..

SEGONA INFÀNCIA: Ranma i Akane, la nova generación

.

0

.

24ª . CAPÍTOL.

.

Una vuelta al instituto muy deseada..

.

-0-

..

Primer dia de la tornada al seu institut, en Ranma i l'Akane no havien crescut, seguien sent uns nens. No podien anar a una escola bressol, tenien coneixements educatius d'adolescents. Tot i que per la seva aparença no podien anar a un institut, els havien passat de curs com si fossin superdotats.

Durant setmanes van rebre un reforç educatiu per posar-se al mateix nivell que uns adolescents del darrer curs d'institut.

Semblava que allò que van prendre els havia tornat més intel·ligent, ja que algú tan negat per a l'estudi com en Ranma va ser una esponja adquirint aquests coneixements que li faltaven per anar a tercer.

Tots dos van sortir del dojo, s'havien aixecat d'hora, van tenir el desig d'utilitzar els gronxadors que els van regalar al poble que van anar a estiuejar. Quan van acabar de jugar van dinar, i quan sortirien cap a l'institut una baralla, amb els patriarques, segons els dos homes no havien entrenat, els van exigir un entrenament, que va durar els cinc segons que els dos nens van necessitar a enviar als núvols aquests homes.

Els dos nens van sortir del dojo maleint. Les dones de la casa es van adonar que els nens seguien barallant-se per ximpleries, però ara era amb els seus pares, els dos homes ni aprenien que no havien d'enfurismar els seus fills.

.

-Arribem tard, arribem tard- remugava en Ranma- i per culpa d'aquests dos.

-Si, no podem arribar tard, recorda què ens va dir el director. Que si el primer dia arribàvem tard…

-Ens tornaria a enviar a l'escola bressol.

-Com que arribem tard per culpa d'aquests…-l'Akane estava furiosa amb el seu pare i el d' en Ranma.

.

Quedava un minut per sonar l'alarma de primera hora, si els dos nens no arribaven a temps. Els seus companys no havien entrat a l'edifici els esperaven, encara que les esperances anaven disminuint.

-No arribaran a temps. Han perdut – la Yuka estava trist- hauran de tornar a aquest col·legi esgarrifós.

-No perdis les esperances, ells mai no es rendeixen, arribaran- la Sayuri volia aparentar esperançada, però pensava que aquest parell no arribaria a temps.

-Queden trenta segons- el director va mirar el seu rellotge- no han arribat a temps- i va començar a tancar la porta. era trampa, els seus alumnes li van cridar i van cridar trampós, però ell va seguir tancant aquesta porta.

Faltaven cinc segons, el director gairebé havia tancat la porta, quan alguna cosa va xocar amb ella i la va arrencar del lloc. Aquesta porta i el director van sortir volant i van xocar contra el mur de l'institut.

I per la porta van entrar els dos nens i dos segons després va sonar l'alarma, havien arribat a temps, fins i tot amb les trampes de director van arribar a temps.

En Daisuke es va acostar als nens.

-Com és que vau arribar una mica tard?

-A casa ens van entretenir els nostres pares, i quan veníem per aquí ens vam trobar amb uns…"amics" - i el nen va assenyalar on era la porta que va xocar contra la paret de l'escola. Allà hi havia a part del director els sis rivals dels nens.

-Els vam llançar contra la porta per evitar que es tanqués, en xocar contra la porta la van arrencar.

Els amics dels nens el van mirar espantats Quina força havien de tenir per empènyer sis persones i quan aquestes van xocar contra una porta de més de cent quilos l'arrenquessin i la fessin volar.

Van entrar a l'edifici, els dos nens anaven davant dels companys. La Yuka va tocar l'espatlla de la Sayuri i amb el cap va assenyalar els nens, aquesta última es va emportar les mans a la boca per evitar una exclamació, els dos nens anaven agafats de les mans. La jove estava segura que ho feien conscientment, que anar agafats de la mà era una cosa normal.

Ja a classe, els dos petits van veure que les seves taules estaven a primera fila, els mestres els volien tenir controlats, que no fessin entremaliadures.

Vint minuts després d'entrar a classe el professor l'avorriment regnava en aquesta classe, la causa, tots dos nens. Tots fins i tot el professor esperaven amb ànsia una entremaliada dels petits que no va arribar. Quan va acabar la classe el professor es va anar badallant i amb cara d'avorrit.

Va ser llavors quan els dos nens van despertar de la seva aparent i antinatural tranquil·litat i van organitzar un joc de pillar que va durar fins que va arribar el professor següent.

La classe es van repetir, totes iguals avorrides i apàtics, amb dos entremaliats nens que no feien entremaliadures fins que acabava la classe.

En arribar l'hora de dinar, l'Akane va agafar en Ranma de la mà.

-Dinarem! - El nen va assentir. I tots dos van sortir corrent cap a un lloc determinat.

-No hem tingut temps de convidar-la a dinar amb nosaltres- la Yuka va veure com la seva amiga desapareixia amb en Ranma.

Ningú no va saber on es van amagar els petits, però si sentien les seves rialles.

.

Arribava l'hora de tornar a classe, i els dos nens entrarien a classe, les amigues de l'Akane els van veure arribar, anaven agafats de la mà, quan els dos nens van veure les joves s'hi van acostar.

-On us heu amagat?- va preguntar la Sayuri divertida.

Els dos nens la van mirar amb un somriure entremaliat.

-Hem anat a dinar- tots van saber que no havien anar només a menjar, però ningú no diria res.

La Sayuri va mirar el cel, en pocs minuts va passar de no haver-hi ni un sol núvol a estar completament cobert de núvols.

-Que estrany!, sembla que està a punt de ploure.

-Si, fins i tot fa fred, un fred gelat.- La jove que va parlar va tenir una esgarrifança.

Tots van entrar a l'edifici, els riures dels nens s'havien acabat, tots van sentir alguna cosa estranya a l'ambient.

.

Des d'un lloc, fora de l'edifici de l'institut, algú observava amb ràbia els nens, aquesta persona els odiava, ho havien tret tot, encara que no eren els únics, d'aquelles altres persones també se'n venjaria, però en Ranma i l'Akane serien els primers.

.

Les classes següents van ser igual d'avorrides que les d'abans de dinar, llevat de la de la professora Hinako, aquella dona en veure els dos nens va voler jugar, en no aconseguir que aquests nens juguessin amb ella, es va enfadar, va tenir una rebequeria infantil, i amb una moneda, va voler absorbir l'energia dels dos petits.

Això va tenir conseqüència que ningú no s'esperava, per algunes estranya raó van ser els nens els que van absorbir l'energia de la dona, i es van transformar en adults brn plantats

L'Akane va atreure les mirades lascives dels seus companys, això no va fer gràcia a en Ranma. I en Ranma va atreure les mirades luxurioses de les seves companyes, però això va despertar la gelosia de l'Akane.

En Ranma i l' Akane s'havien tornat, en aparèixer, els més adults d'aquella classe. Els dos promesos es van mirar, el jove va xiular, li agradava l'Akane adulta, ia aquesta el Ranma adult. Es van aixecar dels seients s'abraçarien, a besar, i de sobte aquesta il·lusió de ser dos joves adults va acabar i van tornar a ser dos nens.

En dies successius tornarien a ser atacats per la Hinako que els tornaria a intentar absorbir-los l'energia. Ella no aconseguiria res, no aconseguiria treure'ls energia, però els nens tampoc no es tornarien a transformar en adults. Semblava que amb aquell cop van quedar immunitzats contra aquest atac.

.

En acabar les classes, la Sayuri es va acostar a la parella, volia convidar-los a prendre un gelat, però segons va sentir, convidar aquest parell era posar la seva economia en números vermells, per això no aniria sola, aniria un grup acompanyant aquests dos nens.

Els va veure sortir de l'escola, va trigar dues illes a agafar-los i parlar-hi.

-Què vols Sayuri?, anava amb en Ranma a muntar als gronxadors que ens van regalar- la nena va mirar el grup- Voleu venir amb nosaltres?

El grup de joves es van mirar, aquests dos es tornaven a comportar com dos nens.

-Jo el que volia, el que volia- no sabia com convidar dues persones que semblaven nens sense que ningú pensés que era una depravada.

I una tempesta va venir a ajudar aquest grup.

-Sembla que plourà, anem a la gelateria del centre comercial, a cap ens fa temps d'arribar a casa secs.

Aquest grup i els nens van entrar a la gelateria just a temps, uns segons després plovia a mars.

.

La Nodoka estava preocupada, aquella tempesta havia començat de cop. Els dos nens no eren tontos i trobarien on refugiar-se. En Ranma no deixaria que l'Akane es mullés, ell buscaria un lloc sec on refugiar-se, o potser no.

Es va imaginar, ho va veure, per un moment per a ella va ser real. Per a ella, els carrers s'omplien d'aigua, i es convertien en rius que arrossegaven tot al seu pas, cotxes, cases, i dos nens abraçats que en deien plorant. La dona va negar amb el cap, això no passaria, però per la televisió va veure les induracions. Aquestes induracions passaven en un país europeu, però el temor de la dona va pujar, i va tornar a imaginar-se els dos nens arrossegats per força d'un riu.

-On seran aquests dos? Fa una estona que devien haver arribat. Són capaços de venir plovent, només per poder banyar-se junts.

-No et preocupis, L'Akane acaba de trucar, estan en una gelateria del centre comercial. Han anat amb els amics. Han vist que plouria i era el lloc més proper per refugiar-se.

L'Nodoka va sospirar alleujada, però llavors va pensar espantada. Aquesta tempesta duraria hores, quan els nens tornessin seria molt tard. Hauria enfosquit. Es rumorejava que hi havia un exhibicionista que aguaitava a la recerca de preses, i va decidir sortir a la recerca dels seus nens, la Kasumi la va haver d'aturar.

-La meva germana i en Ranma saben defensar si són atacats- el que va dir la Kasumi va augmentar la por de la dona. Tenia por el que aquest parell podia fer aquest exhibicionista.

.

Fora de perill, un grup de joves i dos presumptes nens, parlaven, reien i menjaven gelats com si l'endemà no tinguessin classe, que no tindrien per les goteres de l'institut.

La Sayuri al final els va dir als petits el que planejaven una festa de Halloween, els hagués convidar encara que haguessin seguit anant a aquesta escola bressol.

-Una festa de Halloween?- va preguntar l'Akane il·lusionada.

-No podeu faltar- va dir en Hiroshi- hi haurà de tot. Música, begudes- i va posar cara de pervertit-noies.

Tots els seus companys se'l van mirar amb mala cara, aquell noi sempre pensant en el mateix.

-L' Hiroshi m'ha donat una idea!- la Yuka va mirar a tots!- podíem contactar un boy i una girl d'aquells que fan striptease.

La idea de la Yuka va ser rebutjada. La malaltia pervertida de l'Hiroshi era contagiosa.

Tots van començar a donar idees per a aquesta festa, a qui més boja, els dos nens no es van quedar enrere a donar idees boges.

Cap d'ells havia comptat amb alguna cosa, el dos nens ara eren, aparentaven dos nens, havien de demanar permís per anar-hi, i potser no els deixaran anar.

El berenar del grup era animat, com feia temps que no ho eren, des que en Ranma i l" Akane es van tornar nens no s'havien ajuntat, i tots trobaven a faltar estar junts.

.

A l'hora de tornar a casa, ja havia deixat de ploure, encara que només era una pausa, tornaria ploure, aquests joves s'havien d'afanyar per tornar a casa seva. Es van fer fora a sorts qui acompanyaria al dojo els dos nens, tots volien anar amb els nens, van guanyar l' Hiroshi i la Yuka, que es van guanyar les enveges dels seus companys.

Només entrar al dojo, els dos petits sabien que els castigarien.

-Gràcies per atraure aquests petits!- la Nodoka va mirar els amics dels seu fill i l'Akane- espero que no us hagin donat cap problema.

-No, han siguts molt bons, no sé qui diu que són entremaliats. Hem gaudit de la companyia.

-Jo us puc assegurar que sempre es fiquen en embolics, els busquen- la Nabiki volia enfurir els nens, i que fossin castigats davant dels seus amics.

La Nodoka es va témer el pitjor, els dos petits saltarien sobre la Nabiki, o li dirien alguna cosa, però els petits ni li van fer cas.

La Kasumi va mirar els amics de l'Akane.

-Gràcies per tot, Us voleu quedar a sopar?

Tots dos amics es van mirar. Aquesta invitació era molt temptadora, la Kasumi tenia fama de ser una de les millors cuineres del barri.

-Gràcies! Però no puc, tornarà a ploure i he de fer els deures per demà.- i els dos joves se'n van anar sense saber que al dojo Tendo hi hauria tempesta.

.

En Ranma i la seva núvia van mirar els seus pares, els dos homes estaven furiosos.

-On heu estat fins ara?- va preguntar en Soun.

-Estava plovent i ens hem hagut de refugiar- nos al centre comercial- l' Akane sabia que aquesta bronca era una escusa, els pares havien estat castigats pel vell mestre. Aquest va cometre un furt de roba interior femenina i va ser detingut pels dos nens. En Happosai va amenaçar els pares o castigaven els nens, o ell els castigaria a ells, i els molt covards Ara castigarien els nens.

-Aquesta no és excusa! Hauríeu d'haver vingut amb pluja i vent! Encara que hi hagués un cicló! Sou campions i no us ha d'aturar ni que caigui un meteorit.

-No seràs que el vell mestre us ha amenaçat perquè ens castigueu?- en Ranma va mirar el seu pare- Has de pensar que heu de témer més a aquest vell carcamal?- i va riure sinistre- o a Akane i a mi?

En Soun i en Genma van veure que s'havien ficat en un embolic, el mestre era terrorífic quan s'enfadada… però aquests nens eren a un pitjor. Van decidir jugar brut.

-Esteu castigats per arribar tard!- això només era una excusa per castigar-los- no sopareu. I algú m'ha dit que voleu anar amb els vostres amics a una festa de Halloween- els dos nens s'imaginaven el que diria en Soun- us prohibeixo anar-hi.

Els dos nens el van mirar furiosos. Tots a la casa van sentir com una descàrrega elèctrica, els dos pares havien jugat amb forces que escaparien del seu control.

-Si hi anirem!, Si hi anirem!, Si hi anirem!- va repetir en Ranma.

-No hi anireu!, No hi anireu!, No hi anireu!- va cridar en Genma, com si fos més nen que el que aparentaven els dos promesos.

Els dos nens i els seus pares es van quedar mirant, desafiadors. Les tres dones es van témer el pitjor, una lluita.

I de sobte els nens es van girar i se'n van anar.

-On aneu?- va cridar en Soun, - no hem acabat encara.

Els nens ni es van molestar a contestar. La Nodoka va saber que això no s'havia acabat. En Ranma i l'Akane s'havien declarat en guerra contra els seus pares, les hostilitats començarien aviat.

Al jardí va arribar en Happosai, content i feliç, havia aconseguit noves peces per a la seva col·lecció.

-He tornat!, suposo que heu castigat en Ramma i l'Akane, sobretot en Ranma ha portat al mal camí a min pobre Akane.

Era una visita que arribava en mal moment. Els habitants de la casa sabien que aquest ancià tindrien problemes.

-Li vam dir que no tornés a aquesta casa! – en Happosai es va girar i va veure dos nens furiosos, envoltats d'una aura fosca.

-Genma!, !Soun!, sou un fracàs com a educadors!, els vostres fills havien de saber qui mana aquí, la seva tasca en aquesta casa és servir-me.

Els nens van avançar cap a ell. L'ancià va mirar els seus alumnes, els va veure aterrits, temien més a en Ranma i a l'Akane que ell.

Els nens van començar a caminar cap a ell.

-A l'abordatge!- van cridar els nens, i van córrer cap a en Happosai amb gens sana intencions.

-Akane, Ranma!, Atureu-vos us estareu més temps castigar-vos!- va cridar en Soun, ordre que no va detenir els nens, els va fer atacar amb més força.

-Jo… jo… he d'anar-me- en Happosai va intentar fugir, però es va adonar que el món era molt petit per escapar d'aquests dos monstres, i en veure's enxampat va cridar espantat- mare!

Per descomptat la seva mare no va acudir a ajudar-lo, si hagués pogut tampoc ho hagués fet, s'hauria unit els petits a castigar-ho. En Happosai va donar molts mals de cap a la seva progenitora, i va ser castigat moltes vegades, però no va aprendre, i per això ars tendría problemas.

Quan l'home va ser posat en òrbita pels nens, va tornar a pensar en la seva mare.

-La meva mare no em pegava tan fort, comparat amb en Ranma i l'Akane, la meva mare m'acariciava.

Aquesta pallissa a en Happosai va ser pres per la família pel que era, una advertència a Els dos patriarques, els advertien que li passaria en el futur., tots dos homes van empassar saliva, van entendre el missatge, però no traurien el càstig als nens.

.

Des de les ombres algú mirava el que havia passat, la seva ràbia anava en augment, aquests dos nens... se n'havia de venjar, acabaria amb ells, i després...

.

Era l'hora de sopar, la família estava sopant, menys els dos nens que havien estat castigats, però aquests nens no es van rendir, van jurar que anirien a la festa i que soparien.

El sopar transcorria amb total desharmonia. Els dos nens havien muntat una manifestació al voltant de la taula.

Amb alguna pancarta, xiulets i tambor, que portava en Ranma i mesurava més que ell.

-Volem anar a la festa!- cridaven els nens- Volem menjar!

-No anireu a la festa aquesta!, i no menjareu!

En Ranma i l'Akane es van aturar, es van mirar i se'n van anar. Minuts després van tornar amb una grans altaveus, i un micròfon.

-No és l'equipó que feien servir per Nadal per demanar les estrenes?-va preguntar la Kasumi.

Instant després van veure el que pretenien els nens. En Ranma va agafar el micròfon.

-El meu pare i oncle Soun, no ens donen menjar.- va cantar el nen.

-No ens donen menjar- va dir la nena.

-Tenim gana i ens han tret el menjar.

-Ens han tret el menjar.

La venjança de l'Akane i en Ranma era cruel, amb aquesta cançó i aquests altaveus s'assabentaria tot el barri. Els dos homes es van aixecar i van córrer on eren els nens i van trobar aquest lloc buit, aquesta cançó va servir per distreure'ls.

En girar-se cap a la taula van veure aquesta fugir. Els dos petits s'havien ficat sota ella, la van aixecar i se la van emportar al dojo, on es van tancar. En Soun i en Genma van intentar obrir la porta, però els dos nens l'havien tancat bé.

Van passar hores intentant forçar aquesta porta, quan per fi ho van aconseguir, van veure els nens asseguts a terra, les panxes plenes, la taula buida

Aquests petits havien acabat amb el menjar per a cinc persones.

-Que bé he menjat!- va dir en Ranma.

-I jo també he menjat bé.

Els dos pares es van deixar caure a terra derrotats, els seus fills els havien vençut, però no van aixecar el càstig als nens, i aquests seguirien turmentat als seus pares.

.

Mitjanit, tothom dormia al dojo Tendo, menys dues petites persones que ultimaven les seves últimes entremaliadures en contra dSounseus pares.

No havia clarejat, faltava una hora, al barri, es començava a sentir els treballadors que s'aixecaven per anar a treballar, els que ja havien començat a treballar, o els que tornaven a casa després de treballar tota la nit. Però del dojo Tendo només se sentien els roncs d' en Soun i d' en Genma, que aviat serien interromputs, i de la pitjor manera.

.

Els dos homes tenien bells somnis, almenys per a ells. En Soun somiava amb el seu nét, el fill d' en Ranma, s'havia encarregat el mateix de posar un bell nom al nen, els seus pares no estaven capacitats per posar nom al nen. S'encarregaria d'entrenar el seu nét.

En Genma somiava, que vivia a la mansió Kuno, la va comprar amb els diners que guanyava en Ranma, el seu fill treballava per a ell. Tots els diners d' en Ranma acabaven a les seves mans.

Al món real, mentre els homes roncaven, els seus fills conspiren. Els dos nens es van apropar a les habitacions, van entrar-hi, i…

Els dos promesos al dojo, van manejar cadascun un equip de so i el van connectar. A l'habitació d' en Soun, dos grans altaveus van començar a reproduir música clàssica, "La cavalcada de les Valquíries" d' en Richard Wagner. En Soun enmig dels altaveus va despertar espantat. Va intentar aixecar-se, però l' Akane l'havia enganxat i lligat a terra. Pare Soun va rebre completament un atac musical.

Mentre en Genma lligat de la mateixa manera a terra, rebia un atac semblant. Però ell sentia "Així va parlar Zaratustra" d' en Richard Strauss una obra on sonen molts tambors. El despertar d' en Genma va ser encara més honrós que el d' en Soun.

.

Els dos nens van ser castigats sense dinar, cosa que va portar a una altra manifestació dels nens, i el robatori de dinar per part dels nens.

Va ser en aquell moment que les dones van decidir portar la contraria als dos homes, i van decidir per votació si s'aixecava el càstig als nens.

-Si n'hi ha més si que no s'aixeca el càstig. Els vots de l'Akane i en Ranma no compten- decidir la Nodoka.

El resultat va ser de cinc si, els mateixos patriarques van votar en contra d'ells mateixos. I els dos nens podrien anar a la festa dels seus amics, però un d?aquests vindria per ells, cosa que no va agradar als dos nens que volien anar i tornar sols.

.

La Sayuri va anar gustosa pels dos nens, i en veure'ls disfressats es va espantar. Els dos petits estaven aterridors amb aquestes disfresses, no sabia com la mare d'en Ranma els va deixar sortir així.. Mentre els duia cap a on se celebrava la festa, els va mirar, els dos nens anaven agafats de la mà cantant una versió d'una cançó estiuenca, en aquella versió dels nens parlava de fantasmes, bruixes, carbasses.

La gent mirava aquests nens amb terror, tal com anaven disfressats, i la cançó que cantaven produïen terror.

Havien de passar a prop d'un parc quan d'aquest va sortir P-chan, el porquet fugia d'alguna cosa, la cara d'aquell animal era de por, va passar pel costat dels nens com un coet, ni es va aturar, va continuar corrent, fugint d'alguna cosa. Els nens el van mirar i sense aturar-se van seguir el seu camí

.

Qui va espantar P-chan va mirar els nens, eren els darrers de la llista, ja havia espantat i atemorit a tots, només quedaven aquests dos, ho faria aquella nit, i amb ells seria pitjor.

.

Els dos petits i la seva acompanyant van arribar on se celebrava la festa, va sortir a rebre'ls la Yuka i dues joves més.

-Ja heu arribat?- era una pregunta òbvia que es fa milers de vegades cada dia al món, preguntar a una persona que ha arribat si ha arribat- m'han dit que l' Akane i .Ranma van de Blancaneu, i Ranma del seu príncep sen.I les joves, sense reparar com les mirava Sayuri, van sortir a veure dos tendres nens disfressats de Blancaneu i el seu príncep. Les joves en veure els tendres dos nens es van espantar i van retrocedir.

Aquests dos nens, de tendres, no tenien res. Si anaven disfressats de Blancaneu i de príncep…però en les seves versions zombis.

Els dos nens perfectament maquillats per semblar dos monstruus de pel·lícula de terror. En Ranma duia un maquillatge sobre la cara, semblava que li havia caigut un ull. El de l'Akane a la cara feia veure que no tenia pell, se'l veia un fals os del cap.

Quan van entrar a la festa tots es van horroritzar amb les seves disfresses, eren els millors de la festa, durant mesos els nens ho van anar preparant per a aquella nit.

-Els anàvem a portar a la festa de Halloween del Furinkan infantil, si continuessin allà- va confessar l'Akane.

Les seves amigues la van mirar espantades. Aquesta idea era... aterridora. Amb aquestes disfresses no només espantarien els nens, segurs que els traumatitzaven per la resta de les seves vides.

-Aquestes disfresses provocarien terror i malsons en els nens.-la Sayuri mirava la seva amiga amb por, aquesta entremaliada nena l'espantava i la divertia alhora.

-I als que no són tan nens- l' Akane va assenyalar en Hiroshi i en Daisuke fugir de en Ranma zombi.- crec que en Ranma ha trobat una cosa riquíssim a menjar.

Tot van veure amb horror i imaginant-se el pitjor com el nen va saltar sobre en Daisuke… i li va treure la safata amb pastissos que aquest va robar. En Ranma content es va dirigir amb aquesta safata on hi havia l'Akane i les seves amigues.

-He pensat que volies una mica de pastís, però en Hiroshi i en Daisuke l'havien robat per menjar-se'l ells i altres nois.- va mirar les amigues de la seva promesa- voleu un bec

-És clar que vull!- i la nena i les seves amigues van agafar aquests pastissos. En Ranma va agafar l'últim i li va lliurar la safata a en Hiroshi

- Deixeu la safata a taula.

Els dos adolescents van mirar en Ranma amb por, en el que va dir en Ranma hi havia una amenaça oculta, si tornaven a fer una entremaliada, aquell nen…

El temps va anar passant, el comportament dels dos promesos , no era el comportament de dos nens, es comportaven com dos enamorats. Es miraven als ulls, se somreien.

-MIRA!, MIRA!, la Sayuri. Mira com es mira, com s'agafen de les mans, com s'abracen.

-No t'emocionis tant Yuka, hem de vigilar-los que no facin res de dolent.

-Com que?

-Com beure alcohol, la mare d' en Ranma em va advertir que buscarien la manera d'aconseguir beure'l, o de fer una entremaliada.

-Beure alcohol- va dir la Yuka de forma distreta. I les dues joves es van espantar. Els dos nens tenien a les mans uns gots.

Les dues dones van sortir corrent cap als nens, i van fer olor els gots dels nens.

-Falsa alarma!, només són sucs- i van deixar els dos nens.

En Ranma i l'Akane es van mirar i van somriure. Aquests gots només eren per enganyar els seus companys. Els seus veritables gots amb alcohol els havien amagat. Aquestes joves no en desconfiarien, i ells se n'aprofitarien per poder beure alcohol. Els dos nens sabien que tot i aparentar nens, tenien la tolerància i la força d'adults.

.

Sonava la música i els nens eren l'ànima de la festa, ballaven junts, rient, alegres, no es cansaven. Els altres els miraven alegres. El lloc dels dos promesos era allà, amb els companys, no amb nens petits.

La Yuka va mirar els nens i després a la Sayuri.

-Han begut.- la jove estava segura que ho havia fet.

-Com que han begut?, si s'han passat la nit davant nostre.

-Ja els coneixes, han hagut de trobar un forat a la nostra vigilancia per poder beure sense que ens adonéssim.

-Impossible!, no semblen marejats.

-Mira els ulls, estan brillants, han begut. I recorda, com aguantaven a les festes, quan eren adolescents.

Les dues joves van recordar aquests temps. En Ranma i l'Akane eren coneguts com Les Esponges Promeses, pel que arribaven a beure, sense que els afectiaixí el consumit. Potser fos que tots dos tenien l'estómac immunitzat a causa de la cuina verinosa de l'Akane.

Les dues joves es van acostar als nens i els van olorar.

-Heu begut!- la Sayuri no preguntava, afirmava.

Els dos nens van somriure, els havien enxampat.

-Una mica- va dir en Ranma rient.

-Molt poc - va recolzar l'Akane- un parell de gots de ginebra amb cola, una mica de ponx, un gintònic.

-Lambrusco. Rom amb suc.

Les dues joves van mirar els nens, seguien sent Les Esponges Promeses, i com sempre no se'ls notava l'efecte d'haver begut tant.

-Li vaig prometre a la teva mare que no beuríeu!-la Sayuri estava desesperada, no havia aconseguit mantenir la seva paraula, la que va donar a la Nodoka-He faltat a la meva paraula-aleshores va recordar que la mare del nen li va dir que procurés que no beguessin, no que evités que no beguessin. Fins i tot la Nodoka sabia que aquests dos nens escaparien de la vigilància dels seus amics i beurien.

Tot i el disgust momentani de la Sayuri la festa va seguir.

LacNodoka va sortir del dojo, i va mirar a banda i banda del carrer, havien atacat el dojo, tots estaven ferits, els dos nens estaven en perill, algú anava per ells, la persona que els va atacar els va sorprendre, no s'esperaven que aquella persona aparegués.

Aquesta persona va entrar cridant al dojo, no els va donar temps per defensar-se, no van poder atacar.

Quan la veiessin els dos nens es quedarien congelats, perquè aquesta persona era algú coneguda per tot, i realment…

A la Nodoka li va venir un mareig, sabia que es desmaiaria. Va entrar al dojo, si no es desmaiava, no ho faria al carrer, això seria una vergonya per a ella.

Va entrar al dojo, agafaria la catana i aniria a salvar els nens, quan sortia va recordar que no sabia on es feia la festa.

.

En Ranma i l' Akane estava acorralats, algú havia entrat a la festa dense ser convidat, havia destrossat taules, havia menjat i begut. Tenia els assistents a la festa espantats.

-Almenys només s'ha dedicat a menjar i beure, no ha atacat ningú- en Ranma va mirar el seu oponent, al seu costat hi havia l" Akane.

- És fort, molt fort, no crec que puguem guanyar-lo.

-No teniu ganes de guanyar-me, conec tot els vostres trucs- va dir qui els va atacar.

-Tu no hauries d'estar aquí!, no hauries d'existir!

-Realment no existeixo, soc gairebé real. - aquest atacant va riure - sabeu el que heu fet? - els dos nens van negar amb el cap - De veritat que no sabeu el que heu fet? - nova negació de cap, l'atacant va sospirar amb designació. Havia d'aclarir les coses abans d'acabar amb els nens- m'ho heu tret tot!

-Nosaltres no hem fet res!

-Si ho heu fet!, Si ho heu fet!- va cridar aquesta persona com si li haguessin tret una joguina.

-No tenim culpa de res, Ranma.

-Si la teniu, I no sóc Ranma!, sóc Ranko!.

El misteriós atacant era Ranna noia, que havia desaparegut en transformar-se Ranma en nen. D'alguna manera havia tornat i havia adquirit forma corpòria.

-Quan en Ranma va caure a l'aigua de font, m'hi vaig unir. Va ser divertit, vam passar moltes aventures. Però… jo esperava amb ganes el moment del meu alliberament- i va mirar els nens amb ràbia- i vosaltres m'allibereu de la forma no adequada.

-Ets lliure, no t'hem fet res.

-Si ho heu fet!, - la Ranko estava tenint una rebequeria- jo esperava el meu alliberament de la forma clàssica.

-La forma clàssica?- van preguntar els nens.

-Si!, amb un petonet!, un petó d'amor ens vosaltres.

-Si vols que ens besem, et podem complaure.

—No em val això! No vaig poder sentir en persona com us besàveu.

En Ranma i l' Akane van mirar qui va ser la part maleïda del noi. En tornar-se nen, la Ranko va quedar sense cos, mirant com els dos nens feien tot el que devia haver portat al seu alliberament, però sense ella. No va sentir els sentiments d' en Ranma a l'hora de besar-la i això la va frustrar. Va ser alliberada de la forma més traumàtica, expulsant-la del cos infantil del nen.

-Ara em venjaré, sé que no és culpa vostra, però em venjaré, com he fet contra els vostres rivals, com he fet contra la vostra família, com…

I aquell moment els nens van atacar, i van travessar a la Ranko, no era una dona del tot real, ella podia atacar i fer mal, però no podien atacar el seu cos, com van comprovar els nens.

En Ranma era a terra, l' Akane davant seu amb els braços en creu el protegia de la que va ser la seva millor amiga.

-Atura't!- va demanar la nena- ho mataràs, no et deixaré que ho facis.

Ranko va riure.

-No arribaré a tant, només li donaré una lliçó, que la té merescuda. - i va ser llavors quan la va cridar de dolor, i es va girar i va veure la Sayuri amb un ganivet- no et faria mal, però ara et pegaré.

La Sayuri anava a atacar a la Ranko i va ensopegar i sense voler va clavar el ganivet a l'ombra de la Ranko. Sense voler van descobrir el punt feble d'aquell ésser.

-Jo ho distrauré, tu ja sabés com atacar-la.

-No us serà tan fàcil- la Ranko va desafiar els nens, va tornar a cridar aquesta vegada va ser atacada per la Yuka i en Hiroshi.

Va ser una lluita sense caserna al menor descuit algú apunyalava l'ombra de la Ranko, està es delimitava, i de sobte hi va haver una apagada, la Ranko va cridar de dolor i va desaparèixer, aquest fantasma necessitava llum, la manca d'ella ho havia destruït.

-Sembla que em acabat amb ella- va dir en Ranma.

-En el fons em fa pena, esperava un petó nostre per ser salvada, i tornar a Yunsekyo.

-Si, esperava el clàssic final d'un conte de fades –en Ranma va sospirar- pobre, va adquirir vida, i esperava un petó de les dues persones més idiotes i lentes a l'hora de relacionar-se, tu i jo.

L'Akane li va donar un cop amb suavitat al cap.

-Trucaré a casa, i preguntaré com estan i els diré que estem bé.

En Ranma va assentir i quan la nena anava a agafar el telèfon, el nen li va cridar.

-¡Digues-los que vull fer una cerimònia fúnebre!, en honor a la Ranko, un comiat per a ella. Perquè aquest esperit descansi.

L' Akane se'n va anar i va tornar minuts després.

-He parlat amb la teva mare i la Kasumi estan bé. Menys el teu pare i el meu que han begut, normal en ells.

I tots dos van riure, van mirar al seu voltant, la presència de la Ranko a la festa no va ser tan greu, alguna esgarrapada, aquell esperit no havia provocat tot el mal que podia haver fet.

-Potser es va contenir, realment no ens va voler fer tant de mal- va dir en Ranma.

-O potser no va voler danyar gent que no en tenia culpa- l'Akane va assenyalar els seus amics.

-Què voleu que fem? Nosaltres volem seguir la festa, no ha passat res de greu.

En Daisuke esperava la resposta dels nens, aquests es van mirar.

-Doncs per nosaltres… que segueixi la festa!

I van seguir durant hores aquesta festa.

.

El veí del pis de Sayuri pujava les escales. Era conegut per molestar els seus veïns amb la seva sorollosa música, amb les seves gresques fins a alta hores de la matinada, però, aquella nit havia arribat a casa després d'haver sortit amb els amics, havia begut i menjat molt i ara estava amb ressaca. Havia anat a dormir, però aquests joves impertinent amb la seva música i els crits no el van deixar dormir.

Va picar al pis de la Sayuri, i quan va obrir la porta la va veure disfressada es va enfurismar més.

-Em molesteu!, amb la vostra música!, amb els vostres sorolls!, Baixeu el volum de la festa o entraré i llançaré aquest aparell musical que ha de tenir com dues dècades,- realment l'equip musical de pare de la Sayuri era de quan ell era un adolescent, va tenir un mareig provocat pel que va menjar- agafaré aquell equip musical- va repetir. Deixeu de celebrar aquesta festa d'origen nord-americà.

-Nosaltres si el llençarem a vostè al carrer- va dir una veu infantil, però furiosa.- per cert Halloween no és d'origen nord-americana, és irlandesa. És d'origen cèltic i té més de tres mil anys.

L'home va veure dos nens, es va preguntar què feien dos nens en una festa d'adolescent, segurament eren germans d'alguns dels participants en aquesta festa, segur que els pares van obligar els germans grans a portar-los.

-Què fan dos nens en una festa per a adults? Quina vergonya per als seus pares. Segur que les seves mares…- el que va dir a continuació va espantar els amics dels nens, aquest home s'havia guanyat la seva sentència d'acabar amb els ossos trencats, que seria executada pels dos nens. – i no em doneu lliçons d'història, Irlanda també pertany als Estats Units.

-Ets un ésser menyspreable, i un ignorant, no saps geografia-en Ranma va mirar l'home molt malament, tenia ganes de copejar-lo.

- T'has guanyat una bona pallissa - va sentenciar l'Akane.

Mentre parlaven es van acostar a l'home, com dos coordinats depredadors a la presa, sense deixar-lo escapar. Presa que ignorava que no era davant uns nens febles, sinó davant els dos campions d'arts marcials. Aquest home realment campió mundial de boxa, va rebre la pitjor pallissa de la seva vida, va ser vençut pel que creia que eren dos nens.

Després de rebre una vergonyosa pallissa va ser llançat per la finestra, com en Ranma li va prometre. Va estar diversos dies a l'hospital, quan va sortir va declarar davant de la premsa.

-Em van atacar dos nens a Halloween. Ella anava disfressada de Blancaneu zombi, i ell de príncep també zombi. Eren dos monstres lluitant. No vaig poder fer res, sabien lluitar molt bé.

Això va incrementar la fama d'en Ranma i l' Akane, i va ser una cura d'humilitat per a l'home.

.

Hores després, la festa havia acabat, però no les ganes de gresca dels joves que van decidir sortir a espantar la gent.

-Avui als jardins del Furinkan infantil celebren una festa, el seu director va dir que convocaria esperits- en Daisuke tenia un repel·lent cosí en aquesta escola- anem a espantar-los.

Tots hi van estar d'acord, volien venjança contra el director per aturar durant mesos a en Ranma i l' Akane.

Aquest director havia contractat actors, que van ser segrestats i tancats pel grup dels dos nens.

El director estava fent la seva suposada invocació i van aparèixer el grup d'en Ranma, les seves disfresses eren molt sinistres, van espantar els alumnes de l'escola infantil, però quan van aparèixer els dos nens zombis, tots els nens van fugir espaordits, els seus pares i professors també. El grup d'alumnes de l'institut Furinkan van atracar a el director infantil, el van lligar a un arbre i van ballar al seu voltant, cantant en un idioma inventat.

En Daisuke va aprofitar per espantar i donar una lliçó a la seva cosineta, que assistia a aquest col·legi. Ese jon odiava aquest nena, davant de la família aparentava ser una bona nena, però sempre estava ficant en embolics a en Daisuke, que es menjava les bronques de la seva família, mentre la nena reia. El company d' en Ranma va atemorir a la seva cosíneta, que es va orinar a sobre.

-Com tornis a donar-li la culpa als teus cosins de les teves entremaliadures!, o fer-te la víctima!-en Daisuke disfressat de monstre, amb una veu tètrica, i sabent que aquest nen no el va reconèixer-te menjo!

El nen es va desmaiar, no va tornar a acostar-se a en Daisuke, ni a la resta dels seus cosins, ni els va fer sernvir per riure's d'ells mentre va durar la seva infantesa.

Acabada la broma al Furinkan infantil, es van dedicar a espantar parelles que celebrarien el festeig als parcs.

Ja era molt tard quan el grup va arribar al dojo Tendo, sent rebuts per una dona vestida amb un quimono que semblava molt antic, i la cara blanca i sense ulls ni boca.

El grup es va espantar, els dos petits es van posar en guàrdia, fins que van sentir riure aquesta dona i van descobrir que era la Kasumi que juntament amb la Nodoka va voler espantar aquest grup.

Quan van entrar al dojo, la Nodoka va preguntar.

-Us heu divertit?

-Si!- va contestar en Ranma

-Ha estat molt divertit.!- va exclamar contenta l' Akane.

-Heu begut o heu fet alguna entremaliada?- la Nodoka sabia que li mentirian.

Els dos nens es van mirar i van somriure.

-No hem begut- va dir en Ranma, mentia, i la Nodoka ho sabia.

-Només sucs, l' Akane també mentia, aquests nens no sabien mentir.

-No hem fet cap entremaliada- tornaven a mentir, sabia el que van fer al Furinkan infantil. Va ser ella qui els va fer arribar la notícia, de manera molt indirecta. I ara tornaven a fer una entremaliada en mentir-li.

La dona els va portar al bany, i els va fer entrar a banyar-se i treure's el maquillatge, mentre anava al menjador els va sentir cridar espantats, dins del bany els esperava la la disfressada, era una malifeta de les dues dones, sabent que els dos nens no se'n venjarien, eren les dues úniques persones de les quals mai no es venjarien.

.

A l'ombra una amenaça es recuperava, llepava les ferides, tornaria i seria més forta, es venjaria. En Ranko planejava la seva venjança, el seu riure esgarrifós es va confondre amb el tancament d'una persiana.


.

Notes de l'autor :

.

El capítol de Halloween.

Els nens no només aniran a la festa dels seus amics adolescents, tornaran a l'institut com sempre han volgut, encara que amb l'aspecte de nens.

En Ranko ha tornat com a esperit, i promet que tornarà?

Agraïments:

.

.

A tots els que llegeixen aquesta història motsta" gràcies.

.

Aclariment. Tot i que sembla que Halloween és una festa nord-americana, ells l'han popularitzat a la seva manera, és una festa irlandesa molt antiga d'origen cèltic, se celebrava el 31 d'octubre