la seva dreta. Els dos adults no van poder frenar i van xocar.
L'home a ser més fort, i pesar més va arrossegar la dona, i van caure al s terra. Ell a sobre. Semblava, semblava que…
-Deixeu de fer coses per a adults!- va cridar en Ranma- no és hora per això.
Qwe
-Esteu davant de nens. quina vergonya!- L'Akane es va posar vermell,- Com podeu fer això davant de nens?
-¡lVosaltres us heu besat! - va cridar l'home, vosaltres si sou uns descarats.
-Som nens- va contestar en Ranma, i va agafar la mà de l'Akane- i estem enamorats.- Va sonar un altre "Oooh" a les grades. Que això nens declaressin el seu amor sense vergonya davant de tanta gent era una cosa tan bonica.
- De valent no en té res!,- va cridar la lluitadora, que seguia sota el seu marit- és una cosa repugnant.
-Repugnant? – van dir els nens- vosaltres si sou repugnants fent això davant de tots.
Els dos adults caiguts es van aixecar, ara si atacarien de debò.
Però els dos nens van ser els primers a atacar, en Ranma li va fer al contrari el truc de les castanyes, aquest home es preguntava com un nen tan petit tenia més força que ell.
I l' Akane li va fer a la dona el que ella va anomenar el truc de les coques i les pomes, , que consistia en això. La nena es va embolicar a donar-li tortazos a la seva contraria fins que la cara de la dona va estar vermella com una poma.
Els dos adults van caure a terra derrotats, els nens van guanyar com van avisar. Havien guanyat en la modalitat infantil i adulta, ningú no li va reclamar res, havien demostrat ser els més forts, malgrat la seva aparença de nens..
Després de la celebració, van rebre la carta de llibertat. Se la va donar el director del Furinkan infantil, encara que ho va haver d'amenaçar la Nodoka. Els dos espectadors van cridar d'emoció, ja podien deixar aquesta escola i tornar a l'institut. Tot i que havien d'estudiar i preparar-se per posar-se al mateix nivell que els companys.
.
.
Notes de l'autor:
La cançó que canten els nens al principi de la història és "Stember" del grup "Earth, Wind and fire", i com que els personatges d'aquesta història no em pertany.
.